S'apropa el 12 d'octubre i continuem participant del
Dia de la Resistència Indigena, amb un segon article dedicat a la resistència i la solidaritat amb els pobles indigenes d'Amèrica Llatina.
Avui us presentem un nou article "
Llibertat i món indigena" de Margot Bremer, religiosa alemanya que des de l'any 1987 acompanya a la pastoral en diferents comunitats indigenes de Paraguai, assessora diferents organismes humanistics i és assessora de la Conferència Llatinoamericana de Religiosos. Aquest article va ésser publicat a l'Agenda Llatinoamericana de l'any 2014:
"Crida l’atenció que els pobles indígenes d’Abya Yala, abans d’entrar
en contacte amb el nostre món occidental, no sentien cap necessitat de
concentrar poder ni riquesa, ni d’organitzar societats homogènies. Van
conformar petites comunitats en articulació amb d’altres, per poder
viure i conviure en llibertat i independència. Malgrat una gran
diferència de nivell entre dons i coneixements entre els seus membres,
es distingien per un profund sentit de pertinença a la seva comunitat.
Quin era el seu secret?
Els pobles originaris: a la recerca de la seva llibertat
El pitjor de la conquesta, fa més de 500 anys, dels pobles originaris
no va pas ser l’espoli dels seus béns ni de les seves terres, sinó
l’espoli de la seva llibertat. Ells conceben la llibertat des de la seva
cosmovisió, totalment diferent als que som de cultura occidental. No
conceben pas la seva llibertat a partir de la convicció de ser centre i
amos de la terra, sinó sentint-se’n part: juntament amb el cosmos i amb
la vida, hi són formant el tot. Segons un mite guaraní, el Creador,
arran de la seva gran soledat, va crear la paraula, fonament del
llenguatge humà. La va crear com una petita porció del seu immens amor,
de la seva inabastable saviesa i del seu cant sagrat. Després va
reflexionar a qui en podria fer partícip d’aquest seva part, i va crear
els éssers humans. D’aquesta manera cada guaraní s’identifica com a
“petita porció” de la paraula divina, que és la seva “ànima”. Des
d’aquesta visió, lògicament, el guaraní es concep també com a fragment
de la seva comunitat, a la qual aporta la seva “petita porció” que és
única en la construcció del conjunt. La lliure donació d’aquesta
aportació seva a les assemblees i a la construcció quotidiana de la
convivència, el du a la plenitud de la seva identitat i, alhora, de la
seva llibertat.
Llibertat per als indígenes no significa independència sinó
interdependència, des d’una visió global-comunitària. I així com es
perceben com a part de la seva comunitat, així se senten també part de
la natura i del cosmos. Aquesta interpretació del seu ésser els fa
sentir-se familiars de les plantes, dels animals, de la terra i dels
astres. Lluny de sentir-se’n amos, assaboreixen la llibertat de poder
aportar la seva part única en la composició d’una gran simfonia de vida,
en la qual cadascú té el seu cant, el seu to, la seva paraula per ser
escoltat i escoltar.
Llibertat des de la consciència de la pròpia imitació
La visió de ser part d’un conjunt, permet als indígenes assaborir la
llibertat que els possibilita entrar en una relació de reciprocitat:
donar i rebre. En comptes de subestimar-se per les seves pròpies
limitacions, ells gaudeixen de la possibilitat de ser complementats per
altres i de complementar altres. Poden gaudir d’aquesta interdependència
perquè el seu horitzó no és ni antropocèntric ni egocèntric, sinó
holístic.
D’aquest horitzó obert neix la seva interpretació de tota la resta
d’àrees de la convivència humanocòsmica, que es concreta en el sistema
de reciprocitat entre les parts, tant en l’àmbit religiós com econòmic,
però també en l’àmbit d’organització, de treball comú (les
mingas),
de la presa de decisions comunes per consens a les assemblees. El
principi és sempre no sotmetre ningú, sinó respectar la part única que
cadascú pot aportar a la vida comunitària. Quan la comunitat viu en
llibertat, aleshores és possible que cada un/a sigui respectat/da en la
seva pròpia llibertat.
La utopia de cada comunitat és assolir la plenitud de vida. Ser
diferent no és motiu d’exclusió, sinó tot el contrari; atès que la
consciència de ser una part, un fragment particular, fomenta el sentit
d’obertura i inclusió: l’ “altre” és benvingut per a la complementació
mútua. Un exemple n’és la parella humana: tant l’home com la dona,
d’acord amb el seu gènere, se senten destinats a complementar-se en la
diversitat. Formen una parella en llibertat creativa i dinàmica per
complementar i ser complementats. D’aquesta manera dona i home arriben a
més plenitud humana, en llibertat d’amor. Un indígena sol, es té com a
incomplet, i així se sent.
Educar per la Llibertat
La llibertat no s’aprèn amb la doctrina, sinó amb l’experiència,
acompanyada de reflexió per persones lliures. Els nens indígenes viuen a
la seva comunitat un clima de llibertat que els ajuda a trobar en la
vida comunitària el principi fonamental de la seva forma de viure. No
només els pares, sinó tots els membres de la comunitat són responsables
de l’educació dels nens, considerats fills de la comunitat.
Un mite guaraní, anomenat “Els Bessons”, presenta dos germans orfes
cercant “la Terra sense Mals”. Aprenen a superar les dificultats de la
vida que se’ls presenten en el camí i d’aquesta manera desenvolupen la
seva intel•ligència i els seus coneixements. A partir de la permanent
lluita per la vida, aprenen a valorar-la en la seva forma comunitària.
En aquest caminar junts, estan creant una cultura de llibertat, la
cultura guaraní, a partir de la qual fins avui els nens guaranís
construeixen la seva identitat. Culminen un aprenentatge de la vida amb
la transmissió dels sabers dels avantpassats per un mestre, per créixer
a través d’aquesta saviesa i recrear-la per a temps canviats. Es tracta
d’una educació per a la creativitat, només possible quan es respecta la
llibertat. El mestre prepara els nens per arribar a ser plenament
“parts” de la comunitat. Des de la seva “iniciació”, són joves lliures
per aportar a la comunitat, i joves madurs per enfrontar-se
independentment amb la vida. El seu destí és cercar en comunitat la
Terra sense Mals, mitjançant una vida en reciprocitat entre iguals.
Aquesta reciprocitat practicada en plena llibertat, renova i dinamitza
els llaços solidaris de la comunitat i li aporta sempre més vida.
Veiem que el principi fonamental de la llibertat en el món indígena
consisteix en allò que els guaranís anomenen el
jopói que
significa “obrir les mans mútuament” en un donar i rebre en alternança,
amb plena consciència que cada un és una part.
Aquesta forma de construir i mantenir la llibertat encara és present
i activa en el món indígena d’Abya Yala, arrel de la població del nostre
continent llatinoamericà. Se’ns ofereix com una herència mil•lenària en
la recerca d’una
Terra sense Mals, que reclama urgentment un
èxode del sistema capitalista, individualista, consumista i
antropocèntric que ens oprimeix i esclavitza.
Sembla que ha arribat el moment en què els pobles originaris
d’aquestes terres ens conviden –enmig de fortes ventades neoliberals del
nord– a entrar en un diàleg amb ells en el qual podem complementar-nos
en reciprocitat per arribar junts a més llibertat".
