31/7/19

Acaba la Campaña: “Descubre El Salvador: Este julio, cada dia un libro”

La Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona inició el pasado  de julio una nueva campaña de sensibilización y conocimiento sobre la literatura salvadoreña...

Durante 31 dias el twitter de la Xarxa (@XarxaB) ha recoomendado una obra de la mejor literatura de El Salvador que se puede encontrar en la nueva sección de literatura "Prudencia Ayala" de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé de Barcelona. Y por lo tanto se puede disponer de estas obras directamente en esta biblioteca o en pocos días en las 40 bibliotecas de la ciudad o en las 225 bibliotecas de la provincia de Barcelona mediante el préstamo interbibliotecario.

Durante estos días y con un increible apoyo en las redes (mil gracias a todas y todos los amantes de la literatura de El Salvador)  se han presentado 31 títulos:

- "Las Historias prohibidas del Pulgarcito" de Roque Dalton,
- “Cenizas de Izalco” de Claribel Alegria
- “Cantos de la tierra prometida”de Juan Cotto
- “Ensayos literarios” de Matilde Elena López,
- “El Diablo sabe mi nombre” de Jacinta Escudos,


 - "Roza tumba quema" de Claudia Hernández,
- “Toda razón dispersa: antología (1967-1993)” de Alfonso Kijadurías.
- “Los mendigos me amaban” de Carlos Henríquez Consalvi
- “Noviembre” de Jorge Galán
- “Tierra de infancia” de Claudia Lars


 

 - “Un día en la vida” de Manlio Argueta,
- “Diarios. Pensamientos poéticos 2007-2017” de Nora Méndez,
- “Nunca estuve sola” de Nídia Díaz
- “El terremoto de San Salvador: narración de un superviviente” de Porfirio Barba Jacob
- “La teta mala” de Mauricio Orellana Suárez


- “Luciérnagas en El Mozote” de Rufina Amaya
- “El asco” de Horacio Castellanos Moya
- “Cuentos de barro” de Salarrué,
- “Cartas desde la esperanza : testimonio de una comunidad salvadoreña” de Angel Arnaiz
- "El ruido de la milpa" de varios autores

 
 - “Hard Rock” de Felipe A. García
- “Indeleble” de Ligia María Orellana
- “Una vida en el cine” de Alberto Masferrer
- “La Chelita. El Salvador 1992” de Charo Borreguero y Ruma Barbero
- "Tomamos la palabra. Mujeres en la guerra civil de El Salvador 1980-1992” de Juana Ramos y Margarita Drago


- “Fuego sobre el madero” de Dina Posada
- “Los Doce nacimientos de Miguel Mármol” de Dani Fano
- “Peces en la boca“ de Elena Salamanca
- "El país de donde vengo" de Francisco Andrés Escobar
- “Diccionario escolar de autores salvadoreños” de Carlos Cañas Dinarte 
- y “Prudencia Ayala, presidenta” del MUPI


Esperamos que hayaís disfrutado tanto como nosotras y nosotros durante este mes y este agosto nada mejor que leer algún libro de la mejor literatura salvadoreña...

16/7/19

Exposició "Salarrué, el legado"


Recordar-vos que durant tot el mes de juliol es pot visitar a la seu del Consolat General de El Salvador a Barcelona (carrer Sardenya, 175) l'Exposició "Salarrué, el legado" dedicada a una de les veus fonamentals de la literatura hispanoamericana per la seva concisió i força en la recreació de la realitat del seu poble. La seva identificació amb el món del pagès salvadorenc i les seves exploracions en els assumptes esotèrics orientals i de ciència-ficció han portat a valorar-lo com un dels iniciadors de la nova narrativa llatinoamericana i com destacat exponent de la cultura del seu país. Els seus Cuentos de Barro (1933), relats d’extrema brevetat, van contribuir a forjar l’estètica del conte hispanoamericà.


Instal·lat amb la seva família en la capital salvadorenca des dels vuit anys, als deu anys va publicar ja els seus primers textos en el Diario de El Salvador. Format en el Liceo Salvadoreño, el Instituto Nacional i la Academia de Comercio, va estudiar a més pintura i dibuix amb el mestre greco-rus Spiro Rossolimo, i més tard, gràcies a una beca, en la Corcoran School of Art de Washington, on amb vint anys va realitzar la seva primera exposició individual en la Hisada’s Gallery.

De retorn a El Salvador, va contreure núpcies amb l’artista Zelie Lardé i va començar a prestar serveis laborals a la Creu Roja. En 1928 va ser contractat com a redactor cap del diari Pàtria, dirigit pels escriptors Alberto Masferrer i Alberto Guerra Trigueros. Va publicar allí articles i el seu primers relats, reagrupats després en Cuentos de «cipotes«. Va fundar i va dirigir les revistes Amatl i Espiral; al llarg de la seva vida col·laboraria en nombroses rotatius i revistes literàries i artístiques. Membre de la Sociedad de Amigos del Arte (1935-1939), durant diversos anys va treballar com a agregat cultural de la delegació diplomàtica als Estats Units, i va participar en la Conferència d’Educació organitzada al juliol de 1941 per la Universitat de Michigan.

 

Va alternar la literatura amb la pintura; es recorda especialment l’èxit de les seves exposicions a Nova York i San Francisco (1947-49) i d’algunes de les quals va realitzar posteriorment al seu país i de nou als Estats Units entre 1958 i 1963. Una altra de les seves facetes artístiques va ser la de compositor: se li deuen més d’un centenar de cançons. Al 1963 va ocupar el lloc de Director General de Bellas Artes, i al 1967 va fundar, al parc Cuscatlán, la Galeria Nacional de Arte (actualment coneguda com a Sala Nacional de Exposiciones), centre la direcció del qual va assumir. Des de 1973 fins a la seva defunció va ser assessor cultural del gabinet del Director General de Cultura, Carlos de Sola.

L’obra literària de Salarrué l’ha col·locat en el just paper de clàssic, no només de la literatura salvadorenca, sinó també de la «cuentística« en castellà. El seu peculiar costumbrisme és més aviat un èmfasi en la llengua del seu poble, una visió tendra dels petits éssers que travessen, amb la seva tendresa i misèria, els paisatges del seu país. Va escriure sobre pagesos i desplaçats de les urbs, identificant-se amb els seus problemes i trets, així com amb la seva matèria verbal, que reprodueix la tensió idiomàtica entre els dialectes, les llengües indígenes i el castellà. Si escau també s’ha parlat de realisme màgic: un bon exemple d’això és el cèlebre conte «El anillo de Oricalco» que desenvolupa el tema de la mort, els indis mags i el tòpic de l’anell encantat. Les seves primeres novel·les van ser El Cristo negro (1927) i El señor de la burbuja (1927). Amb Oyarkandal (1929), recopilació de relats, va donar a conèixer els seus primers contes fantàstics.


Entre els seus títols posteriors han de destacar-se Remontando el Uluán (1932), Cuentos de barro (1933), Conjeturas en la penumbra (1934), Eso y más (cuentos, 1940), Cuentos de cipotes (1945; 1961, edición íntegra), Trasmallo (cuentos, 1954), La espada y otras narraciones (1960), La sed de Sling Bader (novela, 1971), Catleya luna (novela, 1974) y Mundo nomasito (poemas, 1975). Entre 1969 i 1970, a instàncies de l’editorial de la Universidad de El Salvador, el poeta i narrador salvadorenc Hugo Lindo es va encarregar de prologar els dos toms de les Obres triades de Salarrué, qui va intervenir directament en la selecció dels textos.

Hem acompanyat aquesta entrada amb imatges de l'acte d'inauguració que va tenir lloc el passat 29 de juny. 

3/7/19

Campaña: “Descubre El Salvador: Este julio, cada dia un libro”


La Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona ha iniciado una nueva campaña de sensibilización y conocimiento sobre la literatura salvadoreña...

Desde el dia 1 de julio y hasta que se acabe el mes, cada dia el twitter de la Xarxa (@XarxaB) recomendará una obra de la mejor literatura de El Salvador que se puede encontrar en la nueva sección de literatura "Prudencia Ayala" de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé de Barcelona. Y por lo tanto se puede disponer de estas obras directamente en esta biblioteca o en pocos días en las 40 bibliotecas de la ciudad o en las 225 bibliotecas de la provincia de Barcelona mediante el préstamo interbibliotecario.



De momento ya se han presentado y se pueden obtener en prestamo "Las Historias prohibidas del Pulgarcito" de Roque Dalton, “Cenizas de Izalco” de Claribel Alegria y “Cantos de la tierra prometida”de Juan Cotto y en los próximos días se recomendaran otros títulos como “Ensayos literarios” de Matilde Elena López, “El Diablo sabe mi nombre” de Jacinta Escudos, "Roza tumba quema" de Claudia Hernández o “Toda razón dispersa: antología (1967-1993)” de Alfonso Kijadurías.


 


Para quien aún no la conozca, la Xarxa de Literatura Salvadorenya a Barcelona es un proyecto iniciado el año 2018 por el Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) de El Salvador, el restaurante El Pulgarcito, la asociación socioeducativa 1 punt 5, Casa El Salvador Barcelona i Huacal con el objetivo de promover la cultura salvadoreña y el liderazgo de la comunidad migrante de este país y especialmente de las mujeres, así como fomentar la colaboración y el trabajo en red entre personas, entidades e instituciones. Este proyecto recibe el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, la Diputación de Barcelona y el Consulado General de El Salvador en Barcelona.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...