Victòria històrica del FMLN a El Salvador

Avui us convidem a la lectura de l'article de la Mariona Ortíz corresponsal a San Salvador del setmanari La Directa i que ens descobreix una interessant reflexió sobre els darrers resultats electorals.

El missatge de reconciliació i d’esperança de Mauricio Funes guanya les eleccions presidencials, en un pols renyit amb l’agressivitat de l’Alianza Republicana Nacionalista (ARENA).

“Un paso al frente con el Frente!” era el crit que s’anava sentint a mida que les urnes situades a l’Inframe (centre de votació de San Salvador) anaven tancant el recompte de vots i anava guanyant el Frente per un marge ajustat de cinc, deu o quinze vots. La tensió es va mantenir fins que el Tribunal Suprem Electoral va sortir a donar resultats oficials, a dos quarts de nou, ja amb un 83% dels vots escrutats i que no va canviar gaire ja fins als resultats finals: un 51,27% pel Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) i un 48,73% per ARENA.

Amb la victòria de l’FMLN, és la primera vegada que l’esquerra arriba a la presidència del país després de vint anys de govern de l’extrema dreta amb el partit ARENA i una llarga història de governs militars. Per aconseguir-ho, la millor decisió de l’ex-guerrilla ha estat presentar de candidat al periodista Mauricio Funes, un líder conciliador, carismàtic, amb una trajectòria professional impecable i un discurs moderat que ha sabut aglutinar la població indecisa, clau de la seva victòria. El descontentament de la població i la conjuntura de crisi a nivell mundial també han jugat a favor seu. Però tret d’aquestes dues variables, Funes ho tenia tot en contra: ha hagut de superar una campanya bruta mediàtica que ha arribat a l’insult; una campanya de por a la població amb “l’amenaça comunista”, el retorn de la guerra i la fi de les remeses dels Estats Units si guanyava l’esquerra; la coacció del vot per ARENA a moltes empreses; les contínues irregularitats denunciades en el padró electoral (persones amb dos documents d’identitat, morts que estaven dins el registre, nicaragüencs amb documentació salvadorenya), etc. El Tribunal Suprem Electoral, polititzat i decantat clarament a la dreta, en cap moment ha reconegut les denúncies de frau ni vulneracions a la legislació electoral, com la campanya que ARENA seguia fent durant la jornada de reflexió i al llarg de la jornada electoral.

El mapa final dels resultats electorals dóna algunes lectures clares de l’estat del país: als municipis més pobres i amb els índex d’analfabetisme més alts (Morazán, la Unión, Chalatenango, Cabañas y Ahuachapán) és on la dreta ha guanyat més vots. I no és d’estranyar: el fantasma de la guerra encara està molt present per tot el país i la campanya de la por té efecte especialment en la gent més humil. No obstant això, la participació de la població massivament ha pogut decantar la balança i el país ahir va viure un moment històric, segurament el més important després dels acords de pau, el gener de 1992.

San Salvador es tenyeix de vermell

Els carrers de la capital salvadorenya, normalment deserta de vianants a la nit, ahir semblaven un riu vermell de banderes del frente, petits i grans vestits de vermell, cotxes tocant el clàxon i gent cridant consignes. Abraçades, somriures emocionats, crits de victòria i petards per tot arreu donaven sortida a l’eufòria col·lectiva i una alegria desbordada que reflectia vint anys d’espera i de lluita. Les multituds anven amunt i avall fins que es van començar a aplegar a la plaça de la rotonda Masferrer, on el Frente havia instal·lat un escenari a corre-cuita.

Un Funes esgotat i emocionat va sortir finalment per fer un discurs de vint minuts durant el qual va parlar de justícia, dels màrtirs, de ser magnànims amb la victòria, i de l’inici d’un estat social i democràtic de dret. “Aquest president electe, des d’aquesta tribuna, els perdona todes les seves ofenses” van ser les primeres paraules del nou president dirigides a ARENA i va exhortar la dreta a passar a l’oposició assegurant que buscaria l’entesa política i que seria el president de tots els salvadorenys, inclosos els qui no havien votat per ell.

Mauricio Funes sap que no podrà governar sense pactes, ja que tindrà minoria a l’assemblea legislativa, on ARENA en aliança amb el PCN i els democratacristians sumen majoria. Cal veure, però, si les bases del PCN, moltes de les quals van manifestar el seu suport al candidat de l’FMLN, exigiran a la direcció del partit que es desmarquin de la seva aliança històrica amb ARENA. El mateix podria passar amb els democratacristians, que malgrat estar també a la dreta podrien tenir més punts en comú amb els canvis moderats que promet el futur president.

El discurs de Funes no és ni revolucionari ni agosarat, cosa que entre els militants històrics d’esquerres provoca desconfiances per reformista, però té les bases que permetrien construir un El Salvador diferent: més just, menys pobre i, tan de bo, menys violent. En qualsevol cas, i només que Funes aconsegueixi, com assegurava en el seu primer discurs com a president electe, “un estat que no tingui gent que utilitzi la llei en benefici propi”, aquest país haurà donat un pas endavant important: un paso al frente con el Frente.

Us adjuntem també la resenya que acompanyava aquest article sobre la situació actual del país i els seus reptes de futur.

Pobresa i violència, els dos grans reptes del futur president

El Salvador té el trist rànquing de país més violent d’Amèrica Llatina, amb un promig, en els darrers mesos, de 12 assassinats diaris (segons les estadístiques policials). Les successives polítiques de “mà dura” i “súper mà dura” dels govens de dretes han primat la repressió per davant de la prevenció i no han servit per reduïr el nombre d’homicidis, extorsions i robatoris amb força. Durant el 2008 hi va haver un total de 3.175 assassinats i, durant els primers mesos del 2009, el percentatge ha tornat a augmentar. Es calcula que hi ha més de 450.000 armes a mans de la societat civil i grups de delinqüents però el govern no ha fet, fins ara, una política decidida per regular-ne la compravenda.

Les presons del país estan saturades, amb un nombre d’interns tres vegades superior a la capacitat real i les condicions infrahumanes en què s’amunteguen els presos va provocar motins i protestes massives dels presos aquest febrer passat. Més d’11.000 presos van seguir la protesta per demanar millores en l’alimentació, medicines i la fi dels maltractaments, així com visites de les famílies i l’agilització dels processos judicials.

D’altra banda, d’acord amb els estudis del PNUD, la pobresa afecta un 35% de la població salvadorenya i fa que gairebé unes 300 persones emigrin als Estats Units diàriament. La població salvadorenya emigrada ha passat de ser un 0,2% als anys seixanta, a ser més del 20% l’any a l’actualitat, i un pilar important de l’economia del país són les remeses que envien els 2,8 milions de salvadorenys a l’estranger a les seves famílies. Durant el 2008 el total de remeses va ser de 3.789,7 milions de dòlars, equivalent al 17,1% del Producte Intern Brut salvadoreny, segons del Banc Central de Reserva.