3/4/26

No nos callarán (3): Las guerras en Oriente Medio siguen girando en torno al petróleo y al imperio

 


Hoy nos acercamos a las reflexiones de Gilbert Achcar,  profesor de Estudios del Desarrollo y Relaciones Internacionales en la SOAS, Universidad de Londres., que nos presenta entrevistado por Bashir Abu-Manneh en el artículo "Las guerras en Oriente Medio siguen girando en torno al petróleo y al imperio" publicado en la revista Jacobin: 

Por qué Oriente Medio ha estado tan constantemente devastado por la guerra? En una entrevista con el editor colaborador de Jacobin, Bashir Abu-Manneh, el economista político Gilbert Achcar sostiene que la respuesta radica sobre todo en la importancia central de la región en la economía petrolera mundial y en las estrategias de las grandes potencias que buscan controlarla. Achcar analiza la lógica de la intervención estadounidense, los límites de la alianza entre Estados Unidos e Israel, la estrategia de Irán en el conflicto actual y las consecuencias regionales de la evolución de la doctrina imperial de Washington.

Es imposible hablar de Oriente Medio sin hablar de guerra. Probablemente sea la región más devastada por la guerra en la era posterior a 1945. Solo en la última década y media, muchos levantamientos árabes degeneraron en guerras civiles prolongadas. Por no hablar de la guerra eterna de Israel contra los palestinos. ¿Por qué cree que la guerra es tan frecuente en la región?

  No cabe duda de que la región de Medio Oriente y Norte de África (MO-NA) es, de todas las regiones del mundo, la que ha sido testigo del mayor número de conflictos armados desde 1945, con un número impresionante de guerras interestatales y expediciones extranjeras. Esta última categoría aumentó exponencialmente tras el colapso de la URSS, cuando Estados Unidos se sintió libre de intervenir en la región a partir de la guerra de 1991 contra Irak. Rusia siguió su ejemplo bajo el mandato de Vladimir Putin, a partir de su intervención para reforzar el régimen sirio en 2015.

La razón de esta prevalencia de la guerra es sencilla: es lo que en la región se conoce a menudo como la «maldición del petróleo», el hecho de que, desde la víspera de la Segunda Guerra Mundial, se sabe que el Golfo y los países limítrofes poseen las mayores reservas de petróleo del mundo, de un tipo especialmente rentable debido a su relativa facilidad de extracción.

El petróleo, o más precisamente los hidrocarburos, teniendo en cuenta el gas natural, han estado en el centro de la política de Oriente Medio y Norte de África desde el final de la guerra. El enorme interés del imperialismo estadounidense en la región, respaldado por las grandes petroleras estadounidenses, quedó patente en la famosa parada de Franklin Delano Roosevelt en el Mar Rojo en febrero de 1945, a su regreso de la crucial Conferencia de Yalta, donde los Aliados discutieron la configuración del mundo de la posguerra. A esa reunión a bordo del USS Quincy con el rey Abdul Aziz, fundador del reino saudí, le siguió la construcción de una base de la Fuerza Aérea estadounidense en Dhahran, en el corazón de los principales yacimientos petrolíferos saudíes explotados por la entonces Aramco (originalmente, la Arabian American Oil Company), dominada por Estados Unidos y estratégicamente situada para los fines de la Guerra Fría.

Una vez llamé al reino saudí el verdadero estado número cincuenta y uno de la Unión Americana, un estatus de facto que ostentaba incluso antes de que naciera el estado israelí. El reino y toda la región del Golfo han sido y siguen siendo el centro de la estrategia imperial estadounidense en el hemisferio oriental, a pesar de los innumerables intentos de burlar el sentido común explicando que «no se trata del petróleo» o «no se trata únicamente  del petróleo». Al comentar la invasión de Irak liderada por Estados Unidos en 2003, el expresidente de la Reserva Federal Alan Greenspan se preguntaba en sus memorias por qué «es políticamente inconveniente reconocer lo que todo el mundo sabe: que la guerra de Irak tiene que ver en gran medida con el petróleo».

Por supuesto, tratarse del petróleo no significa solo —ni siquiera principalmente para Washington— el acceso de Estados Unidos al petróleo iraquí o del Golfo. Se trata de controlar la enorme cantidad de dinero del petróleo que detienen los Estados del Golfo (sus fondos soberanos poseen más de 3 billones de dólares en activos, cerca del 40 % del total mundial depositado en este tipo de fondos) y beneficiarse de su considerable poder adquisitivo, especialmente para financiar el complejo militar-industrial estadounidense. También se trata de controlar el acceso de otros Estados a los hidrocarburos del Golfo. Como acertadamente dijo una vez David Harvey, «quien controla Oriente Medio controla el grifo del petróleo mundial y quien controla el grifo del petróleo mundial puede controlar la economía mundial, al menos en un futuro próximo».

Esto también demuestra lo equivocados que estaban muchos de los que creían que el auge de la producción de hidrocarburos de esquisto en Estados Unidos, junto con el ascenso del poder de China, significaba que Oriente Medio había perdido su importancia para Washington. Gran parte de este tipo de comentarios engañosos se vertieron sobre el famoso «giro hacia Asia» de la administración Obama. Lo que estos comentarios pasaron por alto por completo es que controlar el «grifo del petróleo» del Golfo es crucial para la estrategia estadounidense hacia China, cuyas importaciones de petróleo proceden en aproximadamente un 50 % del Golfo. Las actuales empresas conjuntas entre las grandes empresas estadounidenses de inteligencia artificial y los Estados árabes del Golfo —que han llevado a la construcción en la zona de centros de datos de alto consumo energético, aprovechando la abundancia de dinero y la energía barata de esos Estados— añaden un elemento importante a la importancia general de la región para Estados Unidos.

Por último, pero no menos importante, en el caso específico de la administración Trump, los considerables intereses creados de las familias Trump, Kushner y Witkoff en los Estados árabes del Golfo llevan el interés de Washington en la región MO-NA en general y en el Golfo en particular a un máximo histórico, lo que se tradujo en una intervención militar de Donald Trump allí mayor que en cualquier otra parte del mundo.

Seguir leyendo  

30/3/26

No nos callarán (2): Gaza és la mesura de totes les coses


  Avui ens acompanya l'article de David Segarra,"Gaza és la mesura de totes les coses"  epíleg del llibre 'Si he de morir', de Refaat Alareer (Sembra Llibres), escriptor i activista palestí que va ser assassinat per un bombardeig israelià el desembre de 2023, qyue s'ha publicat a "Crític": 

 El dèsset de juliol del 2022, Refaat Alareer, professor de literatura anglesa de la universitat de Gaza, em va escriure que visitaria la Universitat d’Alacant. Li vaig respondre que era benvingut a la nostra terra. I que casa nostra era sa casa. Però no li van permetre creuar el pas de Rafah. I el sis de desembre del 2023, al cap d’un mes d’iniciar-se el genocidi, el règim israelià ordenava assassinar-lo. Un míssil guiat impactava exactament en el pis on es trobava. Israel havia teixit durant dècades un sistema de control total, potenciat amb intel·ligència artificial, per saber exactament on es troba cada palestí en cada instant. No en va, el matrimoni de Refaat i Nusayba ja havia perdut més d’una trentena de familiars en atemptats israelians. En 2024, Netanyahu autoritzava matar la filla i el net. Delenda est Gaza, Gaza ha de ser destruïda. Que no quede ni el record del poble palestí. Que no queden ni els poemes.

L’onze de setembre del 1981 a Sueca, un poble valencià d’origen àrab, un intel·lectual dissident evitava la mort en un atemptat. Un primer artefacte havia esclatat en el portal. Però n’hi havia un segon de molta més potència, cronometrat per caçar Joan Fuster en acudir a comprovar els danys del primer. Un grup paramilitar havia col·locat els explosius en sa casa. Però van fallar. I no era el primer. En 1978 ja l’havien atacat amb una altra bomba. Aquell mateix any, la dona del professor Sanchis Guarner rebia un paquet bomba amb mig quilo de pólvora i metralla a casa. Afortunadament, no va arribar a detonar. I és que perseguir pensadors, mestres i escriptors és una tàctica habitual dels poderosos. Però per què? Si només fan papers.

 El mestre Alareer planteja que, quan clamem indignats “la van arrestar només per escriure poesia. Si només va escriure un poema”, ens contradiguem. Doncs, si creiem en la força de la paraula com a mitjà de resistència, no hauríem de menysprear-la. Els tirans no ho fan. Precisament, el general israelià Moshe Dayan ho explicava gràficament: “Els poemes de Fadwa Tuqan són com si enfrontàrem vint combatents enemics”. La història ens ho recorda: cada genocidi i cada conquesta s’han justificat amb mites i llegendes. Però també cada revolució i cada alliberament han estat impulsats per versos i cançons. La paraula que aixafa. I la paraula que es defensa. Refaat ho va ensenyar als seus alumnes: “Escriure és un testimoni, una memòria que sobreviu a l’experiència humana, i una obligació de comunicar-nos amb nosaltres i amb el món. Vam viure amb un propòsit: contar les nostres històries de pèrdua, supervivència i esperança”.

L’escriptura, potser, no salva la vida de l’escriptor i del seu poble. La bala, la bota i la bomba aixafen cossos, cors i llibres. Però tal volta, qui sap, salva una mica l’ànima de qui escriu. I les nostres, que escrivim i llegim ara.

 Seguir llegint 

27/3/26

No nos callarán (1): Cuba en la encrucijada de un multilateralimo hipócrita


  Huacal publica durante los próximos días cuatro artículos sobre la actualidad mundial que estamos viviendo y sufriendo. El silencio crea cómplices y no nos callarán, somos millones de voces que denunciamos genocidios, violencias, mentiras y explotaciones. Comenzamos con el artículo "Cuba en la encrucijada de un multilateralimo hipócrita" de  Josué Veloz Serrade, publicado en "Segunda cita" del maestro Silvio Rodríguez:

 El asedio perfecto: cuando la asfixia es la política

La actual crisis energética que atraviesa Cuba no es un accidente de la naturaleza ni una mera falla de infraestructura. Es el punto álgido de un asedio geopolítico diseñado con precisión quirúrgica a lo largo de seis décadas. Lo que hoy vive la isla es la convergencia letal de la guerra económica tradicional — el bloqueo — y un nuevo contexto internacional donde los actores que deberían equilibrar la balanza han optado por lo que podríamos denominar una geopolítica de mínimos.

Cuba no solo enfrenta la hostilidad del imperio, sino el abandono silencioso de aquellos que, en teoría, debieran disputar el orden unipolar.

Pero antes de analizar las coordenadas geopolíticas, es necesario interrogar el mapa psíquico que subyace a esta situación. Porque lo que ocurre con Cuba no es solo un problema de correlación de fuerzas; es también un problema de deseo, de fantasma político, de aquello que Freud llamó Verneinung, la negación como forma de reconocimiento encubierto. Los que abandonan a Cuba la niegan, pero al negarla, la confirman, y sobre todo confirman lo que niegan de sí mismos. El bloqueo existe porque Cuba aún interpela, sigue siendo un síntoma incómodo dentro del sistema capitalista global. Si Cuba no representara ninguna amenaza real, bastaría con ignorarla. El hecho de que haya que destruirla demuestra que su mera existencia sigue siendo intolerable para el orden del Amo.

La pregunta que sobrevuela este texto puede enojar a más de uno, pero es necesaria: ¿qué queda de la solidaridad internacional cuando los gestos simbólicos reemplazan a las acciones concretas? ¿Qué significa realmente apoyar a Cuba cuando el cerco se estrecha y la asfixia se vuelve material? Y sobre todo: ¿qué dice del conjunto de fuerzas geopolíticas que declaran querer otro mundo, el hecho de que sean capaces de mirar ese ahogamiento sin mover una mano?
El abandono no declarado de los socios estratégicos

En estos días de tensiones mundiales se desempolva también la teoría de las relaciones internacionales, en la que se aborda el realismo periférico que describe la tendencia de los Estados a priorizar sus intereses inmediatos — comercio, estabilidad fronteriza, no incomodar al hegemón — sobre alianzas ideológicas o históricas cuando la presión del imperio aumenta. Pero el realismo periférico no alcanza para explicar del todo la conducta actual de Rusia y China frente a Cuba. Aquí opera algo más profundo. Opera la renuncia al deseo propio como condición para sobrevivir en el sistema que, supuestamente, desean transformar.

Lacan distingue entre la demanda y el deseo. La demanda es lo que se pide explícitamente; el deseo es lo que subyace y que a menudo no puede articularse sin costo. Rusia y China demandan, en sus discursos, un mundo multipolar, el fin de la unipolaridad, el respeto a la soberanía. Pero su deseo, revelado por sus actos y no por sus palabras, es la integración progresiva en las reglas del mismo sistema que dicen impugnar.

Por amargo que resulte escucharlo, al abandonar a Cuba, no están siendo simplemente pragmáticos, están confesando que su horizonte real no es la transformación del orden mundial, sino la negociación de un lugar más cómodo dentro de él.

Atrapados en sus propios conflictos de desgaste — Ucrania para Rusia, Taiwán y el mar de China Meridional para Pekín — , ambas potencias han consolidado una postura defensiva. Su apoyo a Cuba se ha reducido al discurso en los foros multilaterales y a la provisión de determinados recursos, sin desafiar estructuralmente el bloqueo. No envían el petróleo necesario, no habilitan líneas de crédito que esquiven las sanciones secundarias, no escoltan con sus buques los suministros hacia la isla. Si se les preguntara por qué, la respuesta quizás sería la misma del gran conformista: el momento no es oportuno, los costos son demasiado altos, hay que ser realistas.

Pero el realismo, en este contexto, es otra forma de avanzar hacia una capitulación anticipada. Quizás en su fuero interno creen que están abandonando a los que pueden caer primero, no a los que caerán últimos, que podrían ser ellos mismos. Han encontrado su límite histórico y, en lugar de empujarlo y quebrarlo, lo han normalizado. Al hacerlo, cometen un error de cálculo estratégico que la historia ya ha castigado antes. Cada vez que una potencia permite que el orden hegemónico destruya a un eslabón sin costo, ese orden sale fortalecido y se acerca un paso más al sometimiento de los que creyeron estar a salvo. Al permitir que un proyecto soberano sea destruido por el imperio sin consecuencias, envían un mensaje a sus propias poblaciones y a otros actores secundarios: la solidaridad es un lujo que no podemos permitirnos; cuando llegue tu turno, estarás solo.

 América Latina y el Caribe: la diplomacia de los abrazos vacíos

Seguir leyendo 

26/3/26

Aquest 28 de març manifestació unitària Aturem el feixisme i el racisme

 

Fa unes setmanes que Huacal es va adherir a Unitat contra el feixisme i el racisme i avui us encoratgem a participar a la Manifistació Unitària del proper 28 de març "Aturem el feixisme i el racisme"

MANIFEST

  Ens trobem en un context de crisi global —climàtica, econòmica, social, civilitzatòria…— marcada per l’augment de l’escalada bèl·lica i una extrema dreta en auge que promou i justifica actituds i discursos d’odi amb total impunitat. Un context on s’estén una ideologia antidrets, xenòfoba, masclista i sovint obertament feixista, erosionant la convivència i els fonaments democràtics. 

Això alimenta el racisme institucional i estructural, que fa que centenars de milers de persones veuen vulnerats els seus drets essencials com la regularització administrativa, l’accés a l’habitatge i a la feina, la protecció davant actuacions policials discriminatòries…

El racisme pren formes específiques, com la islamofòbia, l’antigitanisme, l’antisemitisme… D’altra banda, l’opressió de gènere afecta les dones en general, però especialment les dones trans —objecte especial dels atacs ultres—, a més de les persones LGTBI+ en el seu conjunt. Totes aquestes opressions s’interrelacionen, entre si i amb la classe social, i es multipliquen. Però també poden provocar resistències. 

De fet, davant d’aquest panorama, hi ha moviments de resistència cada vegada més forts.

La llarga lluita de RegularizaciónYa, que ha aplegat i mobilitzat forces molt diverses, ha aconseguit una gran victòria; caldrà seguir pressionant per fer-la efectiva. El desnonament racista de 400 veïnes i veïns de l’institut B9 de Badalona va provocar una magnífica resistència solidària, tant per part de les persones abandonades al carrer com per la resta del veïnat. A diferents indrets del país, i especialment a Salt, famílies racialitzades estan fent front al racisme immobiliari.

Mentrestant, arreu del país, moviments i xarxes estan assumint la necessitat de combatre el racisme i l’extrema dreta: en el món laboral, en habitatge, en educació i molts altres àmbits. El moviment de solidaritat amb el poble palestí davant el genocidi comès pel govern israelià, racista i d’extrema dreta, també expressa un rebuig de l’odi ultra.

Les persones que ens oposem a l’odi som la majoria.

Això també és veu arreu del món. Ho posa de manifest el massiu aixecament popular a Minneapolis —i altres grans protestes arreu d’EUA— contra ICE, la milícia racista i d’extrema dreta de Trump. A l’Argentina, els moviments LGTBI+ van impulsar una protesta unitària de 2 milions de persones contra Milei, ídol de VOX i Aliança Catalana. Hi ha hagut grans protestes unitàries contra el racisme i el feixisme a molts altres països a Europa i més enllà.

Per tot això, i més, sortim als carrers de Barcelona el proper dissabte 28 de març, en resposta a la crida global amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial.

Si t’has indignat amb les detencions i els abusos de l’ICE a EUA, surt al carrer per combatre els seus equivalents aquí. Acabem amb les polítiques europees de mort a les fronteres, sota el Pacte Europeu contra la Migració i l’Asil (PEMA) i el reglament europeu de deportacions que, seguint la política de la feixista Meloni, nega el dret internacional a l’asil.

Si et repugna Donald Trump, suma’t a la lluita contra els seus acòlits a casa nostra, com VOX i Aliança Catalana que reben suport polític, econòmic i ideològic de l’extrema dreta internacional. Trump impulsa l’extrema dreta a Europa, mitjançant diners i amb la influència nefasta dels tecno-oligarques trumpistes.

Unim-nos a la que serà una gran mobilització global per dir prou! Aturem el racisme, aturem el feixisme. Demostrem que som majoria.

Si actuem de manera col·lectiva i àmplia, podem posar fi al creixement de les forces racistes i d’extrema dreta. 

No és una qüestió abstracta i moral; ens afecta a tothom. Contra els qui neguen drets socials, laborals i civils calen mesures concretes i urgents.

Aquest 28M, demanem:

Contra el racisme institucional:

    Una regularització àmplia, efectiva, àgil i no excloent
    Accés universal als serveis públics; cap ajuntament ha de sabotejar el dret a l’empadronament.
    Dret a un habitatge digne per a tothom, prou racisme immobiliari.
    Polítiques per acabar amb el racisme i l’exclusió en el món de treball.
    Mesures integrals per combatre el racisme en l’educació.
    Prou morts sota custòdia policial; no a les detencions per perfil ètnic.
    Acabem amb el maltractament i la criminalització de menors migrants; cal protegir els i les infants i adolescents, sense discriminacions.
    Prou deportacions, tanquem els CIEs, derogació de la Llei d’estrangeria.

Fem front a l’extrema dreta:

    Prou impunitat a les institucions, als mitjans de comunicació, als carrers… prou de normalitzar l’odi!
    Cap col·laboració amb l’extrema dreta per part d’altres partits.
    El feixisme no és un punt de vista, és un crim contra la humanitat: no ha de tenir cabuda enlloc. Fem-los front a tots els àmbits.

Us podeu adherir a https://ucfr.cat/2026/02/15/28m/#more-13423 

23/3/26

Amb la Fundación Segundo Montes a Terrassa

 

Aquest passat divendres 20 de març de la mà de Lucas Argueta de la Fundación Segundo Montes, el Comitè Òscar Romero de Terrassa i Huacal vàrem tenir una reunió amb Salvador Piqueras del departament de Solidaritat i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Terrassa per presentar les novetats i l'estat d'execució del projecte Fomentant l’empoderament econòmic de les dones del nord de Morazán (El Salvador) on mitjançant capacitacions de líderesses de 15 grups d’estalvi i crèdit comunitari d’aquesta zona rural s’espera donar suport a 375 dones enfortint i consolidant els seus grups d’estalvi i d’economia solidària als districtes de San Fernando, Jocoaitque, Meanguera, Joateca i Arambala. 

 El projecte introdueix la democràcia en l’economia, en la gestió dels recursos i en la generació d’emprenedoria o altres iniciatives econòmiques com el grups d’estalvi, en comptes del model organitzatiu jeràrquic en què unes quantes persones controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni, la informació i el futur de la majoria 

Així, s'està treballantà per recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les dones per gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible, afavorint els espais d’autocura, cooperació i treball comunitari.

Amb el suport de

9/3/26

Recordeu, el 20 de març finalitza el termini per presentar poemaris !

 

El passat 20 de desembre vàrem convocar la 5a edició del Concurs transoceànic de poesia Homenatge a Claudia Lars i convidem a tota persona entre 16 i 45 anys de El Salvador, Amèrica Central, els Estats Units, Espanya i Catalunya a presentar la seva obra poètica tant en CATALÀ com en CASTELLÀ. 

El termini d’admissió dels poemaris es va iniciar el mateix dia 20 de desembre de 2025 i conclourà el 20 de març del 2026. Així mateix, la decisió del jurat es farà pública el 23 d’abril de 2026, coincidint amb el Dia Internacional del Llibre i la Diada de Sant Jordi, de la rosa i del llibre a Catalunya en el marc dels actes d’aquestes celebracions. Posteriorment, es publicarà a la web de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya, així com es donarà difusió en les xarxes socials de les entitats organitzadores.

Al guanyador o guanyadora del primer premi al millor poemari en castellà i al millor poemari en català els hi correspon l’edició d’un llibre amb el poemari guardonat (una edició en castellà i una edició en català) amb una tirada de 300 exemplars. A cadascun dels premiats se’ls farà lliurament de 100 exemplars d’aquesta edició.

 Podeu llegir les BASES en aquest enllaç: 

 https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

7/3/26

Este 8 de marzo por los derechos de las mujeres en San Salvador

 
Resistencia Feminista, el Movimiento de Víctimas del Régimen (MOVIR) y el Bloque de Resistencia y Rebeldía Popular de El Salvador han pedido a las mujeres salvadoreñas marchar el domingo 8 de marzo para denunciar la “desestabilización de servicios y políticas públicas” que afectan directamente a las mujeres, tales como la atención especializada en salud, programas de mujeres rurales y jóvenes, despidos injustificados, feminicidios, entre otros.
 
La concentración de la marcha será en el Parque Cuscatlán a las 8:00 de la mañana, el domingo 8 de marzo. 

5/3/26

Recordad: El próximo 20 de marzo finaliza el plazo para presentar vuestro poemario

 

El pasado 20 de diciembre convocamos la 5ª edición del Concurso transoceánico de poesía Homenaje a Claudia Lars e invitamos a toda persona entre 16 y 45 años de El Salvador, Centroamérica, Estados Unidos, España y Cataluña a presentar su obra poética tanto en CATALÁN como en CASTELLANO.

El plazo de admisión de los poemarios se inició el mismo día 20 de diciembre de 2025 y concluirá el 20 de marzo de 2026. Asimismo, la decisión del jurado se hará pública el 23 de abril de 2026, coincidiendo con el Día Internacional del Libro y la Diada de Sant Jordi, de la rosa y del libro en Cataluña. Posteriormente, se publicará en la web de la Red Comunitaria Cultural Salvadoreña de Catalunya, así como se dará difusión en las redes sociales de las entidades organizadoras.

Al ganador o ganadora del primer premio al mejor poemario en castellano y al mejor poemario en catalán les corresponde la edición de un libro con el poemario galardonado (una edición en castellano y una edición en catalán) con una tirada de 300 ejemplares. A cada uno de los premiados se les entregará 100 ejemplares de esta edición. 

Puede leer las BASES en este enlace: 

https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

28/2/26

Éxito de la presentación de "ApocÆlipsis" en el Centro Cultural de España en El Salvador

El pasado 24 de febrero tuvimos el placer y el honor de realizar en el Centro Cultural de España en El Salvadorla primera presentación en El Salvador del libro «ApocÆlipsis», de Josué Andrés Moz, libro ganador del «Concurso Transoceánico de Poesía Homenaje a Claudia Lars, 2025» de la mano de su autor y de Susana Reyes director a de Índole Editores, con un gran éxito de público y participación. Les dejamos con unas imágenes del evento.



26/2/26

El Grup de Teatre del Casal de la Dona de Terrassa dóna suport a l'hondurenya Radio Progreso

 

El proper 28 de febrer de 2026 a les 18 h, el Grup de Teatre del Casal de la Dona de Terrassa presentarà l’obra Sala d’espera al Centre Cívic Montserrat Roig (Av. de Barcelona, 180 · 08222 Terrassa), en una representació solidària a benefici del Comitè de Solidaritat Óscar Romero de Terrassa.

L’obra, una peça crítica i de plena actualitat, posa el focus en la sanitat pública i en com la salut mental ens afecta emocionalment, interpel·lant al públic i convidant-lo a defensar els drets socials i col·lectius.
La iniciativa comparteix un ferm compromís feminista amb la igualtat, la justícia social i la defensa dels drets humans. Els fons recaptats (donatiu d’entrada: 10 €) es destinaran íntegrament a donar suport a Radio Progreso, emissora hondurenya compromesa amb la construcció d’una societat més justa i coneguda per donar veu a organitzacions i persones que defensen la dignitat de les comunitats més empobrides.

Entre les figures vinculades a aquesta lluita destaquen el jesuïta Ismael Moreno (P. Melo), així com la recordada activista ambiental Berta Cáceres i al COPINH, organització indígena que defensa els rius, el territori i el medi ambient.

Aquesta activitat solidària contribueix a l’apoderament econòmic i social de dones i homes indígenes defensors del medi ambient i de les seves tradicions culturals. Des del Comitè de Solidaritat Óscar Romero de Terrassa es fa una crida als mitjans de comunicació locals perquè ajudin a difondre aquesta iniciativa solidària, que combina cultura, compromís social i cooperació internacional.

Per a més informació reserva de entrades 635531047
Comitè de Solidaritat Óscar Romero de Terrassa

23/2/26

Y este martes 24 de febrero les esperamos en el Centro Cultural de España en El Salvador

 

Este marte 24 de febrero a las 7:00 p.m., en el Centro Cultural de España en El Salvador, realizamos la primera presentación en El Salvador del libro «ApocÆlipsis», de Josué Andrés Moz, libro ganador del «Concurso Transoceánico de Poesía Homenaje a Claudia Lars, 2025», bellamente editado por Índole Editores, y diseñado con dedicación por Diego Hermolina.

 LES ESPERAMOS !!!

21/2/26

Presentacio de l'Agenda “De vuit a vuit” de la de Fundació SURT

 

 El dijous 26 de febrer a les 18 h a l’Espai Línia (Carrer Girona 52, Barcelona) presentem l'Agenda “De vuit a vuit”, una agenda feminista fruit de la col·laboració de Fundació SURT i l’editorial Raig Verd.

Aquesta primera edició te com a eix central el 50è aniversari de la celebració de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona i és, també, un homenatge a l'Agenda de les Dones, publicada per LaSal edicions entre 1978 i 1990, així com una eina que dia rere dia ens recorda que els drets de les dones són drets humans, i només prenen sentit quan esdevenen pràctiques quotidianes que ofereixin possibilitats reals de llibertat, dignitat i bon viure.

 Des de Huacal us convidem a acompanyar a les companyes de la Fundació SURT en aquesta nova iniciativa, US HI ESPEREM !! 

16/2/26

Presentación del libro «ApocÆlipsis» de Josué Andrés Moz en San Salvador

 

El próximo 24 de febrero a las 7:00 p.m., en el Centro Cultural de España en El Salvador, realizamos la primera presentación en El Salvador del libro «ApocÆlipsis», de Josué Andrés Moz, libro ganador del «Concurso Transoceánico de Poesía Homenaje a Claudia Lars, 2025», bellamente editado por Índole Editores, y diseñado con dedicación por Diego Hermolina.

 LES ESPERAMOS !!!

13/2/26

El 20 de marzo termina el plazo para presentar tu poemario en la 5ª edición del Concurso de poesía Homenaje a Claudia Lars

 
El pasado 20 de diciembre convocamos la 5ª edición del Concurso transoceánico de poesía Homenaje a Claudia Lars e invitamos a toda persona entre 16 y 45 años de El Salvador, Centroamérica, Estados Unidos, España y Cataluña a presentar su obra poética tanto en CATALÁN como en CASTELLANO.

El plazo de admisión de los poemarios se inició el mismo día 20 de diciembre de 2025 y concluirá el 20 de marzo de 2026. Asimismo, la decisión del jurado se hará pública el 23 de abril de 2026, coincidiendo con el Día Internacional del Libro y la Diada de Sant Jordi, de la rosa y del libro en Cataluña. Posteriormente, se publicará en la web de la Red Comunitaria Cultural Salvadoreña de Catalunya, así como se dará difusión en las redes sociales de las entidades organizadoras.

Al ganador o ganadora del primer premio al mejor poemario en castellano y al mejor poemario en catalán les corresponde la edición de un libro con el poemario galardonado (una edición en castellano y una edición en catalán) con una tirada de 300 ejemplares. A cada uno de los premiados se les entregará 100 ejemplares de esta edición. 

Puede leer las BASES en este enlace: 

https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

10/2/26

El 20 de març acaba el termini per presentar el teu poemari a la 5a edició del Concurs de poesia Homenatge a Claudia Lars

 

El passat 20 de desembre vàrem convocar la 5a edició del Concurs transoceànic de poesia Homenatge a Claudia Lars i convidem a tota persona entre 16 i 45 anys de El Salvador, Amèrica Central, els Estats Units, Espanya i Catalunya a presentar la seva obra poètica tant en CATALÀ com en CASTELLÀ.

El termini d’admissió dels poemaris es va iniciar el mateix dia 20 de desembre de 2025 i conclourà el 20 de març del 2026. Així mateix, la decisió del jurat es farà pública el 23 d’abril de 2026, coincidint amb el Dia Internacional del Llibre i la Diada de Sant Jordi, de la rosa i del llibre a Catalunya en el marc dels actes d’aquestes celebracions. Posteriorment, es publicarà a la web de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya, així com es donarà difusió en les xarxes socials de les entitats organitzadores.

Al guanyador o guanyadora del primer premi al millor poemari en castellà i al millor poemari en català els hi correspon l’edició d’un llibre amb el poemari guardonat (una edició en castellà i una edició en català) amb una tirada de 300 exemplars. A cadascun dels premiats se’ls farà lliurament de 100 exemplars d’aquesta edició.

 Podeu llegir les BASES en aquest enllaç: 

 https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

28/1/26

Nuestras obras se presentan en la Feria del Libro "Cita textual" de San Salvador

Los próximos 31 de enero y 1 de febrero animamos a toda persona qu se encuentre en San Salvador a disfrutar de la Feria del Libro de San Salvador "Cita textual" donde además de descubrir mil y una novedades de la mejor literatura salvadoreña podréis encontrar las obras ganadoras de las últimas ediciones del Concurso transoceánico de poesía Homenaje a Claudia Lars que impulsamos conjuntamente con Índole Editores de El Salvador y Radio Jornalera Massachusetts. 

Una buena oportunidad para leer a Natalia Hernández Somarriba, autora de “El futuro es un asesino”, Josué Andrés Moz, autor de ”Apocaelipsis”, Adelmar Ramírez, autor de "Prestanombres” o a Cèlia Gracia autora de "Desde el manicomio”.

OS ESPERAMOS !! 

23/1/26

Imatges de la conferència de presentació de l'Exposició "Salarrué, el legado" a Terrassa

 

Ja tenim les primeres imatges de la presentació a Abacus de Terrassa de l'exposició "Salarrué, el legado" impulsada pel Comitè Òscar Romero de Terrassa. Volem agrair a ABACUS i a tots els i les assitents el sue suport i interès  !!! 

I recordeu podeu visitar l'exposició fins el 28 de febrer

16/1/26

Poetes i poetesses ja està obert el termini per rebre els poemaris de la 5a edició del Concurs transoceànic de poesia Homenatge a Claudia Lars


 El passat 20 de desembre vàrem convocar la 5a edició del Concurs transoceànic de poesia Homenatge a Claudia Lars i convidem a tota persona entre 16 i 45 anys de El Salvador, Amèrica Central, els Estats Units, Espanya i Catalunya a presentar la seva obra poètica tant en CATALÀ com en CASTELLÀ.

El termini d’admissió dels poemaris es va iniciar el mateix dia 20 de desembre de 2025 i conclourà el 20 de març del 2026. Així mateix, la decisió del jurat es farà pública el 23 d’abril de 2026, coincidint amb el Dia Internacional del Llibre i la Diada de Sant Jordi, de la rosa i del llibre a Catalunya en el marc dels actes d’aquestes celebracions. Posteriorment, es publicarà a la web de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya, així com es donarà difusió en les xarxes socials de les entitats organitzadores.

Al guanyador o guanyadora del primer premi al millor poemari en castellà i al millor poemari en català els hi correspon l’edició d’un llibre amb el poemari guardonat (una edició en castellà i una edició en català) amb una tirada de 300 exemplars. A cadascun dels premiats se’ls farà lliurament de 100 exemplars d’aquesta edició.

 Podeu llegir les BASES en aquest enllaç: 

 https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

4/1/26

Donant suport a Soberanía Audiovisual a San Lucas Tolimán, Sololá (Guatemala)

 Volem començar l'any nou fent-vos a mans unes imatges d'una de les activitats que des de Huacal van recolzar en les darreres setmanes del 2025 a Guatemala. 

 En concret, el projecte Soberanía Audiovisual a San Lucas Tolimán, Sololá Guatemala impulsat per l'aliança entre Colectiva LemowK’amaya’l dos moviments independents de base comunitària que busquen la descentralització de les arts i l'accés a la cultura. Colectiva Lemow i Huacal han col.laborat des de l'any 2021 en promoure el cinema a Guatemala i Amèrica Central. 

 

Soberania Audiovisual és una espai de creació artística obert per a dones i joventuts del municipi de San Lucas Tolimán, Sololá. Aquesta iniciativa sorgeix per mitjà de l'aliança comunitària de Lemow col·lectiva de dones cineastes, artistes i comunicadores promovent el dret a la cultura, el cinema i l'art als diferents territoris de Guatemala a través de la formació artística comunitària i K’amaya’l organització de base comunitària que articula una xarxa d'aliats estratègics per al desenvolupament de gires promogudes.

 

Des de Sobirania Audiovisual s'aporten a la formació de companyes activistes, defensores, dones de col·lectives i joves de comunitats de Guatemala en metodologies i eines bàsiques de comunicació digital, producció visual, sonora i art. S'aposta per la democratització i descentralització dels espais de formació artística, l'autonomia de les narratives, l'accés a la tecnologia i l'acció social i política a través de l'art.

 

24/12/25

14/12/25

Imágenes del conversatorio con Natalia Hernández Somarriba y Josué Andrés Moz en Ciudad de Guatemala

 


Ya tenemos las primeras imágenes del exitoso e interesante conversatorio que se celebró el pasado 12 de diciembre en Ciudad de Guatemala con la presentación de las dos de las obras galardonadas en las últimas ediciones del Concurso de poesía transoceánico Homenaje a Claudia Lars con la participación de Natalia Hernández Somarriba autora de "El futuro es un asesino" y Josué Andrés Moz autor de "ApocAElipsis". Felicidades a los organizadores, los autores y el público participante !!!

 

 

10/12/25

Conversatorios poéticos en Guatemala con Natalia Hernández Somarriba y Josué Andrés Moz

 

Hoy tenemos la alegría de informaros de dos "Conservatorios poéticos" que se celebraran esta semana en Ciudad de Guatemala y en Quetzaltenango. 

De la mano de Índole Editores y Susana Reyes el próximo viernes 12 de diciembre a las 6 pm en Ciudad de Guatemala y el sábado 13 de diciembre a las 6 pm en Quetzaltenango podremos conocer a dos de las obras galardonadas en las últimas ediciones del Concurso de poesía transoceánico Homenaje a Claudia Lars con la participación de Natalia Hernández Somarriba autora de "El futuro es un asesino" y Josué Andrés Moz autor de "Apocaelipsis"

Os esperamos !!! 

7/12/25

Seminario de formación online sobre trabajo en red y codesarrollo con entidades de inmigrantes


 Nuevo seminario de la Escuela Amparo Casamalhuapa gracias a la colaboración con Avalon, iniciatives per a les associacions.

 El Seminario de formación online sobre trabajo en red y codesarrollo con entidades de inmigrantes que trabajan en la cooperación ofrece cápsulas formativas dinámicas. Impulsado por la Escuela Amparo Casamalhuapa de Barcelona y Avalon, iniciatives per a les associacions y presentado por Rafael Crespo, fortalece competencias colaborativas, promueve participación comunitaria y fomenta proyectos conjuntos que potencian inclusión, diversidad y desarrollo sostenible para todas las comunidades.

En este enlace se pueden seguir las cinco sesiones del seminario:

 https://www.youtube.com/playlist?list=PLTDo9zsDgHAxyJYmut4-wEu_XJGvTM306

  

2/12/25

Conversatoris poètics en Homenatge a Claudia Lars


Avui tenim el plaer de presentar-vos els "Conversatoris poètics" una nova activitat impulsada per l'Escola Amparo Casamalhuapa de Barcelona, la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya  i Huacal, amb la col.laboració de diverses entitats d'Estats Units i El Salvador.

Un conjunt de converses literàries entre els i les guardonades en les edicions del Concurs transoceànic de Poesia Homenatge a Claudia Lars, que enguany arriba a la seva cinquena edició, i els membres del Jurat d'aquest concurs. 

Així, podem conèixer de primer mà l'obra d'Adelmar Ramirez, Natalia Hernández Somarriba i Isaac Cos gràcies a les converses amb Núria Martínez-Vernis, Jeannette Noltenius i Susana Reyes presentades per Elena Garcia.

Podeu gaudir d'aquestes molt interessants converses a continuació o en aquest enllaç:  

https://www.youtube.com/@amparocasamalhupa5520

 

26/11/25

I aquest divendres continua el cinema salvadorenc a Barcelona


 Aquest divendres 28 de novembre a les 18.30h tenim el plaer de presentar el documental ALLÁ ANDUVIMOS de Dan Ortínez a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé (carrer de la Murtra, 135) en el marc de la segona edició de la Mostra de Cinema Salvadorenc de Barcelona.

 L'any 1982, la Teresa va entrar clandestinament a El Salvador per unir-se a la guerrilla de l'FMLN. Com tantes altres internacionalistes, s'implicà com a metgessa a una lluita que volia posar fi a segles d'explotació i repressió contra els camperols. 

Als territoris controlats per la guerrilla es vivia una de les revolucions més inspiradores d'Amèrica Llatina. El treball era col·lectivitzat, l'organització era horitzontal i, per primer cop, la població podia tenir accés a educació i salut. Un procés que estava transformant la societat de soca-rel. La guerrilla mai va arribar al poder ni la revolució es va estendre arreu del país. 


Tanmateix, els Acords de Pau del 1992 van portar avanços socials i polítics molts ignificatius al país. Uns canvis que no van ser tot allò que somiaven, però sí que els va permetre viure unes vides més dignes. 

Quaranta anys després, la Teresa torna un cop més per retrobar-se amb dues amigues d’aleshores. Una retrobada que reivindica l'amistat, la solidaritat i el compromís polític enmig d’un context d’injustícies i desencís col·lectiu.

 

 Aquest documental creatiu està impulsat per Aüc i l’Associació d’Agermanament d’Igualada amb Nueva Esperanza i ha estat guanyador dels Premis Laya 2024.

25/11/25

Homenaje a Luis "Lucho" Fuentes Luna

 


El pasado jueves 20 de noviembre tuvimos el placer de estrenar en España el ‘Quiero ser poeta. Claribel Alegría en sus propias palabras', dirigido Gerardo Arce y Luis Fuentes Luna con la participación de Erik Flakoll, una obra que nos recorre la vida de una de las figuras más emblemáticas de la literatura latinoamericana.

Antes de iniciar las proyecciones tuvo lugar un sentido homenaje al realizador Luis "Lucho" Fuentes Luna director del documental "Quiero ser poeta. Claribel Alegría en sus propias palabras", que apenas nos abandonó hace diez días y al que quisimos dedicar la muestra de este año con un caluroso y emotivo aplauso del público. 

 Desde estas líneas nos sumamos al recuerdo y al homenaje  a Lucho Fuentes y enviamos nuestro más sentido pésame a sus familiares

23/11/25

Emotiva i exitosa segona edició de la Mostra de Cinema Salvadorenc a Barcelona


Gràcies al Festival Internacional de Cine Suchitoto (FICS) i a Casa Clementina de El Salvador aquest dijous 20 de novembre va tenir lloc la segona edició de la Mostra de Cinema Salvadorenc a Barcelona, organitzada per Huacal, ong de solidaritat amb El Salvador,  als Cinemes Girona de Barcelona amb un èxit de públic i una important participació de la comunitat salvadorenca que va superar amb escreix l'assistència de la seva primera edició.

 

Durant poc més de dues hores vam tenir una una excel·lent oportunitat de conèixer la diversitat, creativitat i compromís social del cinema contemporani salvadorenc amb la projecció del documental “Quiero ser poeta. Claribel Alegria en sus propias palabras”, dirigit per Gerardo Arce i Luis Fuentes Luna, i amb la participació d’Erik Flakoll,una colpidora obra que ens acosta a la vida d’una escriptora que ocupa un lloc essencial en la literatura llatinoamericana, i una selecció dels següents curtmetratges “Un teatro para Barbero” d’Hugo Mata Parducci,  “San Simón no se equivoca” de Michael Flores, “Patadas de ahogado” de Frederick Meza, “Cuerpo presente” de Horacio Flores i “Donde florece la ceiba” de Guillermo Argueta.

Tots aquests films van estrenar-se a Barcelona un cop es van presentar a l’XI edició del Festival Internacional de Cine Suchitoto (FICS). 

 

 Abans d'inciar les projeccions va tenir lloc un sentit homenatge al realitzador Luis "Lucho" Fuentes Luna director del documental “Quiero ser poeta. Claribel Alegria en sus propias palabras”, que tot just ens va abandonar fa deu dies i a qui vam voler dedicar la mostra d'enguany amb un calurós aplaudiment del públic. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...