10/4/11

Derechos humanos, ¿de quién?

Avui us convidem a la lectura d'aquest interessant article de Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i profesor de Public Policy en The Johns Hopkins University, publicat al diari Público el passat 31 de març:

"Es extraordinaria la selectividad que existe en los medios de información de mayor difusión de España en la cobertura de las violaciones de los derechos humanos hoy en el mundo. Cuando tales violaciones ocurren en Cuba, la noticia ocupa grandes espacios mediáticos. La liberación de presos políticos en aquel país, por ejemplo, ha ocupado una gran atención de tales medios, así como de los establishments políticos tanto de España como de la Unión Europea. El Parlamento Europeo, por ejemplo, dominado por los partidos pertenecientes a las sensibilidades conservadoras y liberales, ha pasado varias resoluciones sobre lo que llaman “la flagrante violación de los derechos humanos en Cuba”. Me parece bien que se denuncie la violación de derechos humanos en Cuba, pero me parece enormemente incoherente (para expresarlo de una manera amable) que se permanezca en silencio frente a las violaciones mucho más extensas y más dramáticas que las ocurridas en Cuba y llevadas a cabo en países gobernados por las derechas, tales como Colombia.

En realidad, este silencio muestra la falta de credibilidad de tales medios en su supuesta defensa de los derechos humanos. Lo que están haciendo es utilizarlos para promover sus puntos de vista políticos e ideológicos. No son las violaciones de los derechos humanos (que utilizan para sus fines ideológicos), sino su objetivo de promocionar su ideario político lo que motiva su atención a tal violación.

Hoy, uno de los países que está cometiendo mayores violaciones de derechos humanos en América Latina y en el mundo es Colombia, sin que los medios de información españoles de mayor difusión hayan informado sobre ello. Colombia ha sobrepasado este año a Sudán como el país que tiene un porcentaje mayor de personas desplazadas de sus hogares por causas políticas. De una población total de 44 millones de habitantes, 5,2 millones (casi el 12% de la población) han sido desplazadas por causas políticas, siendo los grupos más afectados por estos desplazamientos forzosos las poblaciones indígenas, tal como documenta el asesor jurídico de los Sindicatos del Acero de EEUU, Dan Kovalick, en su artículo “Colombia Slips Into the Abyss” (Counterpunch, 10-03-11).

Es probable que esta situación se acentúe con el Tratado de Libre Comercio con EEUU, pues facilitará las inversiones estadounidenses en la producción de aceite de palma, que es una de las causas del desplazamiento de la población indígena, conseguido por medios violentos y liderado por los infames paramilitares, que utilizan la lucha contra la guerrilla como excusa para expulsar a miles y miles de campesinos de sus tierras.

El Tratado de Libre Comercio entre Colombia y EEUU (presionado por las grandes corporaciones estadounidenses) tendrá un impacto muy negativo en el pequeño campesino colombiano, tal como ha ocurrido con semejantes tratados bilaterales de EEUU con México y con Haití. Como ha reconocido recientemente nada menos que el que fue presidente de EEUU Bill Clinton, el mayor promotor del tratado de libre comercio entre Haití y EEUU cuando fue presidente, tal tratado ha dañado a Haití. Cito directamente sus declaraciones: “El tratado bilateral con Haití favoreció a los grandes agricultores de mi Estado, Arkansas, pero ha dañado enormemente a los pequeños campesinos de Haití. Fue un gran error… Y tendré que vivir el resto de mi vida con el sentimiento de haber sido responsable del deterioro de la capacidad de producir alimento por parte del propio pueblo de Haití” (mencionado en el artículo de Kovalick).

Otra enorme violación de los derechos humanos es la situación laboral en Colombia. Según la Escuela Nacional Sindical (ENS) de Colombia, 51 sindicalistas fueron asesinados en 2010, y en lo que va de año ya se ha asesinado a cuatro sindicalistas (incluyendo tres maestros). Como escribe el mismo Dan Kovalick (esta vez en el diario Huffington Post, 09-03-11), este número de sindicalistas, 51, es idéntico al número de sindicalistas asesinados en 2008, cuando el candidato Obama expresó su desacuerdo con el tratado bilateral de comercio entre Colombia y EEUU. El candidato Obama se opuso a la ratificación del tratado, refiriéndose a los asesinatos políticos de los sindicalistas como la causa de su oposición. Un indicador más del abandono de muchas de sus promesas ha sido el hecho de que el presidente Obama, con el mismo número de sindicalistas muertos hoy que entonces, apoye ahora tal ratificación.

La situación de abuso que está ocurriendo en Colombia ha dado pie a que la Confederación Internacional de Sindicatos se oponga también a que se establezca un tratado bilateral entre la Unión Europea y Colombia semejante al que probablemente se aprobará en EEUU este año. Es probable que ambos parlamentos, el Congreso de EEUU y el Parlamento Europeo, que se llenan la boca hablando de derechos humanos, aprueben tal tratado.

¿Se imaginan ustedes qué ocurriría si fueran asesinados 51 sindicalistas en Cuba? Ocurre en Colombia y ni siquiera es noticia. ¿Dónde están los “grandes defensores de los derechos humanos” como Mario Vargas Llosa, José María Aznar, Bernard-Henri Lévy, Moisés Naím y otros? y ¿dónde se pueden leer los editoriales de los grandes medios de difusión protestando por tales hechos? Por cierto, cuando estoy terminando de escribir este artículo, leo en la agencia EFE que el abogado Ricardo Alberto Sierra, que representaba a los familiares de las víctimas de los paramilitares de la región del Pacífico (20.000 asesinados), acaba de ser asesinado ante su familia. ¿Hasta cuándo la comunidad internacional, supuestamente defensora de los derechos humanos, continuará con su silencio ensordecedor?"

3/4/11

Neix la la col·lecció “Postals des d’Amèrica Central”

Mirades Solidàries cap a Amèrica Central i el Carib és una iniciativa, de la que forma part activa Huacal, per a crear un espai d'interacció i intercanvi entre les diferents entitats catalanes que treballen en l'àmbit de la cooperació amb Amèrica Central, amb l'objectiu d'enfortir vincles, augmentar la seva capacitat d'acció i donar major visibilitat a la realitat d'aquests països en la ciutadania catalana.

Avui, Mirades Solidàries presenta la col·lecció “Postals des d’Amèrica Central” que s'estrena amb els tres primers quaderns, abordant tres temàtiques transversals de la cooperació al desenvolupament: Drets Humans, recursos naturals i gènere.

El primer de la sèrie és Una mirada a la situació dels Drets Humans a l’Amèrica Central. Es tracta d'una recopilació de les dades més rellevants recopilades en els dos últims informes de DDHH que ha realitzat la Fundación de Estudios para la Aplicación del Derecho (Fespad), on es mostren alguns casos reals de vulneració de drets fonamentals en diferents països d’Amèrica Central i una breu ressenya del context social i polític de la regió, entre d’altres.

El segon quadern, sota el títol Recursos Naturals i Transnacionals , pretén ser un informe-denúncia del model de desenvolupament tecnoindustrial, basat, principalment, en l'individualisme i el consum, que s'ha adoptat als països de Amèrica Central. El turisme, l'extracció minera i les poblacions camperoles, els mercats internacionals i l'explotació dels recursos naturals són alguns dels punts que es tracten amb cura en aquest quadern.

Finalment, el tercer quadern, El gènere, una qüestió d’imatge, és una edició que s'articula en set capítols -tants com els països que integren Amèrica Central- que exposa el problema de la sobrerepresentació que existeix al món i, més concretament, a Amèrica Central, dels homes envers les dones. Es descriuen actituds sexistes que deixen en una posició inferior a la dona i s'aborda el problema de la violència exercida pels homes sobre les dones com un problema transversal.

26/3/11

Presentació del llibre "Jonathan no tiene tatuajes. Crónicas de jóvenes centroamericanos en la encrucijada"


I com a cloenda del Taller "Maras, pandillas i bandes llatines: com explicar la complexitat" (dels propers dies 30 i 31 de març adreçat a periodistes i professionals de la comunicació), el proper divendres 1 d'abril a les 18:00h tindrà lloc la presentació del llibre "Jonathan no tiene tatuajes. Crónicas de jóvenes centroamericanos en la encrucijada" al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10 de Barcelona - Entrada lliure).

Aquest llibre és el resultat d’una investigació periodística que s’apropa de manera etnogràfica a la part menys visible de la violència juvenil centreamericana, per tal d’humanitzar el seu rostre. Busca contribuir a superar la simplificació i banalització que sovint mostren els mitjans de comunicació sobre les “maras” i les denominades “bandes llatines”.

A l'acte, hi assistiran el director de la Coalición Centroamericana para la Prevención de la Violencia Juvenil (CCPVJ), Adilio Carrillo; el periodista Cristian Alarcón, editor del llibre i membre de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano; dos dels autors, Óscar Martínez i Carlos Salinas; i un dels fotoperiodistes del llibre, Toni Arnau.

Si voleu més informació aquí teniu el targetó de convocatòria... i us hi esperem !!!!

21/3/11

I recordeu que la setmana vinent és el taller "Maras, pandillas i bandes llatines: com explicar la complexitat"


Com us vam comentar fa pocs dies, els propers 30 i 31 de març Huacal organitza un taller adreçat a periodistes i professionals de la comunicació amb el títol de "Maras, pandillas i bandes llatines: com explicar la complexitat" amb l'objectiu de crear i generar un espai de discussió sobre la forma d’abordar la informació que arriba des de l’altre banda de l’Atlàntic sobre les denominades “maras” o “pandillas” i evitar així paral·lelismes incoherents entre la violència juvenil a Amèrica Central i els grups de joves llatinoamericans a Barcelona.


Per tal d'incidir en aquesta reflexió s’oferiran eines per desmuntar els estereotips i prejudicis que s’associen a aquest fenomen social i als quals hi contribueixen les rutines periodístiques dels mitjans de comunicació.


El facilitador d’aquest taller serà Cristian Alarcón, llicenciat en Comunicació Social en la Universitad Nacional de La Plata (Argentina). Al 2006, li van concedir el premi Samuel Chavkin. Mestre de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, dirigida pel premi Nobel Gabriel García Márquez, i professor de la Universitat Nacional de La Plata. Guanyador de la beca Clarín-Fundació Noble i del Premi TEA, va treballar al diari Pàgina/12 i a les revistes Rolling Stone, TXT, Lateral i Gatopardo.

És cofundador de l’organització de drets humans Asociación Miguel Bru i autor dels llibres "Cuando me muera quiero que me toquen cumbia" i "Si me querés, queréme transa", de l’editorial Norma. Actualment és el director acadèmic del Programa Narcotráfico, ciudad y violencia en América Latina, de la FNPI i el Open Society Institut (OSI).

Alarcón és editor del llibre "Jonathan no tiene tatuajes. Crónicas de jóvenes centroamericanos en la encrucijada", que es presentarà el divendres 1 d’abril al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els assistents als tallers rebran una còpia digital del llibre.

El taller tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona) i hi ha temps fins al 25 de març per fer la inscripció (gratuïta) a les adreces electròniques comunicacio@redeuropea.org - huacal2005@yahoo.es o al telèfon 93.268.41.08.

16/3/11

Maras, pandillas i bandes llatines: com explicar la complexitat

Els propers dies 30 i 31 de març Huacal organitza un taller adreçat a periodistes i professionals de la comunicació amb el títol de "Maras, pandillas i bandes llatines: com explicar la complexitat" amb l'objectiu de crear i generar un espai de discussió sobre la forma d’abordar la informació que arriba des de l’altre banda de l’Atlàntic sobre les denominades “maras” o “pandillas” i evitar així paral·lelismes incoherents entre la violència juvenil a Amèrica Central i els grups de joves llatinoamericans a Barcelona.

Per tal d'incidir en aquesta reflexió s’oferiran eines per desmuntar els estereotips i prejudicis que s’associen a aquest fenomen social i als quals hi contribueixen les rutines periodístiques dels mitjans de comunicació.

El facilitador d’aquest taller serà Cristian Alarcón, llicenciat en Comunicació Social en la Universitad Nacional de La Plata (Argentina). Al 2006, li van concedir el premi Samuel Chavkin. Mestre de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, dirigida pel premi Nobel Gabriel García Márquez, i professor de la Universitat Nacional de La Plata. Guanyador de la beca Clarín-Fundació Noble i del Premi TEA, va treballar al diari Pàgina/12 i a les revistes Rolling Stone, TXT, Lateral i Gatopardo.

És cofundador de l’organització de drets humans Asociación Miguel Bru i autor dels llibres "Cuando me muera quiero que me toquen cumbia" i "Si me querés, queréme transa", de l’editorial Norma. Actualment és el director acadèmic del Programa Narcotráfico, ciudad y violencia en América Latina, de la FNPI i el Open Society Institut (OSI).

Alarcón és editor del llibre "Jonathan no tiene tatuajes. Crónicas de jóvenes centroamericanos en la encrucijada", que es presentarà el divendres 1 d’abril al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els assistents als tallers rebran una còpia digital del llibre.

El taller tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona) i hi ha temps fins al 25 de març per fer la inscripció (gratuïta) a les adreces electròniques comunicacio@redeuropea.org - huacal2005@yahoo.es o al telèfon 93.268.41.08.

11/3/11

Donde el viento susurra historias...

Avui us convidem a visitar el video promocional de la Ruta de Paz Lenca, projecte turístic de recuperació de la memòria històrica a la provincia salvadorenca de Morazán del que ja us haviem parlat en altres ocasions:


27/2/11

Museo de la Palabra y la Imagen: Memoria, identidad y cultura en El Salvador

Avui recuperem un article publicat fa tot just un any per part d'Ernest Cañada, que forma part d'una sèrie de treballs sobre experiències de comunicació, especialment audiovisual, a Amèrica Central i Mèxic, realitzat en el marc d'un projecte gestionat per Alba Sud i l'Associació Edualter, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament:

El "Museo de la Palabra y la Imagen" és una iniciativa ciutadana al servei de la recuperació de la memòria històrica del poble salvadorenc i la reconstrucció de la seva identitat cultural. A partir d'un enorme esforç de salvaguarda de registres documentals de diferents orígens i formats (audiovisuals, fotografies, manuscrits, objectes, ...) s'està desenvolupant una intensa tasca d'investigació, difusió pública i debat sobre la història d'El Salvador, la seva cultura i la identitat de la seva gent.

Va ser creat després de la fi de la guerra, directament associat a la tasca que havia iniciat anys enrere Radio Venceremos, l'emissora de la guerrilla de l'FMLN, per conservar la memòria de la lluita social dels anys vuitanta. Però a poc a poc aquest esforç es va anar transformant i ampliant els seus objectius i activitats. Avui s'ha convertit en una referència fonamental en el panorama polític-cultural d'El Salvador. I això només s'explica pel fet que el Museu ha aconseguit interpretar el seu temps i convertir-se en una eina al servei dels sectors populars per reconstruir els seus signes d'identitat i el seu lloc en la història, i per tant en el present i el futur del país”.... seguir llegint

21/2/11

"La brasa" de Salarrué

"En la cumbre más cumbre del volcán, allá donde la tierra deja de subir buscando a Dios; allá donde las nubes se detienen a descansar, Pablo Melara había parado su rancho de carbonero. Medio rancho, medio cueva, en una falla del acantilado aquel nido humano se agazapaba. De la puerta para afuera, empezaban las laderas a descolgarse, terribles, precipitadas; en deslizones bruscos; abismándose, rodando, agarrándose aflegidas. Los pinos, enormes, eran nubes obscuras entre las nubes; humazos negros entre la niebla. Mecían al viento, lentamente, sus enormes cabezas, como si oyeran una música dulce, salida de lo gris y de lo frío. Las ramas chiflaban tristemente, llevando en ritmos nasales una melodía de inmensidad. Era la cumbre una isla en el cielo; y el cielo, un mar de viento. En las noches tranquilas, como por alta mar, pasaba silenciosa la barca de la luna nueva. A veces el horizonte fosforecía.

El carbonero iba apilando los leños, en pantes enormes. De cruz en cruz, formaba una torre; como un faro que, en las noches largas, llenas de ausencia, ardía, ardía rojo y palpitante, señalando el rumbo a los barcos de silencio con sus grandes velámenes de sombra.

Solo y negro en la altura, el carbonero iba viviendo como en un sueño. Tenía un perro mudo y una gran tristeza. Acurrucado y friolento, encendido siempre el puro y el corazón, se estaba allí mirando el abismo, sin remedio.
Como a los pantes de leña oscura, la brasa del corazón le iba devorando las entrañas; y aquel resplandor de misterio se le iba subiendo a la concencia.

Una noche, qflegido, lió sus trapos y se marchó pá nunca...

—¡Puerca, mano, méi juido dialtiro e la cumbre! Miatracaba un pensar y un pensar..."

Aquest relat forma part de Cuentos de Barro (1934) que podeu llegir sencer en aquest enllaç... Bona lectura !!!

15/2/11

Prudencia Ayala, la hija de la centella

Transcurría la década de treinta. El Salvador era un país sólo para hombres, la mujer no existía como ciudadana: no podía votar ni mucho menos optar a un cargo público, exilada del derecho a pensar y soñar. Por rebelarse frente a este estado de cosas, a Prudencia Ayala se le llamó "loca" y fue objeto de las burlas de algunos panfletistas de la época. En aquella provincia de prejuicio y doble moral surgió el murmullo de una voz femenina y el grito de una demanda por los derechos que le correspondían, hasta el atrevimiento de lanzarse como candidata a la Presidencia de la República.

Es noche de tormenta. Una mujer embarazada cabalga por los caminos clandestinos que de Guatemala conducen a Sonsonate. Una Centella corta la oscuridad; con estruendo de cataclismo cae sobre una gigantesca Ceiba; el rayo fulmina a dos campesinos y deja aturdida a la futura madre, que en su vientre lleva a Prudencia, quien poco tiempo después, el 28 de abril de 1885, nace en una indígena cabaña de paja en la población de Sonzacate, departamento de Sonsonate.

Muy pequeña es trasladada por su madre hacia la ciudad de Santa Ana. Tenia diez años 10 años, cuando estudiaba en el colegio de la profesora María Luisa de Cristofine, sin embargo Prudencia no puede concluir el segundo grado, por la pobreza de su madre. A los doce, relata que comenzó a escuchar voces misteriosas que le anunciaban lo que sucedería en el futuro. En los diarios de Santa Ana inicia la publicación de su llamadas "profecías", por lo que le nombran "La Sibila santaneca". En 1914 Pronostica la caída del Káiser de Alemania y la entrada de los Estados Unidos en la guerra.

A partir de 1913 publica sus planteamientos feministas y su pensamiento unionista centroamericano. Fustiga a las dictaduras del istmo, apoya la lucha de Sandino en Nicaragua y rechaza la intervención militar extranjera.

Publica sus poemas en diversos diarios de Guatemala y El Salvador. En el Diario de Occidente aparecen sus opiniones sobre diferentes tópicos. Por criticar al alcalde de la ciudad, en 1919 es encarcelada en Atiquizaya. Posteriormente marcha a Guatemala, donde es hecha prisionera durante varios meses, bajo la acusación de participar en la planificación de un golpe de Estado contra el dictador Estrada Cabrera. Sobre esta experiencia publica "Escible. Aventuras de una viaje a Guatemala".

Algunas fuentes la ubican tomando la palabra en la manifestación de mujeres reprimida con violencia por la Guardia Nacional, en las calles capitalinas, el 25 de diciembre de 1922.

En 1925 aparece su libro "Inmortal, amores de loca" y en 1928, publica "Payaso literario en combate". Fue fundadora y redactora del periódico "Redención femenina", donde expuso sus argumentos en pro de los derechos ciudadanos de la mujer.

En las elecciones, Prudencia Ayala intenta lanzarse como candidata a la Presidencia de la República. Su plataforma apoyada básicamente los derechos de la mujer, pero también incluía aspectos como el apoyo a los sindicatos, la honradez en la administración pública, la limitación de la distribución y consumo del aguardiente, el respecto por la libertad de cultos y el reconocimiento de los llamados hijos ilegítimos.

Emprende una batalla de opinión y de alegatos jurídicos para exigir el voto femenino, y su consiguiente derechos a optar a dicha candidatura. En medio de la burla de algunos articulista, se levantó Alberto Masferrer para escribir en le periódico "Patria": "Prudencia Ayala defiende una causa justa y noble, cual es el derecho de la mujer a ser elector y ocupar altos puestos. Su programa de gobierno no es inferior en claridad, sentido práctico y sencillez, al de otros candidatos que se toman en serio".

Luego de un encendido debate público, la Corte Suprema de Justicia determina que las leyes de la nación no conceden ese derecho ciudadano a la mujer. A pesar de esta resolución, la lucha solitaria de Prudencia Ayala representó un precedente histórico. Seis años después, el once de julio de 1936, ella muere en San Salvador, no fue sino hasta mucho después cuando se estableció en El Salvador, sin ninguna restricción, el derecho al voto femenino y a ser electa en cargos públicos. Han pasado 69 años desde aquel día, cuando esa salvadoreña de piel morena y ojos grandes escandalizó a la sociedad machista de entonces con su propuesta de ser presidenta de El Salvador. Con su bastón de madera, tocaba la puerta de la historia para anunciar el advenimiento de una nueva era en la lucha por los derechos femeninos.

Text de presentació de la biografia de Prudencia Ayala elaborat pel Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI) de San Salvador. En aquest museu es pot trobar amplia informació sobre la seva vida i la seva obra.

6/2/11

Entrevista a Mirtala López Mejía, diputada del FMLN

El mes de desembre passat el diari EL PUNT entrevistava a una dona compromesa, Mirtala López Mejía, diputada del FMLN de visita al nostre país. Avui us convidem a la lectura d'aquesta interessant entrevista que duia el següent titular: "Volem que l'educació sigui gratuïta i obligatòria"

L'exèrcit de la dictadura al Salvador (1980-1991) li va matar el pare i vuit dels seus tretze germans i germanes, i amb catorze anys va passar a ser un membre actiu del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, en què va assolir importants responsabilitats i avui és diputada pel FMLN al Parlament centreamericà.

Després de dotze anys de lluita armada i disset a l'oposició, el Frente Farabundo Martí va aconseguir la presidència del Salvador?

Les violacions dels drets humans, l'assassinat de l'arquebisbe Romero, la prepotència de la ultradreta va fer que el 1980, el Frente llancés l'ofensiva militar, però el suport dels Estats Units va fer que el govern mantingués el poder fins que, l'any 1992, es van signar a Mèxic els acords de Chapultepec, i el Frente es va reconvertir en un partit polític que ha hagut de superar la pressió i els intents de boicot fins que, el 15 de març del 2009, el nostre candidat, Mauricio Funes, va arribar a assolir la presidència de l'Estat.

Parla de boicot i manipulació del govern d'ultradreta?

Des que l'any 1992 vam passar de ser una organització militar a un partit polític i vam intentar presentar candidats a les eleccions, el Frente es va trobar que el govern de dretes se servia del frau sistemàtic en les eleccions –es va donar el cas que, a part de fer votar els morts, van portar camions amb persones de Guatemala i Nicaragua, mig milió que les van fer passar per salvadorencs–. També va assassinar els nostres dirigents, però nosaltres, que volíem guanyar de manera neta i lluitar contra la mentida, vam saber trencar la por de la multitud i construir un programa de govern sobre la base de les demandes dels sectors implicats amb l'Estat, ja siguin els funcionaris, els mestres, els empresaris o les classes populars. Després d'un any de feina van redactar una proposta entenedora en què es deixava clar que el Salvador havia de fer la seva via,o sigui sense estar sotmès a les pressions dels Estats Units, o que ens presentessin com un satèl·lit de Chávez.

Els analistes internacionals els van alinear amb la proposta bolivariana?

Hem demostrat que no tenim por, que creiem en el canvi i en l'alternança, que volem que el país es normalitzi. Estem treballant perquè es respecti la nostra sobirania, i ho fem defensant un procés singular. Podem dir que si a Nicaragua els nicaragüencs són els que han de vetllar per tirar endavant, nosaltres fem el mateix sense acceptar intromissions.

S'han marcat prioritats?

Vam haver d'enfrontar-nos a l'herència d'un país tan endeutat que grava l'herència dels meus fills, que tenen pocs anys. Treballem perquè l'educació sigui gratuïta i obligatòria, tenim clar que és l'única eina per trencar el subdesenvolupament; hem engegat un programa integral de sanitat amb un enfocament de salut comunitària; hem dotat d'una pensió de 50 dòlars al mes les persones amb més de setanta anys, i tot i la manipulació que en fa la dreta, lluitem per treure els joves de les maras, les bandes organitzades i violentes que van exportar des dels Estats Units.

Quin paper hi juguen les dones?

Com a dones volem una societat equitativa i lliure de violència, hem de treballar per fer baixar els nivells de masclisme, per assolir espais de poder. El camí és llarg, però des del Frente sabem que si no canviem ràpidament les condicions de vida de la població, la nostra feina serà inútil. En aquest aspecte hi ha molta feina a fer. Cal que per qüestions de sexe, les dones no pateixin discriminacions ni salarials, ni laborals, ja que som les responsables de guanyar el futur dels nostres fills i les encarregades de trobar la via perquè cada cop estiguem més capacitades i ocupem més càrrecs de responsabilitat en la societat salvadorenca.

1/2/11

L'actualitat a El Salvador: Diario Co Latino


Avui us volem fer una breu presentació d'un dels diaris més importants i interessants d'Amèrica Central i òbviament de El Salvador: el Diario Co Latino i aprofitem per convidar-vos a seguir la seva versió digital si voleu estar al corrent de l'actualitat d'aquest país...

El Diario Co Latino és un diari vespertí de El Salvador que manté una línia editorial progressista en aspectes polítics, socials i econòmics, essent una de les veus més destacades en aquest país d'Amèrica Central en la defensa dels drets humans i en la promoció cultural.

Circula exclusivament a l'àrea metropolitana de San Salvador amb una tirada mitjana diària de 10.000 exemplars, però també compta amb una edició oberta a Internet. El Diario Co Latino és el diari més antic del Salvador i és considerat degà de la premsa centreamericana. Va ser fundat el 5 de novembre de 1890, pel periodista Miguel Pinto, primer es va anomenar "Segle XX" i després "El Llatinoamericà" per adoptar en la dècada de 1920 el nom de "Diario Latino". Es va mantenir durant gairebé un segle com a propietat de la família Pinto.

Durant la presidència del General Maximiliano Hernández Martínez (1931-1944) va ser sotmès a censura per ser crític de l'autoritarisme feixista d'aquest govern. El juny de 1989, el Diario Latino es va declarar en fallida i els seus empleats van deixar de rebre els seus salaris, de manera que els treballadors, es van organitzar en un cooperativa i van assumir l'administració del diari, iniciant així una nova era, transformant el seu nom a Diario Co Latino.

Des de llavors el diari va assumir una línia editorial d'esquerra progressista i es va convertir en l'únic mitjà escrit que sovint va criticar al govern del partit ultra-dretà Aliança Republicana Nacionalista a més d'obrir els seus espais d'opinió a representants de sindicats, grups feministes, moviments socials, universitaris i intel.lectuals d'esquerra.

Per acabar aquesta breu presentació us convidem a la lectura del número Especial dedicat al 120 Aniversari del diari que va tenir lloc el passat novembre... Bona lectura !!!

21/1/11

"Quiero ser todo en el amor" de Claribel Alegría

"Quiero ser todo en el amor
 el amante
 la amada
 el vértigo
 la brisa
 el agua que refleja
 y esa nube blanca
 vaporosa
 indecisa
 que nos cubre un instante".

Claribel Alegría nació Nicaragua, en 1924. Cuando tenía nueve meses, la familia de Alegría se mudó de Estelí a Santa Ana en el oeste de El Salvador. Su padre, Daniel Alegría, médico de profesión, era de origen nicaragüense y su madre, Ana Maria Vides, era salvadoreña. Anastasio Somoza forzó a la familia al exilio.

En 1943, Claribel Alegría viajó a los Estados Unidos para estudiar en la universidad. Asistió a George Washington University y recibió su B.A. en filosofía y letras. Cuando estaba en los Estados Unidos en 1947, se casó con Darwin J. Flakoll, Tuvieron tres hijas (Maya y las mellizas Patricia y Karen) y un hijo, Erick, con quienes vivieron en México, Santiago de Chile (donde recibieron sendas becas de la estadounidense Fundación Catherwood, 1954), Buenos Aires, Montevideo, París, Palma de Mallorca y Nicaragua, su lugar de residencia desde septiembre de 1979. Su compenetración intelectual y como pareja fue tan fuerte que más de alguna vez firmaron algunos de sus escritos conjuntos como "Claribud".Claribel y "Bud" tradujeron del inglés Cien poemas de Robert Graves (Barcelona, Lumen), quien era su vecino en Deià, en la isla española de Palma de Mallorca. Mantuvieron amistad estrecha con altas figuras de la literatura latinoamericana, como Juan Rulfo, Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Mario Vargas Llosa y Mario Benedetti. De este último escritor fueron editores de Blood pact and other stories (Willimantic, Cubstone Press, 1997)

Bautizada con su alias literario por el intelectual mexicano José Vasconcelos, fue amiga del polígrafo mexicano Alfonso Reyes y discípula del poeta español Juan Ramón Jiménez, ganador del Premio Nóbel de Literatura, con quien estudió duramente mientras el poeta español residió en la capital estadounidense, en momentos en que la autora salvadoreña laboraba como traductora y secretaria en la Unión Panamericana, después llamada Organización de Estados Americanos (OEA).

En 1948, Claribel Alegría publicó su primer libro de poesía; Anillo de Silencio. A lo largo de su larga carrera literaria ha publicado poesía, novela, ensayo y traducciones.

Socia honoraria del Ateneo Americano (Washington D. C., enero de 1950), retornó a las ciudades de Santa Ana y San Salvador en julio de 1962. Un mes más tarde, el jueves 16 de agosto, ofreció un recital poético en el Paraninfo de la Universidad de El Salvador.

Durante toda su vida, Alegría, a la que se ha integrado en la llamada Generación comprometida, ha subrayado el compromiso con la resistencia no violenta, en contra de los regímenes dictatoriales y de las guerras e injusticias sociales que han asolado sus países de origen. En su obra el diálogo con la violencia y la muerte, en la que ha tenido que pasar gran parte de su vida, ocupa un espacio fundamental. La ausencia es, paradójicamente, una de las más sólidas presencias en la palabra poética de Alegría. Su poética se erige como testimonio de las sucesivas experiencias personales y nacionales; la ausencia del ser amado, su marido murió en 1979, del reconocimiento histórico y la identidad cultural. Su palabra poética se define por su deseo de fijar las emociones más duras e insoportables teñidas sin embargo siempre de una enorme e inalterable esperanza en el futuro.

Su obra, traducida a más de una docena de lenguas, ha sido premiada en repetidas ocasiones: finalista del Premio Biblioteca Breve de Seix Barral (Cenizas de Izalco, 1964, en colaboración con su esposo, Darwin Flakoll); Premio Casa de las Américas (Sobrevivo, 1978); Premio Poesía de Autores Independientes (2000) y la Orden de Caballero de las Artes y las Letras, concedido por el Gobierno de Francia (2004). 

En 2006 se convirtió en la primera mujer hispanoamericana en recibir el prestigioso Premio Internacional Neustadt para la Literatura, otorgado por la Universidad de Oklahoma y la revista World Literature Today, considerado el Nobel de América, y que en el continente solo han recibido Octavio Paz, Álvaro Mutis y Gabriel García Márquez.

Os podriamos recomendar cualquiera de sus obras, pero hoy nos place invitaros a la lectura de su obra Ars poética en este enlace (pdf) o a visitar la web de su Fundación.

8/1/11

Gobernador de Morazán realiza primera asamblea de veteranos de guerra

Avui ens volem fer ressó d'una notícia que va tenir lloc aquest mes d'octubre... i que volem compartir en la nostra defensa de la recuperació de la memòria històrica de El Salvador, per primer cop des de finals de la guerra (any 1992) ha tingut lloc una Assemblea de veterans de guerra amb el suport del govern del país:

"Morazán, 23 de octubre de 2010. El Gobernador Departamental de Morazán, Miguel Ángel Ventura, celebró la primera Asamblea de Veteranos de Guerra en el Municipio de Cacaopera en la que participaron alrededor de 650 personas con el fin de consolidar este tipo de organizaciones, fortalecer sus capacidades y habilidades para el impulso de diversos proyectos de emprendedores. A dicho evento asistieron el Gobernador Suplente de Morazán, Miguel Angel Guzmán; el Asesor del Viceministro de Gobernación, Marcelo Cruz Cruz; representantes de la Comisión Nacional de la Micro y Pequeña Empresa (CONAMYPE), y los veteranos y veteranas de guerra del Municipio de Cacaopera y sus alrededores.

El Gobernador de Morazán, Miguel Ángel Ventura, agradeció la participación de todos los presentes en el proceso, así como el apoyo que las demás instituciones brindan a este esfuerzo. “Hoy es el momento de validar la representación del sector de veteranos de guerra de Cacaopera, a través del reconocimiento de su Junta Directiva con el fin de garantizar un desarrollo sostenible en el departamento, y especialmente en este municipio y sector”.

El Gobernador Suplente de Morazán, Miguel Angel Guzmán, dijo que “este evento es el resultado de todo un proceso organizativo de un sector olvidado históricamente, donde su propia vida ha sido el aporte para la consolidación de los procesos reivindicativos del país”.

El funcionario, recalcó que los objetivos de este esfuerzo serán alcanzados con el apoyo de las distintas instituciones del Estado, que tienen la obligación de cubrir sus diferentes necesidades y derechos que han sido negados a lo largo del tiempo.


Indicó, que en el Municipio de Cacaopera se han registrado 683 veteranos, siendo el 60% hombres y el resto mujeres; todos ellos en un 80% son mayores de 50 años; además, enfrentan problemáticas como el analfabetismo, difícil acceso a la salud, limitadas oportunidades de empleo y desarrollo.

La CONAMYPE apoyará a este sector en la asesoría para su constitución jurídica, capacitación para mejorar su calidad y producción, y finalmente, logren establecer redes de comercialización.

Se prevé, además, que trabajen bajo un estado de asociatividad, por lo que se podría realizar un estudio de factibilidad de mercado que permita garantizar la inversión y la comercialización de los productos locales.

El Asesor del Viceministro de Gobernación, Marcelo Cruz Cruz, señaló que “esta nueva etapa de la historia, es el momento de poder impulsar la organización con el objetivo de facilitar el acceso a programas y proyectos que el actual gobierno orientará para estos sectores”.

Destacó, que el Presidente de la República, Mauricio Funes, sostiene una mesa permanente de diálogo con dicho sector que busca caminos viables para la solución de sus problemáticas y necesidades, por lo que en noviembre se iniciará el censo nacional de veteranos de guerra que proporcionará toda la información necesaria para hacer que los programas beneficien a los necesitan."

Noticia apareguda a la web del Ministerio de Gobernación de El Salvador.

26/12/10

Les beques d'estudi de Pro-Educart

Fa pocs dies els amics i amigues de Pro-Educart El Salvador van penjar aquest video en la seva web i avui ho voliem compartir per tal de mostrar de primera mà la tasca que realitzen i el que pot arribar a significar...

13/12/10

L'exposició ReCerca-Centroamérica a Cornellà de Llobregat


Des del 13 de desembre i durant tot el mes al Punt de Solidaritat i Voluntariat de Cornellà de Llobregat (c. Mossen Andreu, 17) estarà oberta al públic en general, l'exposició ReCerca - Centroamérica.

Amèrica Central és un espai de gran diversitat humana, històrica, cultural i biològica. ReCerca Centroamérica ens acosta a aquesta riquesa en un escenari alternatiu, interactiu i variat, on apropar-nos a la cultura centreamericana sota la mirada de dones i homes que han deixat empremta i aquells que en formen part avui en dia, als sons de les seves músiques, llengües i indrets, a l’herència de les cultures ancestrals i a la biodiversitat.

On podem trobar volcans que s’eleven a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar? Quina cultura antiga va desenvolupar un calendari més exacte que el calendari solar? On es troba l’únic canal interoceànic del món? Quina és la regió on en tan sols un 1% de la superfície total del món s’alberguen el 8% de les reserves naturals del planeta?

Benvinguts a Guatemala, El Salvador, Belice, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, i el seu Carib, on trobareu aquestes i moltes altres respostes.

ReCerca Centroamérica és un projecte de REDS, Crearte i Fedelatina, tres entitats que pertanyen a la plataforma Mirades Solidàries cap a Amèrica Central (igual que nosaltres, Huacal), que vol donar una altra visió sobre l’Amèrica Central i el seu Carib amb l’objectiu de sensibilitzar i transformar consciències.

10/12/10

Activisme i mineria a Amèrica Central

Els passats dies 12 i 13 de novembre van tenir lloc a Barcelona les jornades “Impacte de la mineria a l'Amèrica Central i Mèxic”.

La conferència inaugural va comptar amb la participació de William Castillo, del Centro de Investigación sobre Inversión y Comercio (CEICOM), de El Salvador; Antonio Pacheco, de la Asociación de Desarrollo Económico y Social ADES-Santa Marta (El Salvador); i Sergio Gómez, del Frente Nacional de Lucha por el Socialismo (FNLS), de Mèxic. Els tres van analitzar els conflictes miners transfronterers que afecten actualment aquests països: el cas de Cerro Blanco (El Salvador- Guatemala - Hondures) i Sierra Madre (Mèxic - Guatemala). També es va analitzar l’explotació minera que l’empresa canadenca Pacific Rim vol dur a terme en el Departament de Cabañas, a El Salvador, i les violacions als drets humans de les quals han estat objecte els col•lectius ambientalistes d’aquest departament.

En la conferència també van participar Leire Urkidi i Marta Conde, membres de l'Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que van oferir una visió general del context de la mineria al món i el seu impacte social i ambiental.

Durant aquestes jornades, organitzades per Huacal-ONG de Solidaritat amb El Salvador, REDS (Red de Solidaridad para la Transformación Social), RAI (Recursos d'Animació Intercultural), Entrepobles, ESF (Enginyeria Sense Fronteres), EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica) i CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), es van proposar accions concretes que tots podem dur a terme per fer front a l’explotació minera a nivell internacional. En concret, en els tallers pràctics que es van realitzar el dissabte 13, es van analitzar en profunditat possibles estratègies d’acció arribant fins i tot a crear una xarxa de cooperació que en breu començarà a treballar unint esforços per lluitar contra aquesta problemàtica. També es van donar a conèixer campanyes d’activisme i resistència enfront de la mineria que s’estan realitzant actualment a Amèrica Llatina, Europa i a l'Estat espanyol.

Les jornades es van completar amb la projecció del documental “El negocio del oro” (Guatemala) i l’exhibició de l’exposició “Pobles indígenes i petroli: destins tenyits de negre” sobre la indústria extractiva del petroli a Amèrica Llatina.

Si vols saber més sobre aquestes jornades o col•laborar amb nosaltres, no dubtis a contactar-nos.

6/12/10

Inauguració de l'exposició FEM-FOTO

El proper dia 9 de desembre a les 18.30h, tindrà lloc la inauguració de l'exposició FEM FOTO, que romandrà exposada fins al 30 de desembre en el Casal Cívic Estació Magòria.

“FEM-FOTO, Fotografia de dones centreamericanes” té com a objecte presentar Amèrica Central des d’una mirada contemporània i subjectiva.
Sis joves fotògrafes exposen el seu treball, apropant a l’espectador a la realitat centreamericana des d’un punt de vista diferent, alternatiu i convidant a la reflexió des de diferents angles.

FEM-FOTO fa un recorregut per diferents paisatges i incorpora elements de violència de la vida quotidiana, passant per les tribus urbanes, la recerca de la identitat i la tendresa. Tots aquests elements creen una mostra diversa que aproxima a l'espectador a l'actualitat d'una regió palpitant i viva.

L’exposició FEM-FOTO està composta per l'obra recent de:
• Cecilia Porras Saenz (Guatemala, 1979),
• Morena Pérez Joachín (Guatemala, 1984)
• Lissette Lemus Sánchez (El Salvador, 1977)
• Heleci Ramírez (Hondures, 1979)
• Aidé Sánchez (Belize, 1989)
• Maritza Barrera (Belize, 1990)

La mostra és una iniciativa de Red de Solidaridad para la Transformación Social (REDS) i l'Associació Cultural CREARTE, dues entitats compromeses amb la sensibilització de la realitat centreamericana a Catalunya i promotores de nombrosos projectes culturals i socials tendents a construir ponts entre ambdues regions.

Del 9 al 30 de desembre
Casal Cívic Estació Magòria
Gran Via de les Corts Catalanes, 247
De dilluns a divendres, de 9 a 14h i de 16 a 22h.

US HI ESPEREM !!!

1/12/10

"Temor imaginado" de Manlio Argueta



TEMOR IMAGINADO

"Me da miedo quererte, por eso me conformo
con dibujar tu nombre con mi miel y mis ojos,

navegar en las ondas de tu cuerpo de mar.

Me da miedo llamarte. Cada palabra tuya
a la distancia son tus labios que vuelan
y tu celo que tiembla al ritmo de mi cuerpo.
Me da miedo la música de tus voz en el aire
y perderme en el tiempo sin tiempo del temor.
Me da miedo el encuentro de tu sangre y mi sangre,
no poder traducir el lenguaje distinto
de tus actos que vuelan en la flor y las aves.
Sólo tu ofrenda libre me repone del miedo
para vencer lo real de tu asombro desnudo
que al tacto de mis manos es piel imaginada."
Novelista y poeta. Nació en San Miguel, El Salvador, 1935. Terminó sus siete años de estudios de doctorado en Jurisprudencia y Ciencias Sociales, Universidad de El Salvador, donde se destacó como fundador del Circulo Literario Universitario, 1956, una de las promociones literarias más reconocidas en su país que formó parte de la Generación Comprometida, de gran reconocimiento literario. Hijo de Adelina Argueta y Julio Cañas.
Ha sido editor y profesor universitario en Costa Rica, Estados Unidos y El Salvador. Fue Director de la Editorial Universitaria Centroamericana (EDUCA), Costa Rica, editora donde trabajó por más de doce años, como jefe de producción. Fundador y Director de la Editorial Marca, San José, Costa Rica. Trabajó como editor en otras tres editoriales de Costa Rica.
Ha sido dos veces Director de la Editorial Universitaria de la Universidad de El Salvador (1971-72 y 1994-95). Director co-fundador de la Revista Pájara Pinta y Director de Revista Universidad, Director de la Librería Universitaria (1995-96). Fue Secretario de Comunicaciones (1994-95) y Director de Relaciones Nacionales e Internacionales de esa misma Universidad (1996-2000), donde impulsa el proyecto para la construcción de la villa Olímpica en la Universidad de el Salvador, 1999.
Vivió en Costa Rica desde 1972 a 1993, donde fue profesor por ocho años de la Universidad de Costa Rica (Cátedra Apreciación Artística) y dos años de la Universidad Nacional, Heredia (Talleres Libres de Poesía y Cuento). Fue fundador y por diez años Presidente de la ONG Instituto Cultural Costarricense-Salvadoreño donde hizo labor de intercambio artístico centroamericano y Europa.
A partir del año 2000 es Director de la Biblioteca Nacional de El Salvador, CONCULTURA, San Salvador.
Y sobretodo, es el gran autor de "El valle de las Hamacas", "Caperucita en la zona roja", "Un día en la vida", "Cuzcatlán donde bate la Mar del Sur" o "Milagro de la Paz".


27/11/10

I el dia 30 de novembre podeu veure la pel·licula "Cuando la tierra llora: Operación Diablo"


"El Padre Marco Arana, un párroco de los Andes peruanos está siendo vigilado. Una compañía de seguridad filma y fotografía cada movimiento del sacerdote y sus seguidores; los detallados reportes de los espías están bajo el nombre clave de "Operación Diablo".

Por más de una década, el sacerdote y su grupo de activistas han defendido a las comunidades campesinas contra los abusos de los poderosos. Quienes le vigilan le han puesto el apodo de "El Diablo".

Seguimos al Padre Marco en este documental de suspenso político y misterio en un territorio dominado por la corporación aurífera más grande de Sudamérica.

Este real y escalofriante relato expone la nueva ola de persecución enfrentada por los defensores de derechos humanos en Latinoamérica..."

I recordeu que el proper 30 de novembre a les 21.30 a la seu de RAI (Carrer Carders, 12, principal - Metro Jaume I-) podeu veure la pel·licula "Cuando la tierra llora: Operación Diablo" en el marc de les activitats que es desenvolupen sobre l'Impacte de la mineria a l'Amèrica Central i Mèxic. L'entrada és de franc...

Us hi esperem !!!

Per més informació de la pel·licula podeu consultar aquest pdf elaborat per Entrepobles i Enginyeria Sense Fronteres.

21/11/10

Exposició ReCerca – Centroamérica a Montcada i Reixac


Des de l’11 de novembre fins al 13 de desembre, a l’Espai Cultural Kursaal de Montcada i Reixac, estarà oberta al públic en general, l'exposició ReCerca - Centroamérica.

Amèrica Central és un espai de gran diversitat humana, històrica, cultural i biològica. ReCerca Centroamérica ens acosta a aquesta riquesa en un escenari alternatiu, interactiu i variat, on apropar-nos a la cultura centreamericana sota la mirada de dones i homes que han deixat empremta i aquells que en formen part avui en dia, als sons de les seves músiques, llengües i indrets, a l’herència de les cultures ancestrals i a la biodiversitat.

On podem trobar volcans que s’eleven a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar? Quina cultura antiga va desenvolupar un calendari més exacte que el calendari solar? On es troba l’únic canal interoceànic del món? Quina és la regió on en tan sols un 1% de la superfície total del món s’alberguen el 8% de les reserves naturals del planeta?

Benvinguts a Guatemala, El Salvador, Belice, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, i el seu Carib, on trobareu aquestes i moltes altres respostes.

ReCerca Centroamérica és un projecte de REDS, Crearte i Fedelatina, tres entitats que pertanyen a la plataforma Mirades Solidàries cap a Amèrica Central (igual que nosaltres, Huacal), que vol donar una altra visió sobre l’Amèrica Central i el seu Carib amb l’objectiu de sensibilitzar i transformar consciències.

Info. Pràctica:
Des de l’11 de novembre fins al 13 de desembre
Espai Cultural Kursaal. C/ Masia, 39. Montcada i Reixac
Horari de dilluns a divendres de 09.00 a 21.00
Entrada gratuïta

15/11/10

Defensar per desarmar

Latituds és un programa de Televisió de Catalunya que vol donar visibilitat als que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món, i en cada capítol es tracta sobre un tema concret, amb els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny; ells mateixos expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. Especialistes de prestigi complementen la visió global del problema i de les possibles solucions.

Fa pocs dies el programa sota el títol Defensar per desarmar va estar dedicat a l'activisme de les organitzacions pacifistes com element clau per aconseguir que una gran majoria de països del món prohibeixin la fabricació i ús d'algunes armes que continuen matant civils encara que hagi acabat el conflicte bèl·lic. Es calcula que hi ha més de 100 milions de mines antipersona i més de 22 milions de submunicions de les bombes de dispersió, sense esclatar. El 98% de les víctimes són civils.

Així, ens van presentar la història del salvadorenc Jesús Martinez, director de la Red de sobrevivientes de El Salvador i la tasca de Maria Josep Parés, de l’organització catalana Moviment per la Pau, que coneix perfectament les pressions en contra del lobby armamentista, l’oposició de molts països productors i els entrebancs diplomàtics que hi ha per aconseguir un tractat de prohibició d’una arma...

Podeu consultar aquestes webs per conèixer més dades sobre les Campanyes contra les mines antipersonal i d'altres:

Campanya contra les mines antipersonal: http://movimentperlapau.org/ambits_mines.html
International Campaign to Ban Landmines (ICBL): http://www.icbl.org/intro.php
Tractat d'Otawa (Convenció sobre la prohibició de mines antipersona): http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_d'Ottawa

10/11/10

I aquest divendes comencen les Jornades "Impacte de la mineria a l'Amèrica Central i Mèxic"


Us volem recordar que els propers divendres 12 i dissabte 13 de novembre tenen lloc les Jornades "IMPACTE DE LA MINERIA A L’AMÈRICA CENTRAL I MÈXIC" dedicades a l'anàlisi dels conflictes miners en aquesta regió i a la proposta d'accions concretes per dur a terme per tal de transformar aquesta realitat.

El divendres 12 tindrà lloc a les 18h. una Conferència sobre l’impacte de la mineria metàl·lica a l’Amèrica Central i Mèxic i anàlisi de conflictes miners transfronterers a Mèxic-Guatemala i El Salvador-Guatemala a càrrec de Leire Urkidi i Marta Conde, membres de l’ICTA (UAB); Sergio Gómez, del FNLS (Mèxic), William Castillo, de CEICOM (El Salvador) i Antonio Pacheco, d'ADES-Santa Marta (El Salvador).

El dissabte 13 pel Matí (De 10 a 14h) hi haurà “I nosaltres, què podem fer?”: Un espai d’intercanvi d’eines que tenim a l’abast per incidir sobre la problemàtica minera.

Per la tarda (De 16 a 20:30h) tindrà lloc la Projecció del documental “El negocio del oro” (Guatemala). I un espai d'informació sobre les Campanyes de resistència i control a les activitats mineres (estatals i internacionals).

I a la nit a les 21.30h, Actuació musical de Sativo i La Voz Popular (cumbia/reggae), entrada lliure.

Les Jornades tindran lloc a la seu de RAI (Recursos d’Animació Intercultural) al Carrer Carders, 12, principal (Barcelona) i l'entrada és lliure . Així mateix, durant el mes de novembre hi ha diferents activitats paral·leles (també a la Seu de RAI) com una Exposició fotogràfica de Marc Gavaldà: "Pobles indígenes i petroli: destins tenyits de negre" de l’1 al 15 de novembre o El Cicle documental sobre mineria que té lloc cada dimarts, a les 21:30h.

Per més informació podeu consultar la web de RAI o clicar a sobre de l'imatge inferior i s'ampliarà... US HI ESPEREM !!!!


3/11/10

COMUS: Les comunitats unides d'Usulutan a El Salvador


Avui us volem presentar una de les entitats amb les que mantenim relacions i que desenvolupa una tasca molt interessant a El Salvador, és COMUS (Asociación Coordinadora de Comunidades Unidas de Usulután). Va ésser fundada al 1990 i agrupa 38 comunitats de la zona sud central del departament pacífic d'Usulutan.

COMUS neix per a respondre la necessitat de crear un programa de desenvolupament rural integrat en comunitats amb alta vulnerabilitat. El seu objectiu principal és buscar el desenvolupament rural integral de les comunitats a través d'un procés d'enfortiment i participació activa, conscient i gradual, assolint la cohesió activa de la població per a transformar-se en subjecte del seu propi canvi.

Els seus beneficiaris comprenen aproximadament 4.000 famílies rurals del departament de Usulutan, a El Salvador, impulsant la participació i la responsabilitat social en el desenvolupament de les activitats.

COMUS treballa sobre la base dels principis de desenvolupament individual i comunal, protecció del medi ambient i dels recursos humans, producció solidària i conjunta, equitat de gènere i edat, i esperit crític davant el context polític, social i econòmic en el qual es troba el país.

La conducció de COMUS està sota la responsabilitat de l´Assemblea General, màxima autoritat institucional, segons els estatuts, i la conformen els líders comunals que incorporen les comunitats de cobertura. Aquesta assemblea està representada per una Junta Directiva, que al costat de la Direcció Executiva, són responsables del maneig de l´organització.

COMUS compta amb una estructura organitzativa bàsica per a brindar un servei eficient, en la seva labor educativa, promoció del desenvolupament local, assessoria i assistència tècnica, capacitació, serveis professionals i atorgament de crèdits per a activitats agrícoles. L'organització es divideix en tres unitats de treball: administrativa, de desenvolupament local i de serveis empresarials.

Esperem que aquest petit resum de les seves accions i objectius us animi a conèixer més aquests companys i companyes salvadorencs... La seva web és www.comus-elsalvador.org


Pd. I no oblideu que els propers dies 12 i 13 de novembre tenen lloc les Jornades "IMPACTE DE LA MINERIA A L’AMÈRICA CENTRAL I MÈXIC"

21/10/10

Jornades "Impacte de la mineria a l'Amèrica Central i Mèxic"


Avui Huacal, conjuntament amb RedS (Red de Solidaridad para la Transformación Social), RAI (Recursos d’Animació Intercultural), Enginyeria Sense Fronteres, Entrepobles, EdPac (Educació per a l'Acció Crítica) i el CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), tenim el plaer de convidar-vos els propers divendres 12 i dissabte 13 de novembre de 2010 a les Jornades "IMPACTE DE LA MINERIA A L’AMÈRICA CENTRAL I MÈXIC" dedicades a l'anàlisi dels conflictes miners en aquesta regió i a la proposta d'accions concretes per dur a terme per tal de transformar aquesta realitat.

El divendres 12 tindrà lloc a les 18h. una Conferència sobre l’impacte de la mineria metàl·lica a l’Amèrica Central i Mèxic i anàlisi de conflictes miners transfronterers a Mèxic-Guatemala i El Salvador-Guatemala a càrrec de membres de l’ICTA (UAB), FSLN (Mèxic), CEICOM (El Salvador) i ADES Santa Marta (El Salvador).

El dissabte 13 pel Matí (De 10 a 14h) hi haurà “I nosaltres, què podem fer?”: Un espai d’intercanvi d’eines que tenim a l’abast per incidir sobre la problemàtica minera.

I per la tarda (De 16 a 20:30h) tindrà lloc la Projecció del documental “El negocio del oro” (Guatemala). I un espai d'informació sobre les Campanyes de resistència i control a les activitats mineres (estatals i internacionals).

Les Jornades tindran lloc a la seu de RAI (Recursos d’Animació Intercultural) al Carrer Carders, 12, principal (Barcelona) i l'entrada és lliure .

Així mateix, durant el mes de novembre hi ha diferents activitats paral·leles (també a la Seu de RAI) com una Exposició fotogràfica permanent de l’1 al 15 de novembre o El Cicle documental sobre mineria que té lloc cada dimarts, a les 21:30h.

Per més informació podeu consultar la web de RAI o clicar a sobre de l'imatge inferior i s'ampliarà... US HI ESPEREM !!!!


12/10/10

Documental Imposible Olvidar

Des de fa poques setmanes es troba a internet el documental "Imposible Olvidar" dirigit per Jordi Oriola i amb guió de Mariona Ortíz i ell mateix, no us ho podeu perdre !!!:

"28 anys després del que va passar Francisco Mena Sandoval torna a El Salvador i visita la zona nord de Morazán on ell va comandar un operatiu de l'exèrcit contra Villa El Rosario, un municipi en mig del territori d'influència de la incipient guerrilla.

Allí es retroba amb els pobladors i pobladores, un capellà, guerrillers i guerilleres, i també amb un altre company de l'exèrcit. Reflexionen sobre el que va passar llavors i sobre el sentit que ha tingut el que va succeir..."



4/10/10

"Crónica salvadoreña" de José Roberto Cea


CRÓNICA SALVADOREÑA

Nosotros aquí, en El Salvador,
Hemos perdido el aire
Y a punto de estallar estamos.

Sucede que en un pedazo de tierra
Vivimos hasta mil.
¡Es fabuloso!
Este panal sin miel, es fabuloso…
Hay que vivirlo para saber que es cierto.
Para saber su historia
Hay que sacarle sangre a un gusano.
Hay que llorar al pie de una ecuestre figura.
Ignorar tanto texto vacío
Escrito con mentiras y tinta y con las patas.

Aquí, en El Salvador, hay que decir las cosas
A corazón partido y con cojones.
Tantos han extraviado la palabra
Que a muchos nos rompe la nostalgia.

Aquí, en El Salvador, siempre estamos peleando
Entre vecinos.
Y del prójimo hablamos,
Por detrás,
Cuando ha dado la vuelta.
Algo nos pasa siempre, algo romántico, dulce,
Cosa que la dejamos para el sueño…
Es una mierda, este San Salvador, pero divino.
Aquí, ¡hasta las piedras hablan, sufren, y se tiran abrazos!
Aquí, en El Salvador, la cosa es para tanto,
Que tenemos que hacer las pequeñeces,
Rodearlas de clamor
Y esperar el vacío.

Para que el mundo sepa dónde estamos situados,
A dónde fuimos capaces de llegar,
Se tiene que morir podrido en pisto,
Pero no vales nada; aunque hayas sido presidente,
O ministro o diputado, no vales nada.

Pero no vales nada, también, si vales mucho.
¡Si vales de verdad!
(No me deja mentir Chico Gaviria.)
Jodida está la cosa.
Pero ahí vamos, con ganas de ser grandes.
Diciendo que somos lo mejor, el paraíso.
¡Qué, carajo! Somos un espejito reflejando lo de los otros.
Nada nos pertenece de verdad.
Todo es prestado, ¡hasta la muerte!

Así es que tenemos que sufrir hallándonos.
Saber nuestra verdad, luego decirla.
Propagarla en ojos o palabras o sonidos, pero decirla.
Sólo así nos tendrán que existimos…

El Salvador me duele.
Tanto me duele, que lo quiero tanto.
Y deseo vivirlo más, darle vuelta,
Transformarlo de veras, ¡porque sí!
Porque se debe transformar.
Como está
Ya no sirve… No ha servido jamás… ¡Perdón!,
Ha servido para algo: Es doloroso.

Aquí en El Salvador, en esta semillita,
Tenemos que llorar
Para que brote el canto, para que salga pleno,
Para que sirva de algo.

Aquí, en El Salvador, tenemos que sacar a relucir
Lo cierto
O seguimos perdidos…
A El Salvador, ¡Por Dios!, yo no niego.
¡Pese al padrastro que es!
No podría negarlo. Él me tiene y lo tengo.
Cuanta vida me gasto, es por él.
¡Por su forma tan rara de ser en este mundo!..."

José Roberto Cea (entrevista para el Diario CoLatino )

26/9/10

La Ruta de Paz Lenca a Viatgeaddictes



A internet, i des de fa molts anys existeix la pàgina web Viatgeaddictes (en versió catalana i castellana) dedicada a la informació sobre el món dels viatges. Aquest mes d'agost ha publicat per primer cop un relat dedicat El Salvador i en concret a Morazán i la Ruta de Paz Lenca que travessa aquest departament... Si voleu llegir aquest relat i descobrir informació sobre els seus llocs més interessants, allotjament o transport només cal seguir aquest enllaç: Recorrent la Ruta de Paz Lenca a Morazán

7/9/10

"Poema de amor" de Roque Dalton


"Los que ampliaron el Canal de Panamá
(y fueron clasificados como "silver roll" y no como "gold roll"),
los que repararon la flota del Pacífico
en las bases de California,
los que se pudrieron en la cárceles de Guatemala,
México, Honduras, Nicaragua,
por ladrones, por contrabandistas, por estafadores,
por hambrientos,
los siempre sospechosos de todo
("me permito remitirle al interfecto
por esquinero sospechoso
y con el agravante de ser salvadoreño"),
las que llenaron los bares y los burdeles
de todos los puertos y las capitales de la zona
("La gruta azul", "El Calzoncito", "Happyland"),
los sembradores de maíz en plena selva extranjera,
los reyes de la página roja,
los que nunca sabe nadie de dónde son,
los mejores artesanos del mundo,
los que fueron cosidos a balazos al cruzar la frontera,
los que murieron de paludismo
o de las picadas del escorpión o de la barba amarilla
en el infierno de las bananeras,
los que lloraran borrachos por el himno nacional
bajo el ciclón del Pacífico o la nieve del norte,
los arrimados, los mendigos, los marihuaneros,
los guanacos hijos de la gran puta,
los que apenitas pudieron regresar,
los que tuvieron un poco más de suerte,
los eternos indocumentados,
los hacelotodo, los vendelotodo, los comelotodo,
los primeros en sacar el cuchillo,
los tristes más tristes del mundo,
mis compatriotas,
mis hermanos".

Roque Dalton (1935-1975)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...