Al març del 2020 publicàvem el número 6 de la Revista Nàhuat, el nou format de la newsletter de Huacal, nascuda tot just un any abans. Aquest mes de juny tenim l’alegria d’arribar al número 25 de la revista i
creiem que res millor que acompanyar aquesta celebració fent un sentit homenatge a les dones salvadorenques dels campaments de refugiats que mitjançant els brodats van explicar les seves històries.
La íntima experiència de brodar, les va permetre de manera simbòlica, sargir aquelles parts de les seves vides que van quedar trencades o esquinçades per la violència durant el conflicte armat. Aquests teixits amb fils de memòria contenen la certesa que una vida digna és possible quan s’uneix la col·lectivitat per conquerir somnis comuns.
Des del 1980, milers de salvadorencs es van veure obligats a abandonar les seves comunitats a causa de la forta activitat bèl·lica, sobretot als departaments de Chalatenango, Morazán i Cabañas. Amb el suport de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) es van fundar tres campaments
de refugiats a Hondures: Colomoncagua, Mesa Grande i San Antonio, on la població va poder trobar un refugi segur per viure durant el conflicte. Per a mitjans dels anys ‘80 ja es trobaven a Colomoncagua uns 8,400 salvadorencs. Amb el suport d’organitzacions internacionals, com Càritas, CRS i ACNUR, es van desenvolupar programes d’alfabetització i tallers de formació vocacional als campaments.
Un d’aquests tallers va ser el taller de brodats, on hi participaven sobretot dones i nenes. El brodat va representar una manera de processar les ferides i comunicar aquelles memòries que resultaven difícils de compartir de manera oral o escrita, representan les seves històries personals i les seves experiències a la
guerra, però també l’optimisme i l’esperit de lluita per no rendir-se i treballar units per a un futur millor.
Podeu trobar la revista a https://huacalong.cat/publicacions/
Bona lectura...
.jpeg)
