Amb aquest títol, Jordi Bossoms, redactor de Núvol, el Digital de Cultura, ens presenta el seu article sobre la publicació aquest passat Sant Jordi de ‘Papallones de tinta’ (Índole Editores), d'Isaac Cos, el seu primer poemari, un recull de cinquanta sonets a cavall entre l’exercici d’estil i el joc literari.
A aquesta obra guardonada a la segona edició del Concurs transoceànic de poesia Homenatge a Claudia Lars impulsat per la Xarxa de Literatura Salvadorenca a Barcelona i Catalunya, per la Casa de Cultura del Salvador a Washington DC i per Índole Editores del Salvador, "podem percebre-hi una metamorfosi textual, kafkiana, una mena de símbol en què el nostre insecte canvia de forma sense deixar de ser ell mateix. Ara aquest insecte, aquesta papallona, té color de violència i brutalitat, de decadència, però també de sensualitat i tendresa. I vola entre traficants de paraules de Ciutat Vella, fruits de bodegó, pells marcides i llàgrimes massa primes", ens mostra l'autor de l'article.
"Són cinquanta obres de cirurgia literària, i fa l’efecte que no hi ha cap sonet que hi sigui només per omplir pàgines. Tenen qualitat, pulcres mètriques i rima, i malgrat l’evidència del conjunt, no esdevenen repetitius. És palesa la bona feina de l’autor, i potser és el seu primer poemari, però no és només una labor d’aprenentatge, sinó també una labor de gran interès".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada