Apocælipsis, de Josué Andrés Moz (Índole Editores, 2025), és un poemari breu que imagina l’apocalipsi no només com el final del món, sinó com un cicle de por, pèrdua, incertesa i amor. L’obra observa el cataclisme des de la vulnerabilitat humana i converteix la poesia en un espai des d’on mirar un món que s’enfonsa, però també les ferides, els records i les experiències que persisteixen quan tot sembla trencar-se.
El poemari va guanyar el IV Concurso Transoceánico de Poesía «Homenaje a Claudia Lars» el 2024.
El llibre resulta especialment interessant dins de la poesia salvadorenca contemporània per la seva manera de vincular memòria, cos, trauma i catàstrofe. Moz construeix una poesia inquietant, marcada per la sensació de col·lapse, però també per la necessitat de continuar escrivint i buscant sentit enmig de les ruïnes. Com ha assenyalat el seu editor Efraín Caravantes, l’obra funciona alhora com un espectacle sobre la desfeta del món i com un mirall de les històries que la humanitat continua repetint.
