Aprendiendo de Salarrué en Badia del Vallès

 "Cuando Salarrué se iba caminando a su trabajo en el diario Patria, se entretenía en el camino por quedarse platicando con los niños que iba encontrando. Aquellos niños con los que hablaba Salarrué eran de La Candelaria, El Calvario y La Vega, los barrios periféricos semi urbanos de San Salvador, barrios populares con graves carencias de todo tipo donde los niños también salían a trabajar como ayudantes en los mercados y las ventas callejeras; algunos mayorcitos iban siendo aceptados como aprendices en talleres de zapatería, talabartería o carpintería. Algunos, no todos, iban a la escuela. 

Pero Salarrué, en vez de contarle cuentos a los niños, hizo todo lo contrario: le pidió a ellos que le contaran un cuento...."

 

 Y así con anécdotas, historias,  recuerdos y mucha cultura salvadoreña conocimos ayer en la Biblioteca Vicente Aleixandre de Badia del Vallès un poco más de la vida y la obra del gran Salarrué de la mano del profesor Carlos Cañas Dinarte y de las interesantes preguntas del público asistente...

Y recordar que hasta el 25 de septiembre aún se puede visitar la exposición "Salarrué, el legado" a la Biblioteca Vicente Aleixandre... os esperamos !!! 

 

 

Amb el suport de

 

El 16 de setembre parlem de Salarrué a Badia del Vallès

 

 Des del 5 de setembre i fins el 25 del mateix mes podem gaudir l'exposició "Salarrué, el legado" a la Biblioteca Vicente Aleixandre  (Av. de la Mediterrània, s/n) de Badia del Vallès dedicada a una de les veus fonamentals de la literatura hispanoamericana per la seva concisió i força en la recreació de la realitat del seu poble. 

 La seva identificació amb el món del pagès salvadorenc i les seves exploracions en els assumptes esotèrics orientals i de ciència-ficció han portat a valorar-lo com un dels iniciadors de la nova narrativa llatinoamericana i com destacat exponent de la cultura del seu país. Els seus Cuentos de Barro (1933), relats d’extrema brevetat, van contribuir a forjar l’estètica del conte hispanoamericà.

El proper 16 de setembre a les 18h acompanyarem l'exposició amb una conferència sobre la figura de Salarrué de la mà de l'escriptor i historidor salvadorenc Carlos Cañas Dinarte.

Amb el suport de

Exposició "Salarrué, el legado" a Badia del Vallès

 

 A partir d'aquest 5 de setembre i fins el 25 del mateix mes es podrà visitar l'exposició "Salarrué, el legado" a la Biblioteca Vicente Aleixandre  (Av. de la Mediterrània, s/n) de Badia del Vallès dedicada a una de les veus fonamentals de la literatura hispanoamericana per la seva concisió i força en la recreació de la realitat del seu poble. 

 La seva identificació amb el món del pagès salvadorenc i les seves exploracions en els assumptes esotèrics orientals i de ciència-ficció han portat a valorar-lo com un dels iniciadors de la nova narrativa llatinoamericana i com destacat exponent de la cultura del seu país. Els seus Cuentos de Barro (1933), relats d’extrema brevetat, van contribuir a forjar l’estètica del conte hispanoamericà.

El proper 16 de setembre a les 18h acompanyarem l'exposició amb una conferència sobre la figura de Salarrué de la mà de l'escriptor i historidor salvadorenc Carlos Cañas Dinarte

Amb el suport de

I acabem amb un nou Metzti Chikume, la nostra revista cultural, dedicat a l'Estiu Literari 2025

 

 

Aquests mesos de juliol i agost del 2025 hem tornat de la mà de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya (l'antiga Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona) amb un nou Estiu Literari dedicat a donar a conèixer un conjunt d'autors i autores i les seves obres d'aquest país d'Amèrica Central. 

Durant dos mesos us hem presentant en aquest blog un munt de recomanacions de la millor literatura salvadorenca de tots els temps que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona o a la secció de literatura Prudencia Ayala de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Ara us animem a consultar un nou número de la revista cultural Mezti Chikume dedicada a l'Estiu Literari 2025. 

 Aquest projecte rep el suport de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària
de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (i 10): "Escible" de Prudencia Ayala

 Un segle després d'haver estat publicada “Escible”, és reeditada l'obra de Prudencia Ayala, que va escandalitzar la societat salvadorenca dels anys trenta, amb la gosadia d'intentar postular-se a la presidència de la república, quan les dones no tenien drets ciutadans.

Escible, (el que mereix saber-se), és una crònica i alhora testimoni d'un viatge que Prudència Ayala va realitzar el 1919 al costat de la poeta nicaragüenca Rosa Amelia Guzmán, a cavall, des de la ciutat de Santa Ana, fins a la Ciudad de Guatemala, on van ser capturades i mantingudes a les presons del dictador Estrada Cabrera. 

Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Avui als cinemes d'El Salvador les millors pel.licules del FICS

 

😀😀😀 

I RESERVEU-VOS ELS DIES 20 i 28 DE NOVEMBRE QUE ARRIBA A BARCELONA LA SEGONA MOSTRA DE CINEMA SALVADORENC DE LA MÀ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SUCHITOTO (FICS) 

😀😀😀

Estiu Literari salvadorenc 2025 (9): “Esqueleto sin cabida” de Gabriel Velásquez

 “Esqueleto sin cabida” és el cinquè llibre publicat pel jove narrador salvadorenc Gabriel Velásquez (1999), un novell escriptor el talent del qual, facilitat expressiva i creativitat és admirable.

Els deu textos que integren el llibre evidencien formes diverses: contes, relats i estampes. En alguns, Gabriel desplega una prosa summament poètica. Així trobem ancians abandonats, migrants, captaires, enigmàtics gats, homes-esquelets, desapareguts, alcohòlics… Al final, tots víctimes i victimaris que deambulen entre ambients excrementicis, miserables, foscos, però per als qui, per compensació potser, un tot un llimona esperança.

La violència històrica d'un país cruel avança sobre ells; els fa caure la pluja àcida; però també els encén una espelma, després de la tempestuosa nit del desnonament i de les goteres interminables que inunden les cases dels pobres veïns.

  Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (8): "De los problemas de enamorarse" d'Ana Escoto

 L'enamorament –que no és, necessàriament, amor– és una bestiola rara, capritxosa. De vegades, es presenta enorme i tenim aquesta sensació que durarà per sempre. D'altres, és tan breu, tan passatger, que ens porta a qüestionar-nos si de debò ens trobem amb ell o si només es va presentar en un somni. Ell, aquesta bestiola, es ronda i ens estudia, ens escodrinya mentre caiem en els seus jocs, mentre ens confon, mentre juga a les amagades, mentre deixa a l'ànima cicatrius grans, petites, minúscules. 

 Ana Escoto, com a bona científica social, com a venjadora d'aquells que hem caigut víctimes dels encants de l'enamorament, registra magistralment algunes de les cares d'aquesta bestiola. Un inventari d'homes –que llegeixen, toquen guitarra, riuen, canten mentre cuinen o que són daltònics, que tenen noms russos o un cor molt gran–, desfila als vint-i-quatre contes que componen aquesta col·lecció de problemes, llocs quotidians, sentiments que brollen quan l'enamorament –bitxo estrany– apareix.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (7): "1932, Rebelión en la Oscuridad" de Jeffrey L. Gould y Aldo Lauria-Santiago

 Amb motiu del 83è aniversari dels successos de 1932,  el Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), va realitzar la reimpressió del llibre "1932, Rebelión en la Oscuridad" de Jeffrey L. Gould y Aldo Lauria-Santiago.  La publicació, la primera edició de la qual el 2008 estava esgotada, és fruit de diversos anys de recerca i un exhaustiu rescat de memòries orals.

El MUPI va acompanyar l'esforç que l'historiador Jeffrey Gould i del periodista Carlos Henríquez Consalvi van fer a la zona occidental del Salvador, des del 1998, rescatant les veus anònimes d'avis i àvies que van sobreviure a la repressió. D'aquesta iniciativa, va sorgir el documental “1932, Cicatriu de la Memòria”, i es complementa amb aquest llibre, el qual, a 418 pàgines aborda un dels esdeveniments més importants de la nostra història nacional.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (6): "Sustancia de hígado" de Michelle Recinos

 

"Sustancia de hígado" de Michelle Recinos és un llibre de contes crític i mordaç que sembla que no ha agradat al Govern autoritari de El Salvador, en estat d'excepció i marcat per la política de mà dura. Un llibre necessari per entendre el que està passant avui en un país on s'han soscavat les garanties democràtiques, com denuncien les Nacions Unides i organismes com Human Rights Watch.

 "He estado bien cerca de todo lo que la dictadura bukeliana no quiere que salga a la luz: las personas desaparecidas, los inocentes que mueren en la cárcel, las madres que rascan con sus manos la tierra para buscar los huesos de sus hijos, las comunidades que tienen fosas clandestinas como patios traseros… Y eso te toca más allá del sentido justiciero del periodismo. Para mí, el silencio no es opción. Si no lo digo, reviento", afirma. Una literatura, lluny de l'immobilisme i la complaença, una ficció que ens interpel·la com a lectors.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (5): "La República del Excremento" de Miroslava Rosales

 

 "La República del Excremento" de Miroslava Rosales, escriptora i acadèmica salvadorenca reconeguda com una de les noves veus llatinoamericanes, ens mostra la realitat salvadorenca, però no és una fotografia sobre la bellesa o l'esperança, és tot al contrari. 

Deixant imprès el seu estil periodístic, Rosales relata detall a detall la brutalitat de la violència, la vulnerabilitat de la vida als cossos violentats de les dones al país centreamericà. Assoleix el que és impossible, produeix un relat veraç, clar, contundent i que estremeix la pell, però sense la revictimització de la víctima, ja que en ocasions sembla que són elles les que parlen i t'expliquen la seva història.

Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Estiu Literari salvadorenc 2025 (4): "Así en la tierra como en las aguas" de Manlio Argueta

  

"Así en la tierra como en las aguas" de Manlio Argueta és la novel·la on fa un recompte de la guerra pàtria centreamericana i la gesta històrica dels pobles a la recerca de llibertat i democràcia. Per a Manlio Argueta, hi ha raons de pes per escriure una novel·la històrica, en aquesta ocasió, portada de la mà per fets transcendentals ocorreguts a la regió centreamericana.

 “Se trata de una novela para que cada lector sea cómplice reflexivo sobre lo que debe creer o no creer entre lo inverosímil y lo real. Porque hay dos formas de realidades, la que se cree por ser percibida por la razón, y la que se acepta por las emociones que provoca”, manifesta Argueta, al pròleg de la seva obra.

 “Personalmente, como escritor, aspiro a escribir hechos que conmocionen, por su verdad inobjetable de quienes los vivieron, y los investigaron, hechos que se dieron a conocer, pero que con el paso de los años se fueron encubriendo, pese a que toda revelación del pasado de vuelve histórica… Así en la tierra como en las aguas pretende emerger desde la tragedia violenta hacia el fortalecimiento de la convivencia global”. 

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Nova donació de llibres a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona

 Avui la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya, Índole Eitores, Editorial Ojo de Cuervo i Huacal hem fet entrega de 50 nous títols de literatura salvadorenca a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona per tal d'ampliar i millorar la secció de literatura salvadorenca "Prudencia Ayala" d'aquesta biblioteca creada a l'any 2019 amb el suport del Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) o altres editorials com la UCA o Los sin pisto.

 

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (3): "Pobrecito poeta que era yo..." de Roque Dalton

Després de l'assassinat de Roque Dalton, el títol de la seva novel·la "Pobrecito poeta que era yo..." sembla equívoc però, en veritat, aquesta obra amb grans trets autobiogràfics no fa referència al poeta víctima, sinó al poeta victimari. La novel·la és una obra de descàrrega, un collage que inclou el diari d'un escriptor, la presa de consciència sobre el país: El Salvador; agregats documentals sobre l'activitat política, les folgances del món intel·lectual; premonicions sobre la seva pròpia vida. 

L'obra té un apèndix testimonial de la última estada de l'autor a El Salvador, al qual hauria de retornar nou anys després per trobar-se amb el seu destí.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Estiu Literari salvadorenc 2025 (2): "El disparo. Cuentos del barr[i]o" de Luis Borja

 

 L'obra "El disparo. Cuentos del barr[i]o" del malaguanyat (i amic de Huacal) Luis Borja és un reflex fidel de les noves maneres de veure la poesia que estan proposant les noves generacions als països de Centreamèrica, en les condicions més adverses. Amb una escriptura neta, atenta i descarnada ens mostra les dificultats vitals que observa al seu àmbit més proper. Poesia reivindicativa, potent, compromesa, que exposa al lector una visió de la realitat amarga i desoladora mitjançant un llenguatge clar i contundent.

Els elements del llibre porten un discurs que el torna universal. Es nodreix de la brutalitat d'aquesta societat —i com moltes, en condicions de desigualtat—, que sembla que no tenen memòria. Ja s'han oblidat de la guerra, de la pobresa i sobretot veuen normal aquesta malaltia de la violència social. Es mata com a supervivència i s'escapa per poder explicar el que passa.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Comença un nou Estiu Literari salvadorenc 2025 (1): "Amor sin fin" de Claribel Alegria

  

Aquests mesos de juliol i agost del 2025 tornem de la mà de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya (l'antiga Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona) amb un nou Estiu Literari dedicat a donar a conèixer un conjunt d'autors i autores i les seves obres d'aquest país d'Amèrica Central. 

Durant dos mesos us anem a presentar al blog un munt de recomanacions de la millor literatura salvadorenca de tots els temps que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona o a la secció de literatura Prudencia Ayala de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Comencem amb "Amor sin fin" de Claribel Alegria, el seu poema més profund i misteriós. Claribel convoca i es confronta amb el seu amor sempre viu.

 

Aquest poema únic i extens és un viatge anticipat a la il·luminació on s'interroga l'existència, les màscares i la innocència dels jocs infantils. “Estoy despidiéndome de mí/debo asaltar el canto/”, diu. I és el cant el que assalta Claribel amb la valentia de qui pressenteix que arribar per fi és també treure el cap al principi. No sense titubejos, però amb avidesa, ella va cap allà, amb la curiositat de palpar l'Univers i l'esperança ardent de reunir-se amb l'estimat. Aquest és un poema magistral d'una mestra de la poesia i de la vida.

 Aquest projecte rep el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Las comunidades eclesiales de base en El Salvador

 

Este julio el nuevo ejemplar del boletín "Somos Memoria" está dedicado a Las comunidades eclesiales de base en El Salvador y el desarrollo de la la teología de la liberación identificada como la lucha contra la pobreza y el subdesarrollo con la lucha antiimperialista y anticapitalista. Se trataba de superar las causas estructurales de la injusticia social, tal como las objetivaban las ciencias sociales.

El boletín "Somos Memoria" está impulsado por dos organizaciones catalano-salvadoreñas, la Escuela Amparo Casamalhuapa de Barcelona y 'Somos Memoria' (Asociación Pro Memoria Histórica, Reconciliación y Cultura de Paz en El Salvador) que se unieron para crear conjuntamente un nuevo espacio de reflexión sobre la actualidad salvadoreña, así como sobre los derechos humanos, la memoria histórica y la justicia restaurativa.

Se puede leer en  https://huacalong.cat/publicacions/#

Arribem al número 25 de la Revista Nàhuat i el dediquem a les Brodadores de memòries

Al març del 2020 publicàvem el número 6 de la Revista Nàhuat, el nou format de la newsletter de Huacal, nascuda tot just un any abans. Aquest mes de juny tenim l’alegria d’arribar al número 25 de la revista i
creiem que res millor que acompanyar aquesta celebració fent un sentit homenatge a les dones salvadorenques dels campaments de refugiats que mitjançant els brodats van explicar les seves històries. 

La íntima experiència de brodar, les va permetre de manera simbòlica, sargir aquelles parts de les seves vides que van quedar trencades o esquinçades per la violència durant el conflicte armat. Aquests teixits amb fils de memòria contenen la certesa que una vida digna és possible quan s’uneix la col·lectivitat per conquerir somnis comuns.

Des del 1980, milers de salvadorencs es van veure obligats a abandonar les seves comunitats a causa de la forta activitat bèl·lica, sobretot als departaments de Chalatenango, Morazán i Cabañas. Amb el suport de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) es van fundar tres campaments
de refugiats a Hondures: Colomoncagua, Mesa Grande i San Antonio, on la població va poder trobar un refugi segur per viure durant el conflicte. Per a mitjans dels anys ‘80 ja es trobaven a Colomoncagua uns 8,400 salvadorencs. Amb el suport d’organitzacions internacionals, com Càritas, CRS i ACNUR, es van desenvolupar programes d’alfabetització i tallers de formació vocacional als campaments. 

Un d’aquests tallers va ser el taller de brodats, on hi participaven sobretot dones i nenes. El brodat va representar una manera de processar les ferides i comunicar aquelles memòries que resultaven difícils de compartir de manera oral o escrita, representan les seves històries personals i les seves experiències a la
guerra, però també l’optimisme i l’esperit de lluita per no rendir-se i treballar units per a un futur millor.

Podeu trobar la revista a https://huacalong.cat/publicacions/

Bona lectura... 

Èxit de la inauguració de l'Exposició "Bordadoras de memorias" a Rubí

 Ahir 4 de juny a les 19h es va inaugurar amb molta participació i una interesantíssim debat a la Sala Neus Català (c. Ulloa, 9) de Rubí l'exposició "Bordadoras de memorias"  amb la participació de Francisco Mena Sándoval, exconsul d'El Salvador a Barcelona, capità de l’Exèrcit salvadorenc, guerriller del FMLN i participant als Acords de Pau. Jordi Arnaiz Moreno, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Rubí, Marta Ribas Frias, presidenta de la Sala Neus Català, Rosa Sánchez Girona, membre de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya i Eduard Balsebre, president de Huacal.

Volem donar les gràcies a les companyes i companys de la sala Neus Català i a totes les persones assistents on a més de compartir les experiències de les dones salvadorenques als campaments de refugiats i el treball comunitari de les brodadores de memòries, van poder debatre i donar a conèixer la situació actual a El Salvador i les conseqüències que està tenint pels drets humans i les llibertats bàsiques l'estat d'excepció i la propera llei d'agents estrangers que impulsa el règim autocràtic del govern salvadorenc.

 

 

L'exposició es podrà visitar fins el 20 de juny tots els matins i tardes i apartir d'aquest data i fins l'1 de juliol en el marc de la Festa Major de Rubí amb cita prèvia.

US HI ESPEREM !!! 

 

Aquest dimecres "Bordadoras de memorias" a Rubí

 

El dimecres 4 de juny a les 19h inaugurem a la Sala Neus Català (c. Ulloa, 9) de Rubí l'exposició "Bordadoras de memorias" 

A la dècada dels vuitanta, durant el conflicte armat que tenia lloc a El Salvador, milers dels pobladors es van veure obligats a abandonar la seva terra per a ubicar-se en els refugis protegits per les Nacions Unides. Allà, en sacs de farina, les dones van començar a brodar les seves històries personals. L'íntima experiència de brodar els va permetre de manera simbòlica sargir aquelles parts de les seves vides que van quedar trencades o esquinçades per la violència de la guerra.

La inauguració tindrà lloc de la mà de Francisco Mena Sándoval, exconsul d'El Salvador a Barcelona, capità de l’Exèrcit salvadorenc, guerriller del FMLN i participant als Acords de Pau. Jordi Arnaiz Moreno, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Rubí, Marta Ribas Frias, presidenta de la Sala Neus Català, Rosa Sánchez Girona, membre de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya i.Eduard Balsebre, president de Huacal,

 L'exposició és organitzada per la Sala Neus Català, conjuntament amb Huacal i amb el suport d'En Comú Podem Rubí, la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya, l'Escola Amparo Casamalhuapa i la Diputació de Barcelona.

US HI ESPEREM !!! 

50 años del asesinato del poeta: "Alta hora de la noche"

  Cuando sepas que he muerto no pronuncies mi nombre
porque se detendrá la muerte y el reposo.

Tu voz, que es la campana de los cinco sentidos,
sería el tenue faro buscado por mi niebla.

Cuando sepas que he muerto di sílabas extrañas.
Pronuncia flor, abeja, lágrima, pan, tormenta.

No dejes que tus labios hallen mis once letras.
Tengo sueño, he amado, he ganado el silencio.

No pronuncies mi nombre cuando sepas que he muerto
desde la oscura tierra vendría por tu voz.

No pronuncies mi nombre, no pronuncies mi nombre,
Cuando sepas que he muerto no pronuncies mi nombre.

L'exposició ·Bordadoras de memorias" arriba a Rubí

 

El proper 4 de juny a les 19h inaugurem a la Sala Neus Català (c. Ulloa, 9) de Rubí l'exposició "Bordadoras de memorias" 

A la dècada dels vuitanta, durant el conflicte armat que tenia lloc a El Salvador, milers dels pobladors es van veure obligats a abandonar la seva terra per a ubicar-se en els refugis protegits per les Nacions Unides. Allà, en sacs de farina, les dones van començar a brodar les seves històries personals. L'íntima experiència de brodar els va permetre de manera simbòlica sargir aquelles parts de les seves vides que van quedar trencades o esquinçades per la violència de la guerra.

La inauguració tindrà lloc de la mà de Francisco Mena Sándoval, exconsul d'El Salvador a Barcelona, capità de l’Exèrcit salvadorenc, guerriller del FMLN i participant als Acords de Pau. Jordi Arnaiz Moreno, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Rubí, Marta Ribas Frias, presidenta de la Sala Neus Català, Rosa Sánchez Girona, membre de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya i.Eduard Balsebre, president de Huacal,

 L'exposició és organitzada per la Sala Neus Català, conjuntament amb Huacal i amb el suport d'En Comú Podem Rubí, la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya, l'Escola Amparo Casamalhuapa i la Diputació de Barcelona.

US HI ESPEREM !!!

 

Ja es pot llegir el nou número de Somos Memoria

 
 

L'any 2022 va néixer el butlletí SOMOS MEMORIA, impulsat per dues organitzacions catalano-salvadorenques, l'Escola Amparo Casamalhuapa de Barcelona i 'Somos Memoria' (​​Asociación Pro Memoria Histórica, Reconciliación y Cultura de Paz en El Salvador) que es van unir per crear conjuntament un nou espai de reflexió sobre l'actualitat a El Salvador així com reflexionar sobre els drets humans, la memoria històrica i la justícia restaurativa.

Avui podeu llegir el seu número deu dedicat a les "Brodadores de memòries" dels campaments de refugiats:  

https://huacalong.cat/publicacions/#