Una de les obres de ficció més representatives de Vanessa Núñez Handal és la novel·la Dios tenía miedo, publicada l'any 2011 per la prestigiosa editorial centreamericana F&G Editores.
Aquesta novel·la constitueix un punyent exercici de memòria i autoficció que explora els estralls de la guerra civil salvadorenya (1980-1992) des dels ulls de la infància i el si d'una família de classe mitjana. A través de la mirada fragmentada de la protagonista, Natalia, l'autora aconsegueix trencar els silencis defensius que durant dècades han imperat en l'àmbit privat, destapant secrets traumàtics com la complicitat passiva o la col·laboració directa de membres del propi nucli familiar amb les estructures dels escamots de la mort. La prosa de Núñez Handal dissecciona amb precisió com el terror s'instal·la en els cossos i les ments dels ciutadans comuns, convertint la por en un residu històric permanent.
L'obra destaca especialment en la literatura llatinoamericana contemporània per encapçalar la coneguda com a "literatura dels fills", on es confronta la versió oficial del passat nacional mitjançant la recerca mordaç d'arxius i records íntims. Amb un estil que barreja la investigació i la imaginació creativa, la novel·lista teixeix una atmosfera asfixiant però profundament necessària per entendre la postguerra a El Salvador. Dios tenía miedo es consolida com una peça clau de la narrativa salvadorenya del segle XXI, elogiada per la crítica a escala internacional per la seva audàcia estètica i política.
