30/12/09

Recollida de signatures de suport a la lluita per la vida dels ambientalistes de Cabañas (El Salvador)

De nou, us voliem demanar la difusió i la vostra signatura a la campanya internacional de suport a les organitzacions ambientalistes de Cabañas i unir-te a les reivindicacions de la Mesa Nacional frente a la Minería Metálica d'El Salvador:
Signeu
aquí: http://www.petitiononline.com/20122009/petition.html

I si voleu més informació sobre aquesta situació i sobre els "supossats beneficis de la minería en el desenvolupament dels pobles" podeu llegir els següents articles:

Reconocen lucha antiminera (Premio de Derechos Humanos Letelier-Moffitt 2009)
Assassinen dos activistes mediambientals més a El Salvador (REDS)
Informe Oxfam: La míneria de metales contribuye poco al desarrollo y el bienestar
El Salvador contaminada: Millonaria demanda de Pacific Rim al estado salvadoreño
Movilizaciones contra la explotación minera en El Salvador: Noticias e informes del Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL)
La gran estafa de la mineria a El Salvador (Gold Mining 'Is a Huge Rip-Off' )

24/12/09

Assassinen uns altres dos activistes mediambientals contraris a l'explotació minera a El Salvador


S'intensifica la campanya d'amenaces, persecució i violència contra les organitzacions ecologistes contràries a la minera canadenca Pacific Rim

El diumenge 20 de desembre de 2009 varis desconeguts van assassinar a trets a Ramiro Rivera en el municipi de Sensuntepeque (Cabañas), membre destacat del Comitè Ambiental de Cabañas i rostre visible del moviment popular contrari a l'explotació minera en l'esmentat departament. Al costat d'ell, va morir també Felicita Echeverría, de 57 anys d'edat i familiar de Rivera, i va resultar ferida una adolescent de 13 anys.
Anteriorment, el passat mes d'agost, Ramiro Rivera va ser ferit de gravetat en rebre vuit impactes de bala per la qual cosa, en el moment dels fets, anava escortat per dos membres de la Unitat de Protecció a Víctimes i Testimonis. A aquesta mort s'uneix la desaparició, el passat mes de juny, d'un altre líder de la comunitat i activista mediambiental, Marcelo Rivera, que va ser trobat mort 12 dies després, amb greus signes de tortura.

Ambdós activistes havien destacat per oposar-se a l'empresa canadenca Pacific Rim que pretén explotar un jaciment d'or en el municipi de San Isidro. La companyia opera a El Salvador des de l'any 2002 però la forta oposició popular a aquest projecte i les irregularitats trobades en el seu Estudi d'Impacte Ambiental han fet que el govern salvadorenc li hagi denegat el permís d'explotació del terreny. En resposta, la companyia ha demandat El Salvador per "violació d'una inversió" i demana, en concepte d'indemnització, 100 milions de dòlars.

Paral·lelament, els casos de repressió, amenaces i violència s'han incrementat alarmantment en els últims mesos, posant en greu risc la seguretat i integritat física dels membres de les diferents organitzacions socials mobilitzades en contra d'aquest projecte miner. El sacerdot catòlic Luis Alberto Quintanilla va ser interceptat el 27 de juliol mentre viatjava al seu cotxe i va sofrir un intent de segrest, aconseguint fugir dels seus victimaris per les muntanyes i barrancs limítrofs. Els periodistes de l'emissora comunitària Radio Victória són objecte d'una campanya de persecució i amenaces de mort. El Procurador per a la Defensa dels Drets Humans, Óscar Luna, va demanar protecció policial per a tres d'ells, donat l'alt risc que corren les seves vides. Altres activistes com Miguel Rivera, germà de Marcelo, i Héctor García Berrios, advocat i investigador dels casos i representant de MUFRAS-32, també han rebut amenaces de mort. La Comissió Interamericana de Drets Humans ha decretat mesures cautelars en aquests dos últims casos i també per als periodistes de Radio Victória, obligant l'Estat d'El Salvador a oferir-los protecció policial.

La Mesa Nacional frente a la Minería Metálica, plataforma que agrupa a més d'una desena de ONGs salvadorenques, ha denunciat que la Policia Nacional Civil i la Fiscalia General de la República han comès serioses irregularitats en la investigació de l'assassinat de Marcelo Rivera. Per a la Mesa, la catalogació d'aquest crim com a violència comuna impedeix indagar en l'autoria intel·lectual del mateix.

Per tot això, i unint-nos a les reclamacions que fa la Mesa Nacional frente a la Minería Metálica a El Salvador, demanem a les autoritats salvadorenques:Que s'investiguin en profunditat els autors materials i intel·lectuals dels assassinats de Ramiro Rivera, Felicita Echeverría i Marcelo Rivera, tots ells destacats activistes locals en contra de l'activitat minera de Pacific Rim en el departament de Cabañas.

Que s’implementin mesures de protecció eficaces a líders comunals, representants d'organitzacions ciutadanes, activistes religiosos i periodistes comunitaris perseguits i amenaçats de mort, a causa del seu compromís amb la defensa del mediambient.

Que acatin les recomanacions fetes per la Procuraduria per a la Defensa dels Drets Humans d'El Salvador i la Comissió Interamericana de Drets Humans, relatives a la seguretat dels esmentats activistes mediambientals.

Que l'Executiu salvadorenc promogui una Llei de Mineria que prohibeixi expressament l’exploració i explotació minera a El Salvador, donada la greu alteració ambiental que provoquen aquest tipus de projectes i les nefastes conseqüències mediambientals que suposa la seva implementació.

Si vols afegir-te a aquesta campanya internacional de suport a les organitzacions ambientalistes de Cabañas i unir-te a les reivindicacions de la Mesa Nacional frente a la Minería Metálica d'El Salvador, firma aquí: http://www.petitiononline.com/20122009/petition.html

I si voleu més informació sobre aquesta situació i sobre els "supossats beneficis de la minería en el desenvolupament dels pobles" podeu llegir els següents articles:

Reconocen lucha antiminera (Premio de Derechos Humanos Letelier-Moffitt 2009)
Informe Oxfam: La míneria de metales contribuye poco al desarrollo y el bienestar
El Salvador contaminada: Millonaria demanda de Pacific Rim al estado salvadoreño
Movilizaciones contra la explotación minera en El Salvador: Noticias e informes del Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL)
La gran estafa de la mineria a El Salvador (Gold Mining 'Is a Huge Rip-Off' )

19/12/09

Tallers de memòria històrica a Sant Cugat


El proper dimarts 22 de desembre a les 9.00 hores i a les 11h. en el marc de les activitats culturals i de celebració del cap d'any 2009 tenen lloc dos tallers sobre El Salvador a l'IES Angeleta Ferrer de Sant Cugat on es presentaran el documental "Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després", de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre, el contingut del qual va servir de base per al documental. Aquesta activitat és organitzada per REDS amb el suport de l'IES Angeleta Ferrer, de l'Ajuntament d'aquesta ciutat i de la Diputació de Barcelona.

13/12/09

Trencant silencis a La Garriga





El proper dimarts 15 de desembre a les 19.00 hores a Can Raspall (c/ dels Banys, 38-40) en el municipi de La Garriga tindrà lloc l'acte sobre la memòria històrica El Salvador: trencant silencis, amb la projecció del documental "Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després", de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre, el contingut del qual va servir de base per al documental. Aquesta activitat és organitzada per REDS amb el suport de l'IES Vil·la Romana i de l'Ajuntament d'aquesta ciutat.


A l’acte hi assistiran Fina Rubio, Eduard Balsebre i Francisco Mena Sandoval, responsable de les ONGs REDS i Huacal i un dels protagonistes d’aquest relat sobre la resistència, la dignitat i la lluita d’un poble, idea que, d'altra banda, els autors del llibre expressen en la contraportada del llibre:
"La Fuerza Armada de El Salvador está desarrollando a principios de octubre del año 1980 un importante operativo en el departamento de Morazán, el más importante de los acaecidos antes del inicio de la guerra. El objetivo es el asesinato de hombres, mujeres y niños, habitantes humildes de pequeñas poblaciones campesinas. La orden a cumplir es tajante y terrible: en Villa El Rosario, una pequeña población donde se han reunido buscando refugio miles de personas provenientes de cantones y caseríos cercanos, no deben quedar supervivientes. La vida de todas estas personas depende de cumplir o no cumplir esa orden.

Rompiendo silencios. Desobediencia y lucha en Villa El Rosario es el relato de unos hechos de paz y de dignidad que tuvieron lugar en esos días de octubre en Morazán. Siguiendo desde su nacimiento la vida de cuatro de los protagonistas de este fragmento de la historia contemporánea de El Salvador, Francisco Mena Sandoval, Evelin Romero, Miguel Ventura y Marcelo Cruz Cruz, así como de otros muchos hombres y mujeres que vivieron en primera persona los hechos acaecidos en Villa El Rosario, el libro nos muestra la realidad de unos años convulsos donde la violencia y el terror intentaron imponerse a la justicia y la libertad.

En sus líneas se descubre un sentido homenaje a las víctimas de la represión y de la barbarie, un reconocimiento a los hombres y las mujeres del campo que tomando conciencia de la realidad lucharon y luchan por su transformación, un sincero mensaje al Ejército salvadoreño para compartir fraternalmente con su pueblo el futuro de este país y una clara toma de posición con la población salvadoreña que desde hace muchos años vive y trabaja por crear una sociedad más justa, más libre y más igualitaria.

Con este libro, tanto sus autores como un grupo de entidades de El Salvador y de Cataluña (Red de Solidaridad para la Transformación Social – RedS, Museo de la Palabra y la Imagen, Fundación Segundo Montes, Confederación de Cooperativas para la Reforma Agraria Salvadoreña – CONFRAS, y Huacal, ONG de Solidaridad con El Salvador) quieren transmitir un claro mensaje a la sociedad salvadoreña e internacional: la necesidad de educar en la paz, en el diálogo, en la esperanza, en el derecho y en la dignidad como alternativa a la violencia, a la intolerancia, al dolor, a la pobreza y al olvido. Solo así, otro El Salvador es posible".

Durant el matí d'aquest mateix dia també tindrà lloc un acte amb els alumnes i el professorat de l'IES Vil·la Romana, un grup dels quals han participat activament en l'elaboració d'aquest llibre.

4/12/09

Descobreix El Salvador, el "pulgarcito de América"


Avui us volem parlar d'un grup d'amics i amigues del barri de Sant Andreu de Barcelona que enamorats del món han creat el projecte "Coneguem el món" per organitzar cada segon divendres de mes una xerrada al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en aquest barri de Barcelona.

Durant tot l'any 2009, han realitzat vàries xerrades i avui us volíem convidar a la xerrada Descobreix El Salvador, el "pulgarcito de América"que tindrà lloc el proper divendres 11 de desembre a les 19h. amb la participació de Carlos Vladimir Najarro Galvez, amant del seu país, i Bárbara Collado, cooperant d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF) que va viure durant dos anys en aquest país.

La jornada s'acompanyarà d'una exposició fotogràfica i d'informació sobre les activitats que desenvolupa a El Salvador la nostra associació amiga REDS (Red de Solidaridad para la Transformación Social) durant la setmana prèvia a la xerrada i el mateix dia 11 de desembre, podrem degustar menjar típic, escoltar música salvadorenca i moltes coses més...

1/12/09

ReCerca Centroamérica


Avui dimarts 1 de desembre a les 19.30h s’inaugura l’exposició ReCerca Centromèrica al casal de la Federació d’Entitas Llatinoamericanes a Catalunya (FEDELATINA). Una exposició per a redescobrir Amèrica Central, un espai de gran diversitat humana, històrica, cultural i biològica.
ReCerca Centroamérica ens acosta a aquesta riquesa en un escenari alternatiu, interactiu i variat, on apropar-nos a la cultura centreamericana sota la mirada de dones i homes que han deixat empremta i aquells que en formen part avui en dia, als sons de les seves músiques, llengües i indrets, a l’herència de les cultures ancestrals i a la biodiversitat.
On podem trobar volcans que s’eleven a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar? Quina cultura antiga va desenvolupar un calendari més exacte que el calendari solar? On es troba l’únic canal interoceànic del món? Quina és la regió que en tan sols un 1% de la superfície total del món s’alberguen el 8% de les reserves naturals del planeta?
Benvinguts a Guatemala, El Salvador, Belice, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, i el seu carib, on trobareu aquestes i moltes altres respostes.
ReCerca Centroamérica és un projecte de les nostres entitats amigues: REDS, Crearte i Fedelatina, tres entitats que pertanyen com Huacal a la plataforma Mirades Solidàries cap a Amèrica Central, que vol donar una altra visió sobre l’Amèrica Central i el seu Carib amb l’objectiu de sensibilitzar i transformar consciències. Per tot això, us voliem convidar a la seva inauguració...
També, aprofitem per informar-vos que el proper divendres 4 de desembre a le 19h a l'auditori Pere Quart de Sabadell tindrà lloc l'acte El Salvador: una oportunitat a la vida, trencant silencis, amb la projecció del documental Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després, de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre.
I recordeu que El Salvador necessita la vostra ajuda...

25/11/09

Trencant silencis a Palafrugell

El proper dijous 26 de novembre a les 19.00 hores al Centre Municipal d'Educació de Palafrugell tindrà lloc l'acte sobre la memòria històrica El Salvador: una oportunitat a la vida, trencant silencis, amb la projecció del documental Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després, de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre, el contingut del qual va servir de base per al documental. Aquesta activitat és organitzada per l'entitat Pro-Educart amb el suport de l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

A l’acte hi assistiran Eduard Balsebre i Francisco Mena Sandoval, responsable de les ONGs REDS i Huacal i un dels protagonistes d’aquest relat sobre la resistència, la dignitat i la lluita d’un poble, idea que, d'altra banda, els autors del llibre expressen amb contundència en la presentació: «el llibre és per sobre de tot el resultat de l’esperança nascuda de moltes dones i homes que no volen oblidar. No volen oblidar la seva vida i no volen ser oblidats. No volen convertir-se en un número enterrat en un borrós passat ni volen romandre en el silenci. Aquest llibre vol ser veu. Una veu llegida, potser recitada, de vegades murmurada o xiuxiuejada. Una veu que parli clarament, que parli i no calli, que recordi al món que els dies de silenci poden acabar, que els dies de silenci s’estan acabant».




Per més informació consultar el blog de Pro-Educart o la la web de RedSI recordeu que El Salvador necessita la vostra ajuda...

14/11/09

El Salvador plora de nou

Un altre desastre natural ha tornat a colpejar El Salvador. Onze anys després que el Mitch deixés una inesborrable cicatriu per tota Amèrica Central i quatre de que els efectes de la tempesta Stan i de l’erupció del volcà Llamatapec s’acarnissessin sobre el país, la població de El Salvador pateix de nou els terribles efectes de les inclemències meteorològiques.

Aquesta ocasió ha estat l’huracà Ida el que, amb unes pluges extremadament intenses caigudes la matinada del passat 8 de novembre, s’ha emportat de moment la vida de més de 130 persones, n’ha fet desaparèixer més de 60, i ha obligat evacuar-ne més 13.000. L’aigua, el vent, el fang i les pedres portats per Ida han sepultat vides, somnis i projectes de milers de persones; animals i cases i collites... Ida simplement ho ha arrasat.

Davant d’aquest lamentable escenari i de la severitat de la situació, el president de El Salvador, Mauricio Funes, s’ha vist obligat a decretar l’estat d’emergència i a fer una crida internacional a la solidaritat i l’ajuda humanitària.

 
Per aquest motiu, des de la Plataforma Mirades Solidàries, formada per entitats catalanes que cooperen amb l’Amèrica Central i entre elles nosaltres mateixos, Huacal, fem una crida a la vostra solidaritat i col·laboració. Junts aconseguirem fer arribar al poble de El Salvador una part de l’ajuda que necessita per poder sortir de la situació lamentable en què es troba immersa.

Us demanem que si voleu fer alguna aportació per a fer factible aquesta ajuda, ho feu al nostre número de compte, Huacal, ONG de Solidaritat amb El Salvador:

2100 0681 03 0200236989

+ informació a http://www.mirades-solidaries.org/ i al 93 319 47 52/ 93 268 41 08 (Francisco Mena Sandoval). Moltes gràcies !!!

Informacions aparegudes a la premsa: Diario CoLatino (El Salvador), El Faro (El Salvador), RTVE, Público, El País, El Períodico, Nación (Costa Rica).

9/11/09

Acte a Sants: Villa el Rosario, una oportunitat a la vida

El proper 10 de novembre a les 19.00 hores al Centre Cívic Casinet d'Hostafrancs del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona tindrà lloc l'acte Villa el Rosario, una oportunitat a la vida, amb la projecció del documental Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després, de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre, el contingut del qual va servir de base per al documental. Aquesta activitat és organitzada per l'entitat REDS i reb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de la ciutat .
A l’acte hi assistiran Fina Rubio, Eduard Balsebre i Francisco Mena Sandoval, responsable de les ONGs REDS i Huacal i un dels protagonistes d’aquest relat sobre la resistència, la dignitat i la lluita d’un poble, idea que, d'altra banda, els autors del llibre expressen en la contraportada del llibre:
"La Fuerza Armada de El Salvador está desarrollando a principios de octubre del año 1980 un importante operativo en el departamento de Morazán, el más importante de los acaecidos antes del inicio de la guerra. El objetivo es el asesinato de hombres, mujeres y niños, habitantes humildes de pequeñas poblaciones campesinas. La orden a cumplir es tajante y terrible: en Villa El Rosario, una pequeña población donde se han reunido buscando refugio miles de personas provenientes de cantones y caseríos cercanos, no deben quedar supervivientes. La vida de todas estas personas depende de cumplir o no cumplir esa orden.
Rompiendo silencios. Desobediencia y lucha en Villa El Rosario es el relato de unos hechos de paz y de dignidad que tuvieron lugar en esos días de octubre en Morazán. Siguiendo desde su nacimiento la vida de cuatro de los protagonistas de este fragmento de la historia contemporánea de El Salvador, Francisco Mena Sandoval, Evelin Romero, Miguel Ventura y Marcelo Cruz Cruz, así como de otros muchos hombres y mujeres que vivieron en primera persona los hechos acaecidos en Villa El Rosario, el libro nos muestra la realidad de unos años convulsos donde la violencia y el terror intentaron imponerse a la justicia y la libertad.
Us hi esperem a tots i totes !!!

16/10/09

Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario



El proper dimarts 20 d’octubre a partir de les 19.00 hores a la Sala Institucional de la Casa de la Vila de Montcada i Reixac (carrer Major, 32) tindrà lloc la jornada de sensibilització El Salvador: una oportunitat a la vida, trencant silencis. Dins de la jornada hi ha programada la projecció del documental Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després, de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre, el contingut del qual va servir de base per al documental.

A l’acte hi assistiran Eduard Balsebre i Francisco Mena Sandoval, responsable de les ONGs REDS i Huacal i un dels protagonistes d’aquest relat sobre la resistència, la dignitat i la lluita d’un poble, idea que, d'altra banda, els autors del llibre expressen amb contundència en la presentació: «el llibre és per sobre de tot el resultat de l’esperança nascuda de moltes dones i homes que no volen oblidar. No volen oblidar la seva vida i no volen ser oblidats. No volen convertir-se en un número enterrat en un borrós passat ni volen romandre en el silenci. Aquest llibre vol ser veu. Una veu llegida, potser recitada, de vegades murmurada o xiuxiuejada. Una veu que parli clarament, que parli i no calli, que recordi al món que els dies de silenci poden acabar, que els dies de silenci s’estan acabant».
Per més informació consultar la web de RedS

15/10/09

Entrevista a Roxana Martel

Coincidint amb l'acte de presentació de La Vida Loca a Barcelona organitzat per REDS, El Periodico de Catalunya va entrevistar a una de les participants en el debat que va tenir lloc al CCCB, Roxana Martel, directora de Coalició Centreamericana per a la Prevenció de la Violència Juvenil, avui us presentem aquesta entrevista:

Roxana Martel: «El crim de Christian Poveda al Salvador va ser polític»

Roxana Martel, directora de Coalició Centreamericana per a la Prevenció de la Violència Juvenil, intervé en el col·loqui sobre el fenomen dels maras (bandes juvenils a Llatinoamèrica). L’acte s’organitza amb motiu de la projecció de La vida loca de Christian Poveda, un periodista nascut a França de pares espanyols exiliats, assassinat al Salvador.

–¿Per què i qui el va assassinar?–Les investigacions no s’han acabat, però el documental va tocar interessos econòmics. Es pressuposa que va ser un crim polític.

–¿No el va assassinar La Mara?–No. Amb el seu documental exigia a la societat i al Govern un diàleg on les bandes fossin tingudes en compte. El film explica la vida dels membres de la banda.

–¿El Salvador és considerat el país més perillós de Llatinoamèrica?–Sí, segons les estadístiques. El sistema penitenciari ha fracassat. Uns 8.000 presoners estan vinculats a les bandes. La inseguretat és un dels problemes més greus de Guatemala, Hondures i Nicaragua.

–¿Té a veure amb la impunitat?–I amb la corrupció. El Govern, lluny de neutralitzar les bandes, els ha donat més poder. Darrere hi ha el tràfic d’armes que Poveda estava denunciant.

–¿Les bandes de ‘La Familia 18’ i la ‘Mara Salvatrucha’ són un poder?–Són la cara més visible de la violència, però no deixen de ser només clients dels venedors d’armes.

–¿El seu país segueix armat?– Els 11 anys de guerra van deixar seqüeles. L’ús d’armes és habitual, igual que el narcomenudeo. I últimament l’extorsió.

–¿A qui extorsionen?–La gent que viu als barris urbans i els sectors populars. I els delinqüents estan vinculats a la policia. L’objectiu és que aquests llocs s’abandonin perquè els especuladors immobiliaris hi puguin construir nous edificis.

–¿L’Estat no hi actua?–En un Estat feble, ineficient, hi tenen cabuda les màfies, que en moltes ocasions el substitueixen.

–¿Què proposa?–Seguir treballant, no callar, construir un nou pacte social que segurament no serà a curt termini, perquè les desigualtats socials al Salvador són històriques.

¿Què ha provocat la mort de Christian Poveda?–Els periodistes s’han hagut de preguntar: on és el periodisme que no ha sigut capaç de retratar la complexitat del Salvador.

10/10/09

Villa el Rosario arriba al Poble Sec de Barcelona


El proper 14 d'octubre a les 19.00 hores al Centre Cívic El Sortidor en el barri del Poble Sec de Barcelona tindrà lloc l'acte Villa el Rosario, una oportunitat a la vida, amb la projecció del documental Impossible oblidar. Villa El Rosario, 28 anys després, de Jordi Oriola i Mariona Ortiz, i la presentació del llibre Trencant silencis: desobediència i lluita a Villa el Rosario, de Fina Rubio i Eduard Balsebre, el contingut del qual va servir de base per al documental. Aquesta activitat és organitzada per l'entitat REDS i reb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de la ciutat .

A l’acte hi assistiran Eduard Balsebre i Francisco Mena Sandoval, responsable de les ONGs REDS i Huacal i un dels protagonistes d’aquest relat sobre la resistència, la dignitat i la lluita d’un poble, idea que, d'altra banda, els autors del llibre expressen amb contundència en la presentació:

 «el llibre és per sobre de tot el resultat de l’esperança nascuda de moltes dones i homes que no volen oblidar. No volen oblidar la seva vida i no volen ser oblidats. No volen convertir-se en un número enterrat en un borrós passat ni volen romandre en el silenci. Aquest llibre vol ser veu. Una veu llegida, potser recitada, de vegades murmurada o xiuxiuejada. Una veu que parli clarament, que parli i no calli, que recordi al món que els dies de silenci poden acabar, que els dies de silenci s’estan acabant».

8/10/09

Projecció del documental La Vida Loca, de Christian Poveda



El proper 13 d’octubre a les 18.00h, al Cente de Cultura Contemporània de Barcelona tindrà lloc la projecció del documental La Vida Loca, del periodista i director Christian Poveda, assessinat el passat 2 de setembre al municipi de El Rosario, San Salvador. La Vida Loca és un documental que narra el món de les pandillas salvadorenyes creades als anys 80 a Los Ángeles -conegudes com las “maras”- i la cruesa de la realitat a la que pertanyen.

Posteriorment, hi haurà un debat que comptarà amb la presència d’unes persones que coneixen aquesta realitat, que s’han implicat en veure-la des de l’empatia i en establir una via de diàleg:

-Roxana Martel
, directora de Coalición Centroamericana para la Prevención de la Violencia Juvenil, organització que té com a objectiu impulsar programes i polítiques per a la prevenció de la violència juvenil i promoure el respecte vers els Drets Humans a la regió;

- Xaime Lopez Villar, coordinador del projecte educatiu “Unidos por el Flor”-en el qual ha treballat amb joves Latin Kings i Ñetas de Barcelona- i

- Carles Feixa, profesor titular d'Antropologia Social de la Universitat de Lleida, membre del consell assessor de l'Observatori Català de la Joventut i coordinador per a les Comunitats hispàniques del Comité de Investigación sobre Sociología de la Juventud de la Asociación Internacional de Sociología.

Per més informació podeu parlar amb REDS

21/9/09

Fundació Maquilishuatl (FUMA)

Avui us volíem presentar una de les entitats salvadorenques que treballem en el camp del desenvolupament humà a la zona de Sonsonate (Sonzacate, Acajutla i San Antonio del Monte), a Quezaltepeque, a Cuscatancingo i a l'Àrea Metropolitana de San Salvador.

La Fundación Maquilishuat (FUMA) és una organització no governamental, sense ànim de lucre, creada a l'any 1985 per ciutadanes i ciutadans compromesos/as amb el desenvolupament humà a El Salvador. Els seus enfocaments de treball són: salut integral, gènere, generacional i gestió de risc. Es poden distingir 4 fases en la trajectòria de FUMA:

- 1985-1991: El treball s'enfoca en la salut preventiva i curativa, en un espai territorial urbà delineat per les comunitats marginals de l'Àrea Metropolitana de San Salvador.

- 1992-1998: Es coordinen esforços amb altres institucions a fi de desenvolupar un enfocament de salut integral, així com assolir una expansió territorial de l'urbà al rural, en comunitats de San Miguel, Sonsonate i Cuscatlán.

- 1999-2001: Els esforços es centren en el desenvolupament humà i local, en un enfocament territorial que va del desenvolupament comunitari al municipal. El treball es prioritza a Sonsonate i San Miguel.

- 2001-actualitat: FUMA treballa els eixos de salut i desenvolupament local, amb èmfasi en la promoció de la salut com factor contribuent al desenvolupament humà i local, i aposta per l'estratègia del municipi saludable com a model d'intervenció institucional.

Actualment, els seus programes d'intervenció són:

1. Municipis i Comunitats Saludables. A través d'aquesta estratègia, es proposa una perspectiva integral en salut i de mobilització, gestió i incidència activa de la població en interrelació amb les municipals i ho planteja com projecte polític enfront de diferents actors, tant els locals com els nacionals. Alguns dels projectes que s'inclouen en aquesta estratègia són la promoció de la salut a nivell local; la creació d'espais saludables; l'organització i participació ciutadana (en comitès de salut, taules municipals i taules departamentals de salut); xarxes locals de salut (agendes de salut locals); formació i enfortiment de capacitats promovent el desenvolupament d'una consciència crítica ciutadana i de drets (promotors/as locals i comitès de salut i gestió de risc); participació de la dona i de la joventut en les instàncies ciutadanes; incidència local; aliances locals, etc.

2. Medi ambient i Gestió del Risc. Les estratègies del treball institucional de FUMA en aquest àmbit incorporen el maneig de conca, model de gestió del risc institucional –que inclou la prevenció, mitigació i superació del risc ambiental, socioeconòmic i cultural-, incorporació de la gestió del risc en els espais saludables, l'elaboració i funcionament de protocols d'actuació, l'articulació de l'enfocament de la gestió del risc en l'organització local de salut i viceversa, la formació i enfortiment de capacitats de la ciutadania, la incidència local i la formació d'aliances.

3. Incidència en Polítiques Públiques. El programa es va iniciar amb propostes per a la reforma del sector salut –àmbit en el qual s'han obtingut els majors assoliments-, encara que posteriorment es va ampliar a l'àrea de gestió del risc. Altre tema inclòs en el programa d'incidència en polítiques públiques és el referit als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), pressionant al govern salvadorenc per a que doni compliment als ODM, especialment els relatius a l'àrea de salut.

Si voleu més informació podeu consultar la web de FUMA o contactar amb la Red de Solidaridad para la Transformación Social (REDS) que col·labora amb ells.

23/7/09

4arta. Fira per a la Transformació Social

REDS conjuntamente con otras muchas asociaciones participantes en el proyecto Mirades Solidàries, entre ellas Huacal, organizamos el primer fin de semana de julio, con notable éxito de público, la "4a Fira per a la Tranformació Social".



Durante toda la jornada hubo un buen número de actividades: exposiciones, conciertos, proyecciones, mesas-redondas, música, artesania, talleres, etc... y os queriamos destacar este vídeo realizado por la Associació Cultural Catalunya-El Salvador que recoge algunos instantes del día así como la presentación en Barcelona de la exposición "Las Imágenes Que No Exporta El Salvador":


12/7/09

Rompiendo silencios. Desobediencia y lucha en Villa El Rosario


El pasado sábado 7 de marzo tuvo lugar la primera presentación del libro "Rompiendo silencios: Desobediencia y lucha en Villa El Rosario", que narra un episodio del conflicto armado en El Salvador que cambió la vida y el futuro de muchas personas. El libro nos presenta el año 1980, el año dónde Napoleón Duarte decreta el estado de sitio, Estados Unidos intensifica su apoyo militar al gobierno, las fuerzas paramilitares y militares aumentan la represión, es asesinado Monseñor Romero, las fuerzas armadas del Salvador y de Honduras son las autoras de la matanza de más de 600 personas a Río Sumpul, o el año dónde se crea el Frente “Farabundo Martí” para la Liberación Nacional (FMLN) y este inicia una ofensiva general.

Este es un relato de un hecho de paz que tuvo lugar en octubre de este año 1980 en la pequeña población de Villa el Rosario en el departamento salvadoreño de Morazán. En el marco de un operativo de las Fuerzas Armadas de El Salvador, y pese a la situación de violencia existente y la tajante orden de perpetrar una matanza de centenares de personas, se produjo un ejemplo de dignidad que cambió el destino del pueblo y salvó la vida de miles de personas.

Con este libro un grupo de entidades de El Salvador y de Catalunya: el Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), la Fundación Segundo Montes, la Confederación de Federaciones de la Reforma Agraria Salvadoreña (CONFRAS), Huacal (Ong de solidaridad con El Salvador), y la Red de Solidaridad para la Transformación Social (RedS) quieren transmitir un claro mensaje a la sociedad salvadoreña e internacional: La necesidad de educar en la paz, en el diálogo, en la esperanza, en el derecho y en la dignidad como alternativa a la violencia, a la intolerancia, al dolor, a la explotación y al olvido.


Creemos que esta es una publicación necesaria, que permitirá al pueblo y al gobierno de El Salvador, como a los de otros lugares de Latinoamérica, reflexionar sobre sus actuaciones y su historia. Sin olvidos, sin miedos, sin violencia. Preservando la memoria histórica y educando en los valores de la paz.

Esta primera presentación constituyó un momento muy especial ya que tuvo lugar justamente en la comunidad salvadoreña de Villa El Rosario, escenario donde ocurrieron los sucesos que se relatan en el libro y ante la mirada emocionada de muchos de los que fueron sus testimonios directos. El acto contó, además de la presencia de un númeroso público, con la presencia de los autores del libro, Josefina Rubio y Eduard Balsebre, y con varios de los protagonistas de la historia, como Evelin Romero, Francisco Mena, Marcelo Cruz y Miguel Ventura. Además de la presentación del libro, también se proyectó el documental "Imposible olvidar. Villa El Rosario, 28 años después", que recoge los mismos hechos narrados en el libro.


El domingo 8 de marzo, se presentaron de nuevo las dos obras, esta vez en la Comunidad Segundo Montes, población en la que actualmente residen muchos protagonistas de la historia narrada donde asistieron como público más de trescientas personas y se sucedieron múltiples intervenciones. Y el miercoles siguiente, dia 11 de marzo se celebró el acto central de la presentación del libro y el documental en El Salvador, que se llevó a cabo en el Palacio Tecleño de la Cultura y las Artes de la población de Santa Tecla, bajo la organización del Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) y con la presencia de los autores del libro, de los protagonistas centrales de la historia y la intervención del alcalde de la ciudad, Óscar Ortíz.

 
 

Durante los siguientes días se realizaron otros actos en El Salvador como el que tuvo lugar en la UCA (con la presencia de más de ochocientas personas) o diferentes entrevistas en Radio Cadena Mi Gente, con la participación de los autores y los protagonistas del libro.

Este libro ha recibido el apoyo para su edición del'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya y del Programa Barcelona Solidària de l'Ajuntament de Barcelona. Para cualquier información se puede contactar con RedS a cooperacio@redeuropea.org

Más información del libro en su web "Rompiendo silencios. desobediencia y lucha en Villa el Rosario"

28/6/09

Luís de Sebastián: Un amic...

Homenatge a un bon amic que trobarem a faltar...

Nacido el 24 de octubre de 1934 en Burgos -padre médico, madre maestra sin ejercer- Luis de Sebastián y Carazo ingresó con 16 años en la Compañía de Jesús. La formación en los jesuitas le supuso un periplo largo, extenso e internacional que lo llevó a estudiar Filosofía, Teología, Economía y Ciencia Política; y a visitar universidades en España, Alemania, Suiza, Reino Unido e Italia.

Pero un momento fundamental en su trayectoria humana e intelectual fue su llegada a El Salvador en 1968. Aquella realidad social le descolocó. Empezó a trabajar con otros jesuitas en la transformación social y política del país desde la Universidad Centroamericana (UCA). Monseñor Óscar Romero -arzobispo de San Salvador asesinado en 1980, y del cual Luis tenía una fotografía en su despacho en ESADE- y los jesuitas que serían asesinados en 1989 en el campus de la UCA se convirtieron en sus referentes. El sabio polifacético iba traduciendo su fe en compromiso por la vida de los pobres, al estilo del carpintero de Nazaret.

En noviembre de 1980, marcha a Europa para representar al movimiento político opositor a la cruelísima dictadura salvadoreña. En esta parte del Atlántico deja la Compañía de Jesús y se casa, pero sigue colaborando en la causa de la justicia. En 1982, invitado por el profesor de ESADE Toni Güell, comienza a dar clases en esta institución docente jesuita.

En ESADE despliega una fecunda actividad académica con decenas de publicaciones en el campo de la economía y las ciencias sociales, hasta su muerte ayer. En esta época colabora con el Banco Interamericano de Desarrollo (1993-96) y profundiza en su conocimiento y cariño hacia América Latina. Aprovecha esta estancia en Washington para estudiar la pobreza en los EE UU, esfuerzo del que saldrá el excelente libro Pies de barro. La decadencia de EE UU (2004). A principios del nuevo milenio, se interesa por África. De su investigación resulta otro gran libro: África, pecado de Europa (2006).

La obra de Sebastián conjuga siempre el rigor académico con la claridad y la amenidad. Subyace a cualquiera de sus trabajos una opción fundamental madurada básicamente en su estancia en El Salvador: mirar al mundo y a la economía desde el lado de los pobres.

En 1989 escribió un bellísimo poema dedicado a sus amigos jesuitas asesinados en la UCA. En él Jesús de Nazaret da la bienvenida al cielo a estos hombres, cansados en su lucha por la justicia. Ayer era demasiado temprano para poesías. Pero no es tarde para desear que el carpintero de Nazaret, al que Luis ha sido siempre fiel, le reciba también a él, infatigable trabajador por la justicia.

Sabio cristiano y justo: ¡hasta siempre!

Aquest és l'obituari publicat al diari "El País" per Josep F. Mària, jesuita i professor d'ESADE.

25/5/09

Ellacuría, crimen sin castigo


Ahir diumenge, el programa En Portada de Televisió Espanyola va presentar un documental sobre la impunitat existent vint anys després de l'assasinat el 16 de novembre de l'any 1989 del pare jesuíta Ignacio Ellacuría i de sis persones més: Ignacio Martín Baró, Segundo Montes, Amando López, Juan Ramón Moreno Pardo, Joaquín Lopez y López , Elba Julia Ramos y la hija de ésta, Celina, de 15 años, a mans del Batallón Atlacatl de la Fuerza Armada de El Salvador.

Us deixem l'enllaç de l'avançament del programa: "Ellacuría, crimen sin castigo".

I a més, us convidem a llegir l'entrevista al General René Emilio Ponce qui va ordenar aquest crim "sense deixar testimonis":

¿Qué opina de la querella que se ha presentado en España contra 14 ex militares por el asesinato de los jesuitas?
La querella la han presentado dos ONG buscando alguna institución que pueda reabrir el caso. Yo creo que se está violentando un principio del derecho universal, el non bis in idem. Que significa que una cosa juzgada no puede volverse a juzgar. Y eso lo tenemos nosotros en nuestra constitución, en el artículo 11, que específicamente habla de que una persona que ha sido enjuiciada por una causa no puede volver a ser enjuiciada por la misma razón. Aquí en el Salvador el caso jesuitas ha tenido dos juicios. Uno en el año 91-92, que tuvo una sentencia en el que hubo dos condenados un coronel y un teniente. Y luego hubo otro proceso que se resolvió con el sobreseimiento de los encausados. Si España conoce que el caso ha sido juzgado y continúa con el proceso definitivamente lo considero un nuevo colonialismo de España. Nos están diciendo su justicia no sirve. La nuestra sí sirve.

¿Pero aquel juicio no fue un juicio farsa?
En el primer juicio, la investigación comenzó el año 90 e intervinieron investigadores de la policía española, del FBI y de Scotland Yard apoyando a la comisión de hechos delictivos en el Salvador en la investigación. Así fue como el juez llegó hasta el plenario y hubo un juicio completo. Hubo una sentencia del juez Lo que sucede que es el caso es que las sentencias que han salido no son del agrado de las partes querellantes. Entonces no se puede estar diciendo que se va a manejar todo un sistema judicial de un país. Yo pienso que se está vulnerando en estos momentos la seguridad jurídica del Salvador.

¿Estaría dispuesto a ir a declarar a España?
Pues tendría que evaluarlo en su momento oportuno. Nosotros esperamos que la justicia española respete nuestro sistema judicial. Puede que sea imperfecto o que no siga los cánones de otros países pero es nuestro sistema judicial, respaldado por nuestra soberanía nacional. Ahí vamos a ver si el caso es más político que jurídico.

Según la Comisión de la Verdad, usted dio la orden de asesinar a Ignacio Ellacuría y no dejar testigos. ¿Reconoce usted que ordenó ese asesinato?
Durante 19 años tanto mi familia como yo hemos estado sufriendo este ataque injustamente. Porque yo en ningún momento, en ningún lugar, he dado al coronel Benavides la orden de asesinar a los jesuitas y no dejar testigos. Fíjese que es contradictorio lo que contiene el informe de la Comisión de la Verdad. Porque ellos dicen que enfrente de dos generales y de dos coroneles yo le ordeno: Asesine a los jesuitas y no deje testigos. ¿Y los que estaban oyendo allí no eran testigos? Es una contradicción. Lo más increíble de la Comisión de la Verdad es que ellos no citan ninguna fuente que haya dicho eso. Yo no me puedo imaginar quién se inventó esa historia. Porque en definitiva quiero asegurar categóricamente que en ningún momento y en ningún lugar yo he dado la orden para asesinar a los jesuitas.

¿Conoció, permitió o avaló que alguien encargara ese asesinato?
De ninguna manera. No estaba yo únicamente concentrado en lo que se hacía aquí en la ciudad de San Salvador. Estaba conduciendo las operaciones a nivel nacional. Estaba defendiendo un sistema a nivel nacional. Nunca tuve conocimiento de que alguien tuviera la idea de asesinar a los padres jesuitas.

¿Entonces fue obra de un comando por su cuenta?
Definitivamente que sí. Déjeme ponerlo en contexto: La ofensiva se inició a las 20 horas del día 11 de noviembre. Nuestra primera estrategia fue defender los centros neurálgicos, los objetivos estratégicos de nuestro país, de la embestida del FMLN. Había balas, balazos por todos lados, de la capital principalmente. Los combatientes del FMLN venían hasta con tres fusiles porque tenían planificado que la gente residente en los barrios populosos iban a tomar las armas para llevar a cabo la insurrección armada.


El 15 de noviembre yo hice una reunión con todos los comandantes del área de San Salvador. Estaba dividido en 5 comandos. Entre ellos estaba el comando de seguridad del Estado Mayor, el ministerio de defensa y de las zonas aledañas, en las que estaba incluida la UCA. El comandante de esa zona era el coronel Benavides. Establecimos en esa reunión cuál iba a ser la acción a tomar para desalojar las áreas ocupadas por el FMLN. Porque ya la mayoría de la población había sido evacuada, habían salido con una banderita blanca en medio de las balas. Considerábamos que la gente que había en esa zona era gente del FMLN. Iniciamos nuestra ofensiva y esa fue la razón de esa reunión. Y allí estaba el coronel Benavides como parte de los comandos conformados en el área metropolitana. Y en ningún momento se dio la orden de asesinar a los jesuitas. En consecuencia, si este comando tomó la decisión de entrar a la UCA y asesinar a los jesuitas fue una decisión propia del comandante de ese comando.

¿Por qué murieron Ellacuría y sus compañeros? ¿Por subversivos?
No creo que fuera por eso. Tuve una plática con el padre Ellacuría durante las negociaciones que se hicieron para el secuestro de la hija del presidente Duarte. Él era el intermediario, tenía relación con el FMLN y ahí conocí su vocación por la paz y que de alguna forma no estaba de acuerdo en cómo se estaba llevando el conflicto, cómo estaba estableciendo sus estrategias el FMLN en el campo violento. Creo que la muerte de los jesuitas fue una consecuencia del momento que se vivía ante una ofensiva que estaba afectando a toda la capital del país.

¿Pero por qué fueron a por ellos? No iban armados. ¿Por qué fueron a buscarlos y los fusilaron?
Yo creo que esa es una buena pregunta que le podrían hacer al coronel Benavides. Cada año que hay ataques públicos contra nosotros yo he dicho: Que diga el coronel Benavides públicamente si yo le he dado esa orden. Yo no tengo la menor idea de por qué tomó esa decisión.


¿Hubo intentos posteriores de encubrir el asesinato?
No, las fuerzas armadas se abrieron a la investigación. Intervinieron agentes de la policía española, del FBI y de Scotland Yard y estaba la unidad especial investigadora de El Salvador. Nosotros nos abrimos completamente a la investigación, porque veíamos que era una cosa horrenda, un crimen horrendo. Yo en lo personal creí que había sido el FMLN por causarnos problemas a las Fuerzas Armadas. Las investigaciones tomaron otro rumbo y llegaron a la conclusión de que había un grupo de oficiales y tropa que eran responsables de la muerte de los jesuitas y fueron los que llevaron a juicio.

¿Teme usted ser recordado como un asesino, atrapado en su país como en una gran cárcel?
Durante 19 años mi familia y yo hemos soportado, hemos sufrido esta injusticia, de que me estén señalando como asesino cuando en realidad yo no tengo ninguna culpabilidad en la muerte de los jesuitas. Posiblemente una porción del pueblo salvadoreño tenga de mi la imagen de un asesino, como me han dibujado las opiniones públicas vertidas sobre todo por organizaciones de izquierda, y en el mismo informe de la Comisión de la Verdad no tiene responsabilidad nadie de lo que aparece ahí. Es un informe que lo firman tres personas pero no citan quién dijo tal o cual cosa. Y en los mismos acuerdos de paz se estableció que ese informe no iba a tener utilización judicial. Sin embargo eso contribuye a que lo que usted me pregunta pueda suceder en el futuro. Y es injusto porque yo dediqué 30 años de mi vida a servir a mi patria, a defender a mi país y en los momentos más difíciles yo estuve conduciendo estratégicamente a las fuerzas armadas para defender un sistema amenazado por una agresión comunista apoyada internacionalmente. Después estuve como ministro de Defensa participando en la negociación de la paz. Es injusto que todo ese esfuerzo tenga poca validez ante un señalamiento que no tiene sustentación, que más que todo es el invento de alguien que busca dañarnos y que buscó dañarnos durante todo el tiempo, las organizaciones de izquierda manipuladas por el comunismo internacional.

¿Estaría usted dispuesto a pedir perdón públicamente a las víctimas?
¿Por algo que yo no hice? Perdón de qué voy a pedir yo, si yo no lo hice... Yo no tengo ninguna culpabilidad en eso. Sí, yo lo lamento y acompaño a los familiares de las víctimas en ese dolor, porque sé lo que es perder un familiar en una situación en la cual son inocentes.

¿Pero puede haber reconciliación sin justicia? ¿No deberían revisarse o abolirse las leyes de amnistía?
Los mismos protocolos de la Convención de Ginebra dicen que cuando se negocia y se busca una solución política a un conflicto armado interno se debe dar una amnistía absoluta, amplia y general para buscar la reconciliación de la sociedad. Eso es lo que se dio en nuestro país. Eso podría compararlo yo también con la guerra civil de España. ¿Cómo se logró la reconciliación en España? ¿Por qué le han dicho al juez Garzón que no abra casos de la guerra civil? Porque va a poner al país en una situación de confrontación. Hay cosas que tienen que perdonarse, tienen que cuidarse y realmente buscar esa consolidación de la reconciliación de la sociedad respectiva. Y eso es lo que busca la amnistía en estos casos y la mismas Naciones Unidas lo recomiendan.

La ley de amnistía del 93 fue apoyada por los países amigos del proceso, que eran cuatro. España, Colombia, Venezuela y México. Recuerdo que visitamos al presidente González en España y él creía que la amnistía era necesaria para la reconciliación de todos los salvadoreños. Comparándolo con leyes de amnistía de otros países suramericanos como Chile, Argentina, Uruguay ¿Son casos diferentes? Ellos no tuvieron un conflicto armado tan intenso como el que vivimos en nuestro país durante 12 años, por lo tanto aquí estamos confrontados dos organizaciones militares una defendiendo el estado y otra intentando tomar el poder del Estado éramos salvadoreños enfrentados entre sí. Creo que una ley como esa fue necesaria para consolidar la paz y buscar la verdadera conciliación de los salvadoreños.

¿Usted se arrepiente de algo?
No me arrepiento de todo lo que hice en beneficio de mi país. No me arrepiento de haber estado al frente de las Fuerzas Armadas para hacer valer el Estado de Derecho. Para defender la institucionalidad del Estado, para defender nuestras libertades y para defender el sistema constitucional de nuestro país. De eso yo no me arrepiento porque logramos la paz y entregamos al gobierno de la República, al pueblo salvadoreño, en 1993, un país en paz. No se me viene a la mente de algo que pueda arrepentirme porque siempre tuve en mente actuar dentro de lo correcto, en el margen que establece la ley y dentro de la institucionalidad del Estado. Los jesuitas fueron víctimas de las circunstancias. Y del momento, el contexto que estábamos viviendo, dentro de la ofensiva Hasta el Tope que llevó a cabo el FMLN para tomar el poder dentro de su agresión comunista.

24/3/09

Victòria històrica del FMLN a El Salvador


Avui us convidem a la lectura de l'article de la Mariona Ortíz corresponsal a San Salvador del setmanari La Directa i que ens descobreix una interessant reflexió sobre els darrers resultats electorals.

El missatge de reconciliació i d’esperança de Mauricio Funes guanya les eleccions presidencials, en un pols renyit amb l’agressivitat de l’Alianza Republicana Nacionalista (ARENA).

“Un paso al frente con el Frente!” era el crit que s’anava sentint a mida que les urnes situades a l’Inframe (centre de votació de San Salvador) anaven tancant el recompte de vots i anava guanyant el Frente per un marge ajustat de cinc, deu o quinze vots. La tensió es va mantenir fins que el Tribunal Suprem Electoral va sortir a donar resultats oficials, a dos quarts de nou, ja amb un 83% dels vots escrutats i que no va canviar gaire ja fins als resultats finals: un 51,27% pel Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) i un 48,73% per ARENA.


Amb la victòria de l’FMLN, és la primera vegada que l’esquerra arriba a la presidència del país després de vint anys de govern de l’extrema dreta amb el partit ARENA i una llarga història de governs militars. Per aconseguir-ho, la millor decisió de l’ex-guerrilla ha estat presentar de candidat al periodista Mauricio Funes, un líder conciliador, carismàtic, amb una trajectòria professional impecable i un discurs moderat que ha sabut aglutinar la població indecisa, clau de la seva victòria. El descontentament de la població i la conjuntura de crisi a nivell mundial també han jugat a favor seu. Però tret d’aquestes dues variables, Funes ho tenia tot en contra: ha hagut de superar una campanya bruta mediàtica que ha arribat a l’insult; una campanya de por a la població amb “l’amenaça comunista”, el retorn de la guerra i la fi de les remeses dels Estats Units si guanyava l’esquerra; la coacció del vot per ARENA a moltes empreses; les contínues irregularitats denunciades en el padró electoral (persones amb dos documents d’identitat, morts que estaven dins el registre, nicaragüencs amb documentació salvadorenya), etc. El Tribunal Suprem Electoral, polititzat i decantat clarament a la dreta, en cap moment ha reconegut les denúncies de frau ni vulneracions a la legislació electoral, com la campanya que ARENA seguia fent durant la jornada de reflexió i al llarg de la jornada electoral.

El mapa final dels resultats electorals dóna algunes lectures clares de l’estat del país: als municipis més pobres i amb els índex d’analfabetisme més alts (Morazán, la Unión, Chalatenango, Cabañas y Ahuachapán) és on la dreta ha guanyat més vots. I no és d’estranyar: el fantasma de la guerra encara està molt present per tot el país i la campanya de la por té efecte especialment en la gent més humil. No obstant això, la participació de la població massivament ha pogut decantar la balança i el país ahir va viure un moment històric, segurament el més important després dels acords de pau, el gener de 1992.

San Salvador es tenyeix de vermell

Els carrers de la capital salvadorenya, normalment deserta de vianants a la nit, ahir semblaven un riu vermell de banderes del frente, petits i grans vestits de vermell, cotxes tocant el clàxon i gent cridant consignes. Abraçades, somriures emocionats, crits de victòria i petards per tot arreu donaven sortida a l’eufòria col·lectiva i una alegria desbordada que reflectia vint anys d’espera i de lluita. Les multituds anven amunt i avall fins que es van començar a aplegar a la plaça de la rotonda Masferrer, on el Frente havia instal·lat un escenari a corre-cuita.

Un Funes esgotat i emocionat va sortir finalment per fer un discurs de vint minuts durant el qual va parlar de justícia, dels màrtirs, de ser magnànims amb la victòria, i de l’inici d’un estat social i democràtic de dret. “Aquest president electe, des d’aquesta tribuna, els perdona todes les seves ofenses” van ser les primeres paraules del nou president dirigides a ARENA i va exhortar la dreta a passar a l’oposició assegurant que buscaria l’entesa política i que seria el president de tots els salvadorenys, inclosos els qui no havien votat per ell.

Mauricio Funes sap que no podrà governar sense pactes, ja que tindrà minoria a l’assemblea legislativa, on ARENA en aliança amb el PCN i els democratacristians sumen majoria. Cal veure, però, si les bases del PCN, moltes de les quals van manifestar el seu suport al candidat de l’FMLN, exigiran a la direcció del partit que es desmarquin de la seva aliança històrica amb ARENA. El mateix podria passar amb els democratacristians, que malgrat estar també a la dreta podrien tenir més punts en comú amb els canvis moderats que promet el futur president.

El discurs de Funes no és ni revolucionari ni agosarat, cosa que entre els militants històrics d’esquerres provoca desconfiances per reformista, però té les bases que permetrien construir un El Salvador diferent: més just, menys pobre i, tan de bo, menys violent. En qualsevol cas, i només que Funes aconsegueixi, com assegurava en el seu primer discurs com a president electe, “un estat que no tingui gent que utilitzi la llei en benefici propi”, aquest país haurà donat un pas endavant important: un paso al frente con el Frente.

Us adjuntem també la resenya que acompanyava aquest article sobre la situació actual del país i els seus reptes de futur.

Pobresa i violència, els dos grans reptes del futur president


El Salvador té el trist rànquing de país més violent d’Amèrica Llatina, amb un promig, en els darrers mesos, de 12 assassinats diaris (segons les estadístiques policials). Les successives polítiques de “mà dura” i “súper mà dura” dels govens de dretes han primat la repressió per davant de la prevenció i no han servit per reduïr el nombre d’homicidis, extorsions i robatoris amb força. Durant el 2008 hi va haver un total de 3.175 assassinats i, durant els primers mesos del 2009, el percentatge ha tornat a augmentar. Es calcula que hi ha més de 450.000 armes a mans de la societat civil i grups de delinqüents però el govern no ha fet, fins ara, una política decidida per regular-ne la compravenda.

Les presons del país estan saturades, amb un nombre d’interns tres vegades superior a la capacitat real i les condicions infrahumanes en què s’amunteguen els presos va provocar motins i protestes massives dels presos aquest febrer passat. Més d’11.000 presos van seguir la protesta per demanar millores en l’alimentació, medicines i la fi dels maltractaments, així com visites de les famílies i l’agilització dels processos judicials.

D’altra banda, d’acord amb els estudis del PNUD, la pobresa afecta un 35% de la població salvadorenya i fa que gairebé unes 300 persones emigrin als Estats Units diàriament. La població salvadorenya emigrada ha passat de ser un 0,2% als anys seixanta, a ser més del 20% l’any a l’actualitat, i un pilar important de l’economia del país són les remeses que envien els 2,8 milions de salvadorenys a l’estranger a les seves famílies. Durant el 2008 el total de remeses va ser de 3.789,7 milions de dòlars, equivalent al 17,1% del Producte Intern Brut salvadoreny, segons del Banc Central de Reserva.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...