6/8/17

Èxit en la presentació de "El misterio de Europa" de J.S. Jandres



Avui volíem compartir unes imatges i comentar l'èxit de l'acte de presentació del llibre "El misterio de Europa" de l'escriptor salvadorenc José Santos Jandres que va tenir lloc ahir organitzat per l'Associació 1punt5, el restaurant El Pulgarcito i nosaltres mateixos, Huacal ong de solidaritat amb El Salvador.

Josè Santos Jandres escriptor, poeta i artista afincat fa força anys a Milà (Itàlia) ens va presentar la seva novel·la "El Misterio de Europa" en una interessant tertúlia amb el company Silvio Aquino on es va parlar de la situació social i política actual a Europa, dels fenòmens migratoris i les societats interculturals, de les polítiques econòmiques generadores de desigualtat i racisme, de la situació política a Itàlia, país d'Europa amb més migrants salvadorencs, i del futur paper dels nouvinguts en la construcció d'una nova societat. Cal felicitar-nos per l'assistència i la participació dels presents... fou una vespre molt acollidor i interessant...



Us deixem amb algunes imatges de l'acte i amb algunes frases de l'escriptor... i esperem poder tornar a coincidir l'any vinent amb la presentació d'una nova novel·la...

 "Uno está más cerca de El Salvador cuando escribe" 

 

"Querria una Europa que crezca en dignidad, pero la realidad global no va en este camino"

 

 "Habitualmente los migrantes escribimos sobre nuestra tierra de origen, aquí queria escribir sobre como vemos la tierra de acogida"

 

 "Publicar un libro también es una responsabilidad" 


5/8/17

Presentació del llibre "El misterio de Europa" de José Santos Jandres


Avui 5 d'agost a les 20h tenim el plaer de convidar-vos a la presentació del llibre "El misterio de Europa" de l'escriptor salvadorenc José Santos Jandres. 

Aquest acte organitzat conjuntament per l'Associació 1punt5, el restaurant El Pulgarcito i nosaltres mateixos, Huacal ong de solidaritat amb El Salvador, tindrà lloc al Restaurant El Pulgarcito al carrer Indústria, 172 (metro L5 Sant Pau-Dos de Maig) de Barcelona. 

Josè Santos Jandres és un escriptor i artista afincat fa força anys a Milà (Itàlia) que ens acompanyarà per presentar la seva novel·la "El Misterio de Europa" i amb qui, mitjançant una tertúlia oberta, parlarem de política, d'Europa, de El Salvador, de migracions, de xocs culturals, de macroeconomia i de molts més temes d'actualitat. 

US HI ESPEREM !!!

3/8/17

En moviment a l'Amèrica Llatina



Article aparegut a les Noticies de Barcelona Ciutat Refugi aquest juliol del 2017

Refugi. Les peticions d’asil procedents de ciutadans de l’altra banda de l’Atlàntic s’han disparat. Prop de la meitat de les persones refugiades ateses pels serveis municipals de Barcelona són originàries de Veneçuela, Colòmbia, Hondures i el Salvador. 

La convulsa situació política i social i la violència que viuen alguns països llatinoamericans està provocant el desplaçament forçat de milers de persones. Prop de la meitat de les persones refugiades que va atendre el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) entre els mesos de gener i juny d’aquest any provenen d’estats de l'Amèrica del Sud i Central. Quatre nacionalitats concentren majoritàriament la demanda d’atenció: la veneçolana, la colombiana, l’hondurenya i la salvadorenya. Juntament amb la ucraïnesa, són les cinc que més presència tenen en aquest servei municipal.

Veneçuela és el primer país de procedència pel que fa al nombre de persones: 517. Colòmbia és el que més ha crescut: la demanda d’atenció s’ha multiplicat per 7 en relació amb el mateix període de l’any passat, de 21 a 151 persones. El nombre de persones ateses originàries d’aquests quatre països no només s’incrementa any a any, sinó mes a mes des que va començar aquest any.

Les dades del SAIER, a una escala molt reduïda, són un reflex i una conseqüència del que està passant a l’Estat. L’any passat, els veneçolans van ser per primer cop la primera nacionalitat de sol·licitants de protecció internacional a l’Estat espanyol, per davant dels sirians. En total, i segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), 3.960 persones procedents de Veneçuela van demanar asil a l’Estat, gairebé set vegades més que l’any anterior, en què ho van fer 596 persones. L’increment, a escala estatal, va superar el 564% en un any.

La convulsa situació política i la crisi de l’economia nacional expliquen l’èxode que viu Veneçuela


La CEAR explica l’increment general del nombre de sol·licituds d’asil presentades a Espanya el 2016 precisament a causa de l’èxode veneçolà, de la mateixa manera que van augmentar el 2015 a causa del conflicte sirià. “La recrudescència de la convulsa situació política i la crisi de l’economia nacional expliquen aquest èxode, que també s’està dirigint als Estats Units”, afirma l’informe del 2017. En el gegant americà, els veneçolans també van encapçalar les demandes d’asil el 2016 per primer cop, amb més de 18.000 peticions, més del triple que l’any anterior.

El clima de violència política entre el Govern de Nicolás Maduro i l’oposició, el col·lapse econòmic d’un dels països més rics de la regió, l’escassedat de medicaments i de productes de primera necessitat i l’augment de la criminalitat associada a la delinqüència comuna està empenyent molts veneçolans a marxar i buscar seguretat més enllà de les seves fronteres. Si anys enrere, en època d’Hugo Chávez, havia estat la classe social més benestant la que marxava del país, ara ho fan les classes mitjanes i populars.


Cap a Colòmbia i des de Colòmbia

Els Estats Units, en primer lloc, seguit d’Espanya, el Brasil i el Perú són els principals països on la diàspora veneçolana està demanant asil. Segons les estadístiques de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), a finals del 2016 hi havia 29.105 veneçolans esperant resposta a la seva sol·licitud de protecció als EUA, 4.435 a Espanya, 4.302 al Brasil i 3.553 al Perú.

Amb tot, no hi ha dades de quants veneçolans hi ha en moviment i de quants estan creuant les fronteres terrestres i migrant de manera irregular als països veïns, Colòmbia i el Brasil, però es calculen que són desenes de milers. Creuen diàriament la frontera, per comprar medicaments i menjar o per establir-s’hi, buscar-s’hi la vida o sol·licitar-hi protecció.

Pel que fa a Colòmbia, es dona un flux invers al que durant dècades hi ha hagut entre els dos països. L’ACNUR calcula que 340.000 colombians viuen refugiats a l’exterior, prop de 172.000 dels quals, una mica més de la meitat, es troben a Veneçuela. D’aquestes persones, prop de 9.000 estan reconegudes com a refugiades. La resta, les que no estan registrades i no tenen protecció, estan patint també les conseqüències de les tensions polítiques i econòmiques que viu el país. Amb tot, i segons l’oficina de l’ACNUR, el 90% s’hi volen integrar i no volen retornar a Colòmbia per por de l’activitat de diversos grups armats a les seves zones d’origen.

Tot i l’acord de pau, a Colòmbia la situació continua sent volàtil, fet que provoca el desplaçament forçat de persones


Tot i l’acord de pau final que van subscriure el Govern colombià i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) el novembre del 2016, la situació al país continua sent volàtil i la violència d’altres actors armats segueix provocant el desplaçament forçat de persones i la fugida a l’exterior. Si Síria és el país del món amb més persones refugiades, amb més de 5 milions de sirians a l’exterior, Colòmbia és el que té un nombre més gran de persones desplaçades internament, dins les seves fronteres. El febrer del 2017 l’ACNUR calculava que eren 7,3 milions, gairebé el 15% de la població colombiana.

Les peticions d’asil de ciutadans colombians s’han incrementat molt a Espanya des de l’any passat, probablement perquè el 2015 la Unió Europea va suprimir la necessitat de disposar d’un visat Schengen per a les persones originàries d’aquest país, la qual cosa els ha facilitat l’arribada a l’Estat. Colòmbia va ser el 2016 el cinquè país d’origen dels sol·licitants de protecció internacional a Espanya. L’increment del 2015 al 2016 ha estat del 377%, de 129 a 615 peticions.
El gruix dels peticionaris, segons la CEAR, són persones que han estat víctimes d’extorsió per part de bandes de grups criminals o d’actors dels conflictes.

Fugint del triangle nord 

També el Salvador (sisè) i Hondures (setè) han escalat posicions a la llista de països d’origen dels sol·licitants de protecció internacional a Espanya. L’any passat es van situar per primer cop entre els 10 primers, amb 425 i 385 peticions, xifra que suposa un augment del 212% i del 160% en relació amb l’any anterior. Pel que fa a Barcelona, el SAIER ha atès 170 salvadorenys i 225 hondurenys durant els sis primers mesos d’aquest any, un 130% i un 463% més que en el mateix període del 2016.

Tots dos països centreamericans comparteixen una mateixa problemàtica violenta, que també afecta el tercer país de l’anomenat triangle nord, Guatemala: les bandes o maras i altres organitzacions transnacionals que duen a terme una activitat criminal generalitzada: extorsions, reclutaments forçats, violència sexual i de gènere, i violència contra infants i adolescents.

Una recerca desenvolupada per Amnistia Internacional als tres països va concloure l’any passat que la violència és un factor clau d’expulsió actualment a el Salvador i Hondures i que ha augmentat greument en els darrers anys. “Els nivells de violència i l’increment del territori controlat per les bandes afecta el dret de les persones a la vida, la integritat física, l’educació i la llibertat de circulació”, afirma l’organització de drets humans, que denuncia la impunitat dels crims i la manca de protecció oferta pels governs regionals.



Segons l’ACNUR, les dones i les persones LGTBI són perfils de risc als països on operen les bandes criminals conegudes com a maras


L’ACNUR considera “perfils de risc”, necessitats de protecció, totes les dones, els menors i els joves que viuen en zones on operen les maras, i les persones perseguides per les maras, bé perquè no respecten la seva autoritat, perquè les extorsionen o perquè han estat víctimes o testimonis de delictes que han comès. També totes les persones LGTBI.

La violència de les bandes i les dificultats socioeconòmiques provoquen el desplaçament intern de milers de persones i, cada cop més, la fugida cap a països veïns, especialment cap als Estats Units. L’any passat hi va haver 55.594 salvadorenys, 32.617 hondurenys i 45.508 guatemalencs peticionaris de protecció en aquest país. En conjunt, el nombre de sol·licituds es va incrementar en un 597% entre el 2010 i el 2015.

La CEAR la considera la crisi de refugiats més invisible de l’actualitat i denuncia que tot i que l’ACNUR considera la violència de les maras un motiu de protecció i que aquest és el perfil de moltes persones que arriben a Espanya “la resposta del Govern ha estat la denegació sistemàtica o la prolongació sine die de la instrucció dels expedients” d’asil.

10/7/17

“Por los abrazos que nos faltan”



“Por los abrazos que nos faltan”: campaña de búsqueda en Extremadura de niños robados de El Salvador  (articulo de finales de 2016 aparecido en eldiario.es)

Han venido a España para rescatar la memoria. La memoria de miles de familias que 30 años más tarde siguen sin noticias de sus hijos. Arrebatados de sus manos durante el conflicto armado de El Salvador.

La Asociación pro búsqueda de niños y niñas desaparecidos durante el conflicto armado de la guerra de El Salvador tiene documentados hasta 35.000 casos de menores dados en adopción bajo un sesgo legal ‘dudoso’ durante 12 años, hasta 1992. "Arrebatados de los brazos de las madres, robados en hospitales o sustraídos en zonas conflictivas".

Eduardo García, de la asociación pro búsqueda, ha pasado esta semana por Extremadura para buscar alianzas. Reclaman la ayuda de instancias regionales y europeas que colaboren en la identificación de los casos reclamados por los padres biológicos. Con el propósito, no de cambiar la vida de ciudadanos adultos que hoy viven en otros países, sino de que se reconozca lo que pasó. Que se haga justicia.

De esas adopciones documentadas, “muchas ilegales”, tienen constancia de que un volumen importante de niños que fueron a parar a Unidos y Europa, en concreto a España, Francia o Italia. “Hemos encontrado a niños desaparecidos en Navarra o País Vasco. Sabemos que hubo adopciones en Extremadura, en Andalucía…".

 "No son muchas las adopciones que se dieron en España, pero nuestro objetivo es que Europa entienda la corresponsabilidad: 35.000 niños dados en adopción en un país de apenas 4 millones de habitantes implica que fueron masivas, entre 10 y 12 diarias, con una avalancha”.

Es un trabajo arduo, en el que están encontrando no pocas trabas. Por ahora han resuelto 430 casos de las 960 denuncias que han recibido. “Las Abuelas de la Plaza de Mayo recuperaron más de un centenar de niños, nosotros hemos recuperado 430. Cuando los estados dan la espalda al tema de la niñez se invisibiliza el trabajo de las organizaciones”.

Tras pasar por Extremadura, Eduardo continúa la labor de sensibilización sobre la realidad del Salvador, poco conocida hoy día en Europa. El objetivo es buscar aliados políticos que les permita llevar su denuncia hasta la Unión Europea. Por ahora se han puesto en contacto con Podemos para llevar a Bruselas la realidad de miles de niños y niñas.

El reencuentro de una madre y su hijo

Relata emocionado los casos resueltos. Aquellos donde las madres tienen la oportunidad  de abrazar a sus hijos, aunque sea 30 años más tarde. “Madres a las que les arrebataron a sus criaturas a punta de fusil terminan pidiendo perdón porque piensan que no hicieron lo suficiente. Que quizás hubiera sido mejor que las hubieran matado para no cargar con el sufrimiento con el que lo han hecho durante todos estos años.

Una vez comienzan los levantamientos populares en el país centroamenricano se constituyen dos bandos. En principio eran cinco frentes guerrilleros que al consolidarse la guerra se unifican en una sola, frente a un estado con paramilitares y diferentes policías. 

La situación en mitad de un conflicto que duró más de una década fue confusa. “Imagínese aquellos niños nacidos en las ‘guindas’, que eran las huidas en las que salía la población corriendo de sus casas con lo primero que agarraban. Una mujer embarazada que en medio de la montaña daba a luz no tenía ninguna clase de registro. Ningún certificado médico inscripción. Si alguien llegaba y se lo sustraía ese niño podía ser inscrito con el nombre que quisieran, eso es una apropiación”.

A los ciudadanos europeos con origen salvadoreño, y que tengan unos 30 años, les pide que se pongan en contacto con ellos. “Si saben que su origen está en El Salvador, les animo a que con toda la discreción del mundo y bajo la confidencialidad nos cuenten su historia y nos aporten sus datos”.
También lo pueden hacer a través de la Comisión Nacional de Búsqueda del Salvador, una institución del gobierno. Ambas organizaciones trabajan de la mano.


¿Cómo salían los niños del país?

Cuenta esta asociación, que ha ganado varias victorias judiciales en la Corte Interamericana de Derechos Humanos, que los menores salían de El Salvador con un pasaporte salvadoreño, con un visado de ingreso en los otros países; “y muy probablemente el apellido que adoptaban ya en el pasaporte salvadoreño era el de sus padres adoptivos”. No adquirían la nacionalidad hasta que no quedaba zanjado el trámite en el país destino.

Apunta a responsables directos. "Nombres de funcionarios salvadoreños, jueces, procuradores, abogados, que se repiten con mucha frecuencia en la documentación. Tenemos constancia de la presencia de una red consolidada de abogados que intercambiaban protocolos para que no fuera muy evidente que una sola persona tramitaba a 2.000 niños en un año. Pequeñas redes, mafias, incluso se dividían por países".

Pese a conocerse mucha información, denuncian que "no ha habido la valentía ni por parte de la justicia salvadoreña, ni de fuera, de preocuparse por conocer la verdad, establecer justicia y poner medidas de reparación". Nunca estos casos han sido judicializados.

Por aquellos entonces los países de acogida tenían consulados en territorio salvadoreño en el conflicto armado, de modo que manejaban información sobre operativos militares gubernamentales. Operativos por otro lado protagonistas de todo este tráfico de niños según denuncia. “Queremos que se desclasifique esa información y que sirva para identificar a cadenas de mando, lugares en los que se cogieron a los niños y lugares donde hay fosas comunes”.

¿Los padres adoptivos lo sabían?

Aclara que no. Los padres adoptivos de Europa o Estados Unidos no conocían las condiciones en que llegaban los niños porque el estado salvadoreño daba la certificación de abandono y 'adoptabilidad'. A estos padres se les pedía hasta 20.000 dólares por los trámites.

“En un estado de guerra, el decirle a unos padres adoptivos ansiosos de tener un niño que procede de un país conflictivo que el niño está herido, desnutrido o está enfermo... lógicamente daban el dinero. Se les insistía a los papás a pagar para que los trámites avanzaran, para agilizar procesos".

El perfil de los niños desaparecidos

El perfil coincide. Se trata de familias de escaso recursos, simpatizantes de la guerrilla o del movimiento contrario al gobierno represivo de ese momento. Coincide con embarazos no deseados en adolescentes, a las que se las persuadía fácilmente para que bajo engaño prestaran  o dieran los hijos.

Es decir, familias de zonas rurales donde las fuerzas de la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional encontraban más apoyos. De modo que la población, además de sufrir el terror de la persecución gubernamental, perdió a miles de sus hijos.

Cuenta Eduardo García que hay casos en que los niños son depositados en orfelinatos religiosos porque la guerra llega a sus comunidades, donde son visitados por sus propios padres, "aunque finalmente se tramita la adopción de esos niños".

Asegura que "varias congregaciones religiosas se dedicaron a eso. "Hay intervención directa de las damas de la Cruz Roja salvadoreña, que nos han negado sistemáticamente la información bajo el pretexto de que fue destruida o que se perdió, en la que ellas disponían de niños en fuego cruzado". También apunta a club de rotarios u organizaciones altruistas que bajo el sinónimo de caridad "malentendida" se hacían cargo de los niños y los tramitaban en adopción.

“Fue un negocio muy suculento. Imagínense 35.000 niños a una media de 20.000 dólares, ¿cuántos millones de dólares pudo reportar esto? Todo bajo un estado cómplice que reprimía a una población en un contexto de conflicto armado”.

El contexto es un elemento determinante para comprender qué pasó durante más de una década con los chicos. “¿Quién iba a denunciar a la guardia nacional que su hijo había sido si eran simpatizantes de la guerrilla? Sabían que si lo hacían ellos también podían desaparecer o ser torturados?”.

Una comparación con España

Para la asociación salvadoreña es algo similar a lo que pasó en la guerra civil y la dictadura española. “En España también hay niños robados, y se repiten unas características similares. Si queremos que esto no siga pasando necesitamos legislar, salvaguardar y sensibilizar”.

Hay un elemento especialmente sangrante en esta historia. Y es que la asociación no espera encontrar con vida a todos los niños robados. La mayor parte de denuncias se refieren a menores que tenían entonces entre los 0 y los 5 años. Los adolescentes, según comenta, tuvieron la misma suerte que sus padres y probablemente fueron asesinados.

“Había una componente ideológica de hacer daño al enemigo, quitándole sus hijos. También había una componente racista. Niños del norte de Chalatenango o San Vicente, con rasgos de ojos y piel más clara, eran fácilmente puestos en el mercado internacional; frente a niños de Morazán con pieles más oscuras y rasgos indígenas que eran exterminados y asesinados porque no tenían una posibilidad de poder ‘contrabandear’ con ellos”.

Trabajo constante

Pro búsqueda es una operación muy pequeña, que vive de proyectos, de caridad y de la cooperación. Con personal que trabaja con salarios muy bajos, aunque ha sido capaz de reencontrar a 430 niños según destaca.

"La Fiscalía, el órgano de justicia salvadoreño, ni siquiera ha investigado un caso. Pro búsqueda ha acompañado a mujeres campesinas en la lucha por encontrar a sus hijos, y cuando el estado no ha respondido hemos iniciado tres litigios internacionales ante la Corte Interamericana de Derechos Humanos".

“Los tres los hemos ganado y hemos sentenciado al estado salvadoreño. A pesar de eso, las hermanas Serrano, el caso más emblemático de este litigio siguen desaparecidas. Consideramos que el estado salvadoreño en su conjunto, especialmente la Asamblea legislativa y muy especialmente el órgano de justicia, no han hecho lo que su mandato constitucional determina: investigación, sanción para los responsables y determinar el paradero de los niños”.

"Consideramos que el Ejecutivo actual sí ha tenido muestras de buena voluntad y las sentencias que le incumbían se han ido cumpliendo. De manera lenta, pero progresiva. Pero el órgano de justicia no ha hecho su trabajo, quizás porque no ha sido depurado después de los acuerdos de paz, y porque prevalece un sesgo ideológico sobre un mandato constitucional".

Verdad, justicia y reparación

Para el activista Eduardo García la defensa de los derechos humanos requiere conocer la verdad es hacer justicia y someter a las familias a una reparación. “Dado que las fuerzas armadas del Salvador no tienen la intención de dignificar a las víctimas dando a conocer la verdad, sería una acción loable que otros países que entienden esa responsabilidad, por su compromiso con los derechos humanos, y el respeto a la carta internacional de Derechos Humanos, desclasificaran su información para lograr el paradero de niños y el esclarecimiento de masacres”.

Se trata de jóvenes a quienes contaron que los abandonaron o que sus padres biológicos estaban muertos. Con el paso de los años, cuando constatan que la realidad es otra, y que son supervivientes de masacres, “relacionan esos recuerdos con hechos reales. Tienden a disminuir esas ansiedades, esos recuerdos, hasta que las pesadillas, que se transforman en verdades”.

Las madres descansan, familiares que durante 30 años han buscado a sus niños abrazan a sus pequeños, y después de abrazarlos han muerto tranquilos. Hasta ahí llegó la lucha. Esto no son cosas del pasado como siempre nos han vendido. Son acontecimientos que ocurrieron hace 30 años. En realidad son amores, son ternuras, son abrazos y reencuentros que se dan ahora en el presente”.

Insiste en que no son cosas que deban olvidarse para hacer borrón y cuenta nueva, argumentado que son cosas de la guerra. Porque se trata de sentimientos que perduran hasta la actualidad y que se deben resarcir para n repetir los errores del pasado. “Supone una mirada al futuro para que no se vuelva a repetir”.



La historia se repite de nuevo

La historia parece ser ese círculo cíclico que repite acontecimientos cada cierto tiempo. Hoy Eduardo mira al drama de las persona refugiadas, y encuentra de nuevo que en todo el tránsito a Europa desde oriente ha habido miles de desapariciones de niños. “Eso es responsabilidad de Europa, los niños deben ser protegidos (…) Queremos que haya garantías a la infancia, para que no se repita más”.

A Europa, y sus estados, reclaman colaboración. “Esos niños son sus conciudadanos, son europeos, y según la convención internacional de la niñez toda persona tiene derecho a conocer sus orígenes. Quienes quieran conocer a su familia biológica, deben facilitarle las condiciones para hacerlo, aportar información para que las familias que los buscan puedan lograr ese abrazo tan deseado con sus niños aunque hayan pasado tres décadas”.

Advierte que los estados tienen una co-responsabilidad también porque “debieron de presuponer que algo estaba pasando, y que algo del todo no era legal en todo esto”. “De hecho todos los niños que salen en formato de adopción desde El Salvador pasan por los consulados de estos países porque con su pasaporte salvadoreño necesitan un visado para terminar de consolidar la adopción en sus países de destino”.

Reclaman además al estado salvadoreño un banco de ADN que permita comparar todas las muestras. Algo que de momento no existe pese a que hay una sentencia de la Corte Interamericana de Derechos Humanos que así lo contempla.

5/6/17

Prudencia Ayala, salvadoreña de sangre indígena, precursora de la lucha por los derechos humanos de la mujer

Prudencia Ayala (Sonzacate, 28 de abril de 1885-San Salvador, 11 de julio de 1936) fue una escritora y activista social salvadoreña, que luchó por el reconocimiento de los derechos de la mujer en El Salvador.

En 1930, intentó postularse como candidata a la presidencia de la república, a pesar de que la legislación salvadoreña no reconocía el derecho al sufragio femenino.

Su plataforma de gobierno incluía el apoyo a los sindicatos, la honradez y transparencia en la administración pública, la limitación de la distribución y consumo del aguardiente, el respeto por la libertad de cultos y el reconocimiento de los «hijos ilegítimos» (hijos fuera del matrimonio).

No fue hasta 1939 que se reconoció el derecho al sufragio femenino gracias a su lucha y a la de otras muchas mujeres.

Este año 2017, el Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) tiene el honor de presentarnos los dibujos animados sobre la vida y obra de Prudencia Ayala, pionera en la lucha por los derechos femeninos en El Salvador.

24/5/17

TNT, haciendo cotidiano el arte


Y ahora que ha finalizado la gira por España de TNT Tiempos Nuevos Teatro, nada mejor que presentaros un video con un poco de su historia y con las actividades que realizan en Chalatenango.

Tras la firma de Los Acuerdos de Paz en 1992, un año más tarde surge la Asociación Tiempos Nuevos Teatro (mejor conocido como TNT). En San José Las Flores, primer municipio repoblado durante el pasado conflicto armado. Sus primeros integrantes son jóvenes vinculados al esfuerzo de la Educación Popular, entre otras tareas. Esto permite dar los primeros pasos y se conforman como promotores de arte y artistas escénicos, para apoyar la educación y la participación de la comunidad.

Hoy desde San Antonio Los Ranchos y varias comunidades cercanas siguen en el trabajo de promover y acompañar procesos de formación integral, de organización y de participación de los diferentes sectores de la comunidad, como una forma de desarrollo individual y colectivo para la transformación social.


17/5/17

"Érase una vez un Rey" acaba amb un gran èxit la gira i torna a Chalatenango


Aquest passat divendres la companyia teatral salvadorenca TNT va finalitzar la seva gira per Catalunya en el teatre de l'ACHID al barri de Gràcia de Barcelona amb gran èxit d'assistència i participació. Després de passar per Lleida, Sant Esteve Sesrovires i Igualada on també va gaudir de molts aplaudiments i reconeixements, tant del públic català com de la comunitat salvadorenya que va assistir a les representacions, TNT es va acomiadar "por todo lo alto" amb la presència d'un bon grup d'amics i amigues, entre ells els companys/es de l'Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza, de l'ACIDH, de El Pulgarcito, de la Federación de Salvadoreños en Catalunya, de l'Associació socioeducativa 1punt5 de Rubí, del Consolat de El Salvador a Barcelona, ...

Us deixem amb algunes imatges d'aquesta darrera actuació (gentilesa de El Periódico Latino) i amb l'agraïment a TNT per la seva tasca i amb la demanda d'una futura visita l'any vinent per continuar gaudint del seu art i el seu compromís social...


Judith Reynado, Presidenta de la Federación de Salvadoreños a Catalunya, fa entrega a Walter Romero, director de TNT, del reconeixement d'aquesta comunitat a la feina de Tiempos Nuevos Teatro



I per acabar, també volem compartir algunes imatges de les reunions i trobades que vam tenir amb diferents organitzacions i entitats catalanes...

 Arribada a Barcelona i trobada amb companys i companyes de Huacal
 A l'entrada de la reunió amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

 Sortint de la reunió amb Casa Amèrica Catalunya
Reunits amb membres de l'Ateneu Roig

A punt de sopar després de la representació a Sant Esteve Sesrovires amb els amics d'Agermanament Igualada-Nueva Esperanza

I de nou agrair el suport de El Periódico Latino, el Periódico de Catalunya, L'Independent de Gràcia, el restaurant El Pulgarcito, l'ACIDH, la Primavera Jove, l'Esplai Trapella i l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, l'Ateneu Roig, la Federación de Salvadoreños de Catalunya, Casa Amèrica Catalunya, el Consolat de El Salvador a Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l'ACCD,  i de tants d'altres que ens acompanyat durant aquest dies... moltes gràcies !!

14/5/17

'Memòria: Una aliada per la pau’ ens acosta al cinema de El Salvador

'Memòria: Una aliada per la pau’ és la primera edició de la mostra de cinema documental que entre els dies 16 i 18 de maig portarà als cinemes Texas de Barcelona experiències de recuperació de la memòria històrica a Catalunya, Colòmbia, Guatemala i El Salvador. Organitzada pel Govern de Catalunya i els cinemes Texas (Bailen, 205 on es faran totes les sessions), compta amb la col·laboració d’institucions molt rellevants en l’àmbit de la memòria històrica a l’Amèrica Llatina: el Centro Nacional de Memoria Histórica de Colòmbia, l’Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala i el Museo de la Palabra y la Imagen d’El Salvador.

Des de Huacal us volem convidar especialment a la sessió del dimarts 16 de maig que començara amb la inauguració de la Mostra a les 20h i continuarà amb:

20.15h: 
- Tengan puestos los ojos sobre Guatemala, Gabriela Martinez Escobar (54 minuts) (2013) 
- Prudencia Ayala, Museo de la Palabra y la Imagen d'El Salvador (MUPI) (9 minuts)

En concret, "Prudencia Ayala" és un curtmetratge animat produït pel Museu de la Imatge i la Paraula (MUPI) de El Salvador que difon la vida i obra de Prudencia Ayala. Nascuda el 28 d’abril de 1885 a Sonzacate, des de molt jove mostra inclinació per les seves passions entre les què es troba la lluita pels drets de les dones i l’escriptura testimonial. En els comicis de 1930 es presenta com a candidata a la presidència de la República, reivindicant els drets de les dones, el suport als sindicats, la transparència en l’administració pública, el respecte a la llibertat de cultes i el reconeixement dels anomenats fills il·legítims. Tot i que Prudencia Ayala era conscient que la seva candidatura era legalment impossible en aquells temps, el seu gest va representar un precedent històric que va obrir el camí cap a la conquesta dels drets de les dones.


21.05h:
- Col·loqui amb:
Gustavo Meoño (coordinador AHPN Guatemala)
Carlos Henriquez Consalvi, Director del Museo de la Palabra y la Imagen de El Salvador (MUPI)
Modera: Arxiu Nacional de Catalunya



22h:
- Los ofendidos, Marcela Zamora. (85 minuts) (2016)

La pel·lícula "Los ofendidos" ens parla de com "Als meus 33 anys, la meva mare em va explicar que el meu pare, durant la guerra civil salvadorenca, havia estat capturat i torturat durant 33 dies per la Policia Nacional. Dos anys més tard vaig tenir el valor per preguntar-li sobre aquests dies a ell i a altres homes i dones que havien sofert la seva sort. Aquestes persones no demanen venjança, l'única cosa que demanen és que sàpiga la veritat."

Més informació al següent enllaç

11/5/17

I aquest divendres 12 de maig es presenta a Gràcia "Érase una vez un Rey"

Després d'haver estat de gira exitosament per Lleida, Sant Esteve Sesrovires i Igualada, l’obra de teatre “Érase una vez un rey” dels salvadorencs TNT (Tiempos Nuevos Teatro) acaba la seva estada per Catalunya en el barri de Gràcia de Barcelona.

El  divendres 12 de maig a les 20h al teatre de l'ACIDH (c. Milà i Fontanals, 49)  tindrà lloc la darrera oportunitat de gaudir a Catalunya d'aquesta sàtira política.


L'obra és un clàssic del teatre llatinoamericà, i ha estat presentada per diferents companyies en molt diversos festivals, obtenint nombrosos premis.

És la història en clau d'humor de tres personatges que viuen en un abocador d'una gran ciutat, on les seves vides transcorren entre la fam, l'avorriment i la recollida de papers i llaunes. Però un dia decideixen donar una nova visió a la seva vida iniciant un joc de fantasia per evadir-se de la seva realitat.

Però allò que ha començat amb innocència i com una diversió es converteix en la disputa pel poder en aquest petit univers que habiten els personatges.

Com una fabula de la realitat dels diferents sistemes polítics actuals floriran la corrupció, la manipulació, la traïció, l'explotació i les ànsies desmesurades de domini. El relat, del qual es desprèn una història comuna a molts països, s'ajusta totalment al moment polític que vivim a Catalunya i a l'estat espanyol.

US HI ESPEREM !!!


9/5/17

Catalunya acull la gira de "Érase una vez un rey”

Doncs, com ja us hem anat informant, l’obra de teatre “Érase una vez un rey” dels salvadorencs TNT (Tiempos Nuevos Teatro) ha començat avui a Lleida la seva gira per Catalunya.

En els darrers dies diferents entitats i col·lectius com la Universitat de Lleida, l'associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza o Huacal hem estat organitzant conjuntament amb TNT la seva gira per Lleida, Sant Esteve Sesrovires, Igualada i  Barcelona,  i avui us volem presentar l'agenda d'aquests dies per tal de convidar-vos a assistir a alguna de les representacions i actes:
SANT ESTEVE SESROVIRES
Dimecres 10 de maig
19h. El Casino (c. Sant Joan, 15)


IGUALADA
Dijous 11 de maig
21,30h. Escola Pia


BARCELONA
Divendres 12 de maig
20h. Teatre de l'ACIDH (c. Milà i Fontanals, 49)


Per últim no podem estar de donar les gràcies a alguns col·lectius i entitats que ens han donat suport en tot aquest procés com l'Esplai Trapella, Ràdio Tv 10 o l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, l'ACIDHl'Ateneu Roig al  barri de Gràcia, la Federación de Salvadoreños en Catalunya, el Periódico Latino, el restaurant El Pulgarcito o el Bloc dels Viatges

US HI ESPEREM !!!

4/5/17

El divendres 12 de maig "Érase una vez un Rey" a Barcelona


Continuem presentant-vos la gira de TNT per Catalunya, si fa uns dies us parlàvem de que el dimecres 10 de maig estaran a Sant Esteve Sesrovires  i el dijous 11 seràn a Igualada, avui us volem informar que el  divendres 12 de maig ales 20h al teatre de l'ACIDH (c. Milà i Fontanals, 49) del barri de Gràcia a Barcelona tindrà lloc una nova  presentació de la l'obra "Érase una vez un Rey" de Tiempos Nuevos Teatro.

L'obra és un clàssic del teatre llatinoamericà, i ha estat presentada per diferents companyies en molt diversos festivals, obtenint nombrosos premis.

És la història en clau d'humor de tres personatges que viuen en un abocador d'una gran ciutat, on les seves vides transcorren entre la fam, l'avorriment i la recollida de papers i llaunes. Però un dia decideixen donar una nova visió a la seva vida iniciant un joc de fantasia per evadir-se de la seva realitat.

Però allò que ha començat amb innocència i com una diversió es converteix en la disputa pel poder en aquest petit univers que habiten els personatges.

Com una fabula de la realitat dels diferents sistemes polítics actuals floriran la corrupció, la manipulació, la traïció, l'explotació i les ànsies desmesurades de domini. El relat, del qual es desprèn una història comuna a molts països, s'ajusta totalment al moment polític que vivim a Catalunya i a l'estat espanyol.

Una estona per gaudir de bon teatre i reflexionar plegats sobre l'ésser humà amb un somriure... us hi esperem !!!

Volem agrair el suport de l'ACIDH (Associació Catalana d'integració i desenvolupament humà) i del Restaurant El Pulgarcito que ens recolzen en l'organització d'aquest acte a Gràcia...

29/4/17

El dimecres 10 de maig Érase una vez un Rey a Sant Esteve Sesrovires


Continuem presentant-vos la gira de TNT per Catalunya, si fa uns dies us parlàvem de la representació a Igualada, avui us volem informr que el proper dimecres 10 de maig a les 19h. a El Casino (c.Sant Joan,15) de Sant Esteve Sesrovires tindrà lloc la presentació de la l'obra "Érase una vez un Rey" de Tiempos Nuevos Teatro.

L'obra és un clàssic del teatre llatinoamericà, i ha estat presentada per diferents companyies en molt diversos festivals, obtenint nombrosos premis.

És la història en clau d'humor de tres personatges que viuen en un abocador d'una gran ciutat, on les seves vides transcorren entre la fam, l'avorriment i la recollida de papers i llaunes. Però un dia decideixen donar una nova visió a la seva vida iniciant un joc de fantasia per evadir-se de la seva realitat.

Però allò que ha començat amb innocència i com una diversió es converteix en la disputa pel poder en aquest petit univers que habiten els personatges.

Com una fabula de la realitat dels diferents sistemes polítics actuals floriran la corrupció, la manipulació, la traïció, l'explotació i les ànsies desmesurades de domini. El relat, del qual es desprèn una història comuna a molts països, s'ajusta totalment al moment polític que vivim a Catalunya i a l'estat espanyol.

Una estona per gaudir de bon teatre i reflexionar plegats sobre l'ésser humà amb un somriure... us hi esperem !!!

Volem agrair el suport de l'Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires, de Primavera Jove, de la Federación de Salvadoreños en Catalunya, del Periódico Latino i del restaurant El Pulgarcito que ens recolzen en l'organització d'aquesta gira...

24/4/17

Huacal celebra el Sant Jordi 2017 a El Pulgarcito


Aquest any 2017, Huacal ha celebrat la diada de Sant Jordi a El Pulgarcito. L'amic i company Israel Hernández, escriptor i propietari del restaurant salvadorenc El Pulgarcito, va organitzar una bona parada plena de bona literatura de El Salvador i va comptar amb el suport i la companyia d'amigues i amics i d'algunes entitats com l'ASCA (Asociación salvadoreña en Cataluña) o  de nosaltres mateixos, Huacal.


Durant tot el dia van anar passant amigues i amics a donar suport a aquesta iniciativa i vam compartir una bona estona, un bon temps i una bona selecció de la literatura salvadorenca tant la més reconeguda com la de nous autors i autores.


Aprofitant aquesta parada des de Huacal també vam informar de la gira de l'obra de teatre “Érase una vez un rey” dels salvadorencs TNT (Tiempos Nuevos Teatro) per Catalunya, que ja té confirmades dues representacions, el dimecres 10 de maig a les 19h a Sant Esteve Sesrovires i el dijous 11 de maig a les 21h  Igualada.

22/4/17

Acaba el Foro Mundial sobre las Violencias Urbanas de Madrid


Gran éxito de organización en estos tres días de fuerte e interesante trabajo. Volvemos a Barcelona con muchas reflexiones, varios proyectos bajo el brazo y la confianza en el trabajo en red y en la importancia de crear espacios donde  personas de paz puedan, podamos, sumar compromisos y estrategias.

Os dejamos con algunas imagenes de estos tres dias y queremos dar un especial agradecimiento a las personas con la que hemos estado compartiendo proyectos y momentos como Raquel de UCCI, Jeihhco de Casa Kolacho, Manel, Imma y Marc de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Judit y Marià del Ajuntament de Barcelona, Jorge, Alfredo y Napoleón de la Embajada de El Salvador en Madrid, Alex de la Voz de los Salvadoreños en España, Nayib, Tomás y Alberto alcaldes salvadoreños, Dani del Consejo de Europa, Pablo del ICIP, Irma, Julio, Walter, Marvin y Wilfredo de TNT, Erik de Connex, Carles de la Universitat de Lleida, Alexandra de la Alcaldia de Panamá, Meritxell i David del Fons Català de Cooperació, Jimena de Incidem, Beatriz del Ayuntamiento de Móstoles y tantas otras personas...

 
  
 
 
 
 

Como hemos tuiteado estos días: "Sumando y sumando y sumando vamos los de abajo abriendo barreras, cruzando fronteras y sanando violencias "



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...