Ellacuría, crimen sin castigo

Ahir diumenge, el programa En Portada de Televisió Espanyola va presentar un documental sobre la impunitat existent vint anys després de l'assasinat el 16 de novembre de l'any 1989 del pare jesuíta Ignacio Ellacuría i de sis persones més: Ignacio Martín Baró, Segundo Montes, Amando López, Juan Ramón Moreno Pardo, Joaquín Lopez y López , Elba Julia Ramos y la hija de ésta, Celina, de 15 años, a mans del Batallón Atlacatl de la Fuerza Armada de El Salvador.

Us deixem l'enllaç de l'avançament del programa: "Ellacuría, crimen sin castigo".

I a més, us convidem a llegir l'entrevista al General René Emilio Ponce qui va ordenar aquest crim "sense deixar testimonis":

¿Qué opina de la querella que se ha presentado en España contra 14 ex militares por el asesinato de los jesuitas?
La querella la han presentado dos ONG buscando alguna institución que pueda reabrir el caso. Yo creo que se está violentando un principio del derecho universal, el non bis in idem. Que significa que una cosa juzgada no puede volverse a juzgar. Y eso lo tenemos nosotros en nuestra constitución, en el artículo 11, que específicamente habla de que una persona que ha sido enjuiciada por una causa no puede volver a ser enjuiciada por la misma razón. Aquí en el Salvador el caso jesuitas ha tenido dos juicios. Uno en el año 91-92, que tuvo una sentencia en el que hubo dos condenados un coronel y un teniente. Y luego hubo otro proceso que se resolvió con el sobreseimiento de los encausados. Si España conoce que el caso ha sido juzgado y continúa con el proceso definitivamente lo considero un nuevo colonialismo de España. Nos están diciendo su justicia no sirve. La nuestra sí sirve.

¿Pero aquel juicio no fue un juicio farsa?

En el primer juicio, la investigación comenzó el año 90 e intervinieron investigadores de la policía española, del FBI y de Scotland Yard apoyando a la comisión de hechos delictivos en el Salvador en la investigación. Así fue como el juez llegó hasta el plenario y hubo un juicio completo. Hubo una sentencia del juez Lo que sucede que es el caso es que las sentencias que han salido no son del agrado de las partes querellantes. Entonces no se puede estar diciendo que se va a manejar todo un sistema judicial de un país. Yo pienso que se está vulnerando en estos momentos la seguridad jurídica del Salvador.

¿Estaría dispuesto a ir a declarar a España?

Pues tendría que evaluarlo en su momento oportuno. Nosotros esperamos que la justicia española respete nuestro sistema judicial. Puede que sea imperfecto o que no siga los cánones de otros países pero es nuestro sistema judicial, respaldado por nuestra soberanía nacional. Ahí vamos a ver si el caso es más político que jurídico.

Según la Comisión de la Verdad, usted dio la orden de asesinar a Ignacio Ellacuría y no dejar testigos. ¿Reconoce usted que ordenó ese asesinato?

Durante 19 años tanto mi familia como yo hemos estado sufriendo este ataque injustamente. Porque yo en ningún momento, en ningún lugar, he dado al coronel Benavides la orden de asesinar a los jesuitas y no dejar testigos. Fíjese que es contradictorio lo que contiene el informe de la Comisión de la Verdad. Porque ellos dicen que enfrente de dos generales y de dos coroneles yo le ordeno: Asesine a los jesuitas y no deje testigos. ¿Y los que estaban oyendo allí no eran testigos? Es una contradicción. Lo más increíble de la Comisión de la Verdad es que ellos no citan ninguna fuente que haya dicho eso. Yo no me puedo imaginar quién se inventó esa historia. Porque en definitiva quiero asegurar categóricamente que en ningún momento y en ningún lugar yo he dado la orden para asesinar a los jesuitas.

¿Conoció, permitió o avaló que alguien encargara ese asesinato?

De ninguna manera. No estaba yo únicamente concentrado en lo que se hacía aquí en la ciudad de San Salvador. Estaba conduciendo las operaciones a nivel nacional. Estaba defendiendo un sistema a nivel nacional. Nunca tuve conocimiento de que alguien tuviera la idea de asesinar a los padres jesuitas.

¿Entonces fue obra de un comando por su cuenta?

Definitivamente que sí. Déjeme ponerlo en contexto: La ofensiva se inició a las 20 horas del día 11 de noviembre. Nuestra primera estrategia fue defender los centros neurálgicos, los objetivos estratégicos de nuestro país, de la embestida del FMLN. Había balas, balazos por todos lados, de la capital principalmente. Los combatientes del FMLN venían hasta con tres fusiles porque tenían planificado que la gente residente en los barrios populosos iban a tomar las armas para llevar a cabo la insurrección armada.

El 15 de noviembre yo hice una reunión con todos los comandantes del área de San Salvador. Estaba dividido en 5 comandos. Entre ellos estaba el comando de seguridad del Estado Mayor, el ministerio de defensa y de las zonas aledañas, en las que estaba incluida la UCA. El comandante de esa zona era el coronel Benavides. Establecimos en esa reunión cuál iba a ser la acción a tomar para desalojar las áreas ocupadas por el FMLN. Porque ya la mayoría de la población había sido evacuada, habían salido con una banderita blanca en medio de las balas. Considerábamos que la gente que había en esa zona era gente del FMLN. Iniciamos nuestra ofensiva y esa fue la razón de esa reunión. Y allí estaba el coronel Benavides como parte de los comandos conformados en el área metropolitana. Y en ningún momento se dio la orden de asesinar a los jesuitas. En consecuencia, si este comando tomó la decisión de entrar a la UCA y asesinar a los jesuitas fue una decisión propia del comandante de ese comando.

¿Por qué murieron Ellacuría y sus compañeros? ¿Por subversivos?

No creo que fuera por eso. Tuve una plática con el padre Ellacuría durante las negociaciones que se hicieron para el secuestro de la hija del presidente Duarte. Él era el intermediario, tenía relación con el FMLN y ahí conocí su vocación por la paz y que de alguna forma no estaba de acuerdo en cómo se estaba llevando el conflicto, cómo estaba estableciendo sus estrategias el FMLN en el campo violento. Creo que la muerte de los jesuitas fue una consecuencia del momento que se vivía ante una ofensiva que estaba afectando a toda la capital del país.

¿Pero por qué fueron a por ellos? No iban armados. ¿Por qué fueron a buscarlos y los fusilaron?

Yo creo que esa es una buena pregunta que le podrían hacer al coronel Benavides. Cada año que hay ataques públicos contra nosotros yo he dicho: Que diga el coronel Benavides públicamente si yo le he dado esa orden. Yo no tengo la menor idea de por qué tomó esa decisión.

¿Hubo intentos posteriores de encubrir el asesinato?

No, las fuerzas armadas se abrieron a la investigación. Intervinieron agentes de la policía española, del FBI y de Scotland Yard y estaba la unidad especial investigadora de El Salvador. Nosotros nos abrimos completamente a la investigación, porque veíamos que era una cosa horrenda, un crimen horrendo. Yo en lo personal creí que había sido el FMLN por causarnos problemas a las Fuerzas Armadas. Las investigaciones tomaron otro rumbo y llegaron a la conclusión de que había un grupo de oficiales y tropa que eran responsables de la muerte de los jesuitas y fueron los que llevaron a juicio.

¿Teme usted ser recordado como un asesino, atrapado en su país como en una gran cárcel?

Durante 19 años mi familia y yo hemos soportado, hemos sufrido esta injusticia, de que me estén señalando como asesino cuando en realidad yo no tengo ninguna culpabilidad en la muerte de los jesuitas. Posiblemente una porción del pueblo salvadoreño tenga de mi la imagen de un asesino, como me han dibujado las opiniones públicas vertidas sobre todo por organizaciones de izquierda, y en el mismo informe de la Comisión de la Verdad no tiene responsabilidad nadie de lo que aparece ahí. Es un informe que lo firman tres personas pero no citan quién dijo tal o cual cosa. Y en los mismos acuerdos de paz se estableció que ese informe no iba a tener utilización judicial. Sin embargo eso contribuye a que lo que usted me pregunta pueda suceder en el futuro. Y es injusto porque yo dediqué 30 años de mi vida a servir a mi patria, a defender a mi país y en los momentos más difíciles yo estuve conduciendo estratégicamente a las fuerzas armadas para defender un sistema amenazado por una agresión comunista apoyada internacionalmente. Después estuve como ministro de Defensa participando en la negociación de la paz. Es injusto que todo ese esfuerzo tenga poca validez ante un señalamiento que no tiene sustentación, que más que todo es el invento de alguien que busca dañarnos y que buscó dañarnos durante todo el tiempo, las organizaciones de izquierda manipuladas por el comunismo internacional.

¿Estaría usted dispuesto a pedir perdón públicamente a las víctimas?

¿Por algo que yo no hice? Perdón de qué voy a pedir yo, si yo no lo hice... Yo no tengo ninguna culpabilidad en eso. Sí, yo lo lamento y acompaño a los familiares de las víctimas en ese dolor, porque sé lo que es perder un familiar en una situación en la cual son inocentes.

¿Pero puede haber reconciliación sin justicia? ¿No deberían revisarse o abolirse las leyes de amnistía?

Los mismos protocolos de la Convención de Ginebra dicen que cuando se negocia y se busca una solución política a un conflicto armado interno se debe dar una amnistía absoluta, amplia y general para buscar la reconciliación de la sociedad. Eso es lo que se dio en nuestro país. Eso podría compararlo yo también con la guerra civil de España. ¿Cómo se logró la reconciliación en España? ¿Por qué le han dicho al juez Garzón que no abra casos de la guerra civil? Porque va a poner al país en una situación de confrontación. Hay cosas que tienen que perdonarse, tienen que cuidarse y realmente buscar esa consolidación de la reconciliación de la sociedad respectiva. Y eso es lo que busca la amnistía en estos casos y la mismas Naciones Unidas lo recomiendan.

La ley de amnistía del 93 fue apoyada por los países amigos del proceso, que eran cuatro. España, Colombia, Venezuela y México. Recuerdo que visitamos al presidente González en España y él creía que la amnistía era necesaria para la reconciliación de todos los salvadoreños. Comparándolo con leyes de amnistía de otros países suramericanos como Chile, Argentina, Uruguay ¿Son casos diferentes? Ellos no tuvieron un conflicto armado tan intenso como el que vivimos en nuestro país durante 12 años, por lo tanto aquí estamos confrontados dos organizaciones militares una defendiendo el estado y otra intentando tomar el poder del Estado éramos salvadoreños enfrentados entre sí. Creo que una ley como esa fue necesaria para consolidar la paz y buscar la verdadera conciliación de los salvadoreños.

¿Usted se arrepiente de algo?

No me arrepiento de todo lo que hice en beneficio de mi país. No me arrepiento de haber estado al frente de las Fuerzas Armadas para hacer valer el Estado de Derecho. Para defender la institucionalidad del Estado, para defender nuestras libertades y para defender el sistema constitucional de nuestro país. De eso yo no me arrepiento porque logramos la paz y entregamos al gobierno de la República, al pueblo salvadoreño, en 1993, un país en paz. No se me viene a la mente de algo que pueda arrepentirme porque siempre tuve en mente actuar dentro de lo correcto, en el margen que establece la ley y dentro de la institucionalidad del Estado. Los jesuitas fueron víctimas de las circunstancias. Y del momento, el contexto que estábamos viviendo, dentro de la ofensiva Hasta el Tope que llevó a cabo el FMLN para tomar el poder dentro de su agresión comunista.

Victòria històrica del FMLN a El Salvador

Avui us convidem a la lectura de l'article de la Mariona Ortíz corresponsal a San Salvador del setmanari La Directa i que ens descobreix una interessant reflexió sobre els darrers resultats electorals.

El missatge de reconciliació i d’esperança de Mauricio Funes guanya les eleccions presidencials, en un pols renyit amb l’agressivitat de l’Alianza Republicana Nacionalista (ARENA).

“Un paso al frente con el Frente!” era el crit que s’anava sentint a mida que les urnes situades a l’Inframe (centre de votació de San Salvador) anaven tancant el recompte de vots i anava guanyant el Frente per un marge ajustat de cinc, deu o quinze vots. La tensió es va mantenir fins que el Tribunal Suprem Electoral va sortir a donar resultats oficials, a dos quarts de nou, ja amb un 83% dels vots escrutats i que no va canviar gaire ja fins als resultats finals: un 51,27% pel Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) i un 48,73% per ARENA.

Amb la victòria de l’FMLN, és la primera vegada que l’esquerra arriba a la presidència del país després de vint anys de govern de l’extrema dreta amb el partit ARENA i una llarga història de governs militars. Per aconseguir-ho, la millor decisió de l’ex-guerrilla ha estat presentar de candidat al periodista Mauricio Funes, un líder conciliador, carismàtic, amb una trajectòria professional impecable i un discurs moderat que ha sabut aglutinar la població indecisa, clau de la seva victòria. El descontentament de la població i la conjuntura de crisi a nivell mundial també han jugat a favor seu. Però tret d’aquestes dues variables, Funes ho tenia tot en contra: ha hagut de superar una campanya bruta mediàtica que ha arribat a l’insult; una campanya de por a la població amb “l’amenaça comunista”, el retorn de la guerra i la fi de les remeses dels Estats Units si guanyava l’esquerra; la coacció del vot per ARENA a moltes empreses; les contínues irregularitats denunciades en el padró electoral (persones amb dos documents d’identitat, morts que estaven dins el registre, nicaragüencs amb documentació salvadorenya), etc. El Tribunal Suprem Electoral, polititzat i decantat clarament a la dreta, en cap moment ha reconegut les denúncies de frau ni vulneracions a la legislació electoral, com la campanya que ARENA seguia fent durant la jornada de reflexió i al llarg de la jornada electoral.

El mapa final dels resultats electorals dóna algunes lectures clares de l’estat del país: als municipis més pobres i amb els índex d’analfabetisme més alts (Morazán, la Unión, Chalatenango, Cabañas y Ahuachapán) és on la dreta ha guanyat més vots. I no és d’estranyar: el fantasma de la guerra encara està molt present per tot el país i la campanya de la por té efecte especialment en la gent més humil. No obstant això, la participació de la població massivament ha pogut decantar la balança i el país ahir va viure un moment històric, segurament el més important després dels acords de pau, el gener de 1992.

San Salvador es tenyeix de vermell

Els carrers de la capital salvadorenya, normalment deserta de vianants a la nit, ahir semblaven un riu vermell de banderes del frente, petits i grans vestits de vermell, cotxes tocant el clàxon i gent cridant consignes. Abraçades, somriures emocionats, crits de victòria i petards per tot arreu donaven sortida a l’eufòria col·lectiva i una alegria desbordada que reflectia vint anys d’espera i de lluita. Les multituds anven amunt i avall fins que es van començar a aplegar a la plaça de la rotonda Masferrer, on el Frente havia instal·lat un escenari a corre-cuita.

Un Funes esgotat i emocionat va sortir finalment per fer un discurs de vint minuts durant el qual va parlar de justícia, dels màrtirs, de ser magnànims amb la victòria, i de l’inici d’un estat social i democràtic de dret. “Aquest president electe, des d’aquesta tribuna, els perdona todes les seves ofenses” van ser les primeres paraules del nou president dirigides a ARENA i va exhortar la dreta a passar a l’oposició assegurant que buscaria l’entesa política i que seria el president de tots els salvadorenys, inclosos els qui no havien votat per ell.

Mauricio Funes sap que no podrà governar sense pactes, ja que tindrà minoria a l’assemblea legislativa, on ARENA en aliança amb el PCN i els democratacristians sumen majoria. Cal veure, però, si les bases del PCN, moltes de les quals van manifestar el seu suport al candidat de l’FMLN, exigiran a la direcció del partit que es desmarquin de la seva aliança històrica amb ARENA. El mateix podria passar amb els democratacristians, que malgrat estar també a la dreta podrien tenir més punts en comú amb els canvis moderats que promet el futur president.

El discurs de Funes no és ni revolucionari ni agosarat, cosa que entre els militants històrics d’esquerres provoca desconfiances per reformista, però té les bases que permetrien construir un El Salvador diferent: més just, menys pobre i, tan de bo, menys violent. En qualsevol cas, i només que Funes aconsegueixi, com assegurava en el seu primer discurs com a president electe, “un estat que no tingui gent que utilitzi la llei en benefici propi”, aquest país haurà donat un pas endavant important: un paso al frente con el Frente.

Us adjuntem també la resenya que acompanyava aquest article sobre la situació actual del país i els seus reptes de futur.

Pobresa i violència, els dos grans reptes del futur president

El Salvador té el trist rànquing de país més violent d’Amèrica Llatina, amb un promig, en els darrers mesos, de 12 assassinats diaris (segons les estadístiques policials). Les successives polítiques de “mà dura” i “súper mà dura” dels govens de dretes han primat la repressió per davant de la prevenció i no han servit per reduïr el nombre d’homicidis, extorsions i robatoris amb força. Durant el 2008 hi va haver un total de 3.175 assassinats i, durant els primers mesos del 2009, el percentatge ha tornat a augmentar. Es calcula que hi ha més de 450.000 armes a mans de la societat civil i grups de delinqüents però el govern no ha fet, fins ara, una política decidida per regular-ne la compravenda.

Les presons del país estan saturades, amb un nombre d’interns tres vegades superior a la capacitat real i les condicions infrahumanes en què s’amunteguen els presos va provocar motins i protestes massives dels presos aquest febrer passat. Més d’11.000 presos van seguir la protesta per demanar millores en l’alimentació, medicines i la fi dels maltractaments, així com visites de les famílies i l’agilització dels processos judicials.

D’altra banda, d’acord amb els estudis del PNUD, la pobresa afecta un 35% de la població salvadorenya i fa que gairebé unes 300 persones emigrin als Estats Units diàriament. La població salvadorenya emigrada ha passat de ser un 0,2% als anys seixanta, a ser més del 20% l’any a l’actualitat, i un pilar important de l’economia del país són les remeses que envien els 2,8 milions de salvadorenys a l’estranger a les seves famílies. Durant el 2008 el total de remeses va ser de 3.789,7 milions de dòlars, equivalent al 17,1% del Producte Intern Brut salvadoreny, segons del Banc Central de Reserva.

Las elecciones en El Salvador, precedente de una tensa contienda presidencial

Avui us voliem fer arribar un article de la Jena Andrews, observadora de les eleccions municipals i legislatives del 18 de gener a el Salvador com a membre de la Misió d'Observació Internacional.

Las elecciones en El Salvador, precedente de una tensa contienda presidencial
Jena Andrews, CISPES 4 de febrero de 2009

El pasado 18 de enero, los votantes salvadoreños acudieron a las urnas para elegir a los alcaldes de los 262 municipios del país y a 84 diputados para la Asamblea Legislativa nacional. Al finalizar una tensa jornada electoral, llena de disputas locales y alegatos de irregularidades y fraude, el izquierdista Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) celebró su triunfo pese a haber perdido la ciudad capital a manos del partido derechista Alianza Republicana Nacionalista (ARENA).

Está listo el escenario para las elecciones presidenciales del próximo 15 de marzo, una contienda feroz entre Mauricio Funes del FMLN, en otro tiempo un periodista independiente, y Rodrigo Ávila del partido ARENA, antiguo magnate de la seguridad privada y hoy director de la fuerza policíaca nacional (PNC—Policía Nacional Civil). Al irse recibiendo los resultados preliminares de las elecciones municipales y legislativas, el FMLN se declaró la fuerza política más recia del país: ganó el mayor bloque de diputados a la Asamblea Legislativa, con 3 diputados más para un total de 35. Entretanto, ARENA perdió dos escaños y tendrá 32 diputados para el período legislativo 2009-2012.

De acuerdo con los resultados oficiales que divulgó el Tribunal Supremo Electoral de El Salvador (TSE), el FMLN ganó el 42.6% del voto nacional para los diputados, lo que lo convierte en el partido más popular en El Salvador por 4 puntos porcentuales, o alrededor de 90,000 votos por encima del ARENA. Esto consolida las continuas ganancias del FMLN de posiciones legislativas desde 1994, cuando el FMLN entró por primera vez a la política electoral transformándose luego de dejar de ser grupo guerrillero en virtud de los acuerdos de paz de 1992. Asimismo coloca al partido en camino de obtener la presidencia en marzo próximo.

Por otra parte, ARENA proclamó la victoria de su candidato Norman Quijano como alcalde de la ciudad capital San Salvador. Aunque derrotada, la alcaldesa en funciones y candidata Violeta Menjívar recibió más votos que en 2006. Dirigentes del FMLN creen que la victoria de Quijano se debió parcialmente al traslado de miles de votantes a San Salvador, argumento respaldado por el hecho de que Menjívar llevaba una ventaja significativa en las encuestas de opinión en los días inmediatamente anteriores al voto del 18 de enero.

A pesar de perder San Salvador, el FMLN ganó las alcaldías de casi todas las demás grandes ciudades en las zonas metropolitanas, incluyendo Mejicanos, Apopa y San Marcos. En términos globales, el FMLN aumentó el número de municipios que gobernará en más del 60%, de 59 a 96, lo cual indica el amplio apoyo que goza en todo el país el partido de izquierda tanto en las áreas rurales como urbanas. El FMLN se declaró vencedor en tres de las cuatro siguientes mayores ciudades del país: Soyapango, Santa Tecla y Santa Ana. El triunfo en esta última ciudad es especialmente relevante, ya que el alcalde en funciones y candidato, Orlando Mena del Partido Demócrata Cristiano (PDC), había regido la ciudad durante nueve años.

El FMLN ganó asimismo varios municipios más pequeños que no había dirigido en los últimos años, tales como La Unión, Izalco, Perquín y Zacatecaluca. Las victorias de La Unión y Perquín implican un aumento importante de votos rurales para el FMLN, un objetivo permanente del partido desde su formación.

Perquín e Izalco también son simbólicamente importantes para el partido. El FMLN reclamó a Perquín después de que ARENA la había ganado en 2006. Históricamente Perquín ha sido plaza fuerte del FMLN y fue un punto de concentración de la resistencia durante la guerra civil en El Salvador de 1980 a 1992. Izalco fue el sitio de un levantamiento que condujo a la infame masacre de unos 30,000 campesinos indígenas fieles a quien le dio su nombre al FMLN, Farabundo Martí. El FMLN gobernará Izalco por primera vez, a partir del 1° de mayo, cuando los alcaldes electos tomarán posesión de su cargo.

En la Asamblea Legislativa, el complicado sistema de votación residual de El Salvador probablemente dará una representación desproporcionada al derechista Partido de Conciliación Nacional (PCN). Después del ARENA y el FMLN, el PCN ha conservado su posición como el tercer mayor bloque en la Asamblea con 11 escaños, en tanto que el partido de centro derecha PDC tendrá 5 escaños. El PCN tendría el 13% de los escaños en la Asamblea pese a que recibió solamente el 8.8% del voto legislativo. El partido de centro izquierda Cambio Democrático (CD) tendrá un solo escaño, mientras que el Frente Democrático revolucionario, una ramificación de centro izquierda del FMLN, no ganó ninguno, lo que conforme a la ley salvadoreña tendría que ocasionar la disolución de este último partido.

Inexactitudes en el padrón electoral abren la puerta al fraude

Los informes de observadores nacionales e internacionales el día de las elecciones, revelan la presencia generalizada de irregularidades en todas las casillas electorales. El contexto preelectoral en El Salvador indica que un fraude electoral en gran escala fue puesto en marcha desde mucho antes de la apertura de las casillas. Se han señalado ejemplos de distorsión del sistema electoral, en particular en las acciones de la Asamblea Legislativa y el Tribunal Supremo Electoral respecto al manejo de datos del censo y el padrón electoral.

En septiembre de 2008 la Asamblea emitió la convocatoria oficial del período electoral de 2009 anticipándose a lo programado, unos días antes de que el gobierno promulgara oficialmente los datos del censo de 2007. En consecuencia, el número de escaños legislativos asignados a cada uno de los 14 departamentos (o estados) de El Salvador para todas las elecciones de 2009 se basa en datos del censo de 1998, que subestiman notablemente la población actual de San Salvador y otras ciudades importantes, concediendo así una representación desproporcionada a las áreas rurales más conservadoras cuya población se ha reducido grandemente debido a la emigración. Además de la configuración deficiente de las diputaciones, numerosos informes de votantes desactualizados revelan que en todo el país, difuntos y personas reubicadas continúan registrados como votantes.

Pese a las normas constitucionales y electorales para evitarlo, no todos los partidos políticos han tenido igual acceso al registro actual de ciudadanos naturalizados en que se basa el padrón electoral, o sea las listas de votantes. Al controlar el acceso al registro de ciudadanos, el partido ARENA impide que se compare dicho registro con el padrón electoral, e imposibilita la localización y resolución de inconsistencias entre ambos. El Tribunal Electoral, dominado por la derecha, no atendió este problema antes de las elecciones de 2009 pese a la prominente recomendación hecha por la Organización de Estados Americanos en 2008 de que se resolviera esta obstrucción a la integridad electoral. Las deficiencias que afectaban el padrón electoral dejaron las elecciones de enero extremadamente vulnerables al fraude cometido por partidos que trajeron gente de Guatemala, Honduras y Nicaragua a votar, o que transportaron votantes de algunos municipios a otras áreas donde la elección era más disputada. La persistencia de nombres de personas fallecidas o emigradas en el padrón electoral permitió que otras votaran utilizando sus identidades y credenciales para votar (llamadas Documentos Únicos de Identificación o DUI) falsificadas. De todas partes se recibieron informes de estas prácticas tanto en los días anteriores como el día mismo de las elecciones.

Representantes del FMLN informaron que seis autobuses llenos de extranjeros fueron detenidos en el departamento de La Unión, y otros tres autobuses fueron detenidos en el departamento de Usulután. Mientras tanto, la Policía Civil Nacional informó que había un autobús con nicaragüenses en el municipio de San Miguel. Observadores recibieron también informes del alojamiento de grandes grupos de gente en edificios gubernamentales en San Salvador, el municipio que ARENA más codiciaba, la noche anterior a las elecciones.

No obstante estos alarmantes incidentes, existe la esperanza de que esfuerzos localizados de activistas de partido defenderán eficazmente la legitimidad del voto este marzo en todo El Salvador. En San Isidro Cabañas, durante la semana anterior a la elección municipal, representantes de los partidos FMLN, PCN, PDC y CD entablaron una demanda ante el Tribunal Electoral alegando que el alcalde y candidato de ARENA estaba distribuyendo credenciales de elector a ciudadanos hondureños que figuraban en el padrón electoral. El día de la elección, representantes de partido del Comité Electoral Municipal barrieron con la oposición del representante de ARENA y acordaron cerrar la votación al medio día dado el flujo evidente de votantes extranjeros. Gracias a la activa respuesta local, los pobladores de San Isidro Cabañas tuvieron otra oportunidad de elección justa en una nueva votación especial el día 25 de enero.

Aunque el FMLN ha instado a encontrar soluciones a los fraudes con el padrón electoral, entre ellas el acceso público al registro ciudadano, el uso de luces ultravioleta en las mesas de las casillas para certificar los DUI, y la "votación residencial", en donde los ciudadanos voten en casillas más pequeñas en sus propios vecindarios, reduciendo así la probabilidad de que voten residentes falsos, sus recomendaciones han sido ignoradas, o bien el TSE las ha desechado.

Ante una elección presidencial en marzo que se basará, otra vez, en listas electorales imprecisas, el FMLN está contando con que la organización de las comunidades de base y la atracción que ejerce su candidato trasciendan la campaña difamatoria basada en el miedo que ARENA ha llevado a cabo durante meses con la complicidad de los principales medios impresos.

Con Rodrigo Ávila detrás de Mauricio Funes por 17 puntos en algunas de las últimas encuestas, ARENA parece resignado a no poder ganar en la primera ronda de la elección presidencial el 15 de marzo. En cambio, su estrategia consistirá en forzar a una votación de desempate evitando que el FMLN gane la mayoría absoluta (50% más un voto) que necesita para ganar en la primera ronda. En una votación de desempate en la segunda ronda, sólo competirían los dos partidos con la mayoría de los votos, lo que daría a ARENA la ventaja de atraer los votos de simpatizantes de los partidos menores de derecha. Si bien el traslado de votantes de un municipio a otro no afecta los resultados de una elección presidencial en toda la nación, se espera que la derecha introduzca de nuevo a extranjeros en las casillas con el fin de evitar que el FMLN gane el voto mayoritario en la primera ronda. Para prevenir el fraude electoral y mantener la confianza en su campaña, el FMLN dependerá del poder de sus activistas para obtener el voto y defender una elección justa. En los meses anteriores a las elecciones de enero, los recursos limitados del FMLN, que consisten básicamente en la energía de su base de activistas, se dividieron entre hacer campaña en los niveles local y departamental y mantener el impulso de la contienda presidencial. Entre tanto, los recursos monetarios y exposición a los medios de que dispone ARENA, prácticamente ilimitados, contribuyeron a la victoria de Quijano en la capital San Salvador. Con menos de dos meses antes de la elección presidencial, los activistas del FMLN ya están en condiciones de concentrar su total atención en un esfuerzo concertado hacia una victoria presidencial.

Si bien ARENA y la derecha de El Salvador tienen la ganancia simbólica de San Salvador y sus cofres están llenos, las victorias numerosos y de amplio alcance del FMLN en las elecciones del 18 de enero demuestran que en el plano nacional, la mayoría de los electores ven en el FMLN una alternativa esperanzadora a los 20 años de gobierno del partido ARENA. El liderazgo del FMLN está contando con que la participación de las comunidades de base corte de tajo el fraude electoral y les entregue el triunfo presidencial este marzo. Entre sus compromisos de campaña para reducir las disparidades económicas y sociales en El Salvador, el partido ha prometido también resolver las inquietudes acerca del sistema electoral para asegurar así la imparcialidad y la transparencia en elecciones futuras.

Jena Andrews es activista y escritora; vive en El Salvador. Fue observadora de las elecciones municipales y legislativas del 18 de enero en el Salvador como miembro de la Misión de Observación Internacional, junto con casi 100 observadores electorales de 13 países. Jena Andrews es también miembro del CISPES, el Comité de Solidaridad con el Pueblo de El Salvador, y colabora con el Programa de las Américas (www.americaspolicy.org)

El Museo de la Palabra y la Imagen

"Hay quienes imaginan el olvido
Como un depósito desierto /
una cosecha de la nada y sin embargo
el olvido está lleno de memoria".Mario Benedetti

El Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) és una iniciativa ciutadana dedicada a investigar, rescatar, preservar i mostrar al públic elements de la cultura i la memòria històrica de El Salvador. La seva tasca des de la finalització de la guerra civil ha estat extraordinària obrint nous espais a la cultura i a la memòria històrica.

Posseeix col.leccions de manuscrits, fotografia, àudio, cinema, vídeos, cartells, objectes i publicacions gràcies a la donació i entusiasta col•laboració de la societat, de molts salvadorencs i salvadorenques que han respost a la crida de lluitar contra l’oblit i el silenci.

Al finalitzar un conflicte armat s'imposa la tasca necessària de reparar el teixit social esquinçat per tanta violència. La realitat ens ha demostrat que sempre apareixen dues visions que situen la pròpia experiència viscuda en un primer pla per a intentar definir el camí de la reconciliació. Cadascun d'aquestes dues anàlisis intenta convertir la història en la seva visió de la història, però, més enllà de la definició final que formi aquesta història oficial a la mercè dels bàndols enfrontats, també existeix la història de les víctimes, i aquí és on apareixen diferències de gran importància.

La història oficial, que en el cas de El Salvador es troba en mans de les mateixes oligarquies, interessos estrangers i estaments militars que van abocar el país a la violència, tendeix a desvirtuar aquells passatges de la realitat que puguin recordar els motius profunds del conflicte, evidenciar les autèntiques injustícies o forçar el reconeixement de les responsabilitats, tot això amb un únic objectiu: aconseguir la impunitat.

Per tot això, el primer i obligat pas és recuperar la història de les víctimes que l'horror, la intimidació, el menyspreu i el dolor ha obligat a guardar en un forçat oblit, en un dramàtic silenci. Al recuperar la seva història i fer-la present en la societat en contraposició a la història oficial, es permet dignificar les seves vides, reconèixer socialment els fets esdevinguts, aprendre de les seves experiències i identificar camins importants per a una reconciliació profunda que estigui basada en la justícia, la llibertat i la veritat.

Recuperar la historia oblidada, mostrar el rostre més humà i mes digne de El Salvador, donar veu als que es volen silenciats i obrir nous espais culturals a tots els sectors de la població són els objectius que té el MUPI.

I així, podem destacar entre les seves activitats l’edició d’alguns llibres com: “Luciérnagas en El Mozote” de Rufina Amaya, Mark Danner y Carlos Henríquez Consalvi, “1932, Rebelión en la Oscuridad” de Jeffrey L. Gould y Aldo Lauria-Santiago, “Sagatara mío, Salarrué y Leonora” de Janet Gold, o “La Terquedad del Izote. La historia de Radio Venceremos” de Carlos Henríquez Consalvi (“Santiago”).

I entre les exposicions: “Roque Dalton, la palabra del volcán” (Una aproximació al poeta, revolucionari i lluitador social), “Memoria de los Izalcos” (Fotografíes de 1896 que mostren la vida quotidiana i la cultura de les comunitats indígenes de l’occident salvadoreny), “Prudencia Ayala” (La història de la lluitadora pels drets de les dones a El Salvador) o “De la guerra a la paz” (Imatges i documents sobre la guerra civil 1981-1992).

Des d’aquí us volíem encoratjar a conèixer i difondre les seves activitats i col·laborar amb la seva tasca.

L'associació Pro-Búsqueda

Pro-Búsqueda és una associació, impulsada pel jesuita Jon Cortina, de famílies salvadorenques que han sofert —i en molts casos encara sofreixen— la desaparició forçada dels seus nens i les seves nenes a causa de la guerra civil a El Salvador. L'acció de Pro-Búsqueda s'emmarca dintre del moviment de víctimes civils de la guerra a El Salvador, al costat dels comitès de mares de desapareguts: COMADRES, CODEFAM i COMAFAC.

Pro-Búsqueda està fundada sobre una pregunta punyent que brolla de les entranyes i el cor d'una mare o un pare angoixat: On està el meu fill? On està la meva filla?

Per aquest motiu l'Associació ha definit evolutivament la seva missió així: “buscar i localitzar als nens i nenes desaparegudes a conseqüència del conflicte armat a El Salvador per tal de promoure el seu retrobament i la reintegració familiar. Així mateix, reivindica les demandes de la veritat, la justícia i la reparació que les víctimes de la desaparició forçada de menors exigeixen a l'Estat.

Potser, un dels elements més destacats dels membres d'aquesta associació és haver-se mantingut cohesionats per tant temps. Han transcorregut molts anys i més de 500 famílies, pobres i camperoles, es mantenen unides amb l'esperança de trobar als seus fills desapareguts.

Altres països de l'Amèrica Central que van sofrir els efectes dels conflictes durant els anys setanta i vuitanta no estan exempts del problema dels nens i nenes desaparegudes, i per aquest motiu Pro-Búsqueda comparteix la seva experiència amb altres països, sobretot amb les institucions en Drets Humans de Guatemala.

Podeu conèixer més aquesta associació a través de la seva web, llegint aquesta resolució de la Corte Interamericana de Derechos Humanos, llegint aquest article o aquest altre publicat al diari CoLatino.

Huacal i El Bloc dels Viatges

Aquest mes d'octubre Huacal ha iniciat una campanya de difusió del projecte "Educació es futur".

Amb aquest projecte es vol donar suport a les necessitats dels adolescents de la Comunitat de Santa Fe amb un pla de beques per tal de cobrir les despeses bàsiques de transport, material escolar i alimentació. En concret, s'adreça a aquells joves que havent acabat l’educació primària no poden accedir als estudis de batxillerat per manca de recursos econòmics.

Aquesta campanya rep el suport de El Bloc dels Viatges en el marc de la cel.lebració del seu relat 404 i per aquest motiu hem acordat (amb l'ajuda de la Red Europea de Diálogo Social REDS) fer arribar de franc a les persones que estiguin interessades un exemplar en català del llibre “El Salvador, entre la naturalesa i la mà de l'home”.

Aquest llibre és una visió d’aquest país després dels terratrèmols de l’any 2001 per part d’un equip de periodistes i reporters gràfics de mitjans de comunicació salvadorencs i catalans que comparteixen amb tot un poble, no tan sols els efectes dels sismes, sinó que també la responsabilitat dels governs en aquesta tragèdia. Per aquelles persones que no coneixen gaire aquest petit país d’Amèrica Central és una bona aproximació a la gent, a la seva vida i als seus valors.

Rebre aquest llibre és ben senzill: Només cal escriure durant el mes d'octubre un correu (indicant les vostres dades bàsiques: nom i cognoms, adreça, població i codi postal*) a l'adreça electrònica amudaria07@yahoo.es de El Bloc dels Viatges i rebreu aquest llibre al domicili que faciliteu sense cap tipus de cost abans de final d'any.

Esperem que us sigui d'interès i volem animar-vos a col.laborar amb nosaltres !!!

(*) Un cop feta la tramesa les dades facilitades seran eliminades.

"Educació és futur": Projecte de Beques d'Estudi

Huacal col.labora des de fa anys amb la Comunitat de Santa Fe en el departamente salvadorenc d'Usulután. Aquesta comunitat està constituida per un grup de famílies de desmobilitzats que, després del final de la guerra i dels acords de pau de l'any 1992, van ésser ubicades en les terres d'una antiga hisenda que duia aquest nom en el municipi de San Francisco Javier a l'orient del país.

Amb el projecte "Educació és futur", iniciat l'any 2005, es vol donar suport a les necessitats dels adolescents de la Comunitat de Santa Fe amb un pla de beques per tal de cobrir les despeses bàsiques de transport, material escolar i alimentació. En concret, s'adreça a aquells joves que havent acabat l’educació primària no poden accedir als estudis de batxillerat per manca de recursos econòmics.

Actualment es troben becats 14 alumnes (en el batxillerat general i en les especialitats de comptable, mecànica, administratiu i electrònica) i volem arribar fins els 23 alumnes becats en aquest curs 2008-2009 per la qual cosa hem iniciat una nova fase de difusió del projecte a la recerca de persones interessades en col.laborar amb la Comunitat de Santa Fe i aquests joves.

La manera de col.laborar és força senzilla: cada adolescent necessita una aportació de 20 € al mes per poder finalitzar els seus estudis de batxillerat i cerquem persones o col.lectius interessats en fer-ho possible !!!

Per rebre la documentació per col.laborar o per més informació ens podeu escriure a l'adreça electrònica: huacal2005@yahoo.es o trucar-nos al telèfon 93 268 4108 (de 10h. a 14h. i de 16h. a 19h.) on us podem facilitar totes les dades que us interessin tant del projecte "Educació és futur" com de la nostra associació. Moltes gràcies !!!

Eleccions a El Salvador: Mauricio Funes, candidat a president pel FMLN

Organitzat per la Red Europea de Diálogo Social (REDS) el proper dilluns 7 de juliol del 2008 a les 19h. al Centre Cívic Pati Llimona (Carrer Regomir, 3) tindrà lloc una conferència a càrrec de:

- Mauricio Funes, candidat del FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) a la presidència de El Salvador.

- Hato Hasbún, membre de la Comissió Política del FMLN.

El col·loqui servirà per analitzar els efectes d'una possible alternança política en aquest país. De fet, les darreres informacions sobre intenció de vot a aquest país d'Amèrica Central donen com a guanyador al partit d'esquerres FMLN amb un percentatge del 28,4% de vots, mentre que l'actual partit al Govern, ARENA, obtindria el 22,1% dels vots.

Esteu totes i tots convidats !!!

"Una mirada cap a El Salvador"

HUACAL i REDS us conviden a participar a la xerrada-debat “Una mirada cap a El Salvador”:

“Situació actual del procés salvadorenc: perspectiva política i social. Mobilitzacions socials davant del paper del govern i l´actual Arquebisbe Fernando Saénz Lacalle amb el cas de Monsenyor Romero”.

Amb la participació de: Miguel Ventura (ex sacerdot salvadorenc participant al procés de lluita de El Salvador). Modera: Francisco Mena Sandoval (membre de REDS i HUACAL i participant al procés de lluita de El Salvador).

Dilluns 29 d´octubre a les 20 hores

al c. Trafalgar, 25 2on 2a

Per més informació podeu trucar al 93 268 4108

Estades Solidàries a Santa Fe

Cada estiu s'organitzen estades solidàries durant els mesos de juliol - agost en les que la gent que col.labora amb l'ONG - siguin socis o no- participa en les diferents tasques dels projectes que es desenvolupen habitualment a la Comunitat de Santa Fe.

Durant les estades, a sol.licitud de la Comunitat, es duen a terme diverses activitats formatives, d'intercanvi d'experiències, activitats lúdiques, etc. i es planifiquenfuturs projectes de cooperació internacional.

Des de Huacal considerem les "estades solidàries" com una bona oportunitat de conèixer la realitat del país, intercanviar experiències i establir ponts de diàleg i treball conjunt.

Educació és futur

Aquest projecte s’ha endegat a partir de les demandes i de les necessitats plantejades per la Comunitat de Santa Fé al departament d'Usulatán. Cerca donar suport a l’estudi dels joves de la Comunitat que havent acabat l’educació primària no poden accedir als estudis de batxillerat per manca de recursos econòmics.

És un projecte de llarga durada doncs es pretén mantenir-ho actiu sense data límit. S’ha posat en marxa l’any 2005, però el procés de identificació de necessitats i la demanda per part de la Comunitat s’esta treballant anualment des d'aquell any.

L’agost del 2005, durant l’estada de la delegació de Huacal, es van tancar els criteris, el funcionament i la selecció dels primers/es becades. S’han fet les previsions tènciques i financeres per un primer període de tres anys, tenint en compte la durada del cicle d’estudis de batxillerat que pot ser de 2 – 3 anys depenen de l’especialitat triada pels alumnes. En acabar aquest primer cicle de projecte s’espera haver becat a 23 joves

Qualificant dones per al lideratge i conducció en organismes cooperatius

La finalitat del projecte és acompanyar a les dones cooperativistes de CONFRAS en processos de participació que els hi permeti situar-se com subjectes actius de les seves comunitats, generant propostes i participant en la presa de decisions dels organismes cooperatius.

El projecte cerca, en concret, que les 400 dones que participaran en les accions de formació del projecte, tinguin una major participació en els organismes de direcció cooperatius, i major capacitat d’incidència al si dels organismes de CONFRAS, les Federacions i les cooperatives. En les capacitacions promogudes pel projecte s’utilitzen eines i tècniques d’educació popular, adpatant el contingut en guies didàctiques i possant l’èmfasi en la importància del treball col.lectiu.

CONFRAS és una confederació de federacions de cooperatives agropacuaries de El Salvador que actúa en tots els àmbits de desenvolupament agropecuari, de cooperativisme i participació, tenint presència en tots els Departaments de El Salvador. El projecte està executat i coordinat per el CNMC – Comitè Nacional de Mujeres de Confras i es dur a terme en 9 dels 11 departaments.

Pràctiques del Master de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat de Barcelona

L’any 2002 s’inicien en El Salvador les pràctiques d’avaluació final del Master de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat de Barcelona - Món 3. Dins aquest programa de pràctiques, un equip d’alumnes coordinats per Francisco Mena Sandoval (professor i tutor del Master i President de Huacal) s’han desplaçat durant un mes a El Salvador.

Durant els anys 2003 i 2004, les i els alumnes d'aquest Master han treballat en l’estudi d’un nou projecte que la Comunitat Santa Fe vol endegar: el turisme solidari.

L’any 2005 van realitzar un estudi de necessitats de la Comunitat i han participat en l’actualització del Cens Comunitari

Fira per a la Transformació Social

La Fira per la Transformació Social és una iniciativa en la que van participar diverses organitzacions i col·lectius de base de Barcelona i es van visibilitzar les seves diferents iniciatives de sensibilització, de denúncia i de transformació social que responen en definitiva, a una mateixa necessitat de transformar un sistema global que genera models de centre/perifèria tant en el Nord com en Sud.

La Fira es va proposar com un espai de sensibilització social que facilités la reflexió crítica i l’ intercanvi de mirades al sistema de globalització imperant. L´ objectiu va ser facilitar la trobada entre les diferents iniciatives locals- tant de Barcelona com en cooperació amb altres indrets del món- que tenen en comú una voluntat de transformació social.

A la primera edició, a finals de l'any 2006, van assitir més d'un miler de persones i van participar una trentena d'organitzacións. El ventall d'activitats fou molt ampli, des de xerrades ivideo-fòrums a circ i música, tal com es reflecteix en les imatges.

Tallers de confecció a Santa Fe

El projecte té com a objectiu la creació i posada en marxa d'una empresa integrada per dones dins el sector de la confecció. Amb aquesta iniciativa es pretén potenciar el desenvolupament econòmic de les dones de la comunitat mitjançant la seva incorporació en projectes productius que els hi facilita la millora de la qualitat de vida.

El període de realització previst inicialment per al projecte era de dos anys –d’abril 2001 a abril 2002 - però el terratrèmol sofert pel país i els seus terribles efectes ha obligat a atura-ho durant un temps per atendre a les tasques prioritàries de reconstrucció. Un cop reprès s’ha mantingut el ritme de desenvolupament previst.

En la primera fase, que ha tingut una durada d'un any, s’ha capacitat a les dones en la gestió empresarial i en les tècniques de confecció i patronatge. Paral.lelament s'ha iniciat el procés de creació i posta en marxa de l'empresa - personeria jurídica, estudi de mercat, organització del treball, etc. En la segona fase, iniciada el gener de 2003 s’ha possat en marxa l’empresa i, en acabar aquest procés, s’ha iniciat la producció.

Mirades Solidàries

Mirades Solidàries és una iniciativa de REDS (Red Europea de Diálogo Social) que posada a les mans de diferents entitats que treballen per la transformació social, s´ha tornat un projecte col.lectiu. Al projecte participen diverses organitzacions i col.lectius de base de Catalunya amb l’objectiu de visibilitzar i enfortir les seves eines de sensibilització, de denúncia i de transformació social.

Davant d'això, aquest projecte pretén ser un espai de trobada, de reflexió critica i de creació col.lectiva que ens permeti desatomitzar consciències, i que afavoreixi: a) L´intercanvi de mirades al sistema de globalització imperant, generador de models de centre/perifèria tant en el Nord com en el Sud, b) Compartir, enfortir i crear noves eines de sensibilització, acció, comunicació i democràcia participativa, c) Crear projectes col.lectius i teixir xarxes creatives i de suport mutu, i d) La trobada, el diàleg i l´ intercanvi d´ experiències, opinions i propostes innovadores en un fòrum participatiu.

Actualment hi participem a Mirades Solidàries els següents col.lectius i associacions: Nexes Interculturals de Joves per Europa, Col.lectiu Naguals d'art i solidaritat, Recursos d’Animació Intercultural (RAI), Fundació Akwaba, Fundació Vicki Sherpa Eduqual, Acció per un Turisme Responsable, Wafae, Xarxa d’Enllaç amb Palestina, Krax, JEA (Jigeen en Acció), Diomira/Escola Traç, Comité de Solidaritat Oscar Romero de Tarragona, Col.lectiu Maloka (Colombia), La Garriga Societat Civil, Ruido, Sodepau, ZaLab.TV, Chamaco, Xarxa de Consum Solidaria, Trans-formas, i nosaltres, Huacal.

Llibre "El Soroll de la Milpa"

A finals de l'any 2006, REDS va editar el seu segon llibre de la col.lecció "Camino del Sur", titulat "El soroll de la milpa", un recull de quatre experiències d'organització popular i lluita a Amèrica Central, en concret a Nicaragua, Guatemala, El Salvador i Mèxic.

Aquest llibre pretén descriure com la població d'aquests països, en situacions extremes de violència social i política, han establert formes de treball per sobreviure i treballar autònomament. S'expliquen, doncs, els casos de la Comunidad Segundo Montes, les Comunitats Populars de Resistència de la Sierra, el Programa Campesino a Campesino i el Municipi Autònom Zapatista El Trabajo. La presentació del llibre, i amb la finalitat d´arribar a un públic ampli i divers, alhora de per estimular el treball en xarxa entre les entitats i la societat civil, es complementa amb una exposició gràfica i un cicle de xerrades.

Huacal va col.laborar tant en l’elaboració del llibre com en l’exposició i les xerrades, conjuntament amb altres entitats catalanes com: La Garriga Societat Civil (Chiapas), Sodepau (Nicaragua) i Cinc Continents (Guatemala).

LLibre "El Salvador, entre la naturalesa i la mà de l'home

Després del terratrèmol del 13 de gener del 2001, la Red Europea de Diálogo Social (REDS), amb el suport de Huacal, envia a El Salvador un equip de persones (periodistes o reporters gràfics de mitjans de comunicació salvadorencs i catalans) que viuen el següent terratrèmol i les milers de saquejades posteriors.

Aquestes persones comparteixen amb tot un poble, no només la destrucció mortal de la naturalesa, sinó molt més que això: la responsabilitat política dels governs i els partits que descobreixen la mà de l’home en aquesta tragèdia. Aquest seria el primer exemplar d’aquesta col.lecció titulat “El Salvador. Entre la naturalesa i la mà de l’home”, un anàlisis de la realitat en El Salvador més enllà de la desgràcies naturals.

El dia 13 de febrer de l’any 2003 es va fer la seva presentació al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, i l’acte va anar acompanyat d’una xerrada titulada “El Salvador dos anys després. Una mirada actual.”

Un cop feta aquesta primera presentació, durant els últims anys s'ha presentat aquest llibre (acompanyat sempre d'una xerrada) a diferents ciutats de Catalunya, Espanya, El Salvador, Nicaragua, Canadà i els Estats Units.

Una mica d'història

Huacal, ONG de solidaritat amb El Salvador, neix l’any 1993 com a resultat d’una estada solidària d’un grup de gent a El Salvador.Després de conèixer aquella realitat, vàrem decidir treballar conjuntament per a recolzar el procés de reconstrucció que s’iniciava.

La situació oberta després de llargs anys de guerra ens va sensibilitzar profundament sobre la importància de donar suport als esforços, els projectes i les il.lusions de la gent i les organitzacions d’aquell país que estaven treballant per reconstruir el seu futur en pau i amb condicions de dignitat i justícia social.

Tot el treball que es desenvolupa, tan referit a les activitats que es duen a terme com a la gestió econòmica i organitzativa, es realitza a títol de voluntariat.

L’activitat de solidaritat de Huacal ha estat connectada, des de la primera presa de contacte, l’any 1993, a la Comunitat de Santa Fe, en el departament de Usulután. Aquesta comunitat està constituïda per un grup de 44 famílies de desmobilitzats que varen ésser ubicades en les terres d’una antiga Hisenda, la Santa Fe, del municipi de San Francisco Javier.Des d’aquell moment ençà, hem col.laborat en diversos projectes de desenvolupament de la comunitat i hem pogut conèixer i participar en tot el seu procés.

També hem realitzat altres activitats amb organitzacions salvadorenques i hem impulsat les accions de sensibilització a Catalunya i Espanya sobre la situació política i social de El Salvador i, especialment, en els moments més tràgics provocats per la naturalesa, com els terratremols del 2001 o el pas del Mitch. I en aquest sentit cal destacar el projecte "Construïm futur" que van desenvolupar els anys 2001 i 2002.