En el número 12 de Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador vam publicar una entrevista a Evelyn Romero integrant de la Red Ciudadana de Mujeres de Morazán. Avui podem tornar a conèixer la seva història i també us animem a llegir el número 12 de la revista amb el títol "El Salvador, un país religiós?" que podeu consultar a aquest enllaç.
Tinc 64 anys, vaig néixer al municipi de Villa El Rosario, departament de Morazán, El Salvador, i visc al municipi de Jocoaitique. Tinc 2 filles. Vaig estudiar Infermeria i treballo a Morazán amb la Red Ciudadana de Mujeres de Morazán, en la promoció i defensa dels drets de les dones.
Des de l’any 2010, sóc integrant de la Red Ciudadana de Mujeres de Morazán, que treballa per la conquesta dels drets de les dones d’aquest departament. La realitat que viu la dona rural de Morazán, pel que fa a la seva marginació, discriminació, dominació i violència, és el que m’impacta i em motiva a implementar una estratègia total en la promoció dels seus drets a través de la presa de consciència per al empoderament i la conquesta del seu desenvolupament ple. En el nostre caminar, impulsem l’organització, la formació, la participació a la incidència ciutadana, la participació política, enfrontar la violència de gènere, i la promoció de l’autonomia econòmica. Realitzar aquesta tasca, és per a mi, un dels aspectes que dóna sentit a la meva vida.
Ets una persona creient, vinculada des de fa dècades a les Comunitats Eclesials de Base (CEBs) i a la Teologia de l’Alliberament, com va ser el teu apropament a la religió?
Vinc d’una família religiosa tradicional, aferrada als dogmes, els ritus, els manaments, les normes d’una església institució. I com la majoria de famílies, ens formaven des de petites, en una doctrina orientada a memoritzar i fer pràctiques religioses. I ens inculcaven a creure en un Déu distant, el Déu que espera que ens portem bé, i que obeïm als seus mandats; sense anàlisi, sense qüestionaments i sense pensament propi, ni crític. A l’edat dels meus 16 anys, començo a descobrir a la Teologia de l’Alliberament, una altra visió de Déu, de l’ésser humà i del món. Descobreixo un Déu proper, un Déu comunitat, un Déu que estima la justícia, un Déu humà, enmig nostre i nosaltres, i de tot.
En aquests primers anys del segle XXI, com han evolucionat la fe i la religiositat de la societat salvadorenca, com valores aquests canvis?
Des dels anys que s’impulsa la Teologia de l’Alliberament, a partir de la reflexió que es realitza a Amèrica Llatina, i que és recollida als Documents de Medellín, i tot l’auge que, la TA i les CEBs van tenir a El Salvador des dels anys ‘70, en què van néixer centenars de màrtirs, entre ells el nostre Profeta Monsenyor Romero o Rutilio Grande; tota aquesta rica experiència de fe, va alimentar i va ser ferment per a la construcció del Regne de Déu en aquest país. Això no obstant, això va tenir un cost molt elevat en vides humanes, ja que les forces de l’imperi van assassinar gairebé tots els evangelitzadors d’aquella època, com també, la contraofensiva que va impulsar Joan Pau II contra la Teologia de l’Alliberament als anys 80. Això, també, va tenir un impacte gran perquè la societat salvadorenca i la gran majoria del clergat hagi tornat a 50 anys enrere, tornant a una visió desencarnada de la realitat, en què es torna a pràctiques religioses deslligades de la realitat.
Avui dia, quin creus que és el paper que han de tenir les CEBs, quins són els seus reptes i, especialment, quin és el paper que han de tenir les dones en el seu desenvolupament?
La realitat que viu El Salvador en aquest període històric de crisi social, política, econòmica, cultural i religiosa, planteja la urgència que hi hagi homes i dones conscients de la seva realitat, i a les CEBs, com a petita resta que ha quedat dels anys ‘80, cal replantejar el rumb per realitzar novament un treball de base en què es promoguin les Comunitats Cristianes de Base, i des d’aquests nuclis, analitzar la realitat i emprendre processos cap a una participació activa en la tasca sociopolítica del país. Les organitzacions de dones en aquesta realitat són les que, en diversos esdeveniments, s’han mantingut donant la batalla en la defensa dels drets humans, i són les que es mantenen en permanent procés formatiu, aconseguint així, nivells més grans d’empoderament en drets i en defensa de la vida vulnerada.
