L'enamorament –que no és, necessàriament, amor– és una bestiola rara, capritxosa. De vegades, es presenta enorme i tenim aquesta sensació que durarà per sempre. D'altres, és tan breu, tan passatger, que ens porta a qüestionar-nos si de debò ens trobem amb ell o si només es va presentar en un somni. Ell, aquesta bestiola, es ronda i ens estudia, ens escodrinya mentre caiem en els seus jocs, mentre ens confon, mentre juga a les amagades, mentre deixa a l'ànima cicatrius grans, petites, minúscules.
Ana Escoto, com a bona científica social, com a venjadora d'aquells que hem caigut víctimes dels encants de l'enamorament, registra magistralment algunes de les cares d'aquesta bestiola. Un inventari d'homes –que llegeixen, toquen guitarra, riuen, canten mentre cuinen o que són daltònics, que tenen noms russos o un cor molt gran–, desfila als vint-i-quatre contes que componen aquesta col·lecció de problemes, llocs quotidians, sentiments que brollen quan l'enamorament –bitxo estrany– apareix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada