Aquest setembre comença a El Salvador el
projecte “Atenció comunitària
a víctimes i supervivents de tortura a El Salvador” que ha nascut de l’experiència de treball coordinat entre tres entitats, el Comité de Ex-Presos y Ex-Presas Políticos de El Salvador (COPPES), l’Associació Internacional Pro Memòria Històrica, Reconciliació i Cultura de Pau a El Salvador i Huacal, per tal de promoure una atenció integral a les víctimes de la tortura durant la guerra civil salvadorenca i donar resposta a les seqüeles a dia d’avui que pateixen desenes d’aquestes víctimes de tortura i violència sexual a El Salvador. Aquest projecte, en concret, preveu donar suport a 15 persones (10 homes i 5 dones) víctimes de tortures i a 103 persones del seu entorn familiar i comunitari de les poblacions rurals d’Arcatao (departament de Chalatenango) i Tecoluca (departament de San Vicente) i de la ciutat de San Salvador (departament de San Salvador).
Per la seva realització s'ha rebut el suport del Col.legi Oficial de Treball Social de Catlunya (TSCAT) en el marc dels Ajuts de Cooperació al Desenvolupament de 2020.
L’any 1986 es va publicar l’informe “Tortura en El Salvador” elaborat per la Comissió de Drets Humans de El Salvador (CDHES) que va documentar les condicions d'empresonament de 2.165 homes i dones acusats de cometre crims contra l'estat entre gener de 1983 i agost de 1986 (en el marc de la guerra civil salvadorenca que va durar de 1980 a 1992).
Aquest informe va ser publicat en anglès amb l'objectiu específic de tenir un efecte sobre el govern dels EUA respecte als seus aliats salvadorencs. L'informe va destacar per ser un dels primers a aplicar rigoroses metodologies quantitatives a les violacions de drets humans a El Salvador, en part perquè membres de la mateixa CDHES estaven empresonats al penal de La Esperanza (conegut popularment com La Mariona) en aquests moments.
En col·laboració amb COPPES (Comité de Presos y Presas Políticos de El Salvador, auto-organitzat en els propis penals), els investigadors de la CDHES van documentar les seves pròpies condicions i van realitzar entrevistes inicials a presoners que arribaven. Això els va permetre quantificar la freqüència i la tipologia de l'aplicació de la tortura, registrant-se fins a 40 formes diferents de tortura i altres tractaments inhumans.
L'informe conclou que el tractament individual de cada detingut corresponia amb els plans específics dels seus carcellers. La divisió d'intel·ligència militar del govern salvadorenc, coneguda com a S-II, determinava el «millor mètode de tortura» per cada pres.
L’any 2013 el CDHES va presentar l’informe “Secuelas psicosociales de la tortura en El Salvador” on a partir de l’experiència duta des de l’any 1990 amb prop de 200 persones que havien patit tortura i els seus familiars (un total de 900 persones) es van poder descriure les situacions viscudes i els actes patits per les víctimes entrevistades que van dibuixar uns amplis quadres de desordres que requereixen l'atenció clínica individual i col·lectiva.
El 2016, l’IDHUCA presentava l’informe “Torturadas” amb la voluntat de generar i socialitzar coneixements que fomentessin la promoció, protecció i respecte a les víctimes de violència auxiliant per a això de la publicació de casos emblemàtics de violacions drets humans.
Amb el suport del
