26/2/17

Barcelona, ciudad refugio


El Ayuntamiento da apoyo desde 1989 a los migrantes extracomunitarios y a los solicitantes de asilo a través del Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes y Refugiados (SAIER) y colabora a través de subvenciones con las entitades de la ciudad que trabajan en asilo y en cooperación internacional y educación para el desarrollo, asfixiadas estos últimos años por las políticas de recortes estatales y catalanas. Desde 2009, dispone del Centro de Recursos Internacional para la Paz de Barcelona (CRIPB), que promueve la cultura de paz a través del diálogo, la sensibilización y la formación en gestión de crisis y resolución de conflictos.

Con la crisis humanitaria internacional y ante la inacción del Estado, el Ayuntamiento, las entidades sociales y la ciudadanía de Barcelona decidieron volver a movilizarse. El plan “Barcelona, ciudad refugio” se puso en marcha en setiembre del 2015 para dar respuesta a la crisis humanitaria actual y preparar la ciudad para acoger y asistir a las personas refugiadas, proveerlas de los servicios necesarios y garantizar sus derechos.

El objetivo es ambicioso: dotar a Barcelona de un modelo integral de acogida de refugiados, propio y permanente, que nos sirva ahora y para siempre. Barcelona es referente en muchos ámbitos, y en este también lo quiere ser.

El siglo XXI es el del desplazamiento forzado de personas. Las circunstancias en las que vivimos hoy son excepcionales, pero también son duraderas. Cualquier solución a la crisis humanitaria actual debe pensarse mirando al futuro. Los refugiados ya están aquí y continuarán llegando. Y una gran mayoría no podrá regresar a casa a corto plazo.


El SAIER  atendió 1.374 personas en el año 2015 y en el año 2016 se atendieron 2.292 personas, lo que supone un incremento del 67%. Y en el mes de enero del 2017, se ha llegado a atender a 566 personas, un 85% más que en las mismas fechas del año anterior.

En el caso de Centroamerica se ha notado un importante aumento, en parte debido a las poquisimas atenciones de años anteriores. Así, el número de personas atendidas por el SAIER de El Salvador fuer1 en el año 2015, 15 en el año 2016 y 44 sólo en el mes de enero del 2017. En cuanto a Honduras, las cifras son similares, 13 en el 2015, 14 en el 2016 y 45 en enero del 2017.

19/2/17

Maritza Hernández ens parla del Servicio Social Pasionista de El Salvador


Com ja sabeu fa pocs dies va tenir lloc la celebració de les Jornades "Maras a Amèrica Central vs bandes llatines a Catalunya" amb la participació de Maritza Hernández, Coordinadora de l’Àrea d’Organització i Educació per a la Pau del Servicio Social Pasionista (El Salvador). Coincidint amb les mateixes, Carlos San Martin, director de Pasionistas a El Salvador ens va acompanyar a Barcelona i el passat 8 de febrer hem tingut una reunió-sopar de treball amb el Servicio Social Pasionista de  El Salvador per tal de coordinar possibles col·laboracions i projectes futures, a més d'una exposició de presentació de les seves activitats a càrrec de Maritza Hernández, en el marc del "Cicle d'experiències socials de El Salvador".

El Servicio Social Pasionista va néixer en resposta a la realitat de violències que viu diàriament la població del Salvador. Fomentar la prevenció primària, secundària i terciària és el seu objectiu des de les diferents àrees de treball, que responen a un mètode nascut des de la pròpia institució, conegut com la metodologia POFY (Participació, Orientació, Formació i Atenció Psicològica) en resposta a la situació de risc i vulnerabilitat a la qual han estat sotmesos nens/es, joves i dones.


La seva estratègia d'intervenció neix en pro d'articular millor els serveis de l'organització cap a la població vulnerabilizada. Té la seva base en tres eixos transversals: Gènere, Dret Humans i Educació per a la Pau. Enfocaments de treball que influencien tot el conjunt d'intervencions, la qual cosa es posa de manifest en el seu objectiu d'ordre superior: contribuir a la construcció de la cultura de Pau amb Justícia a El Salvador.

Entre els temes que vam tractar més en profunditat foren les relacions amb l'entitat ADECO (Amistad, desarrollo y cooperación) a nivell de l'Estat Espanyol i els projectes que desenvolupa el Observatorio de Derechos Humanos Rufina Amaya de El Salvador.

11/2/17

Conferència: 25 anys dels Acords de Pau d’El Salvador


Una nova conferència de Casa Amèrica, aquest cop dedicada als 25 anys dels Acords de Pau a  El Salvador.

Manuel Montobbio, diplomàtic, doctor en Ciències Polítiques i escriptor, pronuncia la conferència 25 anys dels Acords de Pau d’El Salvador: una aproximació al procés salvadorenc. També hi intervenen Francisco Altschul, cònsol general d’El Salvador a Barcelona, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya. 

Dia / Hora:14/02/2017, 19:30 H
Lloc:Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega 299. Barcelona
ENTRADA LLIURE // ENTRADA LIBRE


En el decurs de la seva intervenció, Manuel Montobbio ofereix un itinerari analític sobre el procés i repassa, entre d’altres temes, com i perquè va produir-se el conflicte, com es va arribar a la negociació dels acords de pau, com i en què van ser traslladats del paper a la realitat, i quines lliçons se’n poden extreure.

Així mateix, reflexiona sobre el paper dels actors de la comunitat internacional –especialment de les Nacions Unides i el Grup d’Amics, del qual Espanya en formava part– i les conclusions rellevants per a altres processos de pau. També comparteix la seva experiència a través de la lectura del poemari Maquilishuats en flor.

Manuel Montobbio va exercir la segona prefectura de l’ambaixada d’Espanya a San Salvador entre 1990 i 1992, durant la negociació i els primers mesos de l’execució dels acords de pau, en el marc d’una trajectòria de dedicació des de diferents responsabilitats a la participació d’Espanya als processos de pau a Centreamèrica entre 1987 i 1999.

Ha desenvolupat igualment una tasca acadèmica i de recerca sobre els processos centreamericans que l’ha dut a ser autor de La metamorfosis del Pulgarcito. Transición política y proceso de paz en El Salvador i de nombroses publicacions sobre aquests.

Ha publicat també diferents llibres d’assaig i de poesia. En el poemari Maquilishuats en flor –que forma part del seu llibre Mundo. Una geografía poética– comparteix l’experiència d’El Salvador de la construcció de la pau.

5/2/17

“El segrest d’infants va ser una estratègia de terra cremada” entrevista a Eduardo García Doblas de Pro-Búsqueda a La Directa


Coincidint amb la visita que va fer al nostre país el passat més de novembre, Àlex Romaguera de La Directa va entrevistar a Eduardo Garcia Doblas, director de l'ONG Pro-Búsqueda que investiga casos de desaparició forçada de menors durant el conflicte armat (1984-1990) a El Salvador:

“El segrest d’infants va ser una estratègia de terra cremada” Eduardo García Doblas, activista pels drets humans a El Salvador

Durant el conflicte armat a El Salvador (1980-1992), milers de criatures de les comunitats pròximes a la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) van ser raptades amb l’objectiu que l’exèrcit i sectors afins al poder s’enriquissin traficant amb elles. Avui, conèixer quin va ser el seu destí és a l’agenda d’una societat que, a causa de la guerra, presenta uns nivells elevats de pobresa, militarisme i crim organitzat. Només la valentia de les famílies afectades ha permès obrir una escletxa per esclarir aquests crims de lesa humanitat, dels quals Eduardo García Doblas fa anys que investiga els efectes. Director de l’Associación Pro-Búsqueda de Niñas y Niños Desaparecidos d’El Salvador, García Doblas malda perquè el país sud-americà intervingui i ofereixi el suport psicosocial i jurídic que reclamen les víctimes. “La situació dels infants d’El Salvador recorda molt la dels refugiats de Síria, on ja hi ha 10.000 menors desapareguts”, afirma aquest activista, que durant la seva estada a Europa s’ha reunit amb diverses institucions per exigir-los que contribueixin a aclarir la veritat.

Com et vas implicar en la recerca d’infants desapareguts durant la guerra civil a El Salvador?
Va ser casualitat. Jo col·laborava amb els comitès de solidaritat Óscar Romero de Cadis quan, en un viatge a Bolívia, vaig conèixer el sociòleg Ignacio Cano, membre de la comissió de la veritat d’El Salvador. Ell em va convidar a conèixer la situació i... d’una experiència que havia de durar dos mesos, ja en fa 24 anys.

El 1994, un grup de persones a qui havien segrestat fills i filles es va organitzar per reclamar justícia...
Allò va ser l’origen de l’Associación Pro-Búsqueda, a la qual em vaig incorporar el 2013, si bé ja coneixia la seva activitat. En total, 35.000 menors van desaparèixer durant la guerra; la majoria van ser adoptats de manera irregular mitjançant una xarxa en què l’Estat va participar a través de les forces armades i els alts funcionaris. Però també hi va haver advocats, notaris i membres de l’oligarquia que es van beneficiar del tràfic de menors.

Estava planificat amb algun propòsit concret?
Respon a una estratègia de terra cremada. La idea era debilitar les poblacions dissidents. No sols per evitar que hi hagués futurs guerrillers; també per infligir un dany psicològic a les comunitats afins al Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN). Hi ha imatges enregistrades on es veuen columnes de militars sortint de les poblacions amb nens segrestats a les seves motxilles.

Quines edats tenien aquestes criatures?
Entre 0 i 5 anys. Els més petits quedaven allotjats en albergs religiosos, des d’on passaven a mans de militars, polítics i eclesiàstics, que en alguns casos els utilitzaven com a criats o esclaus sexuals o els venien per a adopció. Els més grans passaven per les casernes, on, després d’adoctrinar-los, se’ls obligava a combatre a les forces armades. Molts van morir en combat.

Com entraven en aquesta cadena les famílies receptores?
Els nens sortien amb un visat i, quan arribaven al país de destí, se’ls tramitava la nacionalitat. Algú de l’Estat els feia els papers. Els nascuts al nord del país, que tenien la pell i els ulls més clars, eren venuts en adopció a famílies europees, principalment de França i Itàlia, però també dels Estats Units. Hi ha una comunicació entre el consolat nord-americà i Orlando Montano en què aquest general mostra una predilecció especial pel tràfic de menors i comenta l’existència de “mercaderia lliure d’infants”. En canvi, els menors més foscos de pell quedaven tancats a l’espera de ser venuts o explotats dins el país.

Fins ara, heu resolt el cas de 425 menors, 267 de les quals han conegut els seus pares i les seves mares biològiques. La resta no han volgut saber-ne res?
Cada persona gestiona el trauma a la seva manera. Hi ha casos satisfactoris, altres que estan en fase d’elaboració i alguns en què l’infant ha mort, davant els quals hem de buscar la manera d’abordar un dol que té molt d’ambigu. En la majoria dels casos, però, el retrobament només suposa ampliar el cercle familiar perquè són homes i dones que ja tenen la seva vida feta.

El nou govern d’esquerres és procliu a depurar aquests crims?
Té més voluntat que els governs anteriors. El problema és que la fiscalia està en mans dels sectors retrògrads del país, que a banda de no destinar recursos a buscar els desapareguts, encara ha d’obrir el banc de perfil genètic i sancionar els responsables. De moment, no han investigat cap cas i els que han sortit a la llum ha estat gràcies a les víctimes.

El juliol passat, la Cort Suprema va declarar inconstitucional la llei d’amnistia de 1993. Això permetrà encausar els responsables?
És complicat. Falta que el president ordeni l’obertura dels expedients militars i consensuï un model de justícia transicional i restaurativa, perquè ja tenim dues generacions colpejades per la impunitat. Les mares estan disposades a perdonar si els diuen la veritat, però els seus fills reclamen processos penals. Hem de trobar mesures perquè es reconegui què va passar i perquè no torni a succeir mai més. És una lluita contra el temps ja que les víctimes van morint a poc a poc.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...