27/2/11

Museo de la Palabra y la Imagen: Memoria, identidad y cultura en El Salvador

Avui recuperem un article publicat fa tot just un any per part d'Ernest Cañada, que forma part d'una sèrie de treballs sobre experiències de comunicació, especialment audiovisual, a Amèrica Central i Mèxic, realitzat en el marc d'un projecte gestionat per Alba Sud i l'Associació Edualter, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament:

El "Museo de la Palabra y la Imagen" és una iniciativa ciutadana al servei de la recuperació de la memòria històrica del poble salvadorenc i la reconstrucció de la seva identitat cultural. A partir d'un enorme esforç de salvaguarda de registres documentals de diferents orígens i formats (audiovisuals, fotografies, manuscrits, objectes, ...) s'està desenvolupant una intensa tasca d'investigació, difusió pública i debat sobre la història d'El Salvador, la seva cultura i la identitat de la seva gent.

Va ser creat després de la fi de la guerra, directament associat a la tasca que havia iniciat anys enrere Radio Venceremos, l'emissora de la guerrilla de l'FMLN, per conservar la memòria de la lluita social dels anys vuitanta. Però a poc a poc aquest esforç es va anar transformant i ampliant els seus objectius i activitats. Avui s'ha convertit en una referència fonamental en el panorama polític-cultural d'El Salvador. I això només s'explica pel fet que el Museu ha aconseguit interpretar el seu temps i convertir-se en una eina al servei dels sectors populars per reconstruir els seus signes d'identitat i el seu lloc en la història, i per tant en el present i el futur del país”.... seguir llegint

21/2/11

"La brasa" de Salarrué

"En la cumbre más cumbre del volcán, allá donde la tierra deja de subir buscando a Dios; allá donde las nubes se detienen a descansar, Pablo Melara había parado su rancho de carbonero. Medio rancho, medio cueva, en una falla del acantilado aquel nido humano se agazapaba. De la puerta para afuera, empezaban las laderas a descolgarse, terribles, precipitadas; en deslizones bruscos; abismándose, rodando, agarrándose aflegidas. Los pinos, enormes, eran nubes obscuras entre las nubes; humazos negros entre la niebla. Mecían al viento, lentamente, sus enormes cabezas, como si oyeran una música dulce, salida de lo gris y de lo frío. Las ramas chiflaban tristemente, llevando en ritmos nasales una melodía de inmensidad. Era la cumbre una isla en el cielo; y el cielo, un mar de viento. En las noches tranquilas, como por alta mar, pasaba silenciosa la barca de la luna nueva. A veces el horizonte fosforecía.

El carbonero iba apilando los leños, en pantes enormes. De cruz en cruz, formaba una torre; como un faro que, en las noches largas, llenas de ausencia, ardía, ardía rojo y palpitante, señalando el rumbo a los barcos de silencio con sus grandes velámenes de sombra.

Solo y negro en la altura, el carbonero iba viviendo como en un sueño. Tenía un perro mudo y una gran tristeza. Acurrucado y friolento, encendido siempre el puro y el corazón, se estaba allí mirando el abismo, sin remedio.
Como a los pantes de leña oscura, la brasa del corazón le iba devorando las entrañas; y aquel resplandor de misterio se le iba subiendo a la concencia.

Una noche, qflegido, lió sus trapos y se marchó pá nunca...

—¡Puerca, mano, méi juido dialtiro e la cumbre! Miatracaba un pensar y un pensar..."

Aquest relat forma part de Cuentos de Barro (1934) que podeu llegir sencer en aquest enllaç... Bona lectura !!!

15/2/11

Prudencia Ayala, la hija de la centella

Transcurría la década de treinta. El Salvador era un país sólo para hombres, la mujer no existía como ciudadana: no podía votar ni mucho menos optar a un cargo público, exilada del derecho a pensar y soñar. Por rebelarse frente a este estado de cosas, a Prudencia Ayala se le llamó "loca" y fue objeto de las burlas de algunos panfletistas de la época. En aquella provincia de prejuicio y doble moral surgió el murmullo de una voz femenina y el grito de una demanda por los derechos que le correspondían, hasta el atrevimiento de lanzarse como candidata a la Presidencia de la República.

Es noche de tormenta. Una mujer embarazada cabalga por los caminos clandestinos que de Guatemala conducen a Sonsonate. Una Centella corta la oscuridad; con estruendo de cataclismo cae sobre una gigantesca Ceiba; el rayo fulmina a dos campesinos y deja aturdida a la futura madre, que en su vientre lleva a Prudencia, quien poco tiempo después, el 28 de abril de 1885, nace en una indígena cabaña de paja en la población de Sonzacate, departamento de Sonsonate.

Muy pequeña es trasladada por su madre hacia la ciudad de Santa Ana. Tenia diez años 10 años, cuando estudiaba en el colegio de la profesora María Luisa de Cristofine, sin embargo Prudencia no puede concluir el segundo grado, por la pobreza de su madre. A los doce, relata que comenzó a escuchar voces misteriosas que le anunciaban lo que sucedería en el futuro. En los diarios de Santa Ana inicia la publicación de su llamadas "profecías", por lo que le nombran "La Sibila santaneca". En 1914 Pronostica la caída del Káiser de Alemania y la entrada de los Estados Unidos en la guerra.

A partir de 1913 publica sus planteamientos feministas y su pensamiento unionista centroamericano. Fustiga a las dictaduras del istmo, apoya la lucha de Sandino en Nicaragua y rechaza la intervención militar extranjera.

Publica sus poemas en diversos diarios de Guatemala y El Salvador. En el Diario de Occidente aparecen sus opiniones sobre diferentes tópicos. Por criticar al alcalde de la ciudad, en 1919 es encarcelada en Atiquizaya. Posteriormente marcha a Guatemala, donde es hecha prisionera durante varios meses, bajo la acusación de participar en la planificación de un golpe de Estado contra el dictador Estrada Cabrera. Sobre esta experiencia publica "Escible. Aventuras de una viaje a Guatemala".

Algunas fuentes la ubican tomando la palabra en la manifestación de mujeres reprimida con violencia por la Guardia Nacional, en las calles capitalinas, el 25 de diciembre de 1922.

En 1925 aparece su libro "Inmortal, amores de loca" y en 1928, publica "Payaso literario en combate". Fue fundadora y redactora del periódico "Redención femenina", donde expuso sus argumentos en pro de los derechos ciudadanos de la mujer.

En las elecciones, Prudencia Ayala intenta lanzarse como candidata a la Presidencia de la República. Su plataforma apoyada básicamente los derechos de la mujer, pero también incluía aspectos como el apoyo a los sindicatos, la honradez en la administración pública, la limitación de la distribución y consumo del aguardiente, el respecto por la libertad de cultos y el reconocimiento de los llamados hijos ilegítimos.

Emprende una batalla de opinión y de alegatos jurídicos para exigir el voto femenino, y su consiguiente derechos a optar a dicha candidatura. En medio de la burla de algunos articulista, se levantó Alberto Masferrer para escribir en le periódico "Patria": "Prudencia Ayala defiende una causa justa y noble, cual es el derecho de la mujer a ser elector y ocupar altos puestos. Su programa de gobierno no es inferior en claridad, sentido práctico y sencillez, al de otros candidatos que se toman en serio".

Luego de un encendido debate público, la Corte Suprema de Justicia determina que las leyes de la nación no conceden ese derecho ciudadano a la mujer. A pesar de esta resolución, la lucha solitaria de Prudencia Ayala representó un precedente histórico. Seis años después, el once de julio de 1936, ella muere en San Salvador, no fue sino hasta mucho después cuando se estableció en El Salvador, sin ninguna restricción, el derecho al voto femenino y a ser electa en cargos públicos. Han pasado 69 años desde aquel día, cuando esa salvadoreña de piel morena y ojos grandes escandalizó a la sociedad machista de entonces con su propuesta de ser presidenta de El Salvador. Con su bastón de madera, tocaba la puerta de la historia para anunciar el advenimiento de una nueva era en la lucha por los derechos femeninos.

Text de presentació de la biografia de Prudencia Ayala elaborat pel Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) de San Salvador. En aquest museu es pot trobar amplia informació sobre la seva vida i la seva obra.

6/2/11

Entrevista a Mirtala López Mejía, diputada del FMLN

El mes de desembre passat el diari EL PUNT entrevistava a una dona compromesa, Mirtala López Mejía, diputada del FMLN de visita al nostre país. Avui us convidem a la lectura d'aquesta interessant entrevista que duia el següent titular: "Volem que l'educació sigui gratuïta i obligatòria"

L'exèrcit de la dictadura al Salvador (1980-1991) li va matar el pare i vuit dels seus tretze germans i germanes, i amb catorze anys va passar a ser un membre actiu del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, en què va assolir importants responsabilitats i avui és diputada pel FMLN al Parlament centreamericà.

Després de dotze anys de lluita armada i disset a l'oposició, el Frente Farabundo Martí va aconseguir la presidència del Salvador?

Les violacions dels drets humans, l'assassinat de l'arquebisbe Romero, la prepotència de la ultradreta va fer que el 1980, el Frente llancés l'ofensiva militar, però el suport dels Estats Units va fer que el govern mantingués el poder fins que, l'any 1992, es van signar a Mèxic els acords de Chapultepec, i el Frente es va reconvertir en un partit polític que ha hagut de superar la pressió i els intents de boicot fins que, el 15 de març del 2009, el nostre candidat, Mauricio Funes, va arribar a assolir la presidència de l'Estat.

Parla de boicot i manipulació del govern d'ultradreta?

Des que l'any 1992 vam passar de ser una organització militar a un partit polític i vam intentar presentar candidats a les eleccions, el Frente es va trobar que el govern de dretes se servia del frau sistemàtic en les eleccions –es va donar el cas que, a part de fer votar els morts, van portar camions amb persones de Guatemala i Nicaragua, mig milió que les van fer passar per salvadorencs–. També va assassinar els nostres dirigents, però nosaltres, que volíem guanyar de manera neta i lluitar contra la mentida, vam saber trencar la por de la multitud i construir un programa de govern sobre la base de les demandes dels sectors implicats amb l'Estat, ja siguin els funcionaris, els mestres, els empresaris o les classes populars. Després d'un any de feina van redactar una proposta entenedora en què es deixava clar que el Salvador havia de fer la seva via,o sigui sense estar sotmès a les pressions dels Estats Units, o que ens presentessin com un satèl·lit de Chávez.

Els analistes internacionals els van alinear amb la proposta bolivariana?

Hem demostrat que no tenim por, que creiem en el canvi i en l'alternança, que volem que el país es normalitzi. Estem treballant perquè es respecti la nostra sobirania, i ho fem defensant un procés singular. Podem dir que si a Nicaragua els nicaragüencs són els que han de vetllar per tirar endavant, nosaltres fem el mateix sense acceptar intromissions.

S'han marcat prioritats?

Vam haver d'enfrontar-nos a l'herència d'un país tan endeutat que grava l'herència dels meus fills, que tenen pocs anys. Treballem perquè l'educació sigui gratuïta i obligatòria, tenim clar que és l'única eina per trencar el subdesenvolupament; hem engegat un programa integral de sanitat amb un enfocament de salut comunitària; hem dotat d'una pensió de 50 dòlars al mes les persones amb més de setanta anys, i tot i la manipulació que en fa la dreta, lluitem per treure els joves de les maras, les bandes organitzades i violentes que van exportar des dels Estats Units.

Quin paper hi juguen les dones?

Com a dones volem una societat equitativa i lliure de violència, hem de treballar per fer baixar els nivells de masclisme, per assolir espais de poder. El camí és llarg, però des del Frente sabem que si no canviem ràpidament les condicions de vida de la població, la nostra feina serà inútil. En aquest aspecte hi ha molta feina a fer. Cal que per qüestions de sexe, les dones no pateixin discriminacions ni salarials, ni laborals, ja que som les responsables de guanyar el futur dels nostres fills i les encarregades de trobar la via perquè cada cop estiguem més capacitades i ocupem més càrrecs de responsabilitat en la societat salvadorenca.

1/2/11

L'actualitat a El Salvador: Diario Co Latino


Avui us volem fer una breu presentació d'un dels diaris més importants i interessants d'Amèrica Central i òbviament de El Salvador: el Diario Co Latino i aprofitem per convidar-vos a seguir la seva versió digital si voleu estar al corrent de l'actualitat d'aquest país...

El Diario Co Latino és un diari vespertí de El Salvador que manté una línia editorial progressista en aspectes polítics, socials i econòmics, essent una de les veus més destacades en aquest país d'Amèrica Central en la defensa dels drets humans i en la promoció cultural.

Circula exclusivament a l'àrea metropolitana de San Salvador amb una tirada mitjana diària de 10.000 exemplars, però també compta amb una edició oberta a Internet. El Diario Co Latino és el diari més antic del Salvador i és considerat degà de la premsa centreamericana. Va ser fundat el 5 de novembre de 1890, pel periodista Miguel Pinto, primer es va anomenar "Segle XX" i després "El Llatinoamericà" per adoptar en la dècada de 1920 el nom de "Diario Latino". Es va mantenir durant gairebé un segle com a propietat de la família Pinto.

Durant la presidència del General Maximiliano Hernández Martínez (1931-1944) va ser sotmès a censura per ser crític de l'autoritarisme feixista d'aquest govern. El juny de 1989, el Diario Latino es va declarar en fallida i els seus empleats van deixar de rebre els seus salaris, de manera que els treballadors, es van organitzar en un cooperativa i van assumir l'administració del diari, iniciant així una nova era, transformant el seu nom a Diario Co Latino.

Des de llavors el diari va assumir una línia editorial d'esquerra progressista i es va convertir en l'únic mitjà escrit que sovint va criticar al govern del partit ultra-dretà Aliança Republicana Nacionalista a més d'obrir els seus espais d'opinió a representants de sindicats, grups feministes, moviments socials, universitaris i intel.lectuals d'esquerra.

Per acabar aquesta breu presentació us convidem a la lectura del número Especial dedicat al 120 Aniversari del diari que va tenir lloc el passat novembre... Bona lectura !!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...