Mentre que a Irlanda se celebrava ahir un referèndum per despenalitzar la interrupció de l’embaràs, en països com el Salvador les dones la paguen amb anys de presó.
Irlanda ha donat suport a la supressió de la vuitena esmena de la Constitució i, en conseqüència, a la legalització de l’avortament. Els resultats avançats en els sondejos a peu d'urna s'han complert i el 'sí' s'ha imposat amb el 67,4% dels sufragis mentre que el 'no' n'ha obtingut 32,6% en una jornada d'alta mobilització, amb 66% de participació. La magnitud de la victòria ha sorprès fins i tot els mateixos guanyadors, que els últims dies havien temut, d’acord amb algunes enquestes, un frec a frec entre les dues opcions. Els resultats suposen "la culminació d’una revolució tranquil·la que ha tingut lloc al país lloc els últims deu o vint anys", en paraules del primer ministre irlandès, Leo Varadkar, pronunciades pocs minuts després que es comencessin a fer públics els primers resultats oficials i quan encara faltaven hores per completar el recompte.
El desenllaç a favor del dret a l’avortament, i en la proporció registrada, ha demostrat no només l’error sinó fins i tot un cert desconeixement de l’esperit de la societat irlandesa actual. Varadkar ha destacat també que "la gent ha parlat i ha dit que vol una constitució moderna per a un país modern [...] els electors hem dit que respectem les dones i que hi confiem perquè prenguin les seves decisions sobre la seva pròpia atenció mèdica”.
Les paraules del 'Taoiseach' (terme que en gaèlic designa oficialment el primer ministre del país) van, de fet, molt més enllà del simple reconeixement de la victòria del dret a l’avortament i d’una rellevant victòria política. A la pràctica, tal com ha destacat aquest migdia de dissabte la popular periodista Audrey Carville, conductora de l’informatiu 'Morning Ireland', de la ràdio pública RTÉ, "aquest és el moment més definitori en la història de l’estat irlandès; no només perquè s’ha refusat la vuitena esmena, sinó perquè esborrar les dues línies de la Constitució que atorgaven al fetus els mateixos drets que a la mare és admetre i reconèixer la igualtat de la dona en aquest país potser per primera vegada en la seva història.”
Varadkar, el primer ministre, que és obertament gai, va tornar a ratificar ahir el que havia promès durant la campanya del referèndum. Abans de finals d’any el govern durà al Parlament un projecte de llei per regular l’avortament. Si els plans de l’executiu tiren endavant, la seguretat social irlandesa es farà càrrec de la interrupció de la gestació fins a la dotzena setmana. Acabarà així la peregrinació de 3.000 dones irlandeses que anualment viatjaven a Anglaterra, Gal·les o Escòcia a sotmetre’s a aquesta intervenció.
Abans del migdia d'aquest dissabte, i davant l’allau
dels resultats que s’han anat comptabilitzant, el camp del 'no' a
l’avortament ha admès la derrota. Però fins i tot en aquest cas, un dels
representants del moviment, John McGuirk, ha assegurat a la televisió
pública irlandesa que “malgrat això es pot continuar creient que la
decisió de la gent és equivocada”.
La gran derrotada
de la jornada electoral ha sigut l'Església catòlica, un poder fàctic al
país des del naixement de la República d'Irlanda als anys vint, però esquitxada per tota mena d'escàndols
els últims anys: des d'abusos sexuals a menors fins a l'esclavitud de
dones a les quals castigaven pel pecat de ser mares solteres en temps
tan recents com els anys noranta.
