7/7/25

Estiu Literari salvadorenc 2025 (2): "El disparo. Cuentos del barr[i]o" de Luis Borja

 

 L'obra "El disparo. Cuentos del barr[i]o" del malaguanyat (i amic de Huacal) Luis Borja és un reflex fidel de les noves maneres de veure la poesia que estan proposant les noves generacions als països de Centreamèrica, en les condicions més adverses. Amb una escriptura neta, atenta i descarnada ens mostra les dificultats vitals que observa al seu àmbit més proper. Poesia reivindicativa, potent, compromesa, que exposa al lector una visió de la realitat amarga i desoladora mitjançant un llenguatge clar i contundent.

Els elements del llibre porten un discurs que el torna universal. Es nodreix de la brutalitat d'aquesta societat —i com moltes, en condicions de desigualtat—, que sembla que no tenen memòria. Ja s'han oblidat de la guerra, de la pobresa i sobretot veuen normal aquesta malaltia de la violència social. Es mata com a supervivència i s'escapa per poder explicar el que passa.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.


1/7/25

Comença un nou Estiu Literari salvadorenc 2025 (1): "Amor sin fin" de Claribel Alegria

  

Aquests mesos de juliol i agost del 2025 tornem de la mà de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya (l'antiga Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona) amb un nou Estiu Literari dedicat a donar a conèixer un conjunt d'autors i autores i les seves obres d'aquest país d'Amèrica Central. 


Durant dos mesos us anem a presentar al blog un munt de recomanacions de la millor literatura salvadorenca de tots els temps que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona o a la secció de literatura Prudencia Ayala de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Comencem amb "Amor sin fin" de Claribel Alegria, el seu poema més profund i misteriós. Claribel convoca i es confronta amb el seu amor sempre viu.
 
Aquest poema únic i extens és un viatge anticipat a la il·luminació on s'interroga l'existència, les màscares i la innocència dels jocs infantils. “Estoy despidiéndome de mí/debo asaltar el canto/”, diu. I és el cant el que assalta Claribel amb la valentia de qui pressenteix que arribar per fi és també treure el cap al principi. No sense titubejos, però amb avidesa, ella va cap allà, amb la curiositat de palpar l'Univers i l'esperança ardent de reunir-se amb l'estimat. Aquest és un poema magistral d'una mestra de la poesia i de la vida.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...