En el passat número 8 de Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador dedicat a "Música per viure en llibertat i amb dignitat" vam tenir el plaer de por entrevistar a Daniela Galán,
jove música integrant de l'Ensamble LiberArte. Avui re cuperem
aquesta entrevista i us convidem a llegir la nostra revista a aquest
enllaç: https://www.huacalong.cat/revista-nahuat/Tinc 21 anys, sóc del departament de Santa Ana. Estudio tècnica en vendes. Sóc mare soltera. El meu fill va néixer en un centre de reinserció mentre complia la meva condemna. Crec en Déu, en un ésser sobrenatural que ens regeix. La política és un tema amb el qual no estic familiaritzada, el nostre país està fet a força de mentides i no tinc molt a dir al respecte.
Des de l’any 2018 sóc integrant de l’Ensamble LiberArte, és una cosa que mai m’hagués imaginat poder fer. La meva passió és tocar el violoncel, el vaig començar a aprendre en el centre de reinserció, i li dec la meva sortida del centre. Vull superar-me per ser una millor persona i una mare exemplar, que malgrat els seus errors va poder tirar endavant. El moment més important en la meva vida va ser estar dins del centre, ja que això em va marcar per tot el que em va tocar viure, ser mare, estar tancada i aprendre. Va ser una experiència dura però m’ha deixat molts aprenentatges, que actualment estic posant en pràctica per a no cometre els mateixos errors.
Pregunta: Com era la teva vida abans de descobrir-te com a intèrpret de música, com artista?
Abans la música per a mi no tenia major significat, només l’escoltava perquè sí, perquè no havia tingut l’oportunitat de tocar cap instrument. No em cridava l’atenció. Va ser una sorpresa que m’interessés el violoncel, la música clàssica no era una cosa del meu interès. Vaig enamorar-me de la música, vull continuar el meu aprenentatge, augmentar els coneixements que ja tinc. No creia que podia ser una violoncel·lista, em sento orgullosa d’això.
Què ha significat la música, què representa el violoncel en la teva vida, com t’ha canviat?
Per a mi la música representa llibertat, vaig conèixer el violoncel en circumstàncies desagradables. En el temps que vaig estar en el centre, la música era una fugida, poder desfogar-me i distreure’m. Per la qual cosa, li vaig anar prenent afecte i amor a l’instrument. Representa un bonic recordatori de tot el que vaig viure abans de conèixer-lo.
Si fossis ministra de joventut d’El Salvador i tinguessis el poder de canviar algunes coses, quines serien les teves primeres decisions?
Doncs mai m’he imaginat com ministra de la joventut, però ajudaria a que els joves no cometin errors dels que després es puguin penedir. Els ajudaria a ressaltar i descobrir el seu potencial ja sigui amb la música com amb l’art en general, perquè l’art et fa lliure. Que en lloc de prend re dolentes o perilloses decisions, trobin el seu potencial en els llocs més pobres, ja que hi ha oportunitats, però no tots es poden beneficiar. En llocs on el govern no pot entrar perquè són coneguts com llocs de risc o perillosos, jo em ficaria en aquests barris per donar suport als que no tenen accés al que jo sí vaig tenir.
Quins plans de futur tens ? Quins són els teus somnis?
Ser una millor persona cada dia, una professional en vendes, seguir estudiant i aconseguir una bona feina. Els meus somnis potser estan molt lligats a la meva realitat, vull ajudar a persones que han viscut el mateix que jo. Ser una mare “10” i ser capaç d’aprendre sempre de tot, el bo i el dolent que em passa. Vull que la meva família se senti orgullosa de mi, a l’igual que el meu fill.
A més, demostrar-li a totes les persones que van dubtar de mi o em van donar l’esquena que sí que es pot. Que si jo vaig poder els altres també ho poden fer. Vull que aquestes persones segueixin creient en la joventut i en el potencial que tenim sense importar els errors que haguem comès. Ser una violoncel·lista professional, conèixer molts llocs amb la música i aconseguir que les persones creguin en la reinserció.
