30/10/14

Ya hemos tenido 75.000 visitas, ¡ muchas gracias !

Pues eso, tenemos la alegria de haber recibido 75.000 visitas en el blog y para celebrarlo os invitamos a ver un par de videos de nuestros proyectos y actividades... 

Moltes gràcies y Muchas gracias !!!!

Y recordaros que nos podeís visitar en facebook, twitter, google+ o youtube 




23/10/14

Amnistía Internacional: La prohibición del aborto en El Salvador es tortura. ¡Actúa!


Amnistía Internacional ha iniciado una campaña internacional para derogar la prohibición total de abortar en El Salvador:

La prohibición total del aborto en El Salvador está destrozando las vidas de mujeres y niñas, empujándolas a abortos inseguros y clandestinos u obligándolas a llevar a término peligrosos embarazos. Las que ponen fin a sus embarazos o sufren abortos espontáneos se arriesgan a ser encarceladas. 

"El día de la audiencia sólo sentía dolor. Cuando me pasaron la sentencia, yo pedí la fuerza de Dios. `Señor -le decía- mi hijo tendrá 45 años cuando yo salga de este lugar".

María Teresa Rivera cumple una pena de 40 años de cárcel como consecuencia de un aborto espontáneo.
"Tuvimos una niña de nueve años. Tuvo su parto a los diez. Había sido abusada desde la infancia. Se embarazó y... fue un caso bien difícil.... En ese caso quizás nos marcó mucho a nosotros porque ella no entendía lo que le estaba pasando... Nos pidió colores. Crayoles. Y ahí se nos partió el alma a todos porque nos empezó a dibujar a todos nosotros; dibujaba y lo pegaba. Y nosotros dijimos: `¡Si es una niña! Es una niña`. Y ella al final no entendía que estaba esperando".

Médico que trató a una sobreviviente de violación de nueve años a la que obligaron a llevar a término el embarazo. 

No importa si el embarazo es consecuencia de una violación o amenaza la vida de la madre. En El Salvador el aborto está prohibido en todos los casos

La pena para las mujeres y las niñas declaradas culpables de abortar pueden ser de entre dos y ocho años de prisión. Si el aborto es espontáneo, la mujer puede ser acusada de homicidio agravado y condenada a hasta 50 años. Los profesionales de la salud que las ayudan pueden ser condenados a hasta 12 años de cárcel. 

 
Al no haber una adecuada educación sexual y existir obstáculos en el acceso a métodos anticonceptivos modernos, El Salvador tiene la tasa de embarazos de adolescentes más alta de América Latina. Según la Encuesta Nacional de Salud Familiar, más de una quinta parte (el 23 por ciento) de las adolescentes de El Salvador entre los 15 y los 19 años se han quedado embarazadas al menos una vez. Casi la mitad de ellas tenían menos de 18 años y no querían quedarse embarazadas. 

El 57 por ciento de todas las muertes de adolescentes embarazadas son por suicidio, aunque es probable que muchos casos no se denuncien. 



15/10/14

Qui te por de la mobilització indígena?


I per acabar us convidem a llegir el tercer i darrer article dedicat al Dia de la Resistència Indigena, obra de Tomàs Gisbert i Maria Jesús Pinto publicat a La Directa:

"Si el mes d’Octubre eren la gent camperola, de la mineria artesanal i camioners de Colòmbia qui s’aixecaven durant gairebé un mes en el Paro Nacional Agrario ara són els pobles indígenes els que han dit prou, farts de que el govern no compleixi els acords adoptats i de que els seus drets cada dia estiguin més amenaçats per la invasió de les seves terres tradicionals per empreses mineres, petrolieres i altres.

El  14 d’octubre , els pobles indígenes, encapçalats per l’Organització Nacional Indígena de Colombia (ONIC) i les 44 organitzacions que en formen part, van iniciar la Minga Indígena Social y  Popular.
Com ells i elles diuen, han hagut de recórrer a la mobilització no per capritx sinó perquè els escenaris de negociació estaven exhaurits i només amb la mobilització poden obrir vies de canvi perquè els seus drets siguin respectats.

Les reivindicacions indígenes no afecten únicament als seus pobles, sinó que qüestionen un model econòmic i polític que està destruint la mare Terra. A les exigències de seguretat jurídica per als seus territoris, l’exercici ple al dret al territori, al dret a l’autonomia territorial i política, i la desmilitarització dels territoris indígenes, se suma l’exigència del dret a la consulta prèvia sobre projectes miners i energètics,  la revocació de les concessions o contractes d’explotació mineres en territoris indígenes i un canvi en la política agrària tot posant a referèndum el Tractats de Lliure Comerç i la derogatòria de totes les normes que afecten la sobirania alimentària.

Però la mobilització pacifica de les comunitats indígenes ha tingut una resposta repressiva absolutament desmesurada i desproporcionada, fins i tot superior a la recent mobilització camperola. Ha estat d’una violència brutal, tot convertint el territori de la protesta, especialment en 4 departaments, en un escenari militar, amb l’actuació de l’Escuadron Mòvil Antidisturbios (ESMAD) i de l’exèrcit i més de 130 persones ferides, en molts casos per bala, de gravetat, amb la policia controlant les entrades als hospitals per detenir les persones que anessin a sol•licitar assistència mèdica. Ha estat una resposta de guerra als clams indígenes.  Segons informes d’Amnistia Internacional la policia va disparar pots de gas lacrimogen, recarregats presumptament amb metralla. Fa poc, Canal Capital, la TV de Bogotà, informava de com la policia reutilitzava pots de gas recarregant-los amb boles de vidre, ferros i claus, provocant ferides  greus en les persones que exerceixen el legítim dret a la protesta. No és d’estranyar que cada cop més veus clamin per la desarticulació de l’ESMAD.

La reforma del sistema de justícia militar, l’anomenat Fuero Penal Militar, que manté una jurisdicció penal militar separada de la jurisdicció ordinària, que  crea també una jurisdicció penal policial (!!) i que fa casi impossible jutjar a membres de les forces de seguretat implicats en violacions als drets humans, sens dubte ha envalentit aquesta repressió desproporcionada sobre la població civil i malgrat que, després del fets esmentats, la Cort Constitucional ha anul•lat la reforma de la justícia militar ho ha fet per defectes de forma en la seva tramitació i, por si hi havia cap dubte, el president Santos s’ha apressat a declarar que “el Fuero Militar existe, existe hoy en día, con o sin reforma, y se hará valer”.



La violència verbal dels ministres de l’Interior i de la Guerra, per estigmatitzar, criminalitzar i reprimir per la via militar la protesta indígena  ha estat recollida pels paramilitars de la banda de los Rastrojos amenaçant de mort a persones dirigents i comunicadores indígenes, entre elles José Vicente Otero que el 2010 va estar acollit a Barcelona pel programa de Protecció de Defensors dels Drets Humans.

El pobles indígenes  es declaren teixidors de pau en mobilització permanent, a la recerca de propostes de solucions reals als problemes socials estructurals que afecten la societat colombiana. La pau per a Colòmbia no passa sols per l’Habana, sinó fonamentalment perquè s’acabi la guerra contra el poble.

5/10/14

Llibertat i món indigena


S'apropa el 12 d'octubre i continuem participant del Dia de la Resistència Indigena, amb un segon article dedicat a la resistència i la solidaritat amb els pobles indigenes d'Amèrica Llatina.

Avui us presentem un nou article "Llibertat i món indigena" de Margot Bremer, religiosa alemanya que des de l'any 1987 acompanya a la pastoral en diferents comunitats indigenes de Paraguai, assessora diferents organismes humanistics i és assessora de la Conferència Llatinoamericana de Religiosos. Aquest article va ésser publicat a l'Agenda Llatinoamericana de l'any 2014:

"Crida l’atenció que els pobles indígenes d’Abya Yala, abans d’entrar en contacte amb el nostre món occidental, no sentien cap necessitat de concentrar poder ni riquesa, ni d’organitzar societats homogènies. Van conformar petites comunitats en articulació amb d’altres, per poder viure i conviure en llibertat i independència. Malgrat una gran diferència de nivell entre dons i coneixements entre els seus membres, es distingien per un profund sentit de pertinença a la seva comunitat. Quin era el seu secret?

Els pobles originaris: a la recerca de la seva llibertat

El pitjor de la conquesta, fa més de 500 anys, dels pobles originaris no va pas ser l’espoli dels seus béns ni de les seves terres, sinó l’espoli de la seva llibertat. Ells conceben la llibertat des de la seva cosmovisió, totalment diferent als que som de cultura occidental. No conceben pas la seva llibertat a partir de la convicció de ser centre i amos de la terra, sinó sentint-se’n part: juntament amb el cosmos i amb la vida, hi són formant el tot. Segons un mite guaraní, el Creador, arran de la seva gran soledat, va crear la paraula, fonament del llenguatge humà. La va crear com una petita porció del seu immens amor, de la seva inabastable saviesa i del seu cant sagrat. Després va reflexionar a qui en podria fer partícip d’aquest seva part, i va crear els éssers humans. D’aquesta manera cada guaraní s’identifica com a “petita porció” de la paraula divina, que és la seva “ànima”. Des d’aquesta visió, lògicament, el guaraní es concep també com a fragment de la seva comunitat, a la qual aporta la seva “petita porció” que és única en la construcció del conjunt. La lliure donació d’aquesta aportació seva a les assemblees i a la construcció quotidiana de la convivència, el du a la plenitud de la seva identitat i, alhora, de la seva llibertat.

Llibertat per als indígenes no significa independència sinó interdependència, des d’una visió global-comunitària. I així com es perceben com a part de la seva comunitat, així se senten també part de la natura i del cosmos. Aquesta interpretació del seu ésser els fa sentir-se familiars de les plantes, dels animals, de la terra i dels astres. Lluny de sentir-se’n amos, assaboreixen la llibertat de poder aportar la seva part única en la composició d’una gran simfonia de vida, en la qual cadascú té el seu cant, el seu to, la seva paraula per ser escoltat i escoltar.

Llibertat des de la consciència de la pròpia imitació

La visió de ser part d’un conjunt, permet als indígenes assaborir la llibertat que els possibilita entrar en una relació de reciprocitat: donar i rebre. En comptes de subestimar-se per les seves pròpies limitacions, ells gaudeixen de la possibilitat de ser complementats per altres i de complementar altres. Poden gaudir d’aquesta interdependència perquè el seu horitzó no és ni antropocèntric ni egocèntric, sinó holístic.
D’aquest horitzó obert neix la seva interpretació de tota la resta d’àrees de la convivència humanocòsmica, que es concreta en el sistema de reciprocitat entre les parts, tant en l’àmbit religiós com econòmic, però també en l’àmbit d’organització, de treball comú (les mingas), de la presa de decisions comunes per consens a les assemblees. El principi és sempre no sotmetre ningú, sinó respectar la part única que cadascú pot aportar a la vida comunitària. Quan la comunitat viu en llibertat, aleshores és possible que cada un/a sigui respectat/da en la seva pròpia llibertat.

La utopia de cada comunitat és assolir la plenitud de vida. Ser diferent no és motiu d’exclusió, sinó tot el contrari; atès que la consciència de ser una part, un fragment particular, fomenta el sentit d’obertura i inclusió: l’ “altre” és benvingut per a la complementació mútua. Un exemple n’és la parella humana: tant l’home com la dona, d’acord amb el seu gènere, se senten destinats a complementar-se en la diversitat. Formen una parella en llibertat creativa i dinàmica per complementar i ser complementats. D’aquesta manera dona i home arriben a més plenitud humana, en llibertat d’amor. Un indígena sol, es té com a incomplet, i així se sent.

Educar per la Llibertat

La llibertat no s’aprèn amb la doctrina, sinó amb l’experiència, acompanyada de reflexió per persones lliures. Els nens indígenes viuen a la seva comunitat un clima de llibertat que els ajuda a trobar en la vida comunitària el principi fonamental de la seva forma de viure. No només els pares, sinó tots els membres de la comunitat són responsables de l’educació dels nens, considerats fills de la comunitat.

Un mite guaraní, anomenat “Els Bessons”, presenta dos germans orfes cercant “la Terra sense Mals”. Aprenen a superar les dificultats de la vida que se’ls presenten en el camí i d’aquesta manera desenvolupen la seva intel•ligència i els seus coneixements. A partir de la permanent lluita per la vida, aprenen a valorar-la en la seva forma comunitària. En aquest caminar junts, estan creant una cultura de llibertat, la cultura guaraní, a partir de la qual fins avui els nens guaranís construeixen la seva identitat. Culminen un aprenentatge de la vida amb la transmissió dels sabers dels avantpassats per un mestre, per créixer a través d’aquesta saviesa i recrear-la per a temps canviats. Es tracta d’una educació per a la creativitat, només possible quan es respecta la llibertat. El mestre prepara els nens per arribar a ser plenament “parts” de la comunitat. Des de la seva “iniciació”, són joves lliures per aportar a la comunitat, i joves madurs per enfrontar-se independentment amb la vida. El seu destí és cercar en comunitat la Terra sense Mals, mitjançant una vida en reciprocitat entre iguals. Aquesta reciprocitat practicada en plena llibertat, renova i dinamitza els llaços solidaris de la comunitat i li aporta sempre més vida.

Veiem que el principi fonamental de la llibertat en el món indígena consisteix en allò que els guaranís anomenen el jopói que significa “obrir les mans mútuament” en un donar i rebre en alternança, amb plena consciència que cada un és una part.

Aquesta forma de construir i mantenir la llibertat encara és present i activa en el món indígena d’Abya Yala, arrel de la població del nostre continent llatinoamericà. Se’ns ofereix com una herència mil•lenària en la recerca d’una Terra sense Mals, que reclama urgentment un èxode del sistema capitalista, individualista, consumista i antropocèntric que ens oprimeix i esclavitza.

Sembla que ha arribat el moment en què els pobles originaris d’aquestes terres ens conviden –enmig de fortes ventades neoliberals del nord– a entrar en un diàleg amb ells en el qual podem complementar-nos en reciprocitat per arribar junts a més llibertat".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...