19/5/12

La situació del Bajo Aguán a Hondures

L'interessant bloc L'ombra de l'atzavara o d'altres ens informen detalladament de la situació que s'esta visquent actualment a Hondures. Avui volem mostrar tota la nostra solidaritat i suport a la lluita dels camperols del departament del Bajo Aguán !!!

El departament del Bajo Aguán s'ubica al nord de la costa atlàntica d'Hondures, es caracteritza pels seus milers d'hectàrees conreades de palma africana, utilitzada majoritàriament per a la producció d'agrocombustibles.

Des que Porfirio Lobo va assumir la presidència de la República, el 2010, a la regió del Bajo Aguán ja han estat assassinats més 50 camperols integrants d'organitzacions locals, a més de persecucions, amenaces i intimidacions en contra d'unes 3.500 famílies camperoles que reclamen el seu dret a la terra i a l'alimentació, i es troben en total indefensió davant la criminal repressió i saqueig de l'oligarquia hondurenya, lligada fonamentalment a la producció de palma en aquesta zona i estretament vinculada al règim polític instaurat després del cop d'estat. Els majors referents de la resistència a la dictadura hondurenya asseguren que aquests homicidis són comesos per l'aparell repressiu de l'Estat, i també per paramilitars i sicaris contractats pels grans terratinents del lloc.

 La majoria de les mirades apunten al productor de palma, Miguel Facussé, un dels homes més poderosos del Aguán i simpatitzant del règim dictatorial. Segons informes i denúncies públiques disponibles, al país hi ha més de 600 mil famílies que no tenen terra, sense que hi hagi per part de l'Estat hondureny una estratègia agrària per solucionar la greu problemàtica social. El conflicte agrari a Hondures es polaritza arran de la Llei de Modernització Agrícola de l'any 1992, que va permetre l'enfortiment i la riquesa dels grans terratinents com Miguel Facussé, Reynaldo Canals i René Morales Carazo.


En lloc de respondre per aquesta situació de violacions greus i sistemàtiques als drets econòmics, socials i culturals de la població, el govern actual va iniciar l'operació conjunta Xatruch II, que des de mitjans d'agost del 2011 va desplegar a la zona uns mil efectius policials i militars de la Força Naval i del Batalló d'Infanteria amb seu al Aguán, i l'Operatiu Llampec-a partir de novembre del 2011 -, sota la justificació de "disminuir l'onada d'assassinats i segrestos al país".

Irònicament, mentre la mort i el terror continuen recorrent els camps del Bajoa Aguán, i el règim criminalitza la lluita camperola i aprofundeix la militarització del territori, el seu titular Porfirio Lobo assegura que s'avança en el procés de pacificació i reconciliació del país, aconseguint així que l'Organització d'Estats Americans (OEA) i altres instàncies internacionals reincorporaran a l'Estat d'Hondures com a membre actiu amb plens drets. Així mateix donen via lliure als plans ambiciosos d'inversió, endeutament i ocupació territorial del país per tal d'aprofundir el saqueig i la depredació.

Lluny d'assolir aquesta pacificació i reconciliació, el poble hondureny pateix els embats d'un sistema col·lapsat. En lloc d'acabar amb els crims que es multipliquen per milers cada any la policia hondurenya ataca sense pietat a la població, sent els pagesos del Bajo Aguán algunes de les seves víctimes principals, per la seva fermesa en la lluita per la seva terra.

 + informació a:
Observatorio Permanente Internacional de Derechos Humanos
Movimiento campesino del Aguán 
Lucha por la tierra en Aguán (Alba TV)


Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...