La cooperació al desenvolupament ha estat una de les principals víctimes en aquesta estafa mal anomenada crisi. Les xifres no deixen cap mena de dubte ni a Espanya ni a Catalunya, encara que aquesta comunitat s'emporta la palma. La retallada catalana ha estat del 70% des de l'inici de l'estafa, mentre que en el conjunt de l'Estat ha disminuït un 40% fins fa pocs dies, ja que amb la Lleis de pressupostos generals de l'Estat per l'any 2013 la retallada encara ha estat més brutal... així s'ha retallat en aquests dos darrers anys prop del 60 % del pressupost.
Els recursos que gestiona l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han patit una davallada considerable en els últims cinc anys: dels 69 milions disponibles el 2008 als 10 milions pressupostats en l'últim exercici. I a més la Generalitat de Catalunya ha afegit els impagaments del propi Govern, després de les informacions parcials i contradictòries emeses des de la Direcció General de Cooperació i Acció Humanitària i de l'Agència en relació a l'incompliment d'aquest deure.
Més enllà de la reducció dràstica del pressupost de cooperació i de la manca de compromís i/o horitzó pressupostari a futur, hi ha prou indicis que el Govern ni entén de cooperació ni hi creu, i no s'adona dels grans beneficis que reporta a la imatge i a la coherència del projecte nacional. Ben al contrari ja hi ha prou indicis de la seva consideració com a espai polític menor i de la seva reorientació per donar-li més espais a les empreses en detriment de la societat civil.
Programes iniciats no podran dur-se a terme, els acomiadaments tant de professionals catalans d'ong's com de professionals que treballen en els seus propis països (ja sigui per administracions o associacions) és pa de cada dia, malalties que estaven essent cobertes per programes de cooperació han tornat a reeixir, per no parlar de que aquest recursos treballaven per paliar la fam i la pobresa i en poques setmanes han augmentat considerablement.
Hi han dades que podríem esmentar per tal de fer palès el grau de l'estafa que es fa per part dels governs del PP i de CiU als ciutadans catalans i d'arreu de l'Estat. Per exemple, el rescat del Banc de València amb diners públics ha superat tota l'ajuda oficial al desenvolupament espanyola del 2010, i cal denunciar que només la indemnització que es va pagar al seu director general ha superat l'ajuda que Espanya ha destinat a l'emergència per fam a la regió africana del Sahel. O la minsa reducció en les partides de Presidència, protocol, relacions exteriors, policia, etc. de la Generalitat de Catalunya o la vergonyosa compra milionària de material militar des del govern de l'estat.
Tot plegat, és un intent d'acabar amb un model de solidaritat i de valors com la justicía, la democràcia, la llibertat i la dignitat que la dreta no comparteix, no entén i no desitja... No ho permetrem !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada