La història d’un poble no només s’escriu amb les dates dels tractats de pau ni amb les xifres oficials dels informes de postguerra. Es construeix, sobretot, en la memòria viva de les persones que van sobreviure a la barbàrie i en la capacitat col·lectiva de transformar el trauma en un camí de dignitat i sanació. En aquest procés tan humà com imprescindible, la teràpia i l’art emergeixen no pas com a luxes culturals, sinó com a eines fonamentals per a la reconstrucció del teixit social i la reparació de les ferides que encara bategen en el silenci.
En aquest nou número de la revista Nâhuat, celebrem quatre dècades d’un símbol excepcional que encarna com cap altre aquesta conjunció entre creativitat, pedagogia i resistència: Guazapito.
Creat fa quaranta anys en plena guerra civil per Rolando González Morales («Tito»), aquest titella de tela vermella va néixer als campaments i barrancs de la resistència com una eina d’alfabetització i acompanyament per a orfes i comunitats desplaçades. La visió de Rolando —militant, ex-pres polític, enginyer agrònom i un apassionat defensor dels drets humans— va saber insuflar vida a un personatge capaç de parlar de les coses més doloroses des de l’empatia i la tenderesa. Avui, quaranta anys després, Guazapito continua plenament actiu.
De la mà d’iniciatives com el Comitè d’Ex-presos i Ex-presas Polítics d’El Salvador (COPPES), la marioneta s’ha convertit en un aliat central de l’art-teràpia i la memòria històrica. Permet que sobrevivents de la tortura i delictes de lesa humanitat trobin un canal per processar el patiment, mentre acosta a les noves generacions el coneixement del passat sense dogmatismes. Retre homenatge a Rolando González i a Guazapito és recordar-nos que sense memòria no hi ha justícia, i que sense sanació col·lectiva no pot existir una pau veritable. En un món que sovint convida a l’oblit, reivindiquem la tendresa i la creativitat com l’art suprem de la resistència.
Es pot llegir la revista a https://huacalong.cat/publicacions/#flipbook-df_5895/1/
