23/12/19
Estas fiestas regala solidaridad con El Salvador
Estas fiestas os queremos animar a dar apoyo a Huacal, ong de solidaridad con El Salvador, con más de 25 años de cooperación con El Salvador...
Nos quieres ayudar? Quieres contribuir? Las acciones de Huacal, ong de solidaridad con El Salvador, se hacen realidad gracias al apoyo de personas, administraciones y entidades, que nos apoyan.
Tu contribución es muy importante !!!
HAZ UNA DONACIÓN A ESTE ENLACE y como agradecimiento recibirás una camiseta de los 25 años de Huacal.
Una vez hecha la donación envíanos un correo a info@huacalong.cat indicando tu medida S, M, L, XL o XXL y la dirección donde la quieres recibir.
Tu contribución es muy importante !!!
HAZ UNA DONACIÓN A ESTE ENLACE y como agradecimiento recibirás una camiseta de los 25 años de Huacal.
Una vez hecha la donación envíanos un correo a info@huacalong.cat indicando tu medida S, M, L, XL o XXL y la dirección donde la quieres recibir.
MUCHAS GRACIAS Y FELICES FIESTAS !!!
19/12/19
Llega el número 7 del boletín PUESIESQUE...
Se acercan las fiestas y desde la Red de Literatura Salvadoreña de Cataluña nos invitan a descubrir "Tres poetas salvadoreños en sus primeros 100 años: Matilde Elena López, Alfonso Morales Morales y Oswaldo Escobar Velado" Podeís leer este número en el siguiente enlace...
Un juego con el tiempo
Un juego con el tiempo
Dime dónde están las horas del pasado.
Dime si puedo volver a recorrerlas
simplemente
bajando por la cuesta.
Dime – el amor –
¿En dónde lo olvidamos?
¿O quién torció el curso de la dicha?
Dime también si el tiempo helado
podría detener el tiempo que se va.
Porque entonces – iris de las hibernaciones –
podría reunir en un haz de luz
el hoy, mi ayer y tu mañana.
Dime si puedo borrar
este gris que se interpone
con esa luz azul
que envuelve el día.
17/12/19
Aquestes festes regala solidaritat amb El Salvador
AJUDA'NS A DEFENSAR LA REINSERCIÓ SOCIAL DE LES JOVES PRIVADES DE LLIBERTAT AL SALVADOR
Des de l'any 2015 donem suport a Tiempos Nuevos Teatro (TNT) de Chalatenango per impulsar programes d'atenció psicosocial i de formació artística, cultural i laboral que implementin una model d'atenció integral que faciliti la seva nova vida en condicions dignes i amb la garantia de compliment de seus drets.
Ens vols ajudar? Vols contribuir? Les accions de HUACAL, ong de solidaritat amb El Salvador, es fan realitat gràcies al suport de persones, administracions i entitats, que ens donen suport.
La teva contribució és molt important !!!
Un cop feta la donació envia'ns un correu a info@huacalong.cat indicant la teva mida S, M, L, XL o XXL i l'adreça on la vols rebre.
13/12/19
Aquestes festes regala solidaritat amb El Salvador
AJUDA'NS A PROMOURE EL CONEIXEMENT DE LA CULTURA I LA LITERATURA SALVADORENQUES A CATALUNYA
Impulsem conjuntament amb altres sis entitats la XARXA DE LITERATURA SALVADORENYA A CATALUNYA. Hem inaugurat la primera secció a nivell europeu de literatura salvadorenca a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé de Barcelona que porta el nom de la salvadorenca PRUDÈNCIA AYALA, pionera en la defensa dels drets de les dones en tot el continent americà i que disposa de cent cinquanta títols, a més d'elaborar un programa d'activitats culturals mensual.
Descobreix amb nosaltres la riquesa i diversitat de la cultura i la literatura salvadorenya: Claudia Lars, Roque Dalton, Manlio Argueta, Amparo Casamalhuapa, Salarrué, Nora Méndez, Alfonso Kijadurías o Matilde Elena López.
Ens vols ajudar? Vols contribuir? Les accions de HUACAL, ong de solidaritat amb El Salvador, es fan realitat gràcies al suport de persones, administracions i entitats, que ens donen suport.
La teva contribució és molt important !!!
Un cop feta la donació envia'ns un correu a info@huacalong.cat indicant la teva mida S, M, L, XL o XXL i l'adreça on la vols rebre.
9/12/19
Aquestes festes regala solidaritat amb El Salvador
AJUDA'NS A RECUPERAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA PER TRENCAR ELS SILENCIS A EL SALVADOR
Treballem al costat d'entitats i institucions del Salvador per donar veu a la veritat, la justícia i la reparació que pateixen les víctimes del conflicte armat que va viure El Salvador a la dècada dels '80 i que encara continuen presents i condicionant les seves vides.
HUACAL col.labora amb el MUSEO DE LA PALABRA Y LA IMAGEN (MUPI) i amb altres entitats com El Comité de Ex presos y presas Políticos de El Salvador (COPPES) en la recuperació, preservació i ensenyament a la societat salvadorenca i internacional dels elements de la cultura i la història d’El Salvador, i especialment en donar veu a les víctimes de la guerra civil dels anys '80.
Ens vols ajudar? Vols contribuir? Les accions de HUACAL, ong de solidaritat amb El Salvador, es fan realitat gràcies al suport de persones, administracions i entitats, que ens donen suport.
La teva contribució és molt important !!!
Un cop feta la donació envia'ns un correu a info@huacalong.cat indicant la teva mida S, M, L, XL o XXL i l'adreça on la vols rebre.
MOLTES GRÀCIES !!!
6/12/19
Aquestes festes regala solidaritat amb El Salvador
AJUDA'NS EN LA LLUITA PER LA DESPENALITZACIÓ DE L'AVORTAMENT A EL SALVADOR
Des de l'any 1997, El Salvador és un dels 27 països del món on l'avortament està totalment penalitzat. La negació total de el dret de les dones a decidir sobre el propi cos s'ha traduït en una violència institucional que condemna a les dones, joves, pobres, d'entorns rurals, sense estudis, amb problemes obstètrics durant el seu embaràs i sense accés a la sanitat.
HUACAL col.labora amb Tiempos Nuevos Teatro en el suport a les dones privades de llibertat per casos d'avortament (incloent avortaments naturals i/o per emergències obstètriques) que compleixen condemnes d'entre 30 i 40 anys al Centre Preventiu i de Compliment de Penes d'Ilopango.
Ens vols ajudar? Vols contribuir? Les accions de HUACAL, ong de solidaritat amb El Salvador, es fan realitat gràcies al suport de persones, administracions i entitats, que ens donen suport.
La teva contribució és molt important !!!
Un cop feta la donació envia'ns un correu a info@huacalong.cat indicant la teva mida S, M, L, XL o XXL i l'adreça on la vols rebre.
MOLTES GRÀCIES !!!
24/11/19
Pok ta pok, el juego de pelota maya, renace en El Salvador
El juego ancestral de pelota maya surgió hace más de 3,000 años en Mesoamérica, pero es desde hace tres que ha resurgido en El Salvador, donde un puñado de maestros junto a miembros de comunidades indígenas lo están enseñando a niños y jóvenes de forma integral.Su nombre es la pura onomatopeya del sonido de la bola contra el antebrazo (pok), la pared (ta) y vuelta al antebrazo (pok).
En El Salvador se practica desde hace tres años. En este tiempo se ha conformado una selección nacional que ha participado en dos Copas del Mundo (ganando el segundo lugar en el debut), el país ha sido sede de la última este 2019 y al menos 250 personas (desde niños hasta adultos) están envueltos actualmente en su práctica. Se ha logrado avanzar en su entendimiento, entrenamiento y práctica a través del Ministerio de Educación y la hermandad de los pueblos indígenas.
Su desarrollo envuelve todo un ritual que reivindica el lenguaje, la cultura, inteligencia, sistema de creencias y forma de vida de los antepasados. Ante un altar vivo (conformado por flores, plantas y velas), los protagonistas, músicos y hasta el público, a ritmo de instrumentos musicales, giran en contra de las agujas del reloj agradeciendo (bien en náhuatl o en español) al sol, la noche, el aire y el agua y pidiendo permiso de jugar en el "hom" (cancha).
Luego viene el Pok Ta Pok; un enfrentamiento entre dos equipos de igual cantidad de participantes (dos o cuatro), ya sea en la modalidad de cadera o de antebrazo, muslo y pecho. El gran objetivo de ambos bandos es pasar el "pitz" (pelota) por el aro fijado en el frontón, anotación que lleva por nombre "lacam" (en la modalidad de antebrazo) o "lup lup" (versión cadera) y simboliza el paso de la muerte a la vida o de la oscuridad a la luz.
Actualmente, el encuentro dura 40 minutos, dos tiempos de 20. Gana la escuadra que haga más puntos. En el pasado, según el contexto en el que se desarrollaba, podría acabar cuando un equipo anotaba por primera vez y con ello finalizaban guerras o los ganadores o perdedores eran sacrificados.
Artículo de Eduardo De la O para La prensa gráfica
20/11/19
Éxit del Club de lectura "Un dia en la vida" de Manlio Argueta
La setmana passada va tenir lloc el primer Club de Lectura a Barcelona dedicat a l'obra d'un escriptor salvadorenc. En concret, amb l'impuls de la Xarxa de Literatura salvadorenya a Barcelona es va realitzar a la Biblioteca El Guinardó - Mercè Rodoreda el club de lectura del llibre "Un dia en la vida" de Manlio Argueta de la mà de Carlos Cañas Dinarte amb totes les places plenes i amb una valoració molt positiva... volem agrair a tots els i les participants, a Carlos, a la Biblioteca i al Servei de Convivència i d'Interculturalitat d'Horta Guinardó pel seu suport i confiant en que sigui el primer dels molts clubs de lectura que es facin d'obres de la literatura salvadorenca a Catalunya. Us deixem amb unes imatges del taller...
15/11/19
Exito del Festival salvadoreño 2019
El pasado sabado 9 de noviembre en l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) celebramos desde las 12 del mediodia y hasta las 6 de la tarde el Festival Salvadoreño 2019 con música, gastronomia, danza, artesania, juegos infantiles y muchas cosas más... cientos de personas se dieron cita para disfrutar de unas horas en compañia... queremos agradecer y felicitar a todos los presentes, a las decenas de personas que se acercaron a nuestro stand y a la organización por este Festival y les dejamos con algunas fotos del día y un video realizado por el diario "La Voz de la diáspora":
11/11/19
Nuevos puntos de venta de literatura salvadoreña en Barcelona
Comenzamos la semana con una buena noticia.
Desde principios de este mes de noviembre podeís encontrar una selección de literatura salvadoreña en el Restaurante El Pulgarcito (Carrer de la Indústria, 172) y en Tienda Latina (carrer de Cartagena, 293) de Barcelona- gracias a un acuerdo que hemos llegado desde Huacal para la distribución y venta de libros en estos dos espacios gastronómicos de Barcelona.
Estos libros forman parte del fondo del Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) de San Salvador, con quien Huacal dispone de un acuerdo de distribución por Europa.
Queremos agradecer a Israel Hernández todas las facilidades que nos ha ofrecido y animaros a pasar por estos dos espacios donde a partir de ahora podeís disfrutar no sólo de buena gastronomia y la calidad de sus productos, sino también de buena literatura salvadoreña...
Para celebrar estos nuevos puntos de venta durante los meses de noviembre, diciembre y enero todos los títulos estaran en oferta con importantes descuentos.... que mejor regalo para las próximas fiestas que un libro de Roque Dalton, Carlos Henriquez Consalvi, Francisco Mena o Rufina Amaya ?
Y si quereís que os enviemos estos libros a casa, recordar que también se pueden comprar a traves de nuestra web en el enlace: https://www.huacalong.cat/tienda/
6/11/19
Este sabado Festival Salvadoreño 2019 en L'Hospitalet
Amigas y amigos recordaros que este sabado 9 de noviembre en l'Hospitalet de Llobregat (carrer de l'Estronci, 20 - M Can Boixeres) celebramos desde las 12 del mediodia y hasta las 6 de la tarde un nuevo Festival Salvadoreño con música, gastronomia, danza, artesania, juegos infantiles y muchas cosas más...
Desde Huacal participaremos con un stand con una selección de la mejor literatura salvadoreña y diferentes materiales de nuestro 25 aniversario. Entre los títulos (con un gran descuento durante todo el sábado) pueden encontrar obras como:
LAS HISTORIA PROHIBIDAS DEL PULGARCITO de Roque Dalton. Textos y poemas que en conjunto forman un poema-collage, nos dan una visión revolucionaria de la historia de El Salvador, desde la conquista española hasta el trágico conflicto bélico con Honduras. Contra los idealistas, Dalton rastrea entre las crónicas el folclore, la literatura, la criminalidad o la estupidez una línea central que caracterice al país: la injusticia estructural.
LOS MENDIGOS ME AMABAN de Carlos Henriquez Consalvi.
El libro cuenta sobre un héroe popular, el joven Ernesto Interiano (1917-1943), asesinado a balazos a los 26 años. Su vida llena de aventuras y sobre todo su muerte a manos del dictador de turno, lo convirtieron en una especie de Francisco Villa, un héroe por fuera de lo oficial que defendía a los pobres y a los desposeídos, mientras que con sus aventuras desafiaba y molestaba al orden establecido. No solo es el héroe pendenciero y defensor de los pobres, mujeriego y justiciero, sino también ese personaje que después de su muerte sigue siendo destinatario de las tribulaciones de los pobres, hacedor de milagros, santo de todos.DEL EJÉRCITO NACIONAL AL EJÉRCITO GUERRILLERO de Francisco Mena Sandoval El testimonio tan valioso contenido en este libro nos lleva a ver desde dentro la institución militar de El Salvador, de la cual Francisco Mena fue miembro por casi dos décadas y de la que, a pesar de todos los reveses propiciados en contra de su persona por la institución castrense, aún conserva su sueño de verla transformada y al lado del pueblo. Este testimonio solo lo puede exponer alguien que vivió por encima de todo la honestidad; es decir, quien se dejó interpelar por la realidad de la población más vulnerable del país.
Y también informaros que la Xarxa de Literatura Salvadorenya a Catalunya presentará la exposición "PRUDENCIA AYALA, PRESIDENTA" dedicada a la figura de la precursora de los derechos feministas en El Salvador y en toda América. Les esperamos !!!
3/11/19
Festival Salvadoreño 2019 a l'Hospitalet de Llobregat
El próximo sabado 9 de noviembre en l'Hospitalet de Llobregat (carrer de l'Estronci, 20 - M Can Boixeres) celebramosdesde las 12 del mediodia y hasta las 6 de la tarde un nuevo Festival Salvadoreño, organizado por Casa El Salvador y el Consulado General de El Salvador en Barcelona, con música, gastronomia, danza, artesania, juegos infantiles y muchas cosas más...
Desde Huacal participaremos con un stand con una selección de la mejor literatura salvadoreña y diferentes materiales de nuestro 25 aniversario. Les esperamos !!!
31/10/19
La vasta pluralitat de la immigració llatinoamericana
Avui us portem un article de Jessica González Herrera publicat a la revista Barcelona Metròpolis
Els països llatinoamericans comparteixen una forta tendència a l’associacionisme, fet que es reflecteix en el gran nombre d’entitats formades per ciutadans originaris de l’altra banda de l’Atlàntic. La presència femenina és molt important: les dones llatinoamericanes han esdevingut un col·lectiu clau per al manteniment de l’estat del benestar autòcton.
Soy lo que dejaron,
soy toda la sobra de lo que se robaron.
Un pueblo escondido en la cima,
mi piel es de cuero, por eso aguanta cualquier clima.
Soy una fábrica de humo,
mano de obra campesina para tu consumo.
Frente de frío en el medio del verano,
el amor en los tiempos del cólera, mi hermano.
Fragment de la cançó Latinoamérica, del grup porto-riqueny Calle 13
En aquest dossier no podia faltar un article sobre les persones llatinoamericanes de Barcelona. Se m’ha fet aquest encàrrec com a colombiana resident a la ciutat durant els últims onze anys. D’entrada, em va semblar un repte que requeria respecte i cura. Tenint en compte això, comencem amb alguns aclariments i acotacions.
En primer lloc, tot i que sembli obvi, s’ha de recordar que l’Amèrica Llatina no és un país. No existeix, almenys ara com ara, una nacionalitat llatinoamericana. Llatinoamèrica o Abya Yala1 és una regió composta per vint països i set territoris dependents on viuen aproximadament 626 milions de persones. És qüestionable la validesa de les afirmacions de caràcter global referides a una regió on abunden les diversitats i els contrastos. De fet, hi ha qui es pregunta si la idea d’Amèrica Llatina és un mite o una realitat.
En segon lloc, l’expressió Amèrica Llatina comprèn una realitat summament complexa, on es donen diversitats i similituds gairebé en el mateix nombre. Per aquest motiu, si es posa l’accent en les diferències i els regionalismes, és possible negar l’existència d’Amèrica Llatina i de la unitat essencial que brolla de la seva mateixa diversitat. No existeix una Amèrica Llatina, sinó tantes com països o subregions que la componen, per la qual cosa qualsevol pretensió de reduir-la a una sola entitat no és més que acceptar, a gratcient, un mite o una ficció.
En tercer lloc, aquesta diversitat inherent a la regió es manifesta, per descomptat, també en l’heterogeneïtat dels perfils i les realitats de les persones llatinoamericanes que vivim a Barcelona. Així doncs, les persones amb origen o amb bagatge llatinoamericà no componem un bloc homogeni i, en conseqüència, les nostres realitats són molt divergents. Per això, el present article no té cap intenció de parlar “en nom de la comunitat llatinoamericana”. És, si de cas, un intent de fer una radiografia de la vasta pluralitat de realitats que vivim.
Finalment, però no per això menys important, una observació sobre alguns mecanismes legals com ara els acords i tractats bilaterals o multilaterals, les especificitats en les lleis d’estrangeria i de nacionalitat, les entitats regionals de cooperació, etc.: aquests mecanismes construeixen l’immigrant llatinoamericà com una persona “altra” però compatible amb la població autòctona sobre la base d’una suposada proximitat cultural o de germanor forjada a través de la història colonial i postcolonial compartida amb l’estat espanyol i Catalunya. D’aquesta manera, l’immigrant llatinoamericà queda incorporat a l’imaginari de la societat receptora mitjançant una doble caracterització que el fa diferent i re-cognoscible. Davant l’autòcton, el llatinoamericà continua representant una forma d’alteritat que té el seu reflex en els plans legal –restricció de drets per als no nacionals–, econòmic –inserció en mercats de treball precaritzats i segmentats– i social –problemes accentuats d’habitatge, participació, etc.
No obstant això, paral·lelament, la imatge que es construirà del llatinoamericà es caracteritzarà per considerar-se més propera que la d’altres col·lectius immigrants i –sempre segons aquest discurs– més fàcilment integrable. Així, enfront de grups com els subsaharians, els asiàtics o els magrebins, tant a Espanya com a Portugal els col·lectius llatinoamericans seran tractats en el discurs i en la pràctica política com a “més propers” o “menys estrangers”, cosa que té conseqüències significatives en les seves pautes d’incorporació legal, econòmica i social.
Les onades de la immigració llatinoamericana
Els fluxos migratoris més importants de persones de l’Amèrica Llatina a l’estat espanyol en general i a Catalunya en particular es concentren al darrer quart del segle xx, motivats en alguns casos per factors com la violència, les crisis econòmiques o la inestabilitat política. Durant els anys setanta, l’exili polític va caracteritzar la primera onada d’argentins i xilens; cubans, brasilers i alguns uruguaians destaquen també en aquesta època. Posteriorment, als anys vuitanta, la immigració la van protagonitzar els nacionals de Colòmbia, l’Equador, la República Dominicana i el Perú, i als inicis dels anys noranta van arribar principalment uruguaians i paraguaians.
La signatura de convenis bilaterals per regular els fluxos migratoris amb diversos països llatinoamericans, com Colòmbia, l’Equador i la República Dominicana, i la posada en vigor de la llei de nets, que permetia recuperar la nacionalitat espanyola als fills i nets dels espanyols exiliats per la dictadura, van promoure una nova onada de migracions en què van predominar els nacionals de Veneçuela, l’Argentina i Cuba.
Dues consideracions finals: els anys compresos entre 2002 i 2004 van ser el període en què aquesta població va créixer de manera més significativa, i en les trajectòries migratòries ha estat fonamental el paper de les xarxes socials.
Llatinoamèriques avui i aquí
Segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament, a Barcelona viuen al voltant de 79.254 persones procedents de països ubicats en l’esmentada regió. Són xifres que han anat caient durant els últims anys i no inclouen les persones catalanes de família llatinoamericana. Insistim en la idea que no hi ha un perfil llatí únic. Per exemple, el nombre de persones mexicanes que resideixen a la capital catalana és de prop de quatre mil i el 90 % d’aquestes venen a Barcelona a estudiar; en canvi, els membres de les comunitats equatoriana i boliviana generalment hi arriben per motius econòmics.
D’aquesta xifra, més del 60 % són dones, la meitat de les quals són adultes amb edats compreses entre els vint-i-cinc i els trenta-nou anys, i el 12,25 % són dones joves. Gairebé el 60 % de les dones llatinoamericanes tenen un nivell d’estudis de batxillerat superior, cicles formatius de grau mitjà o superior o estudis universitaris. Per una altra banda, Bolívia, Hondures, el Perú, Colòmbia i l’Equador són els països amb més impacte als districtes de la ciutat, ja que les dones d’aquestes nacionalitats representen el 51 % del total de les dones llatinoamericanes.
Aquesta feminització de la migració ha fet que les dones llatinoamericanes s’hagin convertit en un dels col·lectius clau en el procés de manteniment de l’estat del benestar de la població autòctona. Això es deu al treball que moltes d’elles desenvolupen en l’àmbit de les cures personals, que permet resoldre problemes vinculats a la dependència, el manteniment de l’estructura demogràfica laboral o l’accés de la dona autòctona al mercat laboral. Es tracta d’una gran aportació, a vegades invisibilitzada, que les dones fan a la ciutat. De la mateixa manera, cal remarcar que aquestes tasques són, sovint, desenvolupades en condicions deficients que precaritzen aquest col·lectiu. Hi ha sindicats com Sindillar i entitats com Mujeres Pa’lante, entre d’altres, que permeten a les dones llatinoamericanes articular-se amb altres d’orígens diferents per reivindicar els seus drets laborals, crear espais de cures per a elles mateixes i generar altres projectes.
Per una altra banda, resulta curiós el fet que la majoria d’estudis sobre població llatinoamericana, tot i no ser abundants en absolut, acostumen a centrar-se en dades relatives al “món adult”, és a dir, de qüestions de treball, relacions de poder i motius de migració. Excepte un parell d’informes obsolets sobre bandes, sembla haver-hi un buit en estudis que s’ocupin de la realitat dels adolescents i dels joves que han immigrat amb les seves famílies o dels que han nascut a la ciutat. És necessari fer una exploració a fons sobre les iniciatives i les aportacions en diversos àmbits (empresarial, polític, associatiu, cultural, esportiu) de la joventut llatinoamericana.
Una població molt social
La forta tendència a l’associacionisme és un dels punts forts que comparteixen els països llatinoamericans. Les entitats i els col·lectius que predominen són de caràcter cultural, social, esportiu, ambientalista, religiós, polític i estudiantil. Les aportacions en l’àmbit cultural i social, però, no passen a la política. Moltes d’aquestes entitats estan presents en espais institucionals com ara el Consell Municipal d’Immigració, però cal crear estratègies per superar les barreres del racisme institucional i potenciar la transversalització d’aquesta presència en altres espais de decisió. De la mateixa manera, és palpable la participació llatinoamericana en moviments antirracistes, contra els desnonaments, pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE), etc. En aquests espais es generen coneixements i discursos que aspiren a constituir-se i enfortir-se com a eixos polítics reals.
En l’àmbit de l’oci nocturn, els ritmes llatins guanyen cada dia més terreny. N’és la prova el nombre creixent de sales i discoteques que programen sessions i concerts de salsa, bachata, reggaeton, cúmbia, merengue i mambo. L’assignatura pendent, però, continua sent la presència llatinoamericana a les llistes electorals, actualment gairebé inexistent, la qual cosa ens deixa en situació d’invisibilitat i, sobretot, nega la possibilitat d’enriquir el debat polític de la ciutat amb coneixements, discursos, mecanismes de presa de decisió i altres competències que aportaríem gràcies a la nostra diversitat i la nostra riquesa interna.
Almenys la nit barcelonina està llatinitzada; ara ens falta llatinitzar la política, els espais de decisió, els moviments socials en general, el món de l’empresa, les assemblees de barri…. Amb llatinitzar vull dir que no només ens “deixin” ser-hi presents, sinó també que les nostres maneres de fer –que, segons el meu punt de vista, es basen, entre altres factors, en un fort sentit crític, en l’extrema importància que concedim a l’element col·lectiu i en la defensa “de la alegría como una trinchera”, en paraules de Mario Benedetti– entrin en diàleg amb les maneres de fer dominants i les transformin, tot interaccionant amb les de la ciutadania que té bagatges migratoris i culturals diferents.
Nota Abya Yala és com es coneixia, abans de la colonització, el continent que avui es denomina Amèrica. El nom significaria, literalment, terra en plena maduresa o de sang vital.
23/10/19
Poesia salvadoreña en Barcelona
El pasado 19 de octubre tuvimos la fortuna de poder contar en Barcelona con tres grandes poetas salvadoreños Jorge Galan, Luis Borja y Tony Peña que presentaron en la libreria la Lata peinada algunos de sus poemas. Este acto organizado por la Xarxa de Literatura Salvadorenya a Catalunya, Lata Peinada, el Consulado General de El Salvador en Barcelona y con el apoyo de Tania Pleitez y Carlos Cañas Dinarte sirvió también para presentar el número 6 del boletín "Puesiesque..." dedicado a la obra de Luis Borja recientemente galardonado con el VI Premio Internacional de Poesía ‘Pilar Fernández Labrador’ en Salamanca.
Aquí pueden descargar el boletín
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
