24/8/20

Entrevista a Tania Pleitez


En el passat número 7 de Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador dedicat a "El Salvador: Dones de lletres"  vam tenir el plaer de por entrevistar a Tania Pleitez, directora de Otro modo de ser. Festival de PoetAs. Avui re cuperem aquesta entrevista i us convidem a llegir la nostra revista a aquest enllaç: https://www.huacalong.cat/revista-nahuat/

El meu nom és Tania Pleitez Vela, salvadorenca, visc a Barcelona. Sóc escriptora, investigadora, professora de literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de Otro modo de ser. Festival de PoetAs

Al setembre de 1989 vaig començar a estudiar literatura a la Universidad Centroamericana “José Simeón Cañas” (UCA). Dos mesos després va començar l’Ofensiva hasta el tope i, a la universitat, va tenir lloc la masacre dels jesuïtes. Aquest fet, violent i traumàtic per a la història d’El Salvador i també per a mi, va donar un tomb al meu camí professional, canviant de carrera i estudiant Relacions Internacionals i Política Exterior. Vaig sentir una gran necessitat de comprendre la situació que vivia Amèrica Central en el panorama polític, social i econòmic. 

Vaig arribar a Barcelona el 1999, on vaig realitzar el meu doctorat, i vaig reprendre la meva passió per les lletres impartint classes de literatura llatinoamericana a la UB i la UAB. A més de la docència i la investigació literària, m’encanta la gestió cultural. Per això el 2017 vaig fundar Otro modo de ser. Festival de poetAs, per donar a conèixer la diversitat de veus de poetes dones que conviuen a Barcelona, sobretot de llatinoamericanes.

Com es construeix la cultura salvadorenca en aquests primers anys de segle XXI, es perpetuen els estereotips patriarcals, s’estan transformant els centres de poder?

El camp cultural no es lliura dels estereotips patriarcals. Per exemple, s’observa que, en la representació de la figura de la dona en la literatura escrita per homes, aquesta apareix ja sigui com a objecte sexualitzat, desitjat i temut alhora (la més que coneguda dona fatal que acaba malament perquè en el seu cos es precipita el pecat i la mort), o com a imatge idealitzada (l’àngel de la llar, la dona virginal, la mare sacrificada, etc.). No obstant això, en els últims anys, propostes com les de les escriptores Carmen González Huguet, Jacinta Escudos, Claudia Hernández, Nora Méndez, Elena Salamanca, Vanessa Núñez, Susana Reyes o Jorgelina Cerritos, qüestionen aquestes representacions i ens mostren a dones que transcendeixen el binari (dona fatal-dona àngel). Les dones que apareixen en els seus escrits són perfilades com subjectivitats complexes, amb acció i com a creadores de les seves pròpies eines de resistència. Ara bé, aquesta no és una tendència recent i per comprovar-ho aquí estan les obres de Josefina Peñate y Hernández, Claudia Lars i Claribel Alegria, esmentant només alguns noms. Els centres de poder s’han anat disputant també gràcies al fet que, avui en dia ,més dones participen en el camp cultural, com a gestores culturals, editores (de llibres i revistes), crítiques literàries, etc.

Quin és el paper de les noves generacions d’escriptores salvadorenques en la societat, són acceptades o reconegudes? Quins noms destacaries com a representants de la literatura femenina de segle XXI a El Salvador?

Les noves generacions d’escriptores, així com les anteriors, han d’afrontar el fet que la salvadorenca no és una societat que li dóna prou espai a la literatura en els seus hàbits de consum, per diverses raons. No obstant això, les nostres joves escriptores segueixen treballant i exploren diverses formes de difondre els seus treballs, ja sigui dins o fora de país. Entre elles es troben Krisma Mancía, Elena Salamanca, Roxana Méndez, Miroslava Rosales, Lauri García Dueñas, entre d’altres. Així mateix, hi ha un grup de poetes i narradores que estan realitzant propostes interessants, com Laura Zavaleta, Cecilia Castillo, Ingrid Umaña, Lourdes Ferrufino, Nicole Membreño Chia, Ana Escoto i Ana María Rivas.

Quins espais hi ha a El Salvador on poder reflexionar, compartir o  descobrir aquestes noves tendències, on poder trobar dones escriptores?

Desafortunadament, editar a El Salvador és una activitat difícil de realitzar. Tanmateix, hi ha esforços destacats, per exemple, Índole Editores y Editorial La Chifurnia. Així mateix, hi ha iniciatives importants, com Los Heraldos Negros i el Festival de Poesía Amada Libertad. Cal no oblidar a Poesía y Más, un grup conformat per les poetes Claudia Herodier, Carmen González Huguet, Susana Reyes, Aída Párraga, Maura Echevarría y María Cristina Orantes; que porta més de 20 anys organitzant lectures poètiques. En els últims mesos, la revista Alharaca s’està posicionant la discussió al voltant de les escriptores salvadorenques, publicant textos literaris o reflexionant sobre el problema de l’assetjament i abús sexual en espais literaris com festivals o
fires del llibre.

I existeix la veu de les dones salvadorenques migrades en la literatura? Hi ha ponts d’intercanvi, crítica o edició entre El Salvador i els seus respectius països? 

L’Editorial Kalina s’ha preocupat per apropar les veus d’escriptores que resideixen dins i fora de país, pensat com un esforç per obrir la discussió cap a les literatures salvadorenques (en plural). Ha publicat dues antologies en les quals vaig participar com coeditora: Teatro bajo mi piel. Poesía contemporánea salvadoreña (2014) i Puntos de fuga. Prosa salvadoreña contemporánea (2017). Totes dues són bilingües (castellà-anglès). Aquí es troben mostres d’escriptores migrants o filles de migrants: Leticia Hernández Linares, Claudia Castro Luna, Elsie Rivas Gómez, Lorena Duarte i Olivia Olivia. A partir d’aquesta experiència, es va obrir un canal de comunicació entre els dos camps literaris i hem pogut conèixer la veu de Janel Pineda, per exemple. Amb la mateixa finalitat, l’Editorial Kalina també va fundar la revista La Piscucha. Un cas singular és el d’Alexandra Lytton Regalado, que viatja freqüentment entre El Salvador i Estats Units, publica a tots dos llocs i llegeix la seva poesia en els dos països.


17/8/20

Entrevista a Teodora Vásquez

En el número 6 de Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador vam publicar una entrevista a Teodora Vásquez, membre de 'Las 17', dones privades injustament de llibertat i condemnades a desenes d’anys de confinament després de patir emergències obstètriques a El Salvador. Avui podem tornar a conèixer la seva història i també us animem a llegir el número 6 de la revista amb el títol "Per la salut i la vida: dret a l’avortament" que podeu consultar a aquest enllaç: https://www.huacalong.cat/nahuat-num-6-cat/

El meu nom és Teodora Vásquez, tinc 35 anys. Sóc del departament d’Ahuachapán, municipi de Tacuba. Tinc un fill de 16 anys. En què crec? En mi mateixa. Estic estudiant un grau tècnic en publicitat a la Universitat Alberto Masferrer. 

A l’any 2017, estant dins de la presó, vaig començar a treballar amb Tiempos Nuevos Teatro.
Em van triar com portaveu per donar acompanyament a les dones que eren amb mi a dins i, al mateix temps, per acompanyar aquelles que s’incorporaven als processos d’inserció impulsats per TNT.

Vaig ser contractada per TNT a la setmana d’haver recuperat la meva llibertat. Al principi, no sabia ni què era una organització. Però TNT em va ajudar a descobrir què volia i així poder ajudar a les meves companyes tant les que resten dintre com aquelles que lentament van recuperant la llibertat. Al llarg del temps hem donat suport al voltant de 40 dones en els diferents eixos de treball: laboral, salut, acadèmic, jurídic, cultural i psicològic. 

Quin ha estat el teu més preuat aprenentatge en aquests anys de privació de llibertat?

La fortalesa. El més difícil que vaig viure va ser haver perdut la meva filla i separar-me del meu fill. Quan estava passant pels moments més difícils de la meva vida, em vaig adonar de què forta i segura que sóc. 

Quin és el repte més gran que se’t va presentar al recuperar la teva llibertat?

Recuperar la confiança del meu fill, ell va créixer pràcticament sol. Per als dos va ser difícil, però a mesura que passa el temps ens hem anat coneixent. Tinc un fill comprensible i intel·ligent. Ell sap que
si estic treballant (en l’acompanyament i l’organització), no és perquè no vulgui estar amb ell.

Consideres que el reconeixement internacional de la vostra lluita està canviant consciències a El Salvador?

La lluita que hem fet a través dels anys ha transcendit fronteres, aquesta entrevista és exemple d’això. És clar, encara no s’ha arribat a la meta perquè gran part de la població està en contra de la despenalització de l’avortament, però això no ens atura per seguir lluitant. Cal seguir parlant, explicant la nostra història ja que així és com aconseguim sensibilitzar les persones. La nostra història pot canviar la legislació. Un clar exemple de canvi, és que fins al dia d’avui, s’ha aconseguit la llibertat de 10 dones. Si hi hagués un canvi de legislació podríem treure a 18 dones que encara estan sent privades de llibertat pel mateix tema.

Què milloraries perquè les futures dones que tornen a la llibertat després d’anys ho tinguessin més fàcil?

Quan jo recupero la meva llibertat se’m van presentar moltes dificultats, sobretot laborals i de salut. El millor que podríem fer és facilitar la reinserció a altres dones i des de fora fer un canvi organitzatiu, i així no tornin enfrontar-se a la vulnerabilitat i tinguin una porta oberta on trobaran ‘germanes’ que les acompanyin per tirar endavant.

Com és el teu present, com és el teu dia a dia?

De moment ho veig complex, perquè m’estic adaptant a una nova manera de viure i noves circumstàncies que no tenia planejades. El meu dia a dia és la universitat, el meu treball i l’acompanyament a altres dones. Em satisfà la confiança que les meves companyes posen en mi, saben que no les defraudaré. A la universitat em va bé, tinc companys que encara estic coneixent. Perquè la meva idea és fer molts amics, poder entrar en aquest àmbit i parlar sobre els drets reproductius perquè els joves entenguin que es pot fer un canvi.

Quins plans de futur tens, quin és el teu somni?

Bé, jo treballo amb objectius. Del 2020  al 2022 vull estar més organitzada, que les meves companyes tinguin millors condicions i haver acabat la universitat. Em veig en una millor etapa de la meva vida. Espero que les coses estiguin més tranquil·les. No vull només el meu benestar sinó, millorar la situació de les meves germanes, perquè així com pateixo jo, van patir elles i ens mereixem una segona oportunitat. Després d’aquests dos anys vull que el meu fill comenci la seva universitat i tregui la seva carrera, perquè per a mi és important que compleixi els seus somnis.


10/8/20

Gràcies Pere...

 

"Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida"

 "En amor, en fe y en revolución, no es posible la neutralidad". 

“Não ter nada.
Não levar nada.
Não poder nada.
Não pedir nada.
E, de passagem, não matar nada;
não calar nada.
Somente o Evangelho, como uma faca afiada.
E o pranto e o riso no olhar.
E a mão estendida e apertada.
E a vida, a cavalo, dada.
E este sol e estes rios e esta terra comprada,
como testemunhas da Revolução já estalada.
E mais nada!” 

 "De los pueblos indígenas he aprendido la convivencia con la naturaleza, un cierto sentido de comunidad, y relativizar también muchas cosas que nuestra civilización considera absolutas" 

 "Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté"

"De lejos, toda montaña es azul. De cerca, toda persona es humana" 

 "No acceptem la fatalitat del sistema capitalista neoliberal que ens imposen, que redueix la vida a un mercat" 

"Aquello que me hace es lo que doy y no lo que tengo. Cuanto más doy, más tengo, porque soy más. Como más tengo y menos doy, tengo menos, porque soy menos" 

"Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms"

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...