S'apropa el 12 d'octubre i continuem participant del Dia de la Resistència Indigena, amb un segon article dedicat a la resistència i la solidaritat amb els pobles indigenes d'Amèrica Llatina.Avui us presentem un nou article "Llibertat i món indigena" de Margot Bremer, religiosa alemanya que des de l'any 1987 acompanya a la pastoral en diferents comunitats indigenes de Paraguai, assessora diferents organismes humanistics i és assessora de la Conferència Llatinoamericana de Religiosos. Aquest article va ésser publicat a l'Agenda Llatinoamericana de l'any 2014:
"Crida l’atenció que els pobles indígenes d’Abya Yala, abans d’entrar en contacte amb el nostre món occidental, no sentien cap necessitat de concentrar poder ni riquesa, ni d’organitzar societats homogènies. Van conformar petites comunitats en articulació amb d’altres, per poder viure i conviure en llibertat i independència. Malgrat una gran diferència de nivell entre dons i coneixements entre els seus membres, es distingien per un profund sentit de pertinença a la seva comunitat. Quin era el seu secret?
Els pobles originaris: a la recerca de la seva llibertat
El pitjor de la conquesta, fa més de 500 anys, dels pobles originaris no va pas ser l’espoli dels seus béns ni de les seves terres, sinó l’espoli de la seva llibertat. Ells conceben la llibertat des de la seva cosmovisió, totalment diferent als que som de cultura occidental. No conceben pas la seva llibertat a partir de la convicció de ser centre i amos de la terra, sinó sentint-se’n part: juntament amb el cosmos i amb la vida, hi són formant el tot. Segons un mite guaraní, el Creador, arran de la seva gran soledat, va crear la paraula, fonament del llenguatge humà. La va crear com una petita porció del seu immens amor, de la seva inabastable saviesa i del seu cant sagrat. Després va reflexionar a qui en podria fer partícip d’aquest seva part, i va crear els éssers humans. D’aquesta manera cada guaraní s’identifica com a “petita porció” de la paraula divina, que és la seva “ànima”. Des d’aquesta visió, lògicament, el guaraní es concep també com a fragment de la seva comunitat, a la qual aporta la seva “petita porció” que és única en la construcció del conjunt. La lliure donació d’aquesta aportació seva a les assemblees i a la construcció quotidiana de la convivència, el du a la plenitud de la seva identitat i, alhora, de la seva llibertat.
Llibertat per als indígenes no significa independència sinó interdependència, des d’una visió global-comunitària. I així com es perceben com a part de la seva comunitat, així se senten també part de la natura i del cosmos. Aquesta interpretació del seu ésser els fa sentir-se familiars de les plantes, dels animals, de la terra i dels astres. Lluny de sentir-se’n amos, assaboreixen la llibertat de poder aportar la seva part única en la composició d’una gran simfonia de vida, en la qual cadascú té el seu cant, el seu to, la seva paraula per ser escoltat i escoltar.
Llibertat des de la consciència de la pròpia imitació
La visió de ser part d’un conjunt, permet als indígenes assaborir la llibertat que els possibilita entrar en una relació de reciprocitat: donar i rebre. En comptes de subestimar-se per les seves pròpies limitacions, ells gaudeixen de la possibilitat de ser complementats per altres i de complementar altres. Poden gaudir d’aquesta interdependència perquè el seu horitzó no és ni antropocèntric ni egocèntric, sinó holístic.
D’aquest horitzó obert neix la seva interpretació de tota la resta d’àrees de la convivència humanocòsmica, que es concreta en el sistema de reciprocitat entre les parts, tant en l’àmbit religiós com econòmic, però també en l’àmbit d’organització, de treball comú (les mingas), de la presa de decisions comunes per consens a les assemblees. El principi és sempre no sotmetre ningú, sinó respectar la part única que cadascú pot aportar a la vida comunitària. Quan la comunitat viu en llibertat, aleshores és possible que cada un/a sigui respectat/da en la seva pròpia llibertat.
La utopia de cada comunitat és assolir la plenitud de vida. Ser diferent no és motiu d’exclusió, sinó tot el contrari; atès que la consciència de ser una part, un fragment particular, fomenta el sentit d’obertura i inclusió: l’ “altre” és benvingut per a la complementació mútua. Un exemple n’és la parella humana: tant l’home com la dona, d’acord amb el seu gènere, se senten destinats a complementar-se en la diversitat. Formen una parella en llibertat creativa i dinàmica per complementar i ser complementats. D’aquesta manera dona i home arriben a més plenitud humana, en llibertat d’amor. Un indígena sol, es té com a incomplet, i així se sent.
Educar per la LlibertatLa llibertat no s’aprèn amb la doctrina, sinó amb l’experiència, acompanyada de reflexió per persones lliures. Els nens indígenes viuen a la seva comunitat un clima de llibertat que els ajuda a trobar en la vida comunitària el principi fonamental de la seva forma de viure. No només els pares, sinó tots els membres de la comunitat són responsables de l’educació dels nens, considerats fills de la comunitat.
Un mite guaraní, anomenat “Els Bessons”, presenta dos germans orfes cercant “la Terra sense Mals”. Aprenen a superar les dificultats de la vida que se’ls presenten en el camí i d’aquesta manera desenvolupen la seva intel•ligència i els seus coneixements. A partir de la permanent lluita per la vida, aprenen a valorar-la en la seva forma comunitària. En aquest caminar junts, estan creant una cultura de llibertat, la cultura guaraní, a partir de la qual fins avui els nens guaranís construeixen la seva identitat. Culminen un aprenentatge de la vida amb la transmissió dels sabers dels avantpassats per un mestre, per créixer a través d’aquesta saviesa i recrear-la per a temps canviats. Es tracta d’una educació per a la creativitat, només possible quan es respecta la llibertat. El mestre prepara els nens per arribar a ser plenament “parts” de la comunitat. Des de la seva “iniciació”, són joves lliures per aportar a la comunitat, i joves madurs per enfrontar-se independentment amb la vida. El seu destí és cercar en comunitat la Terra sense Mals, mitjançant una vida en reciprocitat entre iguals. Aquesta reciprocitat practicada en plena llibertat, renova i dinamitza els llaços solidaris de la comunitat i li aporta sempre més vida.
Veiem que el principi fonamental de la llibertat en el món indígena consisteix en allò que els guaranís anomenen el jopói que significa “obrir les mans mútuament” en un donar i rebre en alternança, amb plena consciència que cada un és una part.
Aquesta forma de construir i mantenir la llibertat encara és present i activa en el món indígena d’Abya Yala, arrel de la població del nostre continent llatinoamericà. Se’ns ofereix com una herència mil•lenària en la recerca d’una Terra sense Mals, que reclama urgentment un èxode del sistema capitalista, individualista, consumista i antropocèntric que ens oprimeix i esclavitza.
Sembla que ha arribat el moment en què els pobles originaris d’aquestes terres ens conviden –enmig de fortes ventades neoliberals del nord– a entrar en un diàleg amb ells en el qual podem complementar-nos en reciprocitat per arribar junts a més llibertat".
.jpg)
