L'exèrcit de la dictadura al Salvador (1980-1991) li va matar el pare i vuit dels seus tretze germans i germanes, i amb catorze anys va passar a ser un membre actiu del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, en què va assolir importants responsabilitats i avui és diputada pel FMLN al Parlament centreamericà.
Després de dotze anys de lluita armada i disset a l'oposició, el Frente Farabundo Martí va aconseguir la presidència del Salvador?
Les violacions dels drets humans, l'assassinat de l'arquebisbe Romero, la prepotència de la ultradreta va fer que el 1980, el Frente llancés l'ofensiva militar, però el suport dels Estats Units va fer que el govern mantingués el poder fins que, l'any 1992, es van signar a Mèxic els acords de Chapultepec, i el Frente es va reconvertir en un partit polític que ha hagut de superar la pressió i els intents de boicot fins que, el 15 de març del 2009, el nostre candidat, Mauricio Funes, va arribar a assolir la presidència de l'Estat.
Parla de boicot i manipulació del govern d'ultradreta?
Des que l'any 1992 vam passar de ser una organització militar a un partit polític i vam intentar presentar candidats a les eleccions, el Frente es va trobar que el govern de dretes se servia del frau sistemàtic en les eleccions –es va donar el cas que, a part de fer votar els morts, van portar camions amb persones de Guatemala i Nicaragua, mig milió que les van fer passar per salvadorencs–. També va assassinar els nostres dirigents, però nosaltres, que volíem guanyar de manera neta i lluitar contra la mentida, vam saber trencar la por de la multitud i construir un programa de govern sobre la base de les demandes dels sectors implicats amb l'Estat, ja siguin els funcionaris, els mestres, els empresaris o les classes populars. Després d'un any de feina van redactar una proposta entenedora en què es deixava clar que el Salvador havia de fer la seva via,o sigui sense estar sotmès a les pressions dels Estats Units, o que ens presentessin com un satèl·lit de Chávez.
Els analistes internacionals els van alinear amb la proposta bolivariana?
Hem demostrat que no tenim por, que creiem en el canvi i en l'alternança, que volem que el país es normalitzi. Estem treballant perquè es respecti la nostra sobirania, i ho fem defensant un procés singular. Podem dir que si a Nicaragua els nicaragüencs són els que han de vetllar per tirar endavant, nosaltres fem el mateix sense acceptar intromissions.
S'han marcat prioritats?
Vam haver d'enfrontar-nos a l'herència d'un país tan endeutat que grava l'herència dels meus fills, que tenen pocs anys. Treballem perquè l'educació sigui gratuïta i obligatòria, tenim clar que és l'única eina per trencar el subdesenvolupament; hem engegat un programa integral de sanitat amb un enfocament de salut comunitària; hem dotat d'una pensió de 50 dòlars al mes les persones amb més de setanta anys, i tot i la manipulació que en fa la dreta, lluitem per treure els joves de les maras, les bandes organitzades i violentes que van exportar des dels Estats Units.
Quin paper hi juguen les dones?
Com a dones volem una societat equitativa i lliure de violència, hem de treballar per fer baixar els nivells de masclisme, per assolir espais de poder. El camí és llarg, però des del Frente sabem que si no canviem ràpidament les condicions de vida de la població, la nostra feina serà inútil. En aquest aspecte hi ha molta feina a fer. Cal que per qüestions de sexe, les dones no pateixin discriminacions ni salarials, ni laborals, ja que som les responsables de guanyar el futur dels nostres fills i les encarregades de trobar la via perquè cada cop estiguem més capacitades i ocupem més càrrecs de responsabilitat en la societat salvadorenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada